
Dia Mundial de la Llengua Àrab 2026: guia del 18 de desembre
Consulta la data, la trobada de la UNESCO a París, la resolució de l’ONU i idees per participar des d’una biblioteca o una aula.
El Dia Mundial de la Llengua Àrab del 2026 se celebra el divendres 18 de desembre. La UNESCO prepara un programa presencial a la seva seu de París sobre la llengua àrab i la diversitat cultural, amb atenció al diàleg i la comprensió mútua. La data commemora també una resolució de l’Assemblea General de l’ONU del 1973. L’anunci oficial del 2026 permet consultar el programa i la fitxa d’inscripció ajuda a preparar l’arribada.
Què ha anunciat la UNESCO per al 2026
L’organització indica el divendres 18 de desembre a la seu de la UNESCO a París, França. L’anunci situa la sessió entre les 11.00 i les 17.00, hora de París, i indica que les llengües de la trobada seran l’àrab, l’anglès i el francès. L’edició tracta de com les diverses formes de l’àrab poden afavorir l’intercanvi cultural i la comprensió mútua. Forma part d’una celebració recurrent que escull un tema per a cada edició. Fes servir la pàgina del 2026 per planificar l’assistència, ja que una pàgina d’un altre any pot indicar un tema, una seu o un format diferents.
L’anunci de la UNESCO i la fitxa d’inscripció responen a preguntes diferents. L’anunci presenta el programa i concreta el format presencial. La fitxa inclou l’arribada, el registre i el control de seguretat. Hi consta que les portes obren a les 10.00 i tanquen a les 10.45, i hi apareix un horari general que acaba a les 17.30. Per entrar, consulta les instruccions d’arribada. Per saber quan comencen les sessions, consulta el programa. A l’hora de passar aquestes hores a una altra persona, indica la font al costat de cadascuna perquè es vegi a quina part de la trobada pertany.
L’anunci demana als participants que s’inscriguin abans del 18 de desembre. Comprova a la pàgina d’inscripció les instruccions vigents i la disponibilitat abans de viatjar. Les dates i hores s’han comprovat el 20 de novembre de 2026. En una celebració local, l’organització pot escollir una hora pròpia. Si en publiques un avís, posa-hi el nom de qui convoca l’acte, l’hora local i el lloc de trobada perquè quedi clar de quin programa es tracta.
Per què se celebra el 18 de desembre
El 18 de desembre de 1973, l’Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar la resolució 3190 (XXVIII). La resolució va incloure l’àrab entre les llengües oficials i de treball de l’Assemblea General i de les seves comissions principals. La pàgina de l’ONU sobre el Dia Mundial vincula aquella decisió amb la data. També explica que el dia se celebra anualment el 18 de desembre des del 2012. El 1973 es va aprovar una norma lingüística i el 2012 va començar la celebració anual.
La cronologia institucional de la Biblioteca Dag Hammarskjöld ajuda a seguir com va canviar la situació en altres òrgans. Distingeix la decisió posterior sobre els òrgans subsidiaris de l’Assemblea General de les que van afectar el Consell Econòmic i Social i el Consell de Seguretat. És un detall útil quan una nota diu que l’àrab va esdevenir llengua oficial de l’ONU el 1973. Afegir l’Assemblea General i les seves comissions principals permet veure l’abast concret de la resolució.
Les normes actuals de l’Assemblea General sobre les llengües situen l’àrab al costat del xinès, l’anglès, el francès, el rus i el castellà com a llengües oficials i de treball de l’Assemblea, les seves comissions i les seves subcomissions. En una mostra, pots posar el document històric al costat de la norma vigent. Un permet consultar què va canviar el 1973 i l’altre quina regla pot consultar el lector avui.
Maneres de participar amb formes diverses de l’àrab
Alguns participants voldran llegir un poema en veu alta. D’altres poden parlar de traducció, llegir un document institucional, estudiar un text religiós o compartir una història que es conta a casa. L’anunci de la UNESCO parla de diverses formes i expressions de l’àrab. La pàgina de l’ONU esmenta usos clàssics i dialectals, expressió oral i cal·ligrafia. La persona que organitza l’acte pot triar mostres diferents, com ara un discurs públic i una conversa familiar, i indicar en quin context s’ha produït cadascuna.
En una mostra de biblioteca, posa el tipus de text o l’ús a cada etiqueta. «Discurs públic», «poema», «carta», «conversa» i «inscripció» descriuen què fa una peça. Si vols incloure un enregistrament, pregunta a la persona que parla com descriu la seva varietat i com vol que hi aparegui el seu nom. Afegeix una traducció o un resum per als qui no llegeixen l’àrab i fes visible la font. Així el públic pot relacionar les paraules amb la situació en què es van dir o escriure.
Per a molts musulmans, la lectura religiosa és una via important per aprendre àrab. En la celebració també hi tenen cabuda la recerca, el periodisme, la poesia, els relats que es transmeten a casa i la parla de cada dia. Un públic que en sap poc pot començar per dos exemples concrets, com un document oficial i un relat curt, i identificar qui els va produir i qui els llegeix.
Com identificar la llengua i el sistema d’escriptura
Un visitant pot reconèixer un sistema d’escriptura sense saber de quina llengua són les paraules. La unitat educativa del Metropolitan Museum sobre l’escriptura i la cal·ligrafia àrabs explica que altres llengües en van adoptar variants. La seva lliçó a partir d’una inscripció persa en un peu de llum iranià en dona un exemple per a l’aula. El persa hi apareix en una escriptura derivada de l’àrab, i el museu identifica la llengua del text en la fitxa i en la traducció.
Quan sigui possible, posa tres etiquetes a cada objecte: la llengua del text, el sistema d’escriptura o l’estil cal·ligràfic i el tipus d’objecte. Aquest hàbit evita haver d’endevinar què diu una línia a partir de la forma d’una lletra. La guia del cúfic, naskh, thuluth i nasta’liq ajuda a descriure l’estil. El recull sobre els manuscrits ajami de l’Àfrica occidental mostra per què identificar l’escriptura només és un primer pas per identificar la llengua.
Per veure com s’utilitza l’àrab escrit en afers quotidians, consulta la guia dels papirs àrabs. Un rebut o una carta poden obrir preguntes sobre qui havia d’escriure, quina informació circulava i per què es va conservar el document. Tria un objecte que un catàleg fiable hagi identificat i en què es puguin consultar les paraules. D’aquesta manera el grup té una peça concreta per mirar abans d’extreure conclusions.
Prepara un programa breu a partir d’una peça o un text
Un grup pot dedicar vint minuts a una peça ben identificada. Comença pel títol, la data aproximada i la institució o la persona que l’aporta. Deixa un minut per llegir o escoltar. Dona el significat d’una frase i explica qui feia servir la llengua en aquella situació. Convida els participants a preguntar què quedaria poc clar només amb la traducció o una fotografia. Això ja permet organitzar una taula a la biblioteca, una classe o una trobada en línia.
Per fer una lliçó breu amb la resolució del 1973, busca’n al catàleg el símbol i la data d’aprovació. El document històric es pot consultar en diverses llengües de l’ONU. Una persona pot trobar el nom de l’òrgan que el va aprovar i una altra, comparar el títol en dues llengües. Un grup que examini el peu de llum del museu pot comparar fotografia, fitxa i traducció i explicar com ha sabut de quina llengua és la inscripció.
Si ofereixes un enregistrament, posa-hi subtítols o adjunta-hi una transcripció si en tens. Tria un tipus de lletra en què es vegin bé les unions de lletres àrabs i comprova l’ordre dels textos àrab i llatí en un mateix full. Dona a cadascú l’opció de llegir en veu alta o de participar d’una altra manera. També es pot fer una pregunta o presentar una traducció. Si publiques una imatge, consulta la informació de drets del museu o utilitza material propi.
Amb una entrevista o un enregistrament local, pregunta com vol que hi aparegui el nom de la persona i si el fragment es pot difondre després de l’acte. Un fragment autoritzat permet escoltar una varietat nova per al públic. Posa al costat el lloc, el destinatari i el tipus de parla. Fes el mateix amb una frase impresa. Un anunci és més fàcil d’entendre quan sabem qui el va publicar i què volia anunciar. Si hi ha interpretacions diferents, explica en què es basen i permet tornar al text original.
Presenta amb claredat l’aniversari i cada activitat
En buscar al calendari, apareixen celebracions amb noms pròxims. El Dia Internacional de l’Art Islàmic és el 18 de novembre. Una exposició d’art pot acompanyar un acte de llengua àrab al desembre. Cita l’anunci de l’activitat que presentes i indica la data, el tema i la persona o organització que la convoca.
Si vas a París, desa plegades la pàgina de la UNESCO i la fitxa d’inscripció i torna a consultar-les quan s’acosti la data. Per a una activitat pròpia, anomena el text o la peça que mostraràs, indica la versió que el públic pot consultar i explica com participar-hi. Una bona entrada de calendari escriu divendres 18 de desembre de 2026 i precisa si es tracta de la trobada de la UNESCO a París o d’un acte local. La celebració internacional i els detalls necessaris per assistir-hi quedaran fàcils de comprovar.





