
La Pedra Negra de la Kaaba: ubicació, tawaf i història
Descobreix on és la Pedra Negra a la Meca, com marca cada volta del tawaf i què en diuen els hadits i les cròniques.
La Pedra Negra, anomenada Hajar al-Aswad en àrab i també cercada com a Hajr e Aswad, està encastada a l’angle oriental de la Kaaba, a la Gran Mesquita de la Meca. Durant el tawaf, els pelegrins prenen l’angle com a punt de partida i arribada de cada volta. Els hadits expliquen que el profeta Muhàmmad va besar o tocar la pedra i que hi va fer un gest en direcció. Els qui recorren la volta es poden orientar mirant quan són a l’altura d’aquest angle. La guia sobre la Kaaba explica on és l’edifici i el seu paper en la pregària musulmana.
Una guia de pelegrinatge explica on començar a comptar. Un hadit amb número permet trobar el relat d’un transmissor. Una crònica recull la retirada i la devolució de la pedra. Un registre de museu identifica una representació i la situa en el temps. La tria de font depèn de si voleu comprovar la posició d’un angle, un gest o un episodi de la història de l’objecte.
En quin angle és la Pedra Negra?
La fitxa de la Pedra Negra de Saudipedia la situa a l’angle sud-est, al costat oriental. A l’altre extrem del mur contigu hi ha l’Angle Iemenita. La fitxa descriu diversos fragments visibles dins d’una muntura ovalada de plata que els protegeix. En una fotografia de prop, el contorn platejat es pot distingir de la part més fosca del centre. Els fragments, la muntura i el mur tenen històries pròpies.
A l’espai proper hi ha punts amb altres funcions. L’Estació d’Abraham, o Maqam Ibrahim, és un lloc vinculat a la pregària. L’Alcorà 2:125–127 esmenta l’Estació, la purificació de la Casa per als fidels i com Abraham (Ibrahim) i Ismael (Isma’il) n’aixequen els fonaments. La guia de la kiswah explica la tela que recobreix la Kaaba. A les imatges, la tela envolta el mur i la pedra apareix a l’interior de la muntura de l’angle.
Per situar la Pedra Negra en una fotografia o un dibuix, comença per la llegenda. Una imatge pot ensenyar un sol angle, dos murs o tot el santuari vist des de dalt. L’esquerra de la imatge depèn del lloc des d’on es mira o de la composició triada. Per saber on és l’angle en l’edifici, consulta un plànol orientat o un text que n’expliqui la posició.
Com marca la pedra una volta del tawaf?
L’Alcorà 22:29 parla de fer la volta a la Casa Antiga. El relat de Jabir a Sahih Muslim 1218a descriu l’arribada de Muhàmmad a la Casa, l’inici del tawaf i set voltes. Després relata el trasllat a l’Estació d’Abraham. En seguir la seqüència es pot veure què passa a l’angle i què diu el relat després de la setena volta.
La guia de l’umra de Nusuk indica que el tawaf comença en línia amb la Pedra Negra. Es camina en sentit contrari a les agulles del rellotge mantenint la Kaaba a l’esquerra. La primera volta s’acaba en tornar a passar per aquesta línia després de recórrer tota la volta. Continua comptant fins a set. En uns apunts, es pot escriure «sortida» al primer alineament i «primera volta» quan es torna en línia amb la pedra.
La guia del hajj del Ministeri saudita del Hajj i l’Umra parla d’acostar-se a la pedra quan es pot fer sense empènyer ni fer mal. Si hi ha molta gent, proposa indicar-la amb la mà i dir Allahu akbar mentre es continua avançant. L’angle permet orientar-se des de més lluny de la paret. El manual dels ritus de l’umra descriu les accions anteriors i posteriors al tawaf.
El ministeri dona indicacions separades sobre l’Angle Iemenita. En un plànol amb tots dos noms, comprova quin angle serveix per comptar les voltes. Una persona que camina més lluny de la paret pot recórrer més distància i comptar la volta al mateix punt d’alineament. Les indicacions sobre acostar-se a la pedra tenen en compte que hi ha més persones fent el mateix recorregut.
Per què hi ha qui besa, toca o assenyala la pedra?
Sahih al-Bukhari 1597 narra que Úmar ibn al-Khattab s’acosta a la Pedra Negra, la besa i explica per què. Diu que sap que la pedra no té el poder de causar mal ni benefici. L’ha besada perquè havia vist el Missatger de Déu fer-ho. El relat inclou el gest i la seva justificació. L’acció segueix l’exemple del Profeta en un ritu d’adoració a Déu.
A Sahih al-Bukhari 1613, Ibn Abbàs descriu una altra acció al mateix angle. Diu que Muhàmmad feia el tawaf a lloms d’un camell, assenyalava cap a l’angle cada vegada que hi arribava i deia el takbir, la proclamació de la grandesa de Déu. Anota quin relat recull l’explicació d’Úmar i quin atribueix el gest a Muhàmmad. La guia per llegir i citar hadits explica per què cal escriure el nom de la col·lecció amb el número.
L’angle és un punt fix per orientar-se durant el recorregut, i els relats expliquen com es van transmetre els gestos. Les indicacions pràctiques del ministeri descriuen el moviment en una congregació. En redactar un resum, posa les referències al costat de l’afirmació concreta que permeten comprovar.
Què diuen les fonts sobre l’origen i el color de la pedra?
Jamiʿ al-Tirmidhi 877 recull un relat d’Ibn Abbàs, segons el qual Muhàmmad va dir que la Pedra Negra va venir del Paradís, era més blanca que la llet i es va enfosquir pels pecats humans. El relat es troba al llibre del hajj, en un capítol sobre els mèrits de la Pedra Negra, l’angle i l’Estació. Aquesta entrada permet identificar l’origen religiós de la comparació amb la llet.
L’Alcorà 2:125–127 parla de la Casa, dels fonaments i de l’adoració quan esmenta Abraham i Ismael. Per consultar l’origen de la pedra i el canvi de color en la tradició, cal obrir l’hadit d’al-Tirmidhi. Una descripció de la superfície i de la muntura ajuda a trobar la pedra en una fotografia. Si la pregunta és de què està feta, caldria estudiar-ne el material.
La reconstrucció en què Muhàmmad va col·locar la pedra
En la biografia del Profeta conservada per Ibn Hisham, els quraixites reconstrueixen la Kaaba i es disputen qui col·locarà la Pedra Negra. Muhàmmad demana una tela i hi posa la pedra. Els representants dels grups agafen cadascun una part de la tela i l’aixequen plegats. Quan arriba a l’altura adequada, Muhàmmad la posa al seu lloc. La biografia situa l’episodi abans que rebés la revelació.
Si has sentit que una disputa es va resoldre aixecant la pedra amb una tela, obre aquest passatge per veure com hi intervé cada grup. El relat sobre el petó d’Úmar pertany a un altre moment. En unes notes de lectura, indica la biografia al costat de l’escena de la reconstrucció i el número de l’hadit al costat del gest durant el pelegrinatge.
Quan es van endur i van tornar la pedra els càrmates?
El cronista medieval Ibn al-Athir recull la retirada de la Pedra Negra a l’entrada de l’any 317 de l’hègira a al-Kamil fi al-Tarikh. Segons la crònica, Abu Tahir al-Qarmati i els seus seguidors van arribar a la Meca durant el pelegrinatge. Van arrencar la pedra i la van enviar a Hajar, a l’est d’Aràbia. El topònim Hajar en aquest relat és diferent del mot àrab hajar, que significa pedra. L’entrada del 339 de l’hègira anota que els càrmates la van tornar a la Meca.
Els esdeveniments van tenir lloc al segle X i els separen més de dues dècades. Les entrades de la crònica es regeixen pel calendari islàmic. El 317 i el 339 de l’hègira permeten trobar les entrades encara que una obra moderna faci servir un altre equivalent del calendari. Ibn al-Athir va escriure després dels fets i en preserva un relat ordenat per anys.
La muntura de plata també té una història. Saudipedia recull els reforços amb plata en temps d’Abdullah ibn al-Zubayr i la substitució de la protecció el 1979 i el 2001. En una cronologia, assenyala al costat de cada data si parla de les obres a la muntura o del trasllat de la pedra. Les dates poden referir-se a la mateixa cantonada i documentar actuacions diferents.
Com llegir fotografies, rajoles i plànols del pelegrinatge
Una rajola otomana de mitjan segle XVII al Museu Britànic, amb el número 2009,6039.1, té al centre la Kaaba dins de la Gran Mesquita. El museu identifica la Pedra Negra al costat esquerre de la Kaaba en aquesta representació. La composició permet veure com el pintor va situar la pedra en relació amb altres elements. Per ubicar l’angle de l’edifici actual, mira un plànol amb indicacions d’orientació.
La fitxa del Metropolitan Museum of Art per a Futuh al-Haramayn, un manual de pelegrinatge, explica com s’utilitzen vistes des de dalt i rètols en imatges de llocs sagrats. En comentar una il·lustració, cerca’n el títol, la data i el número de registre. Una fotografia presa des d’un altre punt pot mostrar el mateix mur a l’altra banda de la imatge.
Per comptar les voltes, consulta Nusuk. Per comprovar el gest d’Úmar, llegeix al-Bukhari 1597. Per trobar la retirada i la devolució, cerca els dos anys de la crònica. Quan miris una imatge de la pedra, anota d’on ve la vista, quin angle representa i quina institució l’ha identificada.





