Què és la Kaaba? Lloc, significat i història

La Kaaba és l’edifici sagrat, de forma gairebé cúbica, que hi ha al centre de la Gran Mesquita de la Meca, a l’Aràbia Saudita. És el punt de referència de l’alquibla, la direcció en què els musulmans fan la pregària ritual. Durant el hajj i l’umra, els pelegrins hi fan set voltes en el ritu anomenat tawaf. El revestiment negre de l’edifici forma part de la kiswah.

Als mapes en anglès, la Meca pot aparèixer com a Mecca o Makkah. Per a l’edifici es fan servir variants com Kaaba, Ka‘ba i Ka‘bah. Les grafies assenyalen el mateix edifici. Per interpretar una notícia o una fotografia, és important distingir l’edifici, el recinte que l’envolta, la direcció de la pregària i l’espai de circulació dels pelegrins.

On és la Kaaba dins la Gran Mesquita?

La Kaaba s’alça a la part central oberta de la Gran Mesquita, també coneguda com a Masjid al-Haram. Des de lluny es reconeix pel contorn fosc de la tela que recobreix els murs. Les galeries, els minarets i els pisos de pregària formen part de la mesquita. El paviment clar al voltant de la Kaaba és una part del mataf, l’espai destinat al tawaf. La mesquita disposa d’altres nivells on també es pot fer el recorregut.

Un projecte d’ampliació de la mesquita pot tenir per objecte un accés nou, uns passos més amples o una planta addicional. Una restauració de la Kaaba afecta l’edifici del centre, per exemple els murs, la porta o la coberta. La superfície d’un espai de circulació i la llargada d’una façana són mesures de coses diferents. Convé comprovar quin element es descriu abans d’atribuir-hi una xifra.

L’entrada de Saudipedia sobre el mataf explica canvis en el paviment, els itineraris i els nivells. Hi havia una línia a terra alineada amb la Pedra Negra per marcar l’inici i el final d’una volta. La van retirar perquè s’hi aplegava la gent. Una fotografia antiga pot conservar la línia. El cantó de la pedra continua servint de referència.

Per què els musulmans es giren cap a la Kaaba per pregar?

L’alquibla, també escrita qibla, és la direcció de la pregària ritual. L’Alcorà 2:144 indica que els fidels han de girar-se cap a la Mesquita Sagrada. La Kaaba és la referència d’aquesta orientació. Els musulmans adoren Déu. Compartir el punt de referència els permet orientar-se cap a un mateix lloc des de punts diferents.

Des d’alguns llocs de la Gran Mesquita es pot veure l’edifici. En una altra ciutat, els fidels acostumen a seguir la direcció indicada a la sala de pregària. La direcció que mostra el mapa varia segons el lloc de sortida. Dir que l’alquibla sempre és cap a l’est no descriu el conjunt de llocs. Alguns instruments històrics per trobar l’alquibla combinaven una brúixola o un rellotge de sol amb dades sobre ciutats.

En una imatge de files de persones dretes, l’alquibla explica cap on es giren per fer la pregària. En una fotografia de persones que es mouen, el tawaf explica la ruta al voltant del mateix edifici. Una fletxa recta i una línia que envolta la Kaaba poden conviure en un plànol i representar accions diferents.

Com es fan les set voltes del tawaf?

El tawaf consisteix a fer set voltes amb la Kaaba a l’esquerra. El punt de partida és a l’altura del cantó de la Pedra Negra. Des de dalt, el moviment va en sentit contrari a les agulles del rellotge. L’atles municipal saudita Balady situa el començament i el final en aquell cantó i descriu el gest d’alçar la mà cap a la pedra. L’alineació es pot reconèixer a distància. Al lloc, cal seguir els senyals, les indicacions del personal i el sentit de la circulació.

El ritu forma part tant del hajj com de l’umra. L’itinerari del hajj de Nusuk descriu voltes rituals en diverses etapes, com el Tawaf al-Ifada. El hajj també inclou ritus fora de la Gran Mesquita, per exemple la trobada a Arafat. L’umra inclou el tawaf i el sa‘i, el recorregut entre Safa i Marwa. La guia de l’umra pas a pas ordena les dues activitats. La guia dels cinc pilars de l’islam situa el pelegrinatge en el conjunt de la pràctica musulmana.

Per identificar una volta en un esquema, segueix el camí des de l’alineació amb el cantó, passa al voltant de l’edifici i torna al mateix punt de referència. Passar al costat d’una sola façana cobreix només un tram. A prop del mur el camí és més curt que a l’exterior del pati. El radi o la planta poden variar sense que canviï el cantó de referència.

Què són la Pedra Negra, la kiswah i el Hijr?

La Pedra Negra està encastada en un cantó. La kiswah és el conjunt de teles que recobreix l’exterior, amb una peça brodada anomenada sitara davant de la porta. Al costat de l’edifici, un mur baix semicircular delimita el Hijr. Una foto de detall i una vista des de dalt permeten reconèixer aspectes diferents d’aquests elements.

Elements de la Kaaba i del seu entorn

Element	On es troba	Què permet identificar
Pedra Negra	Dins un marc en un dels cantons	L’alineació marca el començament i el final de cada volta.
Kiswah	Al damunt dels murs exteriors	Conjunt de teles que recobreix l’edifici.
Sitara	Davant de la porta elevada	Cortina brodada de l’entrada, una peça del conjunt exterior.
Hijr	Dins el mur semicircular al costat de la Kaaba	La tradició relaciona part d’aquest espai amb una planta anterior.
Mataf	A l’espai més ampli al voltant de l’edifici	Àrea per on es mouen els pelegrins durant el tawaf.

A Sahih al-Bukhari 1597, Umar besa la Pedra Negra perquè ha vist que Muhàmmad ho feia. També explica que la pedra per si mateixa no li podia fer ni bé ni mal. El relat dona el precedent religiós del gest. Les persones que fan la volta més lluny del mur poden continuar prenent el cantó com a referència.

Els Museus de Qatar presenten una cortina de porta de finals del període otomà, conservada al Museu d’Art Islàmic. L’exposició de la peça fora del seu entorn permet apreciar el brodat. L’article sobre la confecció de la kiswah explica com es relacionen els diferents plafons i la cortina.

Què diuen les fonts islàmiques sobre l’origen de la Kaaba?

L’Alcorà 2:125 presenta la Casa com un lloc on torna la gent i l’associa amb la pregària i les voltes rituals. Al versicle 2:127, Ibrahim i Ismail n’aixequen els fonaments. L’Alcorà 3:96–97 parla de la Casa a Bakka, de benedicció i guiatge, i del pelegrinatge per a qui el pot emprendre.

Aquests passatges exposen el lloc de la Casa en la tradició i el paper d’Ibrahim i Ismail. No donen un any del calendari civil per a una obra concreta ni indiquen les dimensions dels murs. Per determinar les conseqüències d’una inundació posterior es necessiten documents de l’època i estudis d’arquitectura. La continuïtat del lloc sagrat i els canvis de l’edifici es poden entendre amb proves de tipus diferents.

Quines reconstruccions han donat forma a l’edifici actual?

L’exposició de la Biblioteca Nacional de Qatar sobre l’arquitectura de la Kaaba recull diverses fases. Explica una reconstrucció dels quraixites abans de la missió profètica de Muhàmmad i descriu reformes de finals del segle VII relacionades amb Abd-Al·lah ibn az-Zubayr. Un altre canvi sota el califa omeia Abd-al-Màlik va acostar la disposició a la forma que s’atribuïa als quraixites.

Una inundació de l’any 1039 de l’hègira va danyar l’edifici. L’estudi històric publicat el 2025 tracta l’episodi com la inundació del 1630 i analitza la reconstrucció que va ordenar el soldà otomà Murad IV. Els testimonis escrits analitzats descriuen debats sobre quines pedres caigudes es podien reutilitzar i quines parts calia desmuntar. Els detalls mostren les decisions concretes que hi va haver entre conservar material i recuperar l’estructura.

L’entrada de Saudipedia sobre la Gran Mesquita indica que hi va haver una renovació integral el 1996, sota el rei Fahd. També cita mesures del Centre de Recerca del Hajj de la Universitat Umm al-Qura. El costat de la porta, entre el cantó de la Pedra Negra i el cantó llevantí, hi figura amb 11,68 metres. Els altres costats fan 12,04, 10,18 i 9,90 metres. La silueta que sembla cúbica té, doncs, costats desiguals. Els mesuraments antics poden haver emprat altres unitats o altres punts de referència.

Com es pot llegir una fotografia o un plànol de la Kaaba?

Comença per la tela negra, la porta elevada i el paviment que envolta l’edifici. La fotografia de prop mostra la cortina i el brodat. En una vista àmplia es distingeix l’espai de circulació. El mur corb del Hijr es pot localitzar més fàcilment des de dalt que en una foto feta des del nivell de la gent. Si el peu indica una mida, identifica els dos cantons que especifica la font abans d’associar la xifra amb una façana.

Després, posa nom a l’edifici, al conjunt, a la direcció i a l’acció. L’edifici és la Kaaba i el recinte que l’envolta és la Gran Mesquita. L’alquibla és la direcció de la pregària. El tawaf és el ritu de fer voltes al voltant de l’edifici. Una fitxa de museu ajuda a observar el teixit, mentre que el mapa i els documents històrics ajuden a entendre l’espai i els canvis constructius.

Fonts

• Alcorà 2:144 — Indicació de l’orientació de la pregària cap a la Mesquita Sagrada.
• Alcorà 2:125 — La Casa com a lloc de retorn, pregària i voltes rituals.
• Alcorà 2:127 — Ibrahim i Ismail aixequen els fonaments de la Casa.
• Alcorà 3:96–97 — La Casa de Bakka i el pelegrinatge per a qui el pot emprendre.
• Atles Balady, mapa del hajj — Sentit del recorregut, cantó de referència i gest cap a la Pedra Negra.
• Nusuk, itinerari del hajj — Posició dels diferents tawaf i d’Arafat en la seqüència.
• Sahih al-Bukhari 1597 — Motiu que va donar Umar per besar la Pedra Negra.
• Saudipedia, Gran Mesquita — Elements de la Kaaba, mides i renovació del 1996.
• Saudipedia, Mataf — Canvis en el paviment, la línia antiga i els nivells de circulació.
• Biblioteca Nacional de Qatar, Arquitectura de la Kaaba — Fases constructives i materials de l’exposició.
• Estudi de la reconstrucció sota Murad IV — La inundació i decisions de l’obra segons testimonis de l’època.
• Museus de Qatar, Sitara de la Kaaba — Descripció i imatge d’una cortina de porta otomana tardana.