Encensers de museu: la mabkhara, el majmar i l'esfera calada

Un encenser pot ser un bol obert, un recipient amb una tapa perforada o un atuell concebut per penjar-se. Busca primer la part on es podia posar el material. A continuació, fixa't en el camí que podia seguir l'aroma i en els peus, el mànec o les anelles que indiquen com se sostenia el recipient. Les fitxes dels museus poden aportar informació sobre peces perdudes, reparacions i usos possibles.

En les descripcions d'aquests recipients apareixen mots com *mabkhara* i *majmar*. Aquesta guia compara la forma de diversos objectes documentats. Una peça conservada a Doha porta el nom d'encenser al títol de la fitxa, i l'equip del museu proposa que es va dissenyar per contenir espelmes perfumades. Llegir plegats el títol, la descripció física i la interpretació ajuda a entendre per què un mateix nom general pot designar dissenys diferents.

Què vol dir mabkhara en el context de l'hospitalitat

En els materials del Departament de Cultura i Turisme d'Abu Dhabi, *mabkhara* és el nom d'un encenser associat a l'hospitalitat. La descripció de Union Square indica que hi ha un monument en forma d'encenser al costat d'altres que representen una cafetera i un ruixador d'aigua de roses. El document de patrimoni de Bait Al Gahwa fa servir la grafia *mibkhara* per a un recipient que pot formar part de la benvinguda als convidats. Les dues fonts permeten reconèixer el mot i el seu context. Departament de Cultura i Turisme d'Abu Dhabi, Union Square i Document de patrimoni de Bait Al Gahwa.

El mot designa una mena de recipient. A l'etiqueta d'una peça antiga s'hi pot llegir l'anglès *incense burner* o un terme regional, com ara *majmar* en l'exemple d'Oman. Anota el terme que utilitza la institució i la forma de la peça. Un document sobre l'hospitalitat pot situar l'objecte en un acte de benvinguda, un informe d'excavació pot esmentar restes trobades al recipient i una descripció tècnica pot identificar les parts mòbils.

Què ens mostra un bol obert

El Museu Nacional d'Oman presenta un encenser de pedra calcària de Ra’s al-Jinz, datat entre el 2500 i el 2000 aC. La fotografia mostra un bol obert i poc profund, amb quatre peus curts. El museu l'anomena *majmar* i informa que s'hi conservaven restes de combustió en el moment de la troballa. És un exemple antic de la península Aràbiga que es pot comparar amb peces metàl·liques posteriors. El bol permet veure on es podia posar el material. La informació sobre les restes fa referència a l'objecte excavat. Museu Nacional d'Oman, encenser de pedra calcària de Ra’s al-Jinz.

En una fotografia, segueix la vora de l'obertura i busca la unió entre el bol i els peus. La vista lateral mostra l'alçada a què queda el bol respecte de la superfície que el sosté. Des de dalt es veu quina part de l'interior queda a la vista. Si es tracta d'un objecte arqueològic, la fitxa pot explicar en quin estat es va trobar el bol i si hi havia material a dins. La forma oberta per si sola no permet identificar una substància aromàtica concreta.

Com canvia la forma quan la tapa és calada

La peça 1976.102 del Metropolitan Museum of Art, The Met, és del segle VIII o IX. Té un cos cilíndric baix, tres peus i una tapa de cúpula amb frontissa. La tapa de bronze fos és calada i incorpora motius d'ales i de plantes. Segons el museu, el fum podia passar pels orificis. La fitxa també descriu els peus com a potes de felí. La peça fa 13,6 centímetres d'alçada i té una llargada màxima de 24,2 centímetres. Una imatge de la frontissa permet distingir la tapa que s'obre del cos fix que queda a sota. The Met, encenser amb tapa de cúpula, 1976.102.

Un altre encenser de bronze de The Met, 67.178.3a, b, és del segle XI i s'atribueix a Andalusia. Té un cos quadrat, peus, un mànec llarg i una tapa de cúpula alta. El museu esmenta els arcs de ferradura del registre inferior entre els indicis que fonamenten l'atribució. Les dimensions registrades són 24,8 × 25,4 × 10,8 centímetres. En comparar les peces, mira primer el cos cilíndric de la més antiga i el cos quadrat de l'altra. Després fixa't en les tapes. La guia de figures humanes i animals en l'art islàmic ajuda a descriure motius com els peus en forma de pota de felí. The Met, encenser atribuït a Andalusia, 67.178.3a, b.

Si les fotos de les dues peces ocupen el mateix espai a la pantalla, les dimensions del catàleg permeten recuperar l'escala. A la primera, la llargada màxima és considerablement superior a l'alçada. A la segona, la fitxa dona per separat l'alçada, l'amplada i la fondària. Una imatge de detall permet veure com la frontissa s'uneix al cos o com la forma dels peus s'integra en el conjunt.

Anelles, tancaments i una copa que es pot moure

El British Museum registra la peça 1992,0715.1 com a recipient poligonal del nord de l'Índia, de cap al segle XVI o XVII. Té una part superior en forma de cúpula, un coronament en forma de lotus, anelles i tancaments per penjar-lo. Fa 15 × 16 × 12 centímetres. La fitxa registra un peu doblegat i proposa una comparació arquitectònica amb tombes del nord de l'Índia. Les anelles indiquen com es podia suspendre. El peu doblegat forma part de l'estat actual de la peça. La comparació amb les tombes fa referència a la forma. British Museum, encenser del nord de l'Índia, 1992,0715.1.

L'esfera calada 17.190.2095a, b de The Met és de finals del segle XIII o principis del XIV i s'atribueix a Damasc. Fa 15,9 centímetres d'alçada, o 22,2 centímetres amb la cadena segons la fitxa. Dins els dos hemisferis units amb una frontissa hi ha una copa petita suspesa amb tres anelles. El museu explica que les anelles ajudaven a mantenir la copa estable quan es movia l'esfera exterior. En una imatge de l'exterior es veuen els orificis i la línia d'unió entre les dues meitats. Cal veure el recipient obert per observar el mecanisme. The Met, esfera calada, 17.190.2095a, b.

Aquí la copa és una peça interior subjectada a unes anelles. En un zarf otomà, suport per a una tassa de cafè, el cos exterior sosté la tassa amb què se serveix la beguda. Comparar els dos objectes ajuda a preguntar-se quina part es mou, quina se sosté i quines peces queden documentades a la fitxa.

Com descriu un museu una tapa de substitució

National Museums Scotland conserva l'encenser de bronze A.1956.518, descrit a Museum With No Frontiers. Fa 16,51 centímetres d'alçada i es data a mitjan segle XIII o a la segona meitat del segle XIII. La fitxa dona Síria o l'Iraq com a procedència. El cos és cilíndric, amb tres peus. La tapa de cúpula amb frontissa que es veu ara és un recanvi modern. Segons la hipòtesi del catàleg, una tapa anterior s'enroscava al cos mitjançant una brida i un anell. La fitxa també assenyala la zona on anava muntat el mànec llarg. Museum With No Frontiers, National Museums Scotland A.1956.518.

Quan descriguis la peça, associa la frontissa visible amb la tapa moderna i el tancament roscat amb la interpretació de la forma anterior. A partir de les imatges de la decoració i de les comparacions, el catàleg també planteja un possible context eclesiàstic per a aquest objecte en particular. Un altre exemple de lectura de la forma és comparar l'esfera de The Met amb els globus celestes de llautó. En un globus celeste, les marques permeten entendre l'ús de la superfície. En l'encenser esfèric, la frontissa i les anelles donen informació sobre el recipient i el seu interior.

Per què una peça catalogada com a encenser podria haver contingut espelmes

Qatar Museums cataloga la peça MW.467.2007 com a *Mamluk Incense Burner*, encenser mameluc. Fa 36,5 centímetres d'alçada i 16,5 de diàmetre. La fitxa descriu un cos cilíndric de llautó, tres peus estilitzats i una tapa de cúpula calada, amb incrustacions de plata i or al recipient. Identifica com a mecenes el soldà al-Nàssir Muhàmmad ibn Qalàwun. La selecció d'obres del Museum of Islamic Art indica Egipte o Síria i el segle XIV. La fitxa detallada de Qatar Museums indica Egipte i el període 1294–1340. Mantén la datació i l'atribució amb la font que les dona. Qatar Museums, MW.467.2007 i Museum of Islamic Art, peces destacades de la col·lecció.

La fitxa detallada proposa que el recipient es va dissenyar per a espelmes perfumades. Una fotografia pot mostrar les obertures i la decoració. L'explicació sobre el contingut és una interpretació de l'equip del museu. L'article sobre l'hospital de Qalàwun al Caire és un altre exemple de com les fonts relacionen noms i institucions amb objectes i edificis mamelucs. El mecenes que consta a la fitxa de la peça de Doha és al-Nàssir Muhàmmad ibn Qalàwun.

En què et pots fixar en una fotografia de la col·lecció

Comença per una imatge de conjunt per veure si el recipient és obert, té tapa o està totalment tancat. Mira si el bol o la copa queden a la vista. Localitza els peus, el mànec o els punts de suspensió i comprova si una segona fotografia mostra com s'hi acobla la tapa. Una imatge frontal pot amagar obertures rere una franja decorativa. Una vista zenital pot mostrar una superfície calada. Una foto de l'interior pot revelar una copa o un espai on falta una peça.

Després d'observar la forma, contrasta-la amb el registre. En el cas del bol de Ra’s al-Jinz, la descripció de la troballa aporta informació sobre les restes. En el de l'esfera de The Met, una vista oberta i la fitxa expliquen les anelles. En la peça d'Escòcia, el catàleg distingeix la tapa actual del tancament antic proposat. En el cas de Doha, la descripció distingeix el nom de catàleg de la interpretació sobre el contingut. Inclou el número d'inventari perquè es pugui trobar l'objecte exacte.

Fitxes de museus per continuar la comparació

• Document de patrimoni de Bait Al Gahwa situa la mibkhara entre els objectes vinculats a la benvinguda als convidats.
• Museu Nacional d'Oman descriu el bol de pedra calcària de Ra’s al-Jinz i les circumstàncies de la troballa.
• The Met, 1976.102 documenta una tapa calada amb frontissa i tres peus.
• The Met, 67.178.3a, b documenta la forma quadrada de l'encenser atribuït a Andalusia.
• British Museum, 1992,0715.1 dona les dimensions i descriu les anelles i els tancaments.
• The Met, 17.190.2095a, b mostra l'esfera calada i explica la copa suspesa a l'interior.
• National Museums Scotland A.1956.518 documenta la tapa de substitució i l'acoblament antic proposat.
• Qatar Museums, MW.467.2007 descriu el recipient amb incrustacions i la hipòtesi de les espelmes perfumades.