Què és una lawh? Tauletes de fusta per aprendre l’Alcorà

Una lawh és una tauleta. En l’ensenyament de l’Alcorà, el terme pot referir-se a una superfície de fusta per escriure durant la lliçó. Es podia escriure un passatge amb tinta, estudiar-lo i esborrar el text rentant la superfície abans d’escriure-hi un passatge nou. El British Museum conserva una tauleta del segle XIX amb escriptura visible i rastres d’un passatge anterior esborrat. S’hi veu com diversos usos poden deixar rastres en una sola peça de fusta.

Algunes col·leccions empren noms regionals. L’Allen Memorial Art Museum anomena allo el seu exemplar del poble haussa i relaciona la paraula amb l’àrab al-lawh. El mànec recobert de cuir i la vora inferior corbada mostren per què la forma de la tauleta també ajuda a entendre com s’utilitzava. Allen Memorial Art Museum, Allo, 2002.2.

Com es feia servir una tauleta reutilitzable durant la lliçó

El Metropolitan Museum of Art descriu docents que escrivien passatges amb un càlam i una tinta que més tard es podia treure rentant la fusta. El museu també descriu l’aprenentatge de les lletres àrabs i la recitació com a parts de la lliçó. L’ordre podia variar entre alumnes. La tauleta posa un passatge en una superfície que es pot tornar a consultar. Durant una lliçó, es podia fer servir per observar les lletres, llegir en veu alta o repetir el passatge. La fitxa ofereix aquest context docent i no identifica cadascuna de les persones que van sostenir la peça o hi van escriure. The Met, tauleta alcorànica 2025.579.

Les eines i les activitats donen pistes diferents. Un càlam o qalam té una punta per escriure. La tinta deixa marques sobre la fusta i la tauleta és el suport. Les paraules podien formar part d’una sura o capítol de l’Alcorà. Una lliçó podia centrar-se a escriure, llegir o recitar. La tauleta sola rarament indica quina activitat ocupava més temps. La guia sobre memorització i recitació explica dues activitats que es poden estudiar juntament amb aquest tipus d’objecte.

Una fotografia conserva l’aspecte de l’escriptura en el moment de la presa. En una tauleta que s’ha fet servir més d’un cop, pot mostrar l’estat més recent. Quan es veu una línia tènue, convé fixar-se també en la veta, la forma de la fusta i la il·luminació. Aquests factors poden influir en el que mostra la foto. Una transcripció o una explicació del museu ajuda a identificar els rastres.

Què revela l’escriptura esborrada d’una tauleta del British Museum

La tauleta 2011,6037.1 del British Museum és un exemple de l’Àfrica occidental del segle XIX. És rectangular amb la part superior arrodonida i fa 32 centímetres d’alçada i 13 d’amplada. El museu registra escriptura àrab en estil magribí sudanès (Sudani Maghribi) a l’anvers i al revers. La fitxa reconeix la sura Quraysh, capítol 106, en una cara. També identifica rastres de la sura Al-Ma’un, capítol 107, després d’haver-la esborrat. Els números identifiquen els capítols. La fitxa no estableix en quin ordre els va estudiar un alumne determinat. British Museum, tauleta d’escriptura 2011,6037.1.

El rastre esborrat aporta informació que va més enllà de la forma. Una planxa llisa de fusta amb un contorn semblant podria recordar una tauleta d’escriptura. En aquesta peça el museu registra la tinta visible i reconeix restes d’escriptura anterior. Un peu d’imatge pot especificar el capítol que el museu llegeix, el passatge reconegut a partir de les marques i el perfil de la fusta. Si la imatge té poca resolució, es pot fer servir la fitxa per donar aquestes dades.

El museu indica l’Àfrica occidental com a lloc de fabricació i el mercat de Portobello, a Londres, com a lloc de troballa o adquisició. La donació consta amb data del 2011. Els camps de fabricació i ingrés documenten moments diferents de la història de la tauleta. British Museum, dades de fabricació i adquisició.

Dues tauletes vinculades a Mali

La peça 2025.579 del Met és de fusta i tinta, es data cap al 1900 i s’atribueix a Mali. El registre indica una alçada de 43,8 centímetres i una amplada de 21. El número d’inventari ajuda el museu a identificar la peça. La data aproximada de fabricació apareix en un camp diferent del de la compra, que va tenir lloc el 2025. Un peu d’imatge que conservi totes dues dades pot identificar la peça i situar-la en el temps. The Met, dades de la peça 2025.579.

El Museu Nacional d’Art Africà de la Smithsonian Institution registra una altra tauleta, 2002-6-1, vinculada a Mali i datada a mitjan segle XX. La fitxa indica fusta i tinta i unes dimensions de 42,8 per 14,5 per 2 centímetres. És gairebé tan alta com la del Met i és més estreta segons les mides publicades. La Smithsonian inclou la fondària i indica que l’autor és desconegut. Lee Clark figura com a donant. Per comparar-les, es pot escriure el número d’inventari al costat de les dimensions corresponents. La data, la forma i la vinculació geogràfica es poden confirmar a cada fitxa. Smithsonian, tauleta d’escriptura alcorànica 2002-6-1.

Què indiquen el mànec, un forat o una vora corbada

L’allo haussa 2002.2 de l’Allen Memorial Art Museum es vincula a Nigèria i es data de les dècades de 1930 i 1940. En conjunt fa 47,9 per 19,7 per 1,3 centímetres. Els materials inclouen fusta, tinta, claus i cuir. El museu interpreta el cuir del mànec com un element que facilita la subjecció i serveix de decoració. També explica que la vora inferior corbada permetia recolzar la tauleta còmodament a la cintura o la cama mentre s’escrivia. Totes dues explicacions corresponen a aquesta peça. Allen Memorial Art Museum, fitxa i text d’exposició de l’allo.

Al registre de la tauleta 29-201-704, del segle XIX, el Penn Museum indica el Marroc com a procedència. La peça de fusta fa 42 centímetres d’alçada i 33,5 d’amplada. La fitxa descriu un forat a prop del centre de la vora superior per on es podia passar un cordill i penjar la tauleta. També identifica una pregària en àrab escrita a la superfície. És un exemple de com una tauleta relacionada amb l’ensenyament de l’Alcorà pot conservar una pregària en una cara. La descripció de la inscripció es pot acompanyar del número i la fitxa que la documenta. Penn Museum, tauleta d’escriptura 29-201-704.

En comparar les peces, busca el detall que esmenta cada fitxa. A la tauleta d’Oberlin, el cuir cobreix el mànec. A la del Penn Museum, el forat permet penjar-la. Són indicis de com es podia aguantar o desar la tauleta. Si a la fotografia d’una altra peça no es veu la vora o el mànec, es pot descriure la part visible i consultar el catàleg per a la resta.

Com es registra una procedència incerta al catàleg

El Louvre registra AFI 1765 com una tauleta alcorànica de fusta tallada i tinta. L’alçada màxima és de 47,3 centímetres i l’amplada màxima és de 23,5. El gruix és d’1,1 centímetres. La fitxa indica per separat una fondària ocupada de 2,5 centímetres a causa de la deformació. En el camp de procedència hi ha el Magrib i l’Àfrica subsahariana, tots dos amb interrogants. La fitxa ofereix dues fotografies i manté les dues possibilitats. Louvre, tauleta alcorànica AFI 1765.

Les paraules de la fitxa són importants quan es comparen les peces. El Met atribueix una tauleta a Mali. Al camp de procedència del Penn Museum hi consta el Marroc. El Louvre dona dues regions amb interrogants. La institució que custodia la peça, el lloc atribuït de producció, el lloc de troballa o adquisició i el lloc on un alumne va fer servir la tauleta són informacions diferents. Es pot conservar la formulació de la font i deixar oberta la qüestió quan el lloc és incert.

En què es diferencia una tauleta d’un foli manuscrit

Una tauleta i un manuscrit poden conservar escriptura àrab. La forma dona pistes sobre l’ús. La tauleta és una superfície de fusta que es pot sostenir, girar i preparar per tornar-hi a escriure. Un mushaf és un exemplar escrit de l’Alcorà, del qual es poden estudiar les pàgines o les parts dins d’un llibre. En un foli solt es poden buscar les línies del pautat, el número de pàgina o l’ordre del text. En una tauleta de fusta es poden observar la forma de la vora, l’escriptura de les dues cares i els possibles rastres de reutilització.

Aquestes diferències també compten quan es fa un peu d’imatge. Si només hi apareix una cara, descriu aquella cara. Si el museu dona imatges de l’anvers i del revers, compara les vores i la disposició de les línies. La fotografia mostra el que queda sobre la fusta. Per identificar un capítol o llegir lletres esborrades parcialment, es pot fer servir una transcripció documentada o la lectura que ofereix el museu.

Què cal anotar quan s’observa una tauleta de fusta

Comença pel número d’inventari, els materials i les mides. Busca el mànec, el forat o la corba que esmenta el museu. Comprova si el catàleg identifica escriptura en una o en dues cares i si distingeix les línies llegibles dels rastres. Anota la data de fabricació separada del número d’inventari i conserva els interrogants del camp de procedència. Amb aquestes dades es pot explicar en poques paraules com es va fer la tauleta, com es podria haver utilitzat i què hi queda visible.

Fitxes de museus per fer la comparació

• British Museum, 2011,6037.1 recull les mides, la regió, el tipus d’escriptura i els rastres esborrats.
• The Met, 2025.579 proporciona les dades de la peça i el context d’ús docent de les tauletes reutilitzables.
• Smithsonian, 2002-6-1 dona els materials, la data i les mides d’una altra tauleta vinculada a Mali.
• Allen Memorial Art Museum, 2002.2 explica el nom allo i la forma del mànec i de la base.
• Penn Museum, 29-201-704 documenta les dimensions, el forat de suspensió i la pregària en àrab.
• Louvre, AFI 1765 indica el gruix i la deformació i manté la procedència incerta.