Què és l’ablaq? Pedra de colors alterns en murs i arcs

Què és l’ablaq? Pedra de colors alterns en murs i arcs

Muslim Post Editorial Desk@muslimpost

Reconeixeu l’ablaq en filades, dovelles i revestiments de marbre amb exemples de Damasc, el Caire i Jerusalem.

L’ablaq és una disposició de l’obra de fàbrica en què s’alternen bandes o peces de colors contrastats. En un mur, el color pot canviar d’una filada horitzontal a la següent. En un arc, l’alternança pot seguir la corba d’un costat a l’altre de l’obertura. A l’entrada de l’hospital al-Qaymari de Damasc es veuen totes dues disposicions. Un plafó de marbre del segle XV conservat al Metropolitan Museum of Art mostra com l’alternança també podia aplicar-se al revestiment d’una paret interior.

Com es reconeixen les bandes de pedra

Allunyeu-vos prou de la façana per seguir una banda al llarg d’un tram de paret. Quan les filades són alternes, el color d’una filera continua a través de diverses juntes i canvia a la filera següent. A prop d’una porta o finestra, el traçat pot girar per emmarcar l’obertura. Les bandes horitzontals fan visible l’amplada del mur. Les pedres que ressegueixen l’obertura en remarquen la corba. Si la foto només mostra una part de la façana, indiqueu primer quin tram s’hi veu. El patró pot continuar fora de l’enquadrament.

El contrast pot ser entre un to clar i un de fosc o entre dos colors diferents. A la font pública de Qaytbay, a Jerusalem, Archnet identifica pedra vermella i de color crema al basament. En una foto en blanc i negre encara s’hi podrien distingir dos tons. Per donar el nom del color cal una foto en color o una descripció arquitectònica. Identificar el tipus de pedra requereix altres dades. Dues tonalitats vistes de lluny aporten poca informació sobre la roca o sobre l’antiguitat de cadascun dels trams d’una banda.

Filades, dovelles i revestiment

Una filada és una sèrie horitzontal d’elements constructius. Els blocs en forma de falca que componen un arc s’anomenen dovelles. En un arc amb bandes de color, el canvi pot produir-se de dovella a dovella. Les juntes poden ser rectes o tallades seguint un dibuix. El dossier d’Archnet sobre arquitectura mameluca descriu dovelles tallades perquè encaixin les unes amb les altres. També presenta casos en què un dibuix d’encaix semblant s’aplica a la cara de l’arc. Una foto frontal mostra el dibuix. Una junta exposada, un perfil o un aixecament del monument poden aclarir fins a quina profunditat arriba el tall.

Els colors alterns també poden aparèixer en un revestiment col·locat sobre la paret. En un interior de marbre, unes bandes estretes o unes lloses grans poden emmarcar un plafó. Fixeu-vos en el límit del revestiment i en el punt on toca el paviment o un material veí. Ablaq designa l’ordre dels colors. Si la documentació ho permet, la descripció constructiva pot precisar si les parts alternes són blocs, lloses de revestiment o un dibuix treballat a la superfície.

Els elements d’una portada tenen noms diferents. Una filada pertany a la fàbrica. Una entrada reculada respecte de la façana indica la profunditat de l’obertura. Els mocàrabs són un conjunt de petites cavitats esglaonades. Tots tres elements es poden trobar a la mateixa entrada. El glossari d’arquitectura de mesquites ajuda a reconèixer aquestes formes i la funció dels espais que les envolten.

L’hospital aiúbida al-Qaymari de Damasc

Al bimaristan al-Qaymari, el portal permet comparar una part recta amb una de corba. Museum With No Frontiers descriu pedres quadrades a la façana i peces corbes a l’arc ornamentat. Els colors s’alternen a l’entrada. Al damunt de l’obertura hi ha un coronament de mocàrabs. Més amunt hi ha una inscripció de tres línies en escriptura thuluth. De lluny, destaquen les bandes. De prop es poden examinar les juntes de les pedres, la talla i les línies de la inscripció.

La inscripció indica que l’obra va començar el 1248 sota el patronatge de Sayf al-Din al-Qaymari. Segons la fitxa, la part que data l’acabament és parcialment il·legible. La mort del promotor el 1256 ajuda a entendre l’interval del catàleg. L’any exacte d’acabament és incert. L’hospital té planta quadrada amb quatre iwans orientats cap a l’interior. Un iwan és un espai que s’obre àmpliament per un costat. Aquí l’ablaq caracteritza l’entrada i els iwans ajuden a entendre la distribució de l’edifici.

La història de l’hospital al-Mansuri de Qalawun al Caire permet situar el cas en la història de les institucions assistencials. A al-Qaymari les bandes descriuen una part de l’entrada. El plànol, la disposició de les sales i els documents informen de l’ús de l’hospital. Posar una imatge i la planta de costat permet comprovar què aporta cadascuna.

Una mesquita i una font mameluques

Al Caire, la mesquita de Gani Bak al-Ashrafi concentra l’ablaq a la portada. Archnet data el monument del 1426–1427 i descriu una façana amb dos trams, una entrada trilobada d’ablaq amb mocàrabs i un minaret a la dreta. En una foto feta des del carrer, seguiu el contorn dels tres lòbuls i mireu després la paret plana del costat. La comparació permet assenyalar on es concentra el contrast fins i tot quan la mesquita només surt parcialment a la imatge.

A la font pública del soldà Qaytbay de Jerusalem, l’alternança de pedra vermella i crema ocupa el basament quadrat. Archnet descriu finestres amples amb reixes, una transició esglaonada cap al tambor i una cúpula apuntada i tallada. La fitxa assenyala que el 1482 es va substituir una font anterior i que el 1883 s’hi va fer una gran restauració. Museum With No Frontiers coincideix en el 1482, data la renovació del 1882–1883 i anomena groga la pedra clara. Les dues expressions descriuen el contrast. Per llegir una fotografia posterior, cal tenir en compte les dues dates i indicar de quina font surt el nom del color.

L’ús del sabil s’entén amb la documentació del monument. L’article sobre els sabil-kuttab del Caire explica un altre arranjament, amb una font i una escola dins un mateix edifici. A la font de Qaytbay les filades fan destacar el basament i les obertures. Els documents de cada edifici expliquen la funció d’aquestes obertures.

Ablaq en un revestiment interior

El Plafó de paret amb entrellaçat geomètric del Met, 1970.327.8, és un mosaic de marbre policrom del segle XV atribuït al Caire. El catàleg publicat anomena ablaq el revestiment de marbres contrastats a banda i banda del motiu incrustat. Observeu primer la vora i després el centre. Les bandes i les lloses fan de marc. Petites figures entrellaçades omplen el camp del mig. La guia de patrons geomètrics islàmics explica com s’ordenen estrelles repetides i figures entrellaçades en un espai com aquest.

El catàleg suggereix que el plafó vertical probablement ocupava la part baixa d’una paret. L’edifici original és desconegut. El museu permet examinar de prop el marbre, les juntes i la vora conservada. L’obra i la seva fitxa documenten els colors, la composició i la situació probable dins d’una sala. Caldrien més dades per relacionar-la amb una mesquita o un palau concrets.

Una tècnica que continua al Damasc otomà

La mesquita de Darwish Paixà mostra com es va continuar emprant la pedra de colors alterns en una altra disposició arquitectònica. Museum With No Frontiers situa la mesquita en la dècada de 1570 i descriu un ablaq policrom sirià a la façana. La sala d’oració està coberta amb una cúpula. El pòrtic té diverses cúpules més petites. La fitxa descriu rajoles de colors fetes localment a l’estil d’İznik. La pedra, la ceràmica i la disposició de les cúpules donen dades sobre parts diferents de l’edifici.

En comparar aquesta façana amb la de l’hospital al-Qaymari, s’hi reconeixen pedres contrastades en tots dos casos. A l’hospital, l’entrada porta a un conjunt organitzat amb iwans. A al-Darwishiyya, el portal forma part d’una mesquita amb sala d’oració coberta per una cúpula. L’alternança cromàtica és un tret compartit. Les plantes, les inscripcions i la documentació expliquen la història de cada monument.

Com es pot descriure un ablaq a partir d’una fotografia

Comenceu per la part de l’edifici que es pot identificar. Al sabil de Qaytbay, «filades alternes de pedra vermella i crema al basament quadrat» situa la decoració. A la mesquita de Gani Bak, «portal trilobat emmarcat per pedres de colors alterns» descriu la relació amb el buit. En un objecte desmuntat com el plafó del Met, distingiu les peces contrastades de la vora del mosaic del centre. Afegiu la data, la procedència i el grau de certesa que recull la fitxa.

En una vista frontal de l’arc, apunteu l’ordre dels colors, la forma de les juntes i on acaben les bandes. Una vista lateral o un plànol poden donar informació sobre el gruix del material. Si hi ha un tros gastat o reparat, compareu el detall amb una fotografia antiga. Les dates de construcció i de restauració ajuden a interpretar els canvis entre les imatges.

Registres d’arquitectura i de museu