Com dibuixar i interpretar els patrons geomètrics de l'art islàmic

Una estrella de sis puntes es pot construir marcant sis distàncies iguals sobre una circumferència i unint els punts alterns en dos triangles. Per a una estructura de vuit puntes, podem dividir el cercle en vuit parts i superposar dos quadrats girats 45 graus. Aquests exercicis expliquen relacions geomètriques. Per entendre una decoració històrica completa també cal observar les peces que omplen els espais, els marges, el material i la història de l'objecte. El dibuix que fem avui no demostra per si sol el procediment d'un taller antic.

Segons la síntesi del Metropolitan Museum of Art, cercles, quadrats, estrelles i altres polígons són elements recurrents que poden aparèixer amb cal·ligrafia i motius vegetals. Aquest text proposa dues construccions que qualsevol lector pot repetir i les contrasta amb peces documentades per museus. La pregunta clau és què es pot deduir de la forma visible i què requereix una font específica sobre una peça concreta.

Quatre nivells que convé separar en una rajola

El primer nivell és la silueta física de la rajola, la fusta o una altra peça. El segon és la decoració que porta a sobre: color, fulles, lletres o figures. El tercer és el conjunt format quan diverses peces s'ajunten. El quart és l'edifici o objecte on van estar col·locades originalment, si se'n coneix el context. Una rajola amb perímetre estrellat pot contenir poesia; una peça en forma de creu pot encaixar entre dues estrelles. Comptar les puntes només descriu una part del primer nivell.

Una retícula és una xarxa de punts, eixos, angles i distàncies que ajuda a explicar l'ordre del disseny. Les seves línies auxiliars poden haver quedat ocultes sota la pintura, el vernís o el relleu. Les juntes entre rajoles, en canvi, poden ser ben visibles encara que no siguin els traços que vam fer en un exercici sobre paper. Per això és útil distingir el model geomètric, la decoració acabada i les proves conservades en l'objecte.

El terme «patró geomètric islàmic» no assenyala una única figura compartida per totes les èpoques i regions. L'ornament vegetal pot seguir una organització regular sense convertir-se en un polígon. La nostra guia sobre arabescos, fulles i tiges corbes mostra una d'aquestes combinacions. La presència d'una estrella de vuit puntes, tota sola, no identifica la data, el lloc de fabricació ni la funció religiosa d'una peça.

Sis passos amb el compàs per obtenir una estrella

Traça una circumferència i mantén l'obertura del compàs igual al radi. Escull un punt del perímetre i, sense modificar aquesta obertura, marca la mateixa distància sobre la circumferència. Des del nou punt repeteix el pas. En una construcció geomètrica exacta, després de sis passos tornaràs al punt inicial. Uneix els sis punts consecutius amb el regle per dibuixar un hexàgon regular. La mateixa obertura del compàs determina les sis cordes; no cal estimar sis angles per separat.

Ara uneix tres vèrtexs alterns. Obtindràs un triangle equilàter. Fes el mateix amb els tres vèrtexs que havien quedat lliures i apareixerà un segon triangle. Superposats, formen sis extrems i deixen una zona hexagonal al centre. Dibuixar cada triangle amb un color diferent facilita veure quins segments pertanyen a cada construcció. També mostra que hi ha més d'una manera de destacar el motiu final: pots subratllar l'exterior, el centre o algunes de les diagonals.

Després de la forma bàsica arriben les decisions de disseny. Si transformes les línies en bandes amples, hauràs de decidir quin pas sembla anar per damunt a cada encreuament. Pots allargar un segment fins al motiu veí, afegir peces intermèdies o fer que una sanefa retalli una punta. La retícula pot seguir sent reconeixible mentre la superfície acabada canvia de manera important. Els límits del material també condicionen com es talla, pinta o uneix cada part.

La publicació educativa del Met sobre art islàmic i disseny geomètric conté activitats amb compàs i regle que expliquen com formes senzilles generen composicions més elaborades. Serveixen per aprendre relacions de forma. No proven que una rajola medieval particular s'hagués traçat amb aquests sis moviments exactes. Per fer una afirmació històrica caldrien marques de construcció en la peça, un dibuix de taller o documentació vinculada a la seva producció.

Vuit punts i dos quadrats girats

Dibuixa una altra circumferència i dos diàmetres perpendiculars, un horitzontal i un de vertical. Els extrems assenyalen quatre punts sobre el cercle. Divideix per la meitat cadascun dels quatre angles rectes que es formen al centre i marca on les noves direccions tallen la circumferència. Ja tens vuit punts separats per angles iguals. Uneix el punt de dalt, el de la dreta, el de baix i el de l'esquerra per obtenir un quadrat. Els quatre punts diagonals formen un segon quadrat girat 45 graus respecte del primer.

Si ressaltes la vora exterior dels dos quadrats superposats, hi veuràs vuit puntes; a la zona central apareix un octàgon. Pots fer la prova amb dos fulls transparents, un per a cada quadrat. A partir d'aquesta estructura, un artista pot eliminar segments, engruixir-ne d'altres, situar un motiu al centre o connectar l'estrella amb més polígons. És un camí reproduïble cap a una composició de vuit direccions, però no l'únic possible ni una recepta històrica universal.

Les rajoles de Kashan registrades pel Met mostren el límit de mirar només els quadrats. L'exposició combina peces en forma d'estrella i de creu; algunes porten passatges de l'Alcorà i d'altres, versos perses. Segons el museu, procedien de contextos arquitectònics diferents, religiosos i seculars, i més tard es van reunir en el plafó actual. La presentació permet estudiar l'encaix de les formes, però no és la paret intacta d'un únic edifici medieval.

Com es reconeix una unitat repetida?

Una estrella és un motiu identificable. Una unitat de repetició és una porció del disseny que es pot traslladar per reconstruir un camp més gran. De vegades inclou una estrella i les formes petites del voltant. En altres casos, el seu límit travessa l'estrella i aquesta només queda completa quan s'hi afegeix la unitat veïna. L'element que primer ens crida l'atenció no és necessàriament la unitat més petita que realment encaixa.

Fes una prova sobre una fotografia frontal. Marca el centre de dues estrelles veïnes i busca si la mateixa distància i direcció et porten a un tercer centre equivalent. Segueix les línies, juntes i espais buits entre centres. Es repeteix la mateixa seqüència cap amunt? Si el fragment escollit encaixa horitzontalment però deixa un buit vertical, encara no has delimitat tota la unitat. També pots comprovar si una rotació o un reflex explica figures semblants orientades en direccions diferents.

La vora forma part del problema. Una estrella mig tallada per un marc pot ser una terminació intencionada, no una peça trencada. A la cantonada d'un edifici o sobre una superfície corba, la retícula plana de l'exercici necessita adaptacions. Si falten rajoles o si el conjunt ha estat muntat de nou en un museu, la distància actual entre formes potser no reprodueix la disposició original. Cal indicar on comença la reconstrucció hipotètica.

El Victoria and Albert Museum presenta un plafó de rajoles iranià de 1262 amb estrelles de vuit puntes i peces en forma de creu. Les creus omplen els intervals que les estrelles deixen oberts. Mirar les juntes i els espais entre peces és tan important com comptar puntes. L'any 1262 correspon a aquest plafó documentat; no data per si sol qualsevol altra paret que repeteixi estrelles i creus.

Què aporten la ceràmica, el mosaic i la fusta?

Una rajola cuita com una peça sencera i un mosaic de fragments tallats presenten tècniques i límits diferents. El gruix de les juntes i la forma de les peces poden dirigir el patró. L'estrella de dotze puntes de l'Art Institute of Chicago està feta de fragments esmaltats que es van tallar i tornar a muntar en mosaic. El museu la situa a finals del segle XV i en proposa una procedència de l'Iran o l'Àsia Central. Indica com a possibilitats d'ús un púlpit, una gran sala o una madrassa; cap d'aquests llocs és una identificació definitiva.

Les flors i els colors de l'interior del mosaic de Chicago també compten. Si realment hagués format part d'un púlpit, la funció de l'edifici seria rellevant, però la fitxa no resol aquesta hipòtesi. El nostre glossari d'arquitectura de mesquites explica elements com el minbar i el mihrab. Conèixer el vocabulari no converteix una possible ubicació en un fet provat.

El panell de fusta atribuït pel Met al Caire del segle XIII conserva unions de peces mitjançant encaixos de caixa i espiga. El museu planteja que podia haver estat la meitat d'una estructura en estrella de setze puntes o una peça situada a la vora d'un panell rectangular. L'encaix mostra com es van unir parts de fusta; la composició sencera perduda continua oberta a dues interpretacions. Un dibuix geomètric impecable no pot substituir les peces que falten.

La rajola d'Iznik AKM862 de l'Aga Khan Museum, datada entre 1560 i 1570, fa 24 per 25 centímetres. Té un suport gairebé quadrat, una roseta central i tiges corbes que s'estenen cap a les vores en un disseny repetible. L'exterior de la rajola, l'organització radial i la decoració vegetal són tres aspectes del mateix objecte. Posar-li només l'etiqueta de «quadrat» o només la de «flor» n'amaga la combinació.

Una figura geomètrica pot contenir paraules o animals?

Sí. Les rajoles de Kashan citades abans duen textos de mena diferent. Una altra rajola de Kashan del Met, aproximadament de l'any 1300 mostra un cavall dins d'un perímetre de vuit puntes. La forma geomètrica del suport no obliga que la imatge interior sigui abstracta. Per veure més casos i els seus contextos, pots consultar l'article sobre persones i animals en l'art islàmic segons els museus.

Tampoc no es pot deduir un únic significat espiritual del nombre de puntes. Un visitant actual pot associar la repetició a l'ordre o a la continuïtat. Atribuir aquesta lectura a un artesà o mecenes determinat exigeix una inscripció, l'emplaçament original ben documentat o altres testimonis rellevants. Un mosaic palatí, una rajola amb poesia i un element de fusta d'un edifici religiós poden compartir polígons i tenir funcions diferents. Els mosaics de Khirbat al-Mafjar ofereixen una altra comparació sobre la importància del context arquitectònic.

Com pots comprovar una obra sense omplir els buits?

Comença per la fitxa de l'objecte: material, datació, lloc atribuït, estat de conservació i grau de certesa de cada dada. Pregunta si la disposició exposada és l'original o una recomposició posterior. La reunió tardana de les rajoles de Kashan limita el que sabem sobre la paret d'origen. «Iran o Àsia Central» i les diverses funcions possibles de l'obra de Chicago són igualment límits d'informació, no detalls que es puguin eliminar del relat.

Per ordenar les notes, separa en dues columnes allò que veus i allò que la institució documenta. A la primera escriu el contorn, les juntes, els colors, les inscripcions, les figures i els centres de repetició. A la segona, la datació, procedència, restauracions, parts perdudes i interpretacions possibles. Si has dibuixat dos quadrats per entendre una estrella, identifica el teu esquema com a model actual. No el facis passar per un plànol històric conservat.

Finalment, comprova la repetició al llarg de més d'un motiu i compara preferentment peces del mateix material i regió. Pots traçar l'estrella de sis o vuit puntes, decidir quines línies vols conservar i verificar si el mòdul encaixa amb els veïns. Aprendràs geometria sense atribuir al passat una seqüència que no s'ha provat. La imatge de portada d'aquesta pàgina és una reconstrucció original d'un procés de disseny assistida per IA, no la fotografia d'un taller o d'un objecte històric.

Fonts

• Metropolitan Museum of Art, «Geometric Patterns in Islamic Art» — descriu cercles, polígons i estrelles i la relació amb altres formes ornamentals.
• Metropolitan Museum of Art, «Islamic Art and Geometric Design: Activities for Learning» — ofereix construccions didàctiques amb compàs i regle, sense provar el procés de cada peça antiga.
• Victoria and Albert Museum, activitat de patrons de rajoles — presenta un plafó iranià de 1262 d'estrelles i creus que es repeteixen.
• Metropolitan Museum of Art, rajola d'estrella de vuit puntes — documenta inscripcions diferents i la reunió posterior del conjunt exposat.
• Art Institute of Chicago, «Twelve-Point Star» — registra el mosaic de rajoles tallades, la data i les possibles ubicacions originals.
• Metropolitan Museum of Art, panell de fusta — indica l'atribució al Caire, els encaixos i les dues reconstruccions possibles.
• Aga Khan Museum, rajola AKM862 — aporta data, mesures i descripció de la roseta i les tiges de la peça d'Iznik.
• Metropolitan Museum of Art, rajola estrellada amb cavall — mostra una figura animal dins la forma de vuit puntes d'una rajola de Kashan cap al 1300.