Què és un kashkul? Els bols d’almoina dels dervixos

Descobriu com es portava el kashkul i compareu els bols de closca de coco de mar, fusta i metall que conserven els museus.

El kashkul és un bol per recollir almoines vinculat als dervixos sufís itinerants. Molts exemplars tenen un cos allargat i corb, amb els extrems alçats com els d'una barca petita. Alguns duen una cadena per transportar-los. S'hi podien desar diners o aliments rebuts com a donatiu, i alguns models també servien per beure. Els museus en conserven de closca tallada, de fusta i de metall. Tenen una silueta semblant i presenten diferències de construcció i d'ús probable.

Com duia el bol un dervix

Les cartel·les en anglès fan servir begging bowl i alms bowl. Totes dues expressions designen un bol per recollir almoines, és a dir, coses que la gent dona a algú que necessita ajuda. Un dervix que viatjava i vivia de les donacions necessitava un recipient fàcil de dur i de presentar a qui li volgués donar alguna cosa. Una cadena fixada als dos extrems li permetia caminar sense haver d'agafar la vora tota l'estona. El Museu Aga Khan indica que el seu bol de llautó es podia dur a la mà o penjat al coll. El Museu de la Civilització Islàmica de Sharjah esmenta el transport a la mà o a l'espatlla en la seva descripció d'aquesta mena de recipient.

El bol forma part d'una història més àmplia de la vida religiosa sufí. Té un vincle particular amb els mendicants que vivien de les almoines i es comprometien a tenir poques possessions. La pràctica sufí també es desplegava en espais estables. Una khanqah o casa sufí podia oferir allotjament i un lloc on aprendre i trobar-se. El bol portàtil ajuda a entendre una manera de procurar-se el necessari durant el viatge. Els testimonis sobre les institucions estables expliquen què podia aportar un lloc fix.

Entre els objectes personals, es pot comparar el kashkul amb els grans de pregària anomenats tasbih. Els grans permeten comptar durant la pregària o el record de Déu. El bol fa lloc a provisions o donatius. Cada objecte té una forma adequada a una tasca concreta i pot adquirir un significat devocional per a qui el duu.

La pintura documenta aquesta relació des d'un altre angle. El Retrat d'un sufí del Metropolitan Museum of Art, datat del primer quart del segle XVII i atribuït al Dècan, probablement a Bijapur, mostra un bol d'almoines al costat d'una flauta i una peça de pell. El museu es basa en la combinació d'aquests detalls per reconèixer el tipus de figura representada. Una segona obra, Dervix assegut en contemplació, pertany al Museu d'Art de San Diego. És de mitjan segle XVII i probablement també de Bijapur. La fitxa 79 del catàleg de l'exposició del Met identifica com a kashkul el bol al costat de la figura i presenta l'obra com una imatge idealitzada d'un asceta. Els dos quadres mostren com el bol ajudava a reconèixer el dervix en l'art. Els exemplars conservats permeten examinar materials, treballs i inscripcions que un pintor podia simplificar.

De la closca del coco de mar al bol

El cocoter de mar és originari de les Seychelles, a l'oceà Índic. El fruit és gros i lobulat i té una closca dura amb un revolt natural. En partir-la, queda una cavitat allargada que es pot tallar o muntar en un suport. Els especialistes dels museus relacionen el desplaçament d'aquest material per l'oceà Índic amb l'ús que se'n va fer a l'Iran. El Met considera possible que algunes closques arribessin arrossegades per l'aigua a la costa del sud de l'Iran. Per determinar el trajecte d'una closca fins a un taller concret, caldrien proves sobre la peça.

El bol AKM640 del Museu Aga Khan és iranià, del segle XVIII. El catàleg hi dona una mida de 24 cm i descriu el material com una mitja closca tallada. Les bandes amb text segueixen la vora. La closca forma el bol i ofereix la superfície on es pot gravar la inscripció. El bol del Met fet per Yar Muhammad presenta una altra tècnica. Està datat l'any 1130 de l'hègira, corresponent al 1717–1718, i s'atribueix a l'Iran. La closca queda dins d'una muntura calada i gravada de plata i plata daurada. Fa 14 cm d'alçària, 30,8 cm d'amplada i 16,7 cm de fondària, sense comptar la cadena.

Les dues peces mostren maneres diferents de treballar un mateix material natural. A l'AKM640 el tallista ha treballat sobretot la superfície exterior de la closca. A la peça de Yar Muhammad la muntura hi afegeix una capa calada de metall. Totes dues aprofiten la cavitat corba del fruit com a punt de partida.

Un contorn semblant en fusta, llautó i acer

Una superfície fosca i polida pot dificultar el reconeixement del material en la fotografia d'una col·lecció. El bol 2018.665.2 del Met és de fusta amb incrustacions d'os de camell i fa uns 29 cm de llarg. Data de finals del segle XIX o principis del XX. El museu creu probable que aquest exemplar s'utilitzés per recollir almoines. La cura de la decoració és compatible amb l'ús pràctic que es proposa.

Els artesans del metall podien fer la cavitat i el perfil corb sense closca. L'exemplar iranià 1994.6 del Museu d'Art de Denver és d'acer amb incrustacions d'or i fa uns 35,6 cm d'amplada. És de finals del segle XVIII o principis del XIX. El museu reconeix el nom de l'artesà Hajji ibn Abbas a partir de la signatura i relaciona la forma amb el coco de mar. La fitxa del material identifica la composició del cos. La descripció de la forma explica quina silueta hi va reproduir l'artesà.

L'AKM612 del Museu Aga Khan és un bol de llautó iranià de finals del segle XVI. El catàleg hi indica 61 cm. Els extrems allargats acaben en caps de drac units per una cadena. A fora hi ha flors i fulles gravades, i a dins es veuen motius geomètrics. Els punts de fixació de la cadena formen part del disseny. Els caps ressalten els extrems i emmarquen l'espai que cobreix la cadena.

Què indiquen la boca, la cadena i el broc

Una boca oberta permet posar aliments o donatius dins del bol. Els punts de fixació d'una cadena mostren que el bol es podia penjar i portar. En altres peces, una tapa i un broc ofereixen un accés més controlat al contingut. Aquests elements ajuden a entendre com funciona el recipient fins i tot quan no se sap qui el va fer servir o què contenia.

El recipient A.1946.42.am dels museus de Glasgow és de llautó amb incrustacions de plata i niell fosc, una substància que omple els solcs de l'ornament. El catàleg proposa Síria o Egipte com a lloc de fabricació als segles XVIII o XIX. A la superfície superior plana hi ha una obertura, una tapa amb frontissa i un broc petit. El museu el descriu com una recuperació otomana d'una forma mameluca anterior. La tapa i el broc modifiquen la manera d'arribar al contingut respecte al bol de fusta obert del Met.

El SM1996-209 del Museu de la Civilització Islàmica de Sharjah fa 27 cm de llarg. La fitxa hi registra un aliatge de coure i zinc i ferro. La datació al segle XIX i l'atribució a l'Iran es basen en l'estil. Entre la vegetació gravada es veuen animals petits i dues figures humanes. Es pot comparar la seva posició entre tiges i fulles amb altres representacions de persones i animals en l'art islàmic.

Quan un bol es feia per ser vist

El recipient 61/1998 de la Col·lecció David és del Dècan, a l'Índia, i està datat al voltant de l'any 1600. Fa 38,5 cm de llarg i és de bronze fos, gravat i estanyat. Acaba en caps de drac com el bol iranià de llautó del Museu Aga Khan. La Col·lecció David vincula la densitat del gravat amb el treball del metall al Dècan. El catàleg considera probable que la peça, que és pesada, estigués exposada en un santuari xiïta. La proposta es refereix a aquest exemplar concret.

Un recipient llarg deixa lloc per a una cadena, mentre que una punta pot portar una figura en relleu i una paret ampla pot allotjar una inscripció gran. El Met interpreta el bol amb muntura de Yar Muhammad com un exemple valorat pel treball artesanal i col·leccionat pel seu aspecte. Per al bol de fusta, considera probable un ús pràctic. Les dues lectures formen part de la documentació al costat de les mides i els materials.

Què diuen les inscripcions

A la closca iraniana AKM640, el Museu Aga Khan identifica súpliques en àrab i persa. A la banda superior hi ha una invocació a Alí. Al recipient de llautó AKM612, el museu identifica versos perses que lloen el profeta Muhàmmad. En tots dos casos el text segueix la vora. Llegir-lo dona a cada bol un context devocional més concret.

Al bronze del Dècan, la Col·lecció David reconeix passatges de l'Alcorà i invocacions xiïtes en escriptura thuluth. El text apareix per dins i per fora sobre un fons densament gravat. En una fotografia lateral pot ser visible només una part de la inscripció. La guia per reconèixer l'escriptura thuluth i altres estils ajuda a distingir la forma de les lletres de la llengua i el tema del text.

Els museus també llegeixen el bol com a metàfora. El Museu Aga Khan associa el perfil corb de barca amb un viatge espiritual i el bol buit amb renunciar al propi ego. El Met relaciona el buit amb la disposició a rebre coneixement diví. Aquestes lectures expliquen els sentits que un objecte familiar podia prendre en la vida devocional sufí. La inscripció i la interpretació aporten informació encara que se sàpiga poc de les persones que van tenir el bol a les mans.

Tres detalls per comparar a la vitrina

Comenceu pel cos. La closca tallada de 24 cm del Museu Aga Khan i la peça d'acer d'uns 35,6 cm d'amplada de Denver mostren una idea de forma semblant amb materials diferents. Llegiu la línia del material alhora que observeu el perfil. En un bol amb muntura com el de Yar Muhammad, cal tenir en compte tant la closca interior com el metall exterior.

Després mireu els extrems i la part de dalt. Compareu les fotografies del bol amb broc de Glasgow i el bol obert de fusta del Met. Fixeu-vos en el punt de fixació de la cadena, l'obertura de la tapa i el lloc per on s'arriba al contingut. Finalment, comproveu l'abast de la fitxa. Una data escrita a l'objecte, un lloc proposat per comparació estilística i un possible espai d'exhibició es basen en tipus de prova diferents. A la cartel·la, el mot kashkul identifica una família de recipients. Les peces de la muntura, la inscripció i la història documentada expliquen l'exemplar que tenim al davant.