Com els indicadors històrics de l’alquibla feien servir brúixoles i rellotges de sol

Com els indicadors històrics de l’alquibla feien servir brúixoles i rellotges de sol

Muslim Post Editorial Desk@muslimpost

Compara un rellotge de vori per a la latitud d’Istanbul, brúixoles de llautó i un astrolabi. Descobreix com registraven la direcció i l’hora.

Un indicador històric de l’alquibla reunia informació geogràfica i una referència d’orientació en un instrument portàtil. L’alquibla és la direcció de la Kaaba de la Meca per a l’oració musulmana. En molts exemplars conservats, l’agulla de la brúixola donava una referència nord–sud. Els noms de ciutats, les línies gravades o les taules indicaven la direcció des de llocs concrets. Alguns instruments també incorporaven un rellotge de sol, que indicava l’hora mitjançant una ombra.

És més fàcil trobar les parts si primer preguntes quina informació aporta cadascuna. L’agulla pertany a la brúixola. Els topònims poden formar una taula, un diagrama o un conjunt de sectors regionals. El gnòmon, la peça que projecta l’ombra, pertany al rellotge de sol. L’exposició sobre l’oració del History of Science Museum d’Oxford mostra diferents solucions, com instruments de llautó amb taules i un exemplar de fusta lacada. La guia d’arquitectura de les mesquites explica com aquesta direcció s’indica amb el mur de l’alquibla i el mihrab.

Què indica l’agulla de la brúixola

L’agulla dona una direcció de referència. Cerca un pivot, una cavitat petita o una cambra i marques dels punts cardinals. L’agulla i les marques intervenen en la mateixa lectura. La direcció cap al destí es troba en la informació geogràfica associada. Si la capsa té una agulla magnètica i una línia gravada, poden fer funcions diferents. L’agulla dona l’orientació. La línia pot codificar una direcció per a un lloc o pertànyer a una altra escala.

L’indicador de l’alquibla 53791 d’Oxford està catalogat com a possiblement persa i del segle XVIII. La placa sobre la brúixola porta els noms dels punts cardinals i els graus. Les línies gravades al fons indiquen el sud i direccions associades amb llocs com Medina. En una fotografia és fàcil confondre les superfícies. Una vista de l’interior ajuda a trobar les línies. Un primer pla de la placa mostra les marques dels graus. Amb les fotografies i el catàleg es pot saber a quina superfície pertany cada inscripció.

La diferència entre una direcció de referència i la direcció cap al destí també és important per resoldre problemes de la brúixola d’un telèfon. Els objectes històrics ofereixen una comparació material. L’agulla, la taula geogràfica i l’escala del rellotge de sol poden ocupar superfícies diferents dins d’una sola capsa petita.

Com es posava informació de llocs en un instrument petit

Alguns instruments fan servir un repertori geogràfic, una llista de llocs amb dades numèriques o de direcció. L’indicador de llautó AST0443 de Royal Museums Greenwich té una tapa amb frontissa i una brúixola integrada al cos. El catàleg registra 151 llocs inscrits al voltant de la capsa amb camps de longitud, latitud i altres valors de direcció. La cavitat de la brúixola té una coberta de vidre. Un cercle obert marca l’extrem nord de l’agulla d’acer pavonat. L’escala al voltant de la brúixola porta numeració abjad, en què les lletres tenen valors numèrics.

Quan comparis fitxes, observa per on continua la llista. Una fotografia frontal pot mostrar la brúixola i unes quantes inscripcions, mentre que el costat o la tapa poden portar més entrades. Localitza la frontissa i mira quines superfícies són visibles. Això ajuda a entendre com es podien encabir tantes dades en una capsa de llautó de només 75 mm de banda a banda. Greenwich data l’instrument del segle XVIII i indica que el fabricant és desconegut.

La informació geogràfica també es pot agrupar en sectors. Un sector pot reunir diversos noms i funcionar com una agrupació regional. Una llista amb valors individuals organitza la informació d’una altra manera. La diferència s’aprecia comparant els exemples del British Museum i de Greenwich. L’article sobre com es calcula avui la direcció de l’alquibla explica a quina pregunta geogràfica més precisa respon un rumb modern.

En un peu de foto, posa el número de l’objecte al costat del recompte. Els 151 de Greenwich són llocs inscrits a AST0443. Els 72 de l’exemple de vori que apareix més avall corresponen a sectors. Indicar què es compta ajuda a comparar un conjunt de noms i una divisió de l’anell exterior.

Com comparteix la capsa un rellotge de sol

En un rellotge de sol es llegeix la posició d’una ombra respecte de les línies. La peça que fa l’ombra és el gnòmon. En un instrument portàtil pot ser una agulla fixa, un triangle plegable o un fil subjectat per un suport. Una agulla fixa i un gnòmon plegable fan una funció semblant malgrat que tinguin formes diferents. Abans d’identificar la peça en una fotografia, localitza-la respecte de les línies horàries.

A Greenwich, AST0443 té un gnòmon triangular plegable i una brúixola magnètica. L’exemplar 1986-1387 del Science Museum Group té un rellotge de sol horitzontal amb gnòmon de tija. La fitxa especifica que es va dissenyar per a la latitud 0° i que té una escala d’hores babilòniques. L’exposició Comerç i viatges d’Oxford registra 43645 com a indicador de l’alquibla combinat amb un rellotge de sol horitzontal amb gnòmon de tija. És una peça sense signatura, possiblement persa, del segle XIX. La latitud, la forma del gnòmon i el sistema horari aporten informació sobre el funcionament de cada peça.

Un instrument de vori per a la latitud d’Istanbul

La brúixola, rellotge de sol i indicador de l’alquibla 1921,0625.1 del British Museum és una capsa de vori d’uns 11 cm de banda a banda. El catàleg la data l’any 990 de l’hègira, corresponent a 1582–1583 dC. El Caire figura a l’apartat d’adquisició o lloc de troballa. La latitud de disseny és d’uns 41° nord, la d’Istanbul. La geometria del gnòmon de fil i les marques de l’instrument donen la latitud del rellotge. La menció del Caire correspon a un altre camp de la fitxa.

Fixa’t en tres zones de l’instrument obert. Al centre hi ha una representació esquemàtica de la Kaaba. La brúixola es troba a la seva cavitat. L’anell exterior reparteix ciutats i regions en 72 sectors. Istanbul és escrit en vermell. El museu interpreta els grups com a direccions regionals aproximades. L’instrument també té un rellotge de sol horitzontal i un rellotge vermell en forma de vela per a l’hora d’una oració de la tarda. Un suport metàl·lic plegable sostenia el fil que projectava l’ombra per als dos rellotges. El vermell fa servir una convenció històrica que divideix la claror del dia en dotze parts. La durada de cadascuna varia amb l’estació.

Si compares els dos rellotges del mateix instrument, localitza les línies respecte del fil. El suport és part del mecanisme que fa l’ombra. Les línies vermelles i l’escala horitzontal permeten llegir l’hora en els termes que documenta el museu. La referència d’orientació es llegeix a la brúixola, a la seva cavitat.

Què indiquen el desgast, les pèrdues i les marques incertes

Hi ha detalls que continuen sense resoldre’s. Algunes inscripcions prop de la brúixola no estan identificades. En un altre anell les marques estan desgastades i el museu ofereix una interpretació provisional. Segons el catàleg, el vidre i l’agulla semblen originals. Una nota pot indicar els trets observats, la interpretació del museu i l’estat de conservació. Això ajuda a saber fins a quin punt es pot llegir una escala desgastada.

L’estat també importa quan la peça apareix tancada. L’exemplar de vori té una tapa separable amb una flor d’or de vuit pètals. El museu assenyala la possible pèrdua d’una incrustació al centre i petits escrostonaments al vori. Per llegir l’interior, les observacions rellevants són les de l’agulla, el vidre, el suport i la llegibilitat de les línies. Fes servir el número d’inventari per vincular les fotografies exterior i interior amb la mateixa fitxa.

On apareix la mateixa idea en un astrolabi

També es gravava informació geogràfica en instruments amb altres funcions. L’astrolabi nord-africà 51459 d’Oxford el va fer Muhammad ibn Ahmad al-Battuti el 1733–1734. El museu descriu taules de llocs amb informació de l’alquibla per a ciutats i una inscripció que registra una donació a una mesquita de Fes. La fitxa recull per separat el contingut de la inscripció i el suggeriment del museu sobre qui podria haver fet servir l’instrument. Són dues pistes sobre el context i l’ús possible de l’objecte.

Una taula de llocs en un astrolabi i una en una capsa de brúixola poden conservar informació relacionada. Compara les superfícies amb taules i les peces que tenen al costat. A la capsa pot haver-hi una agulla magnètica o un gnòmon. A l’astrolabi, les parts de la guia de la mare, l’aranya, les làmines i l’alidada permeten fer lectures astronòmiques. L’exposició d’Oxford també assenyala altres astrolabis amb línies d’oració o llistes de llocs. Les inscripcions i el títol de la fitxa ajuden a identificar les funcions documentades.

Com llegir la fotografia d’un indicador de l’alquibla

Comença per la forma i l’angle de la vista. La tapa és separada, oberta amb frontissa o tancada? Localitza la cavitat de la brúixola si és visible. Cerca la peça que fa ombra i mira per on passen les línies gravades en relació amb aquesta peça. Després busca els noms de ciutats i les xifres. Una llista a la tapa i uns sectors a la vora ordenen les dades de manera diferent. Si la fotografia mostra només una cara, comprova quines altres superfícies descriu el catàleg.

Apunta el número d’inventari abans de comparar exemplars. Afegeix el material, la data que consta a la fitxa i l’atribució de fabricant o lloc si hi és. Conserva la indicació d’incertesa quan la institució en dona una. Si una data prové d’una inscripció, posa-la per separat de la data d’ingrés a la col·lecció. Escriu la latitud de disseny al costat del rellotge i el lloc d’adquisició o fabricació al seu apartat. Així, la comparació es pot comprovar amb les dues fitxes.

Fitxes de museu i objectes per comparar