Què són els jinn en l’islam? L’Alcorà, Iblís i els relats populars

Què són els jinn en l’islam? L’Alcorà, Iblís i els relats populars

Muslim Post Editorial Desk@muslimpost

Què diu l’Alcorà dels jinn? Descobreix els passatges de la creació, els oients de la sura 72, la identitat d’Iblís i el paper dels genis als contes.

En l’islam, els jinn són una categoria de criatures que apareixen a l’Alcorà. El text els distingeix dels humans i els presenta com a éssers que poden escoltar la revelació i respondre-hi de maneres diferents. El versicle 18:50 diu que Iblís és un dels jinn. Al començament de la sura dels Jinn, un grup escolta la recitació i hi creu. Aquests dos passatges ofereixen una primera resposta a la pregunta de si el nom designa sempre esperits rebels.

Hi ha lectors que coneixen primer la paraula pels contes sobre genis dins una llàntia. Si la pregunta és sobre l’islam, comença per 55:14–15 per llegir sobre la creació, 72:1–15 per trobar les paraules dels oients i 18:50 per veure com es descriu Iblís. Per saber quan apareix la llàntia en un conte concret, et cal l’edició, la traducció o l’adaptació que conté aquell detall.

Com descriu l’Alcorà la creació dels jinn?

A l’Alcorà, 55:14–15, dos versicles seguits parlen de la creació. El primer parla de la creació de l’ésser humà a partir d’una argila semblant a la dels atuells de terrissa. El segon descriu la creació dels jinn a partir del foc. Les traduccions poden triar expressions diferents per precisar la mena de flama. El passatge parla del poder de Déu per crear. Aquests versicles diuen quin és l’origen dels jinn en el relat i deixen sense detallar-ne el color, la forma i altres trets que es poden veure en una il·lustració.

L’Alcorà, 51:56, torna a esmentar humans i jinn en el mateix versicle. En aquest cas, la qüestió és la finalitat de la creació, que el text vincula a l’adoració de Déu. La lectura prepara per a la sura en què els jinn expliquen com van respondre al missatge que van sentir. A la guia dels sis articles de fe en l’islam pots situar la revelació, els àngels i el Dia del Judici en el conjunt de les creences islàmiques.

En català es pot conservar la paraula jinn. Termes més generals com «esperit» poden remetre a l’ànima d’una persona morta. Si fas una fitxa de lectura, indica primer si el passatge fa referència a tot el grup, a alguns oients o a un personatge amb nom propi. Després pots anotar quina paraula ha triat l’edició consultada. Això facilita que un lector amb un altre llibre entengui a qui fa referència el versicle.

Què passa a la sura dels Jinn?

La sura dels Jinn és la 72 de l’Alcorà. A l’inici s’informa el Profeta, per revelació, que alguns jinn han escoltat una recitació. Els oients descriuen allò que han sentit, diuen que els orienta cap a una conducta recta i afirmen que hi creuen. També expliquen que no associaran ningú amb el seu Senyor. Llegir seguits els dos primers versicles permet veure primer qui escolta i després quina resposta dona a allò que ha sentit.

A 72:11 i a 72:14–15 els oients descriuen diferències entre els jinn. Parlen dels qui actuen amb rectitud i dels qui segueixen altres camins. Després distingeixen els qui se sotmeten a Déu dels qui s’aparten de la justícia. El detall és rellevant quan algú es pregunta si tots els jinn reaccionen com Iblís. Els mateixos oients parlen de comportaments diferents dins del grup.

També convé fixar-se en qui parla. Al principi s’indica al Profeta què ha de comunicar. La sura recull a continuació les paraules dels oients durant diversos versicles. Més endavant reapareixen instruccions i afirmacions relatives al missatger. Quan citis una frase, anota el número i a qui s’atribueix. La guia de sures, versicles i divisions de l’Alcorà explica com deixar una referència que es pugui seguir en una altra edició.

Què fan els oients a la sura Al-Ahqaf?

A l’Alcorà, 46:29–32, també hi ha un grup de jinn que escolta la recitació. Els oients es demanen els uns als altres que estiguin atents. Quan s’acaba la recitació, tornen al seu poble per advertir-lo. Expliquen que han escoltat un llibre revelat després de Moisès, que confirma la revelació anterior i guia cap a la veritat. Així es pot resseguir la seqüència en el mateix passatge: escoltar, tornar i transmetre.

Compara aquest fragment amb el començament de la sura 72. La sura dels Jinn recull un discurs més llarg dels oients, amb detalls sobre les diferències que reconeixen entre els seus. La sura 46 segueix els oients fins que es tornen a adreçar al seu poble. En una lectura de grup, assenyala el versicle que parla de l’escolta en cada capítol i llegeix què passa a continuació. Els passatges es poden comparar sense atribuir una data concreta a l’encontre ni un nom als oients.

Iblís és un jinn o un àngel?

L’Alcorà, 18:50, identifica Iblís com un dels jinn. En la mateixa escena es dona als àngels l’ordre de prosternar-se davant Adam i Iblís s’hi nega. La proximitat de tots dos elements en el relat explica la pregunta sobre la seva identitat. Llegint tot el versicle, pots veure a qui s’adreça l’ordre i quin terme s’hi fa servir per dir qui és Iblís.

Iblís és el nom d’un personatge concret. Els oients de la sura 72, en canvi, parlen de fe i submissió entre els membres d’un grup. El terme «dimonis» també té altres contextos. L’Alcorà, 6:112, parla de dimonis entre humans i jinn en relació amb paraules enganyoses. En una nota sobre el versicle pots conservar aquesta traducció. Si et refereixes al grup de criatures en general, fes servir jinn i deixa que cada passatge descrigui la conducta dels personatges.

Alguns articles sobre els àngels fan servir també un hadit. En aquest cas cal el nom del recull i el número del relat per comprovar la citació. La guia del text i la transmissió dels hadits explica què indica el número d’una tradició i com es distingeix d’una referència a una sura i un versicle.

Què ens diu l’episodi de Salomó sobre el coneixement de l’ocult?

A l’Alcorà, 34:12–14, alguns jinn treballen per a Salomó amb permís diví. Després de la mort de Salomó, els treballadors encara no saben què ha passat. Una criatura rosega el bastó fins que Salomó cau, i aleshores la mort es fa evident. El versicle final n’explica la funció: si els jinn haguessin sabut allò que estava amagat, haurien descobert la situació i haurien deixat de treballar en les condicions descrites.

És important llegir fins al final de l’escena. L’inici diu què poden fer certs jinn amb permís de Déu. El final mostra que un fet decisiu que havia passat a prop seu els quedava ocult. Si algú vol demostrar amb aquest passatge que els jinn poden conèixer fets amagats habitualment, comprova què diu el versicle 14. El detall del bastó permet seguir el pas entre una mort que ells ignoren i el moment en què se n’adonen.

Els genis dels contes i les fonts sobre els jinn

La paraula anglesa genie sol evocar traduccions o adaptacions de Les mil i una nits. El comportament d’un personatge es pot comprovar en la versió del conte en què apareix. Al llibre Islam, Arabs, and the Intelligent World of the Jinn Amira El-Zein investiga els jinn en tradicions religioses i culturals. La fitxa editorial indica l’abast de la recerca. Si vols citar un argument sobre un episodi concret, mira en quin lloc del llibre el presenta l’autora.

La fitxa T-S Ar.34.153 del Projecte Guenizà de Princeton n’ofereix un exemple material. El document és un fragment manuscrit en àrab que es conserva a la Biblioteca de la Universitat de Cambridge. El catàleg documenta que conté referències a jinn, dimonis i expressions de l’Alcorà. La signatura identifica el fragment. Per verificar com està escrit un versicle has d’obrir aquell versicle i anotar el número i la traducció consultada.

Una fitxa de museu també pot datar una representació o atribuir-la a un taller. La figura que hi apareix documenta la manera com es va representar aquell motiu. Abans de posar-la al costat d’un passatge escrit, anota la classe d’objecte, l’origen i la data. La selecció sobre figures humanes i animals en l’art islàmic dona exemples d’allò que es pot comprovar amb un catàleg.

Per quins passatges pots començar?

Comença per 55:14–15 i 51:56. Fes dues anotacions, una sobre l’origen i l’altra sobre la finalitat de la creació. Després llegeix 72:1–15 per veure la reacció dels oients i què diuen de les diferències dins del grup. A 46:29–32, segueix el que fan després de la recitació. Per acabar, 18:50 identifica Iblís i 34:12–14 descriu el que no sabien els qui treballaven per a Salomó.

A les notes sobre l’Alcorà o un hadit, conserva el número i el context del passatge. Per a un estudi, una adaptació o un manuscrit, anota l’autor, l’edició, la institució o la signatura i el tipus de font. Quan algú atribueix un nom, una acció o una capacitat a un jinn, aquestes dades ajuden a localitzar on apareix aquell detall i a saber si cal comprovar-lo en un text religiós, una interpretació històrica o una narració.