
Com reconèixer un quilim de tapisseria amb escletxes
Segueix l’ordit, la trama i les obertures entre colors. Compara catifes planes i una alforja per distingir escletxes, trames enllaçades i pèl nuat.
Un quilim, també anomenat kilim, és un teixit pla. Per reconèixer la tapisseria amb escletxes, una tècnica que es fa servir en molts quilims, segueix el límit entre dos camps de color. Els fils de la trama van i venen dins del seu propi camp. Quan les trames de dos colors veïns giren al voltant de fils d’ordit diferents, hi pot quedar una obertura estreta. Una fotografia de la peça sencera t’ajuda a trobar aquest límit dins del dibuix. Una fotografia de detall permet veure com giren els fils a banda i banda.
Llegeix la paraula quilim al costat de la fitxa de col·lecció. Una catifa pot portar aquest nom i estar registrada com a tapisseria amb escletxes o amb una altra tècnica de teixit pla. Una alforja pot tenir aquesta tècnica només en una part. Comprova si la paraula és al camp del nom local, del tipus de peça o de la tècnica. Fixa’t després en l’ordit i la trama, les vores i les costures. Aquests indicis permeten comparar la construcció de peces amb formes i usos diferents.
On es forma una escletxa entre dos colors
Els fils d’ordit recorren el teler en sentit longitudinal. Els fils de trama els travessen i poden cobrir una part considerable de l’ordit en un teixit de trama dominant. En la tapisseria amb escletxes, la trama d’un color passa pel tram on cal aquest color i torna enrere. En alguns límits, la trama del color del costat gira al voltant d’un altre fil d’ordit. Si els girs es repeteixen durant diverses passades, els dos camps queden separats en aquell tram. L’obertura segueix la direcció de l’ordit. La guia tèxtil del Katonah Museum of Art explica el gir al límit d’un color. L’exposició tècnica del Met sobre tapisseria mostra diverses maneres de fer coincidir o girar les trames.
En una imatge de detall, busca les bagues dels fils als dos costats de l’obertura. Ajuden a identificar un límit deliberat del teixit. Un estrip pot trencar fils o travessar el dibuix. Un plec pot fer una ombra que sembli una obertura i no deixi veure els fils. Un peu de foto pot assenyalar el lloc de l’observació i indicar la tècnica que dona el catàleg. Pots descriure primer una línia fosca i identificar-la com a escletxa quan l’estructura i la fitxa ho avalin. Si només en veus un costat, busca una vista que mostri la trama de l’altre.
Com distingir una superfície plana del pèl nuat
Mira la superfície i després una fotografia lateral o de la vora. En el teixit pla, els fils es poden creuar dins el pla del teixit per formar el dibuix. En una catifa de pèl nuat, els caps dels fils sobresurten i formen una superfície per damunt de la base. Les notes de teixidura del Met a Portable Storage comparen la tapisseria plana, el pèl i les tècniques d’embolcall amb fils en peces relacionades. Una foto presa amb un angle baix pot mostrar la diferència de textura. Si l’anvers està gastat, un detall del revers o d’una vora protegida també hi pot ajudar.
Fes servir la fitxa per entendre l’ús que tenia el teixit. La guia de les catifes de pregària tracta la funció i l’orientació d’aquestes peces. La presència d’un arc o un perfil determinat no estableix com es va teixir. Si el museu descriu l’objecte com a catifa de pregària, conserva aquesta denominació i consulta per separat els camps de fibra i tècnica. Pots seguir el mateix procediment quan una fitxa fa servir un títol general com ara «catifa» i dona un nom local més precís en un altre camp.
Dues fitxes amb el mateix nom local
El Textile Museum of Canada registra el T87.0589 de Konya com a catifa amb el nom local kilim. El data entre 1860 i 1880, indica que és de llana i identifica la tècnica com a tapisseria amb escletxes. Fa 293 × 134 centímetres. Els camps separats permeten comparar data, regió, estructura i mida. El mateix museu registra també el T87.0358 de Moldàvia com a quilim de llana, datat entre 1910 i 1920. La fitxa en descriu una tapisseria de trama dominant amb trames veïnes entrellaçades. Fa 311 × 188 centímetres. Les tècniques es poden comprovar obrint cadascuna de les fitxes.
Les dues fitxes permeten llegir plegats el nom local i la descripció tècnica. Comença pel camp de tècnica i observa com es troben les trames en un límit. Una línia vertical molt visible en una fotografia de teixit pla mereix atenció. La vertical de la foto depèn de l’orientació de la imatge. Identifica també la direcció de l’ordit a la peça. El nom del catàleg pot incloure objectes amb maneres diferents de teixir aquesta línia. Anotar tots dos números de col·lecció permet que altres lectors comprovin quines imatges i descripcions compares.
Què mostren les costures, els serrells i els extrems
Un límit de color és dins d’un mateix teixit. Una costura pot unir panys sencers. Segons el catàleg A Nomad’s Art del George Washington University Museum i The Textile Museum, el quilim 2013.2.15 de l’Anatòlia occidental té dos panys de l’amplada del teler cosits entre si. El catàleg el data de la primera meitat del segle XIX i hi descriu un serrell d’ordit nuat, tapisseria amb escletxes i altres estructures. Fa 351 × 163 centímetres en les direccions de l’ordit i la trama. Una unió central que recorre bona part del teixit es descriu per separat de les obertures curtes entre colors.
El mateix catàleg descriu maneres diferents d’acabar els extrems i les vores. Un serrell d’ordit nuat mostra com s’acaben els caps dels fils longitudinals. Una banda de teixit dens a l’extrem pot cobrir més fils. Als costats llargs, busca el voraviu, la vora que es forma durant la teixidura. En un detall, marca l’extrem, el costat i la unió central abans de comptar les escletxes. La guia de costures entre panys de suzani mostra com es pot estudiar una unió en una altra classe de teixit, decorat amb brodat.
Per què una alforja pot contenir diverses tècniques
El Met data l’alforja doble 2015.490.29 cap al 1880 i l’atribueix a la zona de Reyhanlı, a Hatay. A l’anvers hi ha tapisseria amb escletxes, lligament de tafetà amb predomini de trama, un contorn de sumak treballat en diagonal i detalls trenats. El revers està descrit com a tafetà amb predomini de trama. La comparació de les cares permet relacionar cada tècnica amb un lloc concret de la bossa. El terme heybe identifica el format d’alforja doble. L’esment de la tapisseria amb escletxes descriu una part de la construcció. Indica quina cara mostra la fotografia que cites.
L’examen del Met de l’alforja d’una vila de mercat va trobar una tira metàl·lica enrotllada al voltant d’un nucli tèxtil. La tira era principalment de coure, amb una superfície rica en zinc que li donava un aspecte de llautó. Els investigadors van utilitzar microscòpia de llum visible i microscòpia electrònica de rastreig. El color daurat a la fotografia és una observació. La composició del metall es va establir amb l’examen del fil. Al peu de foto, posa el resultat al costat de la part de l’alforja on apareix el fil metàl·lic i mantén la descripció del teixit amb la cara corresponent.
Com els límits de color formen les figures
Mira un contorn esglaonat de lluny i després de prop. En la vista general, una sèrie de petits canvis pot semblar una diagonal. En una ampliació, pots veure els esglaons que es formen de passada en passada. Al llarg d’un límit més recte, busca diversos girs consecutius de trama. La guia de motius geomètrics repetits explica com seguir una figura en una superfície. El teixit mostra quines vores es formen amb els fils i quines figures només es veuen quan s’agrupen moltes vores petites.
La sanefa és un altre detall que pots localitzar. Pot repetir un motiu, canviar el sentit del dibuix o emmarcar un camp més gran. Sanefa i camp són termes descriptius que es poden fer servir en diversos oficis. La guia del teixit estampat kanga mostra una altra manera de posar un marc al voltant d’un camp. En un quilim, segueix els fils en un punt de la vora per veure com s’ha teixit. Per atribuir un símbol, una regió o un autor, cal més informació que la semblança entre dues figures.
Com llegir una fotografia de museu o escriure’n el peu
Comença per la peça sencera i identifica la direcció de l’ordit si els extrems o el serrell permeten veure-la. Busca una imatge detallada on es trobin dos colors. Observa si hi ha escletxes curtes, trames enllaçades, fils suplementaris enrotllats o pèl aixecat. Després mira el voraviu, les costures i l’acabat dels extrems. Un detall permet veure on s’entrecreuen els fils. La vista general situa el detall dins del dibuix i les dimensions. Si no pots identificar una línia en una imatge de conjunt, apunta’n la posició per trobar-la en una ampliació.
Anota al costat de la fotografia el número de col·lecció, la data del museu, el material i la tècnica. Si la fitxa diu catifa o alforja, mantén-ne la denominació. Si les cares tenen tècniques diferents, especifica la cara i l’àrea que documenta el catàleg. A la catifa de Konya, el camp de tècnica acredita la tapisseria amb escletxes. A la de Moldàvia, indica trames entrellaçades. En el cas de l’alforja, la fitxa separa l’anvers, el revers i el tancament. Cada descripció es pot verificar amb un número.
Fitxes de col·lecció i referències tècniques
- Katonah Museum of Art, guia de teixits sirians explica el gir de la trama al límit de color i n’inclou un exemple d’exposició.
- Met, Making the Invisible Visible mostra com les trames de colors formen dibuixos amb diverses tècniques de tapisseria.
- Met, notes de teixidura de Portable Storage descriu tapisseria, pèl i fils enrotllats en alforges.
- Textile Museum of Canada, T87.0589 documenta un quilim de llana de Konya fet amb tapisseria amb escletxes.
- Textile Museum of Canada, T87.0358 documenta un quilim de llana de Moldàvia amb trames enllaçades.
- The Textile Museum, catàleg A Nomad’s Art descriu fils, vores, extrems i panys en quilims anatòlics.
- Met, alforja 2015.490.29 descriu anvers, revers, serrell i tancament.
- Met, examen de l’alforja d’una vila de mercat recull l’anàlisi d’un fil metàl·lic de l’alforja.





