Mapa del món islàmic: població musulmana per país el 2020

Quatre mapes que responen preguntes diferents

Un mapa del món islàmic pot mostrar persones, proporcions, majories o membres d’una organització. Un mapa de nombres absoluts compara quants musulmans s’estima que viuen a cada país. Un mapa de percentatges compara el seu pes entre els habitants del país. Un mapa de majories converteix aquesta proporció en una categoria, mentre que un mapa de l’OCI segueix una llista institucional. Utilitzar el mateix color no fa equivalents les quatre mesures. La pregunta del lector determina quin mapa necessita. Per saber on es concentren més persones, cal consultar els nombres absoluts; per saber quin pes tenen en una societat, cal veure el percentatge nacional. Si només es pinten els països de majoria musulmana, queden fora comunitats molt grans, com la de l’Índia. La pertinença a una organització diplomàtica tampoc proporciona per si mateixa el nombre de musulmans que hi viuen. Aquesta guia utilitza les estimacions comparables del Pew Research Center per al 2020 i tracta a part la pertinença institucional i els exemples històrics. Abans d’interpretar un color, identifiqueu la variable, l’any, la unitat geogràfica i la font. La identitat religiosa registrada no mesura la pràctica de cada persona, l’ètnia, les preferències legals o el suport polític. Una xifra nacional tampoc descriu cada barri amb el mateix detall.

• Nombre absolut: quants musulmans s’estima que viuen en un país.
• Percentatge nacional: quina part de la població del país representen.
• Majoria: si superen la meitat dels habitants de la unitat estudiada.
• Membres i fronteres històriques: consulteu respectivament la llista institucional i les proves d’una època concreta.

L’any de referència i la data de publicació s’han de separar

L’any de referència de la taula és el 2020. Pew va publicar la recerca sobre el canvi religiós mundial entre el 2010 i el 2020 el 9 de juny del 2025. La documentació del conjunt de dades i de l’eina de comparació registra una ampliació del 12 de febrer del 2026 amb indicadors de diversitat religiosa. Aquesta ampliació afegeix una manera d’analitzar la composició; no converteix les estimacions del 2020 en un recompte de persones del 2026. La recerca cobreix 201 països i territoris que tenien almenys 100.000 habitants el 2010 o el 2020 i combina més de 2.700 fonts, inclosos censos i enquestes. Les dades de població total i característiques demogràfiques provenen de la revisió del 2024 de les Perspectives de la població mundial de les Nacions Unides. El 2024 identifica una versió de la font, que també conté estimacions referides al 2020. Quan citeu una xifra, conserveu l’any de referència i el nom de l’organisme. La data de publicació, la de consulta i la d’edició d’aquesta pàgina poden indicar-se separadament. Multiplicar un percentatge del 2020 per una població total del 2026 introdueix una hipòtesi de continuïtat de la proporció. El resultat no és automàticament l’estimació publicada per Pew ni una observació religiosa nova.

La concentració de població va molt més enllà de l’Orient Mitjà

Pew estima que el 2020 hi havia aproximadament 2.000 milions de musulmans, un 25,6 % de la població mundial. Prop del 59 % dels musulmans vivien a la regió d’Àsia-Pacífic definida per l’estudi, uns 1.200 milions de persones. L’Orient Mitjà i el nord d’Àfrica reunien uns 414 milions, aproximadament una cinquena part, i l’Àfrica subsahariana uns 369 milions, prop del 18 %. Són estimacions d’un mateix període, no un comptador en temps real. El denominador del 59 % és la població musulmana mundial. No vol dir que el 59 % de tots els habitants d’Àsia-Pacífic siguin musulmans. A l’Índia, en canvi, el 15,2 % de la taula utilitza la població total de l’Índia com a denominador. Comparar percentatges sense explicar aquesta diferència fa que dues preguntes semblin una sola. La proporció religiosa mundial, la distribució regional dels musulmans i la proporció nacional s’han d’etiquetar per separat. Les regions de Pew tampoc coincideixen amb totes les convencions geogràfiques. L’Iran i Turquia formen part d’Àsia-Pacífic en aquesta recerca. El Sudan és al nord-est d’Àfrica i pertany al grup de l’Orient Mitjà i el nord d’Àfrica. Canviar un país de grup i mantenir el total original altera la comparació. Cal preservar la composició regional de la font quan se’n cita el total.

Com llegir els deu països amb més musulmans

La taula ordena les estimacions del 2020 de més a menys persones. Indonèsia hi apareix amb 238.990.000 musulmans; el Pakistan, amb 226.880.000; l’Índia, amb 213.060.000, i Bangla Desh, amb 151.440.000. Nigèria, Egipte, l’Iran, Turquia, el Sudan i Algèria completen els deu primers llocs. Aquest grup reunia prop del 65 % dels musulmans del món, i sis dels deu països pertanyen a la regió d’Àsia-Pacífic utilitzada per Pew. La classificació explica l’escala de les comunitats. No ordena la intensitat de la fe, l’homogeneïtat cultural, les institucions polítiques ni el comportament dels habitants. Un país amb un percentatge molt elevat pot tenir menys musulmans que un altre amb una minoria gran, perquè la població total també importa. El 56,1 % de Nigèria és una estimació nacional; no es pot atribuir a cadascun dels seus estats o municipis. Les xifres mantenen la precisió publicada per la font. Escriure 238.990.000 no implica que s’hagi verificat individualment cada persona. Els recomptes i els percentatges s’arrodoneixen separadament. Si una altra classificació presenta valors diferents, comproveu-ne l’any, la definició i la versió abans d’atribuir la diferència a migracions o conversions. La comparació només és vàlida per als països, el període i la mesura que s’han definit.

Per què una minoria pot superar una majoria en nombre

L’Índia mostra la diferència entre proporció i nombre absolut. Els musulmans representaven prop del 15,2 % de la població nacional el 2020, però eren uns 213 milions de persones i ocupen el tercer lloc de la taula. Un mapa limitat a països de majoria musulmana pot ocultar aquesta escala. La categoria de minoria descriu la proporció dins d’un país, no una comunitat necessàriament petita en termes mundials. Un exemple completament fictici ajuda a separar les mesures. El país A té 10 milions d’habitants i un 80 % de musulmans: en són 8 milions. El país B té 100 milions d’habitants i un 10 % de musulmans: en són 10 milions. Al país B són minoria, però hi ha més persones musulmanes. Aquestes quantitats només serveixen per explicar l’operació; no corresponen a observacions de països reals ni amplien la taula del 2020. Una mitjana nacional també pot amagar concentracions locals. Per estudiar una ciutat, un barri o una comunitat migrant, cal una font de l’escala adequada i informació sobre la mostra i la data. Omplir tot el territori d’un color no demostra una distribució uniforme. Tampoc permet deduir l’opinió política d’un resident a partir de la religió predominant del país on viu.

Per què 53 majories no equivalen als 57 membres de l’OCI

Pew identifica 53 països i territoris de majoria musulmana amb les estimacions del 2020. L’Organització de Cooperació Islàmica, abreujada aquí com a OCI, enumera 57 estats membres. La primera xifra classifica unitats demogràfiques segons si més de la meitat dels habitants són musulmans. La segona descriu la pertinença a una organització intergovernamental. Les comunitats que viuen fora dels seus membres no desapareixen del mapa de població. L’article 3, apartat 2, de la Carta estableix condicions per als nous sol·licitants: ser membres de les Nacions Unides, tenir una població de majoria musulmana i respectar la Carta. L’admissió es decideix per consens del Consell de Ministres d’Afers Exteriors. L’apartat 3 preserva els drets de pertinença dels membres existents. No es pot convertir el procediment de noves sol·licituds en una exigència de reexaminar demogràficament tots els membres anteriors. L’article 2 també recull principis de sobirania, igualtat, independència i integritat territorial. L’OCI no transforma els membres en un únic estat ni fa un cens religiós mundial. Tenir majoria musulmana tampoc concedeix automàticament la pertinença. Per estudiar cooperació diplomàtica, consulteu la llista oficial; per estudiar persones, utilitzeu les estimacions demogràfiques. La llista institucional consultada i la taula del 2020 tenen referències temporals diferents.

El creixement demogràfic no és un recompte de conversions

Segons Pew, la població musulmana mundial va augmentar aproximadament en 347 milions entre el 2010 i el 2020, prop d’un 21 %. Va ser el creixement més ràpid entre els grans grups religiosos comparats. La recerca destaca una població relativament jove i una fecunditat més elevada com a factors principals. El canvi de religió té un efecte net relativament petit sobre el total mundial de musulmans. El resultat demogràfic i el mecanisme que el produeix no són la mateixa mesura. Atribuir tot l’augment a persones que es converteixen a l’islam deixa fora naixements, defuncions i estructura d’edats. La migració pot canviar molt el nombre i el percentatge en un país o una regió. Quan una persona es trasllada entre dos països, el lloc de destinació pot guanyar un resident musulmà i el lloc d’origen perdre’l, però aquest trasllat no afegeix una persona al total mundial. Cal separar, doncs, les escales nacional, regional i mundial. Per entendre un país, reviseu els moviments d’entrada i sortida, el balanç natural i els possibles canvis de definició o revisió estadística. Sumar arribades sense considerar sortides pot comptar un mateix desplaçament com si fos creixement global. El 21 % correspon a tot un decenni; no és una taxa anual ni una garantia que el decenni següent repetirà el mateix resultat.

Què mesura el 99,8 % de l’Iran

La taula conserva el 99,8 % de musulmans per a l’Iran en l’estimació del 2020 de Pew. Per interpretar-lo, cal llegir la secció específica de metodologia. L’afiliació religiosa consignada en un cens oficial, la identificació personal expressada en una enquesta anònima i la pràctica religiosa poden descriure aspectes diferents. Un percentatge molt elevat no demostra que tots els habitants tinguin la mateixa intensitat de creença o els mateixos comportaments. Pew explica la divergència entre les dades oficials i una enquesta anònima en línia de GAMAAN. Aquesta enquesta utilitza una mostra no probabilística, presenta limitacions per a la reproducció independent i no ofereix una base equivalent del 2010 per comparar tot el període. Per mantenir la sèrie de les estimacions comparables, Pew utilitza les dades d’afiliació formal. Substituir-ne una xifra per una proporció d’una altra definició canviaria la mesura i la base de comparació. Aquestes limitacions no fan inútil qualsevol resposta anònima, ni converteixen el registre oficial en una descripció completa de la fe personal. Cada estudi s’ha d’avaluar segons la pregunta, la mostra i el període. El 99,8 % no mesura l’assistència al culte, la devoció, la preferència per lleis religioses o la identificació política. Aquests temes requereixen recerques dissenyades per mesurar-los i una explicació pròpia dels seus límits.

Pew, les Nacions Unides i el Banc Mundial tenen funcions diferents

Pew integra censos, enquestes i altres fonts en estimacions comparables de composició religiosa. Les Nacions Unides proporcionen una base coherent de població total mitjançant la revisió del 2024 de les Perspectives de la població mundial. La proporció religiosa i el denominador demogràfic es combinen en la recerca, però tenen funcions diferents. Una xifra de població total no informa per si sola de quants habitants són musulmans. L’indicador de població total del Banc Mundial ajuda a comprovar l’escala, la unitat territorial i la versió utilitzada. Entre les dades d’entrada hi ha fonts de les Nacions Unides, estadístiques nacionals, Eurostat i estadístiques de població i esdeveniments vitals. Aquestes dades poden coincidir amb les d’altres publicadors. Trobar totals semblants al Banc Mundial i a les Nacions Unides no equival a disposar de dues enquestes independents sobre identitat religiosa. Per a cada afirmació, expliqueu què aporta la font: nombre de persones, percentatge, mètode o regla de pertinença institucional. Dos llocs web que reutilitzen el mateix cens comparteixen part de les seves limitacions. La comparació pot detectar errors d’any o d’unitat, però augmentar el nombre de pàgines citades no elimina mancances sobre refugiats, llocs en conflicte o comunitats petites. La font religiosa de les xifres d’aquesta pàgina continua sent Pew.

Arrodoniments, territoris i comparacions locals

Els nombres de musulmans, els totals de població i els percentatges publicats poden tenir nivells d’arrodoniment diferents. Multiplicar un total mostrat per un percentatge mostrat pot donar una xifra lleugerament distinta del recompte publicat. Una diferència petita no demostra, tota sola, un error. Abans de corregir-la, reviseu els valors no arrodonits, els decimals i la versió. Aquí es conserven els recomptes enters i els percentatges d’un decimal publicats per la font. Els països i territoris són també unitats estadístiques, no resolucions sobre sobirania. Una font pot separar un territori que una altra agrega en una unitat més gran. Això modifica el nombre d’unitats, la classificació o el total regional sense que cap resident hagi canviat de religió. Comparar dues taules exigeix comprovar les unitats incloses, els grups regionals i el tractament de migrants o refugiats segons la residència. Un valor desconegut no s’ha de presentar com a zero, ni una estimació com si fos un cens directe. Cal separar les dades nacionals de les municipals. En territoris disputats, es pot explicar la convenció de la font sense convertir un percentatge religiós en una decisió sobre fronteres. Si es redefineix una regió, tampoc es pot mantenir el total antic com si descrivís exactament el nou conjunt.

Una projecció descriu un escenari, no un cens futur

Una projecció de població parteix d’un any base i aplica supòsits sobre fecunditat, mortalitat, edats, migració i canvi de religió. Calcula què podria passar si aquests supòsits s’aproximessin a la realitat. Un mapa del 2050 no és un cens fet anticipadament. Per interpretar-lo, cal identificar l’any de partida, l’any objectiu, els supòsits i la manera com s’explica la incertesa. Pandèmies, guerres, canvis econòmics, polítiques demogràfiques i noves rutes migratòries poden desviar els resultats del model. Una base estadística sòlida no garanteix que totes les hipòtesis es mantinguin indefinidament. Quan se cita una projecció, conservar les paraules «projecció» o «escenari» transmet millor el seu significat que substituir-les per una afirmació segura sobre la població futura. La mateixa cautela s’aplica a multiplicar un percentatge religiós antic per la població d’un any nou. Aquesta operació suposa que la proporció no canvia. Pot servir com a exercici o com a escenari explícit, però no és un nou mesurament d’identitat religiosa. La taula d’aquesta pàgina no fa aquesta extrapolació ni presenta el seu dia d’edició com una observació en temps real. Davant d’una xifra que es declara actual i exacta, comproveu primer l’any de referència i el mètode.

El mapa de Còrdova pertany a una època política concreta

Un mapa històric necessita una data o un període. L’emirat omeia de Còrdova se situa habitualment entre el 756 i el 929, i el califat entre el 929 i el 1031. L’inici de la guerra civil el 1009, la fi institucional del 1031 i la conquesta castellana de la ciutat el 1236 són fets diferents. Reunir-los en un únic començament o final confon la dinastia, el títol del governant i el control de la ciutat. La nostra anàlisi en català de Còrdova utilitza museus, institucions patrimonials i cronologies per separar aquestes transformacions. Els edificis poden continuar en ús després d’una dissolució política, i els objectes poden reutilitzar-se en altres contextos. Les peces de cort fan visible el patrocini de les elits, però no representen igualment la vida de tots els habitants. El territori governat tampoc identifica automàticament la religió de cadascuna de les persones que hi vivien. Quan compareu aquest mapa històric amb un de població moderna, marqueu l’època, la variable i la naturalesa de la frontera en cadascun. Una ciutat inclosa en un antic estat no conserva necessàriament la mateixa composició religiosa avui. La lectura relacionada ajuda a distingir aquests objectes d’estudi; no aporta un recompte de musulmans del 2020 a Espanya ni substitueix les dades de Pew de la taula nacional.

La Rihla connecta llocs, però no compta poblacions

Els viatges d’Ibn Battuta permeten estudiar connexions entre el nord d’Àfrica, l’Àsia occidental i meridional, l’oceà Índic i l’Àfrica occidental. Una ruta registra visites, estades, retorns i afirmacions d’un relat. No mesura la població religiosa de tot un país. La presència d’un viatger musulmà no demostra que tots els habitants del lloc ho fossin, ni la densitat de trajectes indica quants musulmans hi viuen actualment. Els viatges del segle XIV també s’han de separar de la confecció del llibre. La recerca diferencia la conclusió del relat el desembre del 1355 i la feina final de redacció el febrer del 1356. No són dos anys addicionals de viatge. Algunes etapes són reconstruccions d’historiadors i d’altres són discutides. Comptar països moderns exigeix indicar les fronteres emprades i com es tracten els llocs dubtosos. El Sudan occidental de la narració és una regió històrica, no l’actual República del Sudan. Un mapa de rutes hauria de distingir dates relativament segures, corredors reconstruïts i extensions discutides, i conservar els retorns i les estades llargues. En un mapa de població, reviseu en canvi l’any, el nombre o percentatge, la unitat territorial i el mètode. En tots dos casos, ajusteu la conclusió a l’escala de la prova. Els articles històrics relacionats són lectures per exercitar aquesta distinció, no fonts addicionals de població del 2020.

• Per citar població moderna, indiqueu l’any de referència, l’organisme i la taula.
• Per citar membres d’una organització, identifiqueu la llista i la data de consulta.
• Per citar una ruta històrica, preciseu el període, l’edició i els trams reconstruïts.
• Compareu variables, denominadors, territoris i anys abans de comparar colors.

Els deu països amb més musulmans el 2020

Ordre descendent de les estimacions publicades per Pew per al 2020. Els recomptes són persones i els percentatges utilitzen la població total de cada país. Els valors arrodonits no constitueixen una verificació individual. La columna regional conserva la classificació de Pew i, quan cal, la diferencia de la ubicació geogràfica.

Cinc percentatges o categories amb bases diferents

El denominador explica què mesura un percentatge. Els 53 països i territoris de majoria musulmana i els 57 membres de l’OCI també responen a regles i unitats diferents.

FAQ