Què són les finances islàmiques? Contractes, rendiment i riscos

Una màquina d’embalatge ajuda a entendre la murabaha, la ijara, la mudaraba i els sukuk. Descobreix qui té el bé, d’on surt el rendiment i qui assumeix les pèrdues.

Les finances islàmiques ofereixen serveis financers estructurats segons principis jurídics i ètics de l’islam. En el marc que descriu el Fons Monetari Internacional (FMI), es prohibeixen els interessos dels préstecs. El comerç, l’equipament i les empreses es poden finançar amb compravendes, lloguers i acords de participació. El finançador pot percebre un marge comercial, una renda o una part del benefici obtingut. Cada contracte crea drets diferents i reparteix els riscos de manera pròpia.

Imaginem un taller que necessita una màquina d’embalatge. Un banc la pot comprar i revendre al taller, la hi pot llogar o pot aportar capital a l’empresa que la farà servir. En tots tres casos, la mateixa màquina pot acabar al taller. La documentació indica si el taller ha de pagar un preu de compra, abonar una renda pel dret d’ús o compartir els resultats de l’activitat.

Quins principis regeixen els contractes de finances islàmiques?

El document del FMI sobre banca islàmica destaca tres conceptes. Dins aquest marc, el riba inclou els interessos que es paguen o cobren pels préstecs. El gharar es refereix a una incertesa excessiva sobre allò que acorden les parts. El maysir té a veure amb els jocs d’atzar. El document també assenyala restriccions al finançament d’activitats considerades prohibides. La nostra explicació del significat d’halal mostra la idea d’allò que es permet en altres contextos.

Que el taller vengui menys del que esperava és una incertesa comercial habitual. Si un document presentat com a compravenda deixa indefinides les característiques de la màquina, les condicions de lliurament o la manera de fixar el preu, el dubte afecta el mateix acord. Un lloguer pot tenir unes dates de pagament clares i continuar exposat al risc que l’arrendatari deixi de pagar. Separar la incertesa sobre les clàusules de la incertesa sobre el resultat explica per què també cal gestionar els riscos en les finances islàmiques.

La introducció del Banc d’Anglaterra a les finances islàmiques abasta des dels comptes d’ús quotidià fins al finançament d’habitatges. També explica com el comerç i una participació empresarial poden generar rendiment. El preu de compra correspon a la propietat, la renda al dret d’ús i el rendiment d’una inversió als drets que crea el contracte. Les quantitats dels exemples són unitats monetàries fictícies. Il·lustren les obligacions i deixen de banda les comissions, els impostos i altres condicions que varien segons el producte.

La murabaha és una compravenda amb el cost i el marge declarats

En una murabaha senzilla, el finançador compra primer un bé identificat. Després el ven al client i li comunica el cost d’adquisició i el marge pactat. El document de Bank Negara Malaysia sobre la murabaha descriu la venda i tracta la propietat i la possessió abans de la revenda. A l’exemple, el finançador compra la màquina per 10.000 unitats i la ven per 12.000, amb 10.000 de cost i 2.000 de marge. Dotze quotes iguals de 1.000 unitats cobreixen el preu acordat.

El risc canvia abans i després del lliurament. Mentre compra i conserva la màquina, el finançador suporta riscos de propietat. Un cop l’ha venuda i lliurada, la part pendent del preu és un dret de cobrament. Aleshores hi ha el risc que el comprador no pagui. El capítol 7 de la guia del FMI de 2019 sobre indicadors de solidesa financera explica el pas del risc de preu de l’actiu al risc de crèdit del comprador. Si la màquina genera molt de benefici, el preu de l’exemple es manté en 12.000 unitats. Si no genera benefici, el comprador també deu el preu acordat.

El document de compra inicial identifica el bé i el seu cost. El contracte de revenda recull el preu i el nom del comprador. El calendari de quotes indica el venciment de cadascuna. La guia del registre de la propietat britànic sobre finançament islàmic mostra la seqüència en una operació immobiliària d’Anglaterra i Gal·les, amb un dret de garantia sobre l’immoble per assegurar les quotes. Les formalitats registrals corresponen a l’exemple local.

La ijara separa el dret d’ús de la propietat

En una ijara senzilla, el finançador és propietari de la màquina i en lloga el dret d’ús al taller durant un termini acordat. Amb 24 mesos a 500 unitats al mes, el total també és de 12.000 unitats. En la compravenda és la quantitat que deu el comprador com a preu. En el lloguer és la suma de les rendes per fer servir l’equipament. Perquè hi hagi un canvi de propietat quan s’acabi el contracte, cal un mecanisme de transmissió separat.

La presentació del Banc Mundial sobre el finançament islàmic d’infraestructures identifica el dret d’ús com a objecte del lloguer. En el model que descriu, els riscos de la propietat corresponen a l’arrendador. El propietari i l’usuari poden tenir obligacions diferents. L’arrendatari pot respondre dels danys causats per un ús indegut. Les obligacions de la propietat recauen en l’arrendador en un model ordinari. L’arrendador també suporta risc de crèdit si les rendes queden impagades.

El taller pot comparar la clàusula que regula una màquina inutilitzable amb la que tracta el retard del lloguer. Totes dues situacions poden interrompre el flux de diners previst, però generen obligacions diferents. Les condicions de manteniment, danys, ús i finalització defineixen les responsabilitats. Si s’ha previst la transmissió de la màquina al final, la documentació de transmissió indica quan i com es produeix.

La mudaraba reparteix el benefici obtingut segons una proporció pactada

En una mudaraba, una part aporta capital i una altra gestiona el negoci. Totes dues acorden com es distribueix el benefici que s’obtingui realment. El FMI explica que les pèrdues financeres ordinàries recauen en qui aporta el capital. Si la pèrdua deriva d’una conducta indeguda, de negligència o d’un incompliment del gestor, es pot assignar de manera diferent. Quan no hi ha benefici per distribuir, el gestor normalment no en rep cap part. A la musharaka, en canvi, els socis aporten capital i els papers es reparteixen d’una altra manera.

Suposem que el finançador posa 10.000 unitats en el taller i que una altra persona el dirigeix. Pacten que el primer rebi el 60% del benefici obtingut i el gestor el 40%. Si s’obtenen 2.000 unitats de benefici, les parts són de 1.200 i 800 unitats. Si l’empresa pateix una pèrdua ordinària de 2.000 unitats sense conducta indeguda, negligència ni incompliment, el capital baixa en 2.000 i no hi ha benefici per repartir. La relació de 60 a 40 s’aplica al benefici. Fer-la servir per repartir la pèrdua ordinària canviaria el sentit de l’acord.

El càlcul mostra la diferència entre una part del benefici real i un rendiment promès com a percentatge fix del capital inicial. La proporció de repartiment es pot conèixer abans de la primera venda. L’import distribuït encara depèn del resultat i de com es calcula el benefici distribuïble. Per això el contracte identifica l’activitat, l’autoritat del gestor i la base de càlcul.

Quins drets representa un certificat de sukuk?

Els sukuk són certificats per captar fons. L’informe d’estabilitat del 2025 del Consell de Serveis Financers Islàmics els defineix a partir de les participacions proporcionals indivises que representen en un bé o un grup d’actius. El pagament depèn dels drets, dels actius subjacents i dels documents de l’operació. Una emissió associada a un arrendament pot utilitzar les rendes per finançar pagaments periòdics. El calendari es pot assemblar al d’una obligació. El dret que justifica cada pagament s’explica en els documents d’emissió.

L’anunci del Tresor britànic sobre la segona emissió sobirana de sukuk documenta una emissió de 500 milions de lliures esterlines el 2021. Feia servir una estructura d’ijara i es basava en rendes d’immobles d’oficines de l’administració. El Banc Mundial diferencia les estructures basades en actius, que poden dependre principalment de la capacitat de pagament de l’obligat, de les estructures amb suport directe dels actius. En les segones, els actius i els drets que s’hi poden fer valer tenen un paper més directe en la recuperació. El nom del bé no aclareix per si sol l’estructura.

Quan llegeixis la descripció d’una emissió, identifica separadament el bé i el subjecte obligat a pagar. Mira qui té els drets, com generen un flux d’efectiu i contra qui pot reclamar el titular si els pagaments s’interrompen. Un certificat associat a un edifici pot dependre de la capacitat de pagament de l’ocupant, del valor dels drets sobre l’edifici o de tots dos factors. L’estructura determina el tipus de reclamació possible.

Per què un dipòsit bancari és diferent d’un compte d’inversió?

La banca islàmica pot oferir comptes per a pagaments i instruments d’inversió. El Banc d’Anglaterra descriu un model de compte corrent basat en el qard, un préstec sense interessos del client al banc que permet disposar del saldo. En un compte d’inversió, els diners poden quedar exposats als resultats d’una empresa o cartera. Per distingir-los, cal veure si el banc està obligat a retornar el saldo, com es calcula el rendiment i qui suporta les pèrdues d’inversió.

Les normes locals de garantia de dipòsits fan visible la distinció. L’organisme de garantia de dipòsits de Malàisia, PIDM, protegeix els dipòsits elegibles dels bancs membres, inclosos els dipòsits islàmics que compleixen les condicions. Exclou comptes i productes d’inversió. Aquesta delimitació correspon al sistema malaisi. El registre de productes i la informació sobre l’elegibilitat expliquen la protecció. El contracte descriu com es mantenen els diners i com es genera el rendiment.

El nom comercial pot indicar la finalitat prevista del compte. Un saldo per fer pagaments quotidians té una funció diferent dels diners destinats a la inversió. La donació és una altra activitat financera. La guia sobre el zakat i la sadaqa explica les aportacions obligatòries i les voluntàries. Una donació, un dipòsit i un rendiment d’inversió tenen finalitats i justificants diferents.

Com llegir el contracte més enllà del nom del producte

Comença per les parts, el bé o l’activitat i el fet que desencadena el pagament. A l’exemple del taller, la venda genera un deute pel preu de la màquina, el lloguer una renda per usar-la i la mudaraba una part del benefici obtingut. En un valor, els documents d’emissió identifiquen els drets i el subjecte que es fa càrrec dels pagaments. Després, localitza qui assumeix el risc si la màquina s’avaria, el comprador incompleix o l’empresa pateix una pèrdua.

La revisió de la conformitat amb la xaria i la supervisió pública responen a preguntes diferents. La norma IFSB-31 sobre supervisió de la governança de la xaria fixa expectatives per als supervisors i té en compte diferències jurídiques i institucionals locals. La revisió d’un producte estudia les clàusules i el funcionament real. La guia de revisió de contractes i supervisió de la conformitat mostra com es documenten dubtes sobre pagament, propietat i lliurament. Les autoritats i les normes aplicables regulen la informació pública i la supervisió. La guia sobre l’autoritat d’una fàtua explica per què cal conèixer l’autoria i el context d’una opinió religiosa.

Es pot seguir el rastre de cada pagament fins a l’obligació que l’ha originat. El marge d’una venda concreta, la renda pel dret d’ús i la part d’un benefici real tenen fonaments diferents. Seguir el bé, els pagaments i les pèrdues als documents mostra què signifiquen, en la pràctica, les finances islàmiques i la banca conforme amb la xaria.