Què és un zarf? El suport de la tassa de cafè otomana

Un zarf és el suport exterior d’una tassa petita de cafè sense nansa. En el servei de cafè d’època otomana, la tassa de ceràmica o vidre, sovint anomenada fincan, es posava dins d’un suport separat que es podia agafar amb els dits. N’hi ha de senzills, de llautó i en forma de copa, i d’altres amb una muntura d’or guarnida amb esmalts i pedres precioses.

Quan en una fotografia de museu es veuen dues vores al voltant de la tassa, poden correspondre a dos objectes encaixats l’un dins de l’altre. La tassa interior conté el cafè. El suport exterior la sosté i ofereix una superfície per agafar-la. Alguns catàlegs mostren totes dues peces juntes. En altres casos s’ha conservat només el suport.

Com encaixa la tassa dins del suport

Vistos de perfil, molts zarfs tenen un cos buit que s’eixampla a la part superior i s’estreny cap al peu. La paret interior sosté la part baixa de la tassa. Ayman M. Edris va examinar set suports de llautó del dipòsit d’Al-Ashmunein, a la ciutat egípcia de Mallawi. El seu dibuix mostra com la part baixa de la tassa entra dins del suport i on una part del seu costat toca la paret interior. La porció de tassa que sobresurt per damunt de la vora de metall depèn de la forma i les dimensions de totes dues peces. Ayman M. Edris, estudi de suports de llautó per a tasses de cafè, Shedet 4

El Metropolitan Museum of Art conserva una tassa i un suport del segle XIX atribuïts a Turquia. La tassa de porcellana pintada i vidriada 89.2.2162a fa 3,5 cm d’alçada i 5,6 cm de diàmetre. El suport de plata 89.2.2162b, calat, gravat i amb incrustacions, fa 4,1 cm d’alçada i 5,4 cm de diàmetre. Al catàleg, el diàmetre de la tassa és superior al del suport. Es tracta de les dimensions generals de cada objecte. Per entendre com encaixen, cal comparar la part inferior i més estreta de la tassa amb l’obertura i les parets interiors del suport. La fitxa no dona el diàmetre de la tassa a l’alçada exacta on toca el suport. Metropolitan Museum of Art, tassa i suport, 89.2.2162a, b

Les lletres a i b també indiquen a quin objecte correspon cada alçada. Per saber l’alçada del conjunt caldria conèixer fins a quin punt s’endinsa la tassa en el suport. En una fotografia lateral es pot buscar la línia on s’acaba la plata i veure quina part de la porcellana sobresurt de la vora.

Per a què servia el suport amb el cafè calent

La guia de l’exposició Life in a cup del British Museum descriu l’ús de dues tasses de porcellana encaixades per protegir els dits. També situa al segle XVIII l’augment de l’ús de suports metàl·lics petits. Es podia aixecar la tassa agafant la peça exterior, sense tocar directament la paret prima que estava en contacte amb el cafè calent. Quan es deixava a taula, el peu sostenia totes dues peces. Els exemplars conservats mostren la forma de les superfícies que es podien agafar amb els dits. Els catàlegs no donen mesures de la temperatura d’aquestes superfícies després d’abocar-hi el cafè. British Museum, Life in a cup, preparació i servei del cafè

En els exemplars de llautó estudiats per Edris, el peu és més ample a sota que a dalt. L’investigador relaciona aquest perfil amb l’estabilitat i descriu també com la tassa sobresurt de la vora. Observar alhora el cos i el peu ajuda a entendre com s’agafava el conjunt i com es tornava a deixar a taula. L’article sobre els cafès otomans i la vida pública recull els espais on la gent es trobava per prendre cafè. Edris, estructura i ús dels suports d’Al-Ashmunein

Com es feien els suports de llautó i plata

Els exemplars de llautó d’Al-Ashmunein tenen un peu, un cos i una peça curta que els uneix. En una fotografia de la part inferior d’un dels suports es veu un rebaix poc profund al centre del peu. Edris també mostra franges de punts en relleu a la vora de la base. De perfil es poden distingir el cos gairebé cònic i el peu curt que hi ha a sota. La decoració segueix les superfícies que serveixen per sostenir la tassa i deixar-la en una superfície plana. Edris, dibuixos i fotografies dels suports de llautó

A la fitxa del suport de plata, el Metropolitan Museum of Art distingeix el calat, el gravat i la incrustació. En el calat, les obertures travessen la paret. El gravat deixa línies o marques a la superfície. La incrustació consisteix a col·locar un altre material en un rebaix. Diverses tècniques poden coincidir en un sol objecte. Si s’observa un suport buit des de dins, es pot veure on són les obertures i la decoració respecte de la paret que sosté la tassa. La guia sobre mercats i tallers de la ciutat islàmica explica l’entorn en què circulaven les peces artesanals i els coneixements per fer-les. Metropolitan Museum of Art, fitxa del suport de plata

Les tasses i els suports feien camins diferents

A la guia del British Museum, el zarf de llautó Af.373, atribuït a Egipte, apareix al costat de la tassa Af.3495, feta a la Xina i adquirida a Egipte. La guia data tots dos objectes entre 1800 i 1860. Un altre exemple és una tassa de Meissen de color porpra, feta a Alemanya entre 1800 i 1900 per al mercat otomà. Les fitxes mostren que el lloc de producció podia ser diferent del lloc d’adquisició i que les tasses del servei de cafè podien arribar de lluny. El suport egipci i la tassa feta a la Xina provenen tots dos d’una donació de Henry Christy i tenen números d’inventari diferents. Per establir si s’havien utilitzat junts caldria un document que relacionés específicament aquestes dues peces. British Museum, guia de l’exposició amb les tasses i els suports

També hi ha tasses vinculades a tallers del món otomà. El Louvre conserva amb el número MAO 936/824 un fragment d’una tassa de cafè del segle XVIII procedent de Kütahya. És una ceràmica rica en sílice, decorada amb pintura sota un vidriat transparent. L’amplada màxima de la fitxa correspon al fragment conservat. Per saber com encaixava la tassa al suport caldrien les dimensions de la peça sencera. La fitxa sí que dona una procedència per a la part ceràmica. L’article sobre el port de Moca, al Iemen, i el comerç del cafè segueix el recorregut dels grans que servien per preparar la beguda. Louvre, fragment de tassa de cafè de Kütahya, MAO 936/824

El British Museum també descriu unes tasses petites i vidriades anomenades haysi. A mitjan segle XVI ja es produïen en quantitat a Hays, un centre terrissaire del Iemen. El nom també s’utilitzava per a tasses fetes en altres llocs. Com a exemple diferenciat, la guia recull la tassa amb nansa As1967,03.40, feta a Hays als anys cinquanta o seixanta del segle XX. En aquesta fitxa, Hays designa el lloc de producció d’una tassa concreta. El nom de tipus haysi tenia un ús més ampli. Quan hi ha un topònim en una etiqueta, convé mirar si es refereix a la procedència de la tassa, a la del suport o al nom d’un tipus d’objecte. British Museum, Life in a cup, tasses de cafè haysi

Suports esmaltats fets a Ginebra

Amb el número SW 180, les Khalili Collections documenten tres zarfs fabricats a Ginebra a mitjan segle XIX. Entre els materials del grup consten el vidre opalí daurat i pintat, l’or esmaltat i les perles petites. La descripció explica que els orfebres podien incorporar plaques d’esmalt, elements calats o gemmes a una muntura metàl·lica. La col·lecció presenta aquest treball en el context del comerç d’exportació. Per això, el nom d’un estri otomà per al cafè i un lloc de fabricació suís poden constar en una mateixa etiqueta. Khalili Collections, tres zarfs, SW 180

Un altre zarf de Ginebra, conservat al Museum Collection, fa 5,7 cm d’alçada. Segons el catàleg, es va fabricar per al mercat turc durant el primer terç del segle XIX. El cos calat d’or té camps ovals amb instruments musicals sobre fons d’esmalt de colors. Hi ha un estoig de cuir vermell fet a mida i folrat de teixit. L’estoig es tanca al voltant del suport quan es desa. Per servir el cafè, la tassa es posa dins del suport d’or. Museum Collection, zarf de Ginebra amb estoig a mida, MC1178

Un exemplar de la col·lecció del soldà

El zarf OA 8032 del Louvre és un suport d’or del segle XIX amb un peu baix. Fa 5 cm d’alçada i 5,2 cm de diàmetre. La fitxa descriu fileres retorçades de maragdes que alternen amb fileres retorçades de diamants de talla rosa. A la part superior hi ha ornaments florals de diamants. Sota la decoració encara es poden reconèixer el cos on encaixava la tassa i el peu. La peça mostra quants detalls es podien disposar en la superfície reduïda d’un suport. Louvre, zarf amb maragdes i diamants, OA 8032

La mateixa fitxa situa el zarf a la col·lecció del soldà Abdülhamid II. Va passar per la venda de les seves joies a París el 1911, va entrar a la col·lecció de Georges Heine i va arribar al museu per llegat el 1929. Aquestes dates formen part de la història de la propietat de la peça. La fabricació continua datada al segle XIX. La procedència dona el nom dels antics propietaris i documenta la venda. La fitxa no indica el nom de l’artesà. Louvre, historial de propietat d’OA 8032

Què cal observar en una exposició sobre el cafè

Comença per la vora de la tassa i busca la línia on la ceràmica o el vidre es troba amb el metall. A continuació mira el perfil. Si la tassa sobresurt per damunt d’un cos curt, calat i amb peu, pot ser que estigui dins d’un suport separat. Si el suport és buit, una fotografia de dins pot mostrar on descansava la part inferior de la tassa. Consulta el número de catàleg de cada component abans de calcular mesures a partir de la imatge. L’alçada del conjunt i l’alçada de cadascuna de les peces són mesures diferents.

Una il·lustració històrica permet veure on se situava el suport respecte de la gerra, la safata i la resta del servei. En una imatge del segle XIX reproduïda per Edris hi ha una tassa dins del suport i les dues peces també hi apareixen per separat. Les dues disposicions ajuden a identificar la peça exterior. L’article sobre les cròniques otomanes il·lustrades i les cerimònies ofereix exemples per llegir la posició dels objectes i com s’agrupen en imatges històriques. La fitxa d’una peça concreta hi afegeix el material i la procedència documentada. Edris, figura 1, il·lustració històrica d’un servei de cafè

També hi ha una descripció de la pràctica que es manté viva. El 2013, el comitè intergovernamental de la UNESCO va inscriure la cultura i la tradició del cafè turc a la Llista representativa del patrimoni cultural immaterial de la humanitat. La decisió descriu com se serveix el cafè en tasses petites acompanyades d’aigua i com la gent es reuneix per prendre’n. La inscripció es refereix a aquesta pràctica. Els materials, la datació i els propietaris coneguts d’un suport concret es poden consultar en fitxes d’objectes com les del Louvre o el Metropolitan Museum of Art. UNESCO, decisió 8.COM 8.28

Fitxes de museu i recerca sobre el zarf

• Metropolitan Museum of Art, tassa i suport dona les dimensions i els materials de la tassa de porcellana i el suport de plata per separat.
• Ayman M. Edris, suports de llautó per a tasses de cafè compara la construcció de set exemplars conservats a Egipte.
• British Museum, Life in a cup descriu les tasses, els suports i com es van presentar a l’apartat sobre preparació i servei de cafè.
• Khalili Collections, tres zarfs presenta els materials del grup de Ginebra i el context de l’exportació.
• Museum Collection, zarf amb instruments musicals documenta l’esmalt, el lloc de fabricació i l’estoig.
• Louvre, zarf OA 8032 proporciona les dimensions, els materials i l’historial de propietat.