
Què és el khatam kari? Com es fa la marqueteria persa
Descobreix com les varetes triangulars es converteixen en làmines de marqueteria i compara capses, un marc, un llaüt d’arc i un tambor de museu.
El khatam kari és una tècnica de marqueteria persa en què peces minúscules de materials contrastats formen motius geomètrics a la superfície d’un objecte. En la variant triangular, l’artesà disposa varetes llargues de secció triangular i les reuneix en un feix. En tallar-lo transversalment, apareix el dibuix. Els talls successius produeixen làmines fines amb el mateix motiu, que es poden ajustar a una superfície de fusta. Els petits triangles que es veuen en una capsa acabada són les seccions de les varetes exposades pel tall.
Les peces de museu mostren com la mateixa tècnica s’adapta a formes diferents. Una capsa té una tapa ampla i costats estrets. En un marc, el motiu envolta una imatge. En un instrument pot cobrir parts del cos corbat. Les fitxes també expliquen per què convé llegir la llista de materials. En una fotografia pots descriure un triangle com a clar. Per identificar de què és fet, et cal informació sobre l’objecte mateix.
Com formen un motiu les varetes triangulars
Imagina que mires de front l’extrem d’un prisma triangular curt. Hi veus un triangle. Posa uns quants prismes l’un al costat de l’altre i torna a mirar-ne els extrems. Els contorns i els colors formen una figura més gran. Aquesta figura es manté al llarg del feix mentre les varetes conservin les posicions relatives. La relació entre l’extrem del feix i la cara visible del revestiment ajuda a entendre el procés. El Museu de les Religions del Món descriu com els artesans disposen peces contrastades, premsen i encolen el conjunt i combinen feixos més petits per crear motius més complexos. Museu de les Religions del Món, exposició i descripció del khatam kari
Troba un motiu i observa quines formes en permeten la repetició. L’exposició presenta una estrella de sis puntes dins un hexàgon com una possibilitat. A la peça acabada, els triangles que dibuixen l’estrella poden destacar més que les formes que hi ha entre estrelles veïnes. Segueix també les formes intermèdies. Mostren com la repetició del motiu omple una franja o un camp més ample. La nostra guia de polígons estrellats i motius geomètrics repetits explica com resseguir la geometria del conjunt un cop identificats els elements petits que la fan visible.
El khatam inclou més d’un tipus de secció. En el seu estudi de la producció iraniana, Ahmadali Asadi i Aylin Omidvar distingeixen el khatam triangular, amb el triangle com a unitat més petita, del quadrat, amb el quadrat com a unitat més petita. Aquí ens centrem en la variant triangular. Una fotografia en què es veu només una estrella gran pot deixar dubtes sobre la forma de la unitat mínima. Un detall d’una punta permet veure com s’hi troben diverses peces petites. Asadi i Omidvar, estudi de la producció del khatam a l’Iran
Com es converteix el feix en un revestiment fi
Un tall perpendicular a les varetes dona una làmina amb la mateixa disposició de colors i formes que hi ha a l’extrem del feix. Un altre tall pot donar una segona làmina amb el mateix dibuix. L’estructura de sota determina la forma de l’objecte, i les làmines n’aporten la cara decorada. El Museu de les Religions del Món descriu la col·locació de les làmines abans de l’acabat amb laca. També esmenta que es pot estovar una làmina perquè s’ajusti a una corba. Asadi i Omidvar descriuen com es premsa el conjunt, es talla en tires i es reforça el dors de les tires amb una capa prima de fusta abans d’aplicar-les a l’objecte. Museu de les Religions del Món, elaboració i acabat i Asadi i Omidvar, figures 13–15
Sobre una tapa, ressegueix un camp ample d’estrelles fins a la franja de la vora. La sanefa pot repetir un motiu més petit o canviar l’orientació del dibuix. Una cantonada permet veure des d’un altre punt com es divideix la superfície. Mira la tapa i el costat per separat i comprova si canvia l’escala o l’orientació allà on es troben. En una imatge nítida pots reconèixer aquests canvis encara que costi distingir les juntes entre làmines.
De lluny, el motiu pot recordar una altra mena de mosaic. En el mosaic de rajoles zellij, les línies visibles poden ser les vores de peces de ceràmica vidriada, tallades per separat i encaixades en un plafó. En el procediment del khatam que s’explica aquí, els triangles visibles són seccions de varetes unides abans de tallar les làmines. En tots dos casos val la pena observar els punts on es troben les peces petites. Això ajuda a distingir les parts del dibuix que ja s’havien format al feix, les que van sorgir en col·locar les làmines i les que determina la vora de l’objecte.
Què ens diu el color dels materials
La fusta, l’os i el metall poden formar part del motiu. L’estudi de Javad Golmohammadi tracta l’ús històric de fustes contrastades i de materials com l’os, l’ivori, el llautó i la plata. Aquesta varietat correspon a la tècnica en general. La fitxa d’un objecte concret pot donar una llista més curta, o bé emprar termes com fusta o os d’animal sense indicar l’espècie. En una foto, descriu un triangle com a clar o d’aspecte metàl·lic fins que la fitxa permeti identificar el material. Els reflexos, la llum i l’acabat poden canviar l’aspecte d’una zona petita. Golmohammadi, estudi del revestiment decoratiu iranià khātam-kāri
Llegeix la llista de materials amb la descripció de cada part. El Museu de les Religions del Món indica fusta, llautó i os d’animal per a la capsa d’Isfahan. El Metropolitan Museum of Art enumera diverses fustes, os, llautó i pell per al tambor de Xiraz. La descripció del tambor identifica os, fusta i llautó al mosaic. La pell apareix a la llista de materials de l’instrument sencer. Si només llegeixes la llista, aquest matís pot passar desapercebut. En una píxide andalusina d’ivori, l’ivori tallat forma el recipient i porta el relleu. La fitxa i l’estructura permeten saber si el material forma el cos, n’adorna una part o compleix totes dues funcions. Museu de les Religions del Món, fitxes de les peces i Metropolitan Museum of Art, tombak de Xiraz
Què es pot comparar en una capsa i un marc
El Museu de les Religions del Món presenta una capsa per guardar objectes, un estoig de plomes i un marc, tots tres del segle XX i procedents d’Isfahan. Les fitxes dels dos recipients indiquen fusta, llautó i os d’animal. La del marc també hi afegeix l’aquarel·la. Ressegueix la repetició de les formes al llarg d’un costat del marc i mira com el dibuix gira a la cantonada. El museu ofereix una sola llista de materials a l’entrada del marc. Llegeix-la amb la fotografia per veure on acaba la sanefa decorada i on comença la imatge. La peça allargada es descriu com un estoig de plomes, i khatam n’anomena la decoració. La guia sobre estoigs qalamdan i estris d’escriptura explica què poden dir la forma i el mecanisme d’obertura sobre l’ús del recipient. Museu de les Religions del Món, capses i marc d’Isfahan
El Museu d’Art de San Diego data la seva capsa de khatam, número d’inventari 1932.25, al segle XIX i l’atribueix a l’Iran, probablement a Xiraz. La fitxa indica fusta amb marqueteria. El text de sala crida l’atenció sobre les lletres que acompanyen el motiu. Comença pel plafó central de la tapa i compara’l amb les franges del voltant i amb el davant de la capsa. Així podràs indicar on s’inscriuen les lletres en el conjunt. En un peu de foto, conserva «probablement» al costat de Xiraz. El text de l’exposició parla de diferents materials possibles de la tècnica, i la fitxa de la capsa dona una descripció més general. Museu d’Art de San Diego, fitxa de la capsa 1932.25 a l’exposició Art of Iran
On mirar en un llaüt d’arc i un tambor
En la fotografia de conjunt del kamānche del Metropolitan Museum of Art, número 1998.72, localitza el cos arrodonit d’aquest llaüt d’arc i compara’l amb la resta de l’instrument. El museu el data cap al 1880 i indica Teheran a l’apartat geogràfic. La descripció identifica peces diminutes de fusta, os i llautó en el khatam kari. La llista de materials per a l’instrument sencer inclou fusta, metall, os i budell. Un detall del cos ajuda a estudiar el motiu, mentre que la vista general mostra on es troben les parts decorades. Metropolitan Museum of Art, kamānche 1998.72
El tombak del mateix museu, número 89.4.1310, és de Xiraz i es data a finals del segle XIX. El museu descriu estrelles, rombes i inscripcions en un mosaic fi d’os, fusta i llautó. Busca un rombe i mira si n’hi ha d’altres a la mateixa franja. Després observa on es troben les lletres i els altres motius quan canvia el contorn del tambor. Tant al llaüt com al tambor, el dibuix segueix una superfície corbada. Una franja que sembla més estreta a la foto frontal pot estar girant cap al costat oposat a la càmera. Mira una altra perspectiva o un detall abans de decidir si realment en canvia l’amplada. Metropolitan Museum of Art, tombak 89.4.1310
Què estableixen els documents històrics
El Museu de les Religions del Món relaciona l’evolució de la tècnica en temps dels safàvides amb el mecenatge i el paper d’Isfahan com a centre de producció. Golmohammadi remunta els testimonis més antics fins al segle XIV i estudia l’ús de la tècnica durant el període safàvida i la seva continuïtat fins a temps recents. Asadi i Omidvar identifiquen una incrustació hexagonal de khatam a la motllura d’un plafó exterior d’un faristol per a un manuscrit de l’Alcorà, datat el 761 de l’hègira o el 1360 de l’era comuna. El Metropolitan Museum of Art registra el faristol iranià, número 10.218, com a fusta de teca tallada, pintada i amb incrustacions. La identificació dels investigadors es refereix a un detall del marc del plafó exterior. La data ofereix un punt de referència històric i les peces posteriors mostren la tècnica en ús segles més tard. Museu de les Religions del Món, context safàvida · Golmohammadi, estudi històric · Asadi i Omidvar, figura 4 · Metropolitan Museum of Art, faristol 10.218
Mantén cada indicació de lloc al costat de l’objecte corresponent. Teheran és el lloc que consta per al kamānche. «Probablement Xiraz» expressa el grau de certesa del museu de San Diego sobre la seva capsa. Isfahan és el lloc indicat a les fitxes de les tres peces del segle XX. Amb les dates i els llocs es poden comparar peces de diferents tallers i èpoques. Les peces conservades i els estudis citats documenten la tècnica al llarg de diversos segles. Les circumstàncies exactes de la invenció continuen obertes.
Com descriure un objecte amb khatam a partir de fotografies
Comença amb la vista general per identificar la tapa, el costat, el marc o el cos del tambor. Passa a una imatge de detall i ressegueix un triangle o una altra peça petita. Identifica el motiu que ajuda a formar i la direcció en què es repeteix. En una vora o cantonada, segueix el límit exterior de la zona decorada. Això permet descriure el dibuix i com s’adapta a la forma de l’objecte, tenint en compte que cada cara pot tenir un motiu diferent.
Finalment, apunta el nom de l’objecte, la institució i el número d’inventari si està disponible. Afegeix la data i el lloc amb matisos com «cap al» o «probablement». Indica els materials amb el mateix grau de precisió que la fitxa, i assenyala on són els detalls que s’hi localitzen expressament. Amb «fusta amb marqueteria, Iran, probablement Xiraz, segle XIX» es pot identificar la capsa de San Diego i comentar les lletres per separat. Si a la imatge hi ha una estrella clara però la fitxa no en diu el material, descriu la forma i el color que es veuen.
Fitxes de museu i estudis sobre el khatam kari
- Museu de les Religions del Món, capsa, estoig de plomes i marc amb khatam kari documenta les peces d’Isfahan i el treball de taller.
- Ahmadali Asadi i Aylin Omidvar, Khatam, a Unique Art estudia les unitats triangulars i quadrades, l’os, el muntatge i el tall.
- Javad Golmohammadi, The Art of Iranian Decorative Veneer, Khātam-kāri analitza la tècnica i els testimonis històrics.
- Museu d’Art de San Diego, fitxes de l’exposició Art of Iran descriu la capsa del segle XIX, número 1932.25.
- Metropolitan Museum of Art, kamānche 1998.72 identifica l’instrument de Teheran i el seu mosaic.
- Metropolitan Museum of Art, tombak 89.4.1310 descriu les estrelles, els rombes i les inscripcions del tambor de Xiraz.
- Metropolitan Museum of Art, faristol per a un manuscrit de l’Alcorà 10.218 indica la data de 1360 i els materials registrats.





