Maqam Ibrahim a la Kaaba i la pregària després del tawaf

Maqam Ibrahim a la Kaaba i la pregària després del tawaf

Muslim Post Editorial Desk@muslimpost
0

On és el Maqam Ibrahim, què en diu l’Alcorà i on es pot fer la pregària després del tawaf? Consulta el relat de Jabir i les indicacions per a la visita.

El Maqam Ibrahim, o Estació d’Abraham, és la pedra propera a la Kaaba damunt la qual, segons la tradició islàmica, Ibrahim es va enfilar mentre construïa la Casa Sagrada amb el seu fill Ismail. La protegeix una estructura transparent a la Gran Mesquita de la Meca. L’Alcorà cita l’Estació dues vegades. Jabir relata que, després del tawaf del seu pelegrinatge, el profeta Muhàmmad es va acostar a l’Estació i va pregar amb la pedra situada entre ell i la Kaaba. Identificar el recinte permet entendre aquest episodi fins i tot quan hi ha molta gent al voltant.

On és el Maqam Ibrahim i com es reconeix

Busca una estructura petita i independent a l’est de la Kaaba, davant de la porta. És al mataf, el pati obert on es fan les voltes del tawaf. La coberta és transparent i permet veure la pedra que hi ha a dins. En una fotografia panoràmica, troba primer el mur i la porta de la Kaaba i mira cap al pati. En un primer pla es veuen millor els detalls, mentre que un pla general permet entendre on és el recinte respecte al pas dels pelegrins. La guia sobre la ubicació i els elements de la Kaaba t’ajuda a orientar-te en el conjunt.

La guia il·lustrada de la Gran Mesquita del Ministeri saudita del Hajj i de l’Umrah presenta la Pedra Negra i l’Estació d’Abraham en apartats separats. Descriu dos clots ovalats a la pedra de l’Estació i mostra l’estructura protectora des de diversos angles. Si has d’escriure un peu de foto, indica què s’hi veu exactament. Una vista del pati sol mostrar el recinte exterior. Per descriure els clots, consulta una fotografia de la pedra o la descripció de la guia.

La Pedra Negra està encastada en un angle de la Kaaba i marca el principi i el final de cada volta. El Maqam Ibrahim es troba al pati i és el punt de referència de la pregària que es fa després de les voltes. Si la imatge està retallada, comprova si el que s’hi veu forma part del mur o és una estructura separada. La guia sobre la Pedra Negra explica la funció d’aquell altre element durant el tawaf.

Què diu l’Alcorà sobre l’Estació d’Abraham

Al-Baqara 2:125 descriu la Casa com un lloc de retorn i de refugi. El mateix versicle assenyala l’Estació d’Abraham com un lloc de pregària. Tot seguit esmenta l’encàrrec donat a Ibrahim i a Ismail de purificar la Casa per als qui la circumden, hi romanen per adorar, s’inclinen i es prosternen. Llegeix el versicle sencer per veure com la menció de l’Estació s’inscriu en un passatge sobre el culte compartit a la Casa.

Al Imran 3:97 cita l’Estació entre els signes clars associats a la Casa i parla del pelegrinatge com un deure per als qui el poden dur a terme. El versicle anterior situa la Casa a Bakka. Els dos passatges ofereixen punts de partida complementaris. Al-Baqara associa l’Estació a un lloc de pregària. Al Imran l’esmenta en el context del santuari i el pelegrinatge.

Segons la traducció, pots trobar «Estació d’Abraham» o «lloc on es va estar Abraham», entre altres fórmules. Ibrahim i Abraham designen el mateix profeta en aquest context. Si prepares una lectura conjunta, apunta el capítol i el número del versicle al costat del nom que fa servir la teva edició. Algú que llegeixi una altra traducció podrà trobar el mateix passatge encara que hi canviï la grafia o la manera d’anomenar l’Estació. Els números també serveixen per tornar als versicles després de consultar el relat de la construcció i el del pelegrinatge.

Per què la pedra s’associa a Ibrahim i Ismail

Al-Baqara 2:127 explica que Ibrahim i Ismail aixequen els fonaments de la Casa i demanen a Al·là que accepti la seva obra. El versicle aplega l’acció de construir i la súplica de tots dos. Si vols saber d’on surt el detall de la pedra que servia de suport, comença per aquesta escena i continua amb la narració més extensa de la col·lecció de hadits.

El relat d’Ibn Abbas recollit a Sahih al-Bukhari 3364 explica que Ismail portava pedres a Ibrahim. Quan els murs es van fer alts, Ismail va portar una pedra perquè Ibrahim s’hi enfilés i pogués continuar construint. La narració recupera la mateixa súplica de 2:127. La tradició islàmica identifica els clots de la pedra que es conserva avui amb les petjades d’Ibrahim. L’ús narrat i l’atribució de les petjades expliquen per què aquest objecte rep el nom del profeta.

En una fitxa d’estudi, indica el versicle, el relat de la construcció i la descripció del recinte actual. Al versicle es poden trobar els fonaments i la pregària. El relat d’Ibn Abbas aporta el detall de la pedra sobre la qual es va posar Ibrahim. La guia il·lustrada ensenya la coberta que veuen els visitants d’avui. La guia de lectura de la història d’Ibrahim a l’Alcorà situa el passatge de la construcció al costat d’altres episodis de la seva vida.

Què explica Jabir de la pregària després del tawaf

En el relat del pelegrinatge del profeta Muhàmmad que recull Sahih Muslim 1218a, Jabir descriu set voltes al voltant de la Kaaba. Seguidament el Profeta s’acosta a l’Estació i recita el fragment de 2:125 sobre prendre-la com a lloc de pregària. La narració situa l’Estació entre ell i la Kaaba i esmenta dues rakaats, és a dir, dues unitats de pregària ritual. El Profeta es va posar de cara a la Casa, amb l’Estació al davant.

La narració continua després de la pregària i arriba fins al moment en què el Profeta es dirigeix cap a Safa. Seguir la seqüència ajuda a trobar aquest episodi dins del relat. Primer es fan les voltes. Després té lloc la pregària vinculada a l’Estació. Més endavant apareixen Safa i Marwa, els dos punts entre els quals es fa el sa‘i. En una primera lectura, marca el moment que el Profeta arriba a l’Estació i el punt on se’n va cap a Safa. Les línies que queden entremig permeten situar la pregària en el conjunt.

La guia del hajj de Nusuk segueix el mateix ordre quan descriu el tawaf d’arribada. Indica que es resin dues rakaats darrere del Maqam Ibrahim si és possible. En una nota per al viatge és útil escriure «pregària després del tawaf» i afegir-hi el nom de l’Estació. La nota permet recordar alhora el lloc que s’ha de reconèixer i el moment que ocupa la pregària en la seqüència.

On es pot pregar quan hi ha molta gent darrere l’Estació

Si hi ha espai, es pot fer la pregària darrere l’Estació, de cara a la Kaaba. El manual de pelegrinatge d’Ibn Baz publicat per la Presidència saudita d’Afers Religiosos indica que les dues rakaats es poden fer en un altre espai de la mesquita quan l’aglomeració o una altra circumstància impedeix pregar darrere l’Estació. La guia del Ministeri també demana seguir les instruccions del personal de seguretat i respectar el pas de la resta de persones.

Les indicacions sobre l’emplaçament poden variar segons l’autoritat religiosa i el tipus de tawaf. El manual del hajj de l’aiatol·là Ali al-Sistani, per exemple, distingeix entre la pregària del tawaf obligatori i la del voluntari. Per al primer exposa un ordre d’alternatives quan no es pot accedir al lloc indicat. Si segueixes aquesta orientació, pots llegir l’apartat amb la persona que guia el teu grup abans de la visita. En fer una consulta, concreta quin tipus de tawaf faràs i quin espai hi ha disponible.

Al pati, deixa lliure el pas de les persones que encara fan les voltes. En acabar-les, segueix els senyals o les indicacions del personal per sortir del flux i busca un lloc apte per pregar. Si viatges amb un grup nombrós, acordeu un punt de trobada permès fora del pas al voltant del recinte. Qui camina necessita espai per avançar i qui prega necessita espai al seu voltant. La guia de l’umrah pas a pas situa aquesta pregària en el pelegrinatge complet.

Per què les fotografies antigues mostren un altre recinte

L’estructura que envolta la pedra ha canviat amb el temps. La fitxa d’exposició de la Fundació Biennal de Diriyah documenta un antic recinte independent anomenat maqsura. Una part servia per a la pregària i l’altra contenia la pedra. La fitxa relaciona la retirada del recinte amb l’aglomeració al pati i descriu l’ús d’una coberta transparent per protegir la pedra. Una fotografia del recinte antic i una del modern poden mostrar dos moments de la història de la mateixa Estació.

La fitxa situa a l’octubre de 1967, sota el rei Faisal, la presentació de l’estructura més petita amb una reixa daurada. La cronologia de conservació de Saudipedia recull el canvi de 1967 i descriu treballs posteriors a l’estructura metàl·lica i a la base durant el regnat de Fahd. Les dues fonts expliquen com s’ha protegit i presentat la pedra en moments diferents. Si la fotografia procedeix d’una exposició, llegeix la fitxa per saber quina part del recinte mostra i de quina època és.

Per identificar l’Estació, el punt de referència més directe és la porta de la Kaaba. Per estudiar-la, consulta 2:125 i 3:97 per a les mencions de l’Alcorà, Bukhari 3364 per al relat de la construcció i Muslim 1218a per al de la pregària que explica Jabir. I si ets al pati, deixa lliure el pas al voltant de l’Estació i segueix les indicacions de la mesquita per trobar un lloc adequat per pregar.