Estuc de Samarra: la difusió d'un estil abbàssida
Com el guix motllurat i bisellat va decorar els interiors de Samarra i va influir en l'ornamentació regional.
L'estuc de Samarra fa referència a les decoracions de guix tallat i motllurat desenvolupades a la capital abbàssida de Samarra, Iraq, entre el 836 i el 892. Aquests programes decoratius es classifiquen arqueològicament en tres estils diferents, anomenats Estil A, Estil B i Estil C.
La imatge de portada és una reconstrucció històrica original assistida per IA, no una fotografia d’un monument, taller o objecte concret.
Material, construcció i ús
L'ús del guix de guix era una solució ràpida i econòmica per cobrir els grans murs de maó dels palaus imperials. L'Estil C, o estil bisellat, destaca per dissenys altament abstractes i fluids fets amb motlles repetitius i talls inclinats que eliminaven la necessitat de tallar profundament a mà.
Com identificar-ho amb precisió
Aquesta classificació moderna ajuda a organitzar el material, però cal evitar afirmar que Samarra va inventar tot l'ornament geomètric o arabesc. La difusió d'aquest estil a la fusta i la ceràmica demostra com una estètica imperial es va convertir en un llenguatge de disseny regional compartit.
Fonts
- UNESCO World Heritage Centre: Samarra Archaeological City — capital plan, architecture, stucco and endangered status.
- The Met: Architectural Ornament of Abbasid Samarra — Herzfeld drawings, excavation and wall decoration.
- The Met: Art of the Abbasid Period — beveled style, media and wider influence.
