Què fan l’imam, el muetzí i el khatib a la mesquita?
L’imam dirigeix la pregària, el muetzí hi convoca els fidels i el khatib pronuncia el sermó. Alguns exemples mostren com les mesquites reparteixen les funcions.
A la mesquita, l’imam dirigeix la pregària col·lectiva, el muetzí crida els fidels a pregar i el khatib pronuncia el sermó, anomenat khutba. A la pregària del divendres, una persona pot pronunciar la khutba i dirigir la pregària tot seguit. La mesquita també pot encomanar les dues funcions a persones diferents.
Aquests termes ajuden a llegir el programa del divendres, el directori del personal de la mesquita o els crèdits d’una gravació. Si al programa hi consta un khatib convidat, és qui té assignat el sermó d’aquella sessió. Un imam resident que figura al directori ocupa un càrrec estable. Totes dues dades poden aparèixer en documents sobre la mateixa trobada.
Què indica cadascuna de les tres denominacions
| Denominació | Funció principal en aquest context | Què es pot veure o sentir |
|---|---|---|
| Imam | Dirigeix els fidels en la salat, la pregària ritual. | Se situa davant de les files i guia els assistents durant la pregària. |
| Muetzí | Recita l’adhan i sovint també la iqama. | Fa la crida quan arriba l’hora de la pregària i pot fer un altre avís just abans que comenci la pregària conjunta. |
| Khatib, també escrit khateeb | Pronuncia la khutba. | S’adreça als fidels reunits el divendres, sovint des d’una trona anomenada mínbar. |
L’adhan i la iqama són crides. La salat és la pregària i la khutba és el sermó. Per això, un programa pot indicar qui pronuncia el sermó i qui dirigeix la pregària, encara que a les dues línies hi hagi el mateix nom. Per a una mateixa pregària diària, la mesquita també pot indicar per separat l’hora de l’adhan i la de la iqama. La guia de l’adhan i la iqama explica les paraules i la funció de cada crida.
L’imam dirigeix la pregària i pot ocupar un càrrec estable
En la pregària col·lectiva, els fidels segueixen l’imam. Per exemple, quan s’inclina des de la posició dempeus, les persones que hi ha a les files el segueixen. En aquest cas, imam designa la persona que dirigeix aquella comunitat en aquella pregària. En un directori de la mesquita, el mateix mot pot designar un càrrec amb funcions continuades. L’Enciclopèdia de l’islam de la Fundació Religiosa de Turquia (TDV) recull el significat vinculat a la pregària i altres usos històrics més amplis, relacionats amb el lideratge. El context indica quin sentit té el mot. Entrada de la TDV sobre l’imam.
La mesquita del rei Khalid, a Raleigh, a l’estat nord-americà de Carolina del Nord, descriu en els seus estatuts les tasques de l’imam resident. El càrrec inclou dirigir les pregàries diàries i pronunciar sermons. Els estatuts també li assignen tasques educatives i preveuen que fixi un horari d’atenció al despatx de l’imam. Això explica que un membre de la comunitat pugui adreçar-se al despatx durant la setmana per preguntar per una classe o plantejar un dubte religiós. Aquestes són les funcions que la mesquita ha atribuït al càrrec. Estatuts de la mesquita del rei Khalid, apartat 9.03.
La recitació de l’Alcorà forma part de la pregària. Per això, en presentar qui la dirigeix, es pot mencionar la seva activitat com a recitador. Un qari recita l’Alcorà, i un hafiz se l’ha après sencer de memòria. Si es convida un recitador visitant a dirigir una pregària, la denominació relativa a la recitació descriu una part de la seva formació o activitat. El mot imam indica la funció que exerceix en aquella pregària. El programa o l’anunci permet esbrinar quina tasca s’ha assignat al convidat. Vegeu la comparació entre hafiz i qari.
El muetzí fa la crida quan arriba l’hora de la pregària
El nom àrab del muetzí també es pot trobar transliterat com a muadhdhin. En la pràctica habitual de la pregària col·lectiva, l’adhan anuncia l’inici de l’horari de pregària. La iqama avisa els fidels que ja s’han aplegat que la pregària conjunta és a punt de començar. El calendari pot indicar el començament de la franja per pregar i l’hora posterior en què es formen les files. La crida del muetzí se sent abans que l’imam comenci a dirigir la pregària. La TDV documenta la funció amb relats de l’època inicial, entre els quals hi ha el de Bilal ibn Rabah, que va fer la crida des d’un terrat a Medina. Entrada de la TDV sobre el muetzí.
En algunes mesquites històriques, es confiaven el càlcul de l’hora i la crida a persones diferents. El muwaqqit, responsable de determinar les hores de pregària, podia fer servir taules i instruments. El muetzí feia audible la crida. Un registre que indica qui va preparar un horari descriu una responsabilitat diferent de la que recull un relat sobre qui va recitar l’adhan.
Les normes de nomenament també depenien del lloc i de l’època. La TDV descriu un reglament otomà preparat el febrer de 1888. Preveia proves per als aspirants a llocs de muetzí i establia procediments diferents a Istanbul i a les províncies. En un registre històric, el títol pot referir-se a un lloc obtingut mitjançant un procediment formal. En un programa que designa un muetzí per a un divendres, la denominació indica qui té l’encàrrec en aquella ocasió. La TDV sobre el nomenament de muetzins a l’època otomana.
Quan la veu de l’imam no arribava a tothom durant la pregària, un muetzí o un altre fidel podia repetir en veu alta els senyals de l’imam. L’entrada de la TDV sobre el tabligh explica aquest ús i assenyala que, segons les necessitats, més d’una persona podia transmetre la veu. Una segona veu ajudava els fidels a seguir qui ja dirigia la pregària. El mateix muetzí podia haver recitat abans l’adhan o la iqama, cadascun amb la seva finalitat. La TDV sobre la transmissió de la veu de l’imam.
El khatib pronuncia la khutba
El khatib és l’orador i la khutba és el sermó. En la descripció de la mesquita de l’est de Londres, el sermó del divendres precedeix la pregària col·lectiva. La TDV també tracta els sermons de les festes d’Eid i explica que habitualment es fan després de la pregària festiva. Quan en un programa hi ha un sermó i una pregària, el nom de l’ocasió ajuda a interpretar l’ordre de les dues activitats. Explicació de la pregària de la mesquita de l’est de Londres i entrada de la TDV sobre la khutba.
Una mesquita pot organitzar una xerrada a part del sermó formal. El programa del divendres de la mesquita Hazrat Abubakr Siddique anuncia una xerrada en anglès que anomena bayaan. Més tard hi ha la crida, la khutba en àrab i la pregària. El programa preveu un orador convidat per a la xerrada en anglès. Per tant, la paraula orador pot referir-se a participants en diferents parts de la trobada. El títol de l’activitat que apareix al costat del nom ajuda a identificar-ne la funció. És l’ordre anunciat per aquella mesquita. Programa del divendres de la mesquita Hazrat Abubakr Siddique.
Un text publicat i la llengua en què es pronuncia el sermó són dades diferents. El Consell Religiós Islàmic de Singapur (MUIS) recull el sermó del 30 d’octubre de 2026 sobre l’Alcorà i el caràcter en anglès, malai i tàmil. Les pàgines datades permeten descarregar els textos. La pàgina en malai inclou una versió en alfabet llatí i una en escriptura jawi. L’arxiu mostra els textos disponibles. Per saber en quina llengua es parlarà en una sessió, consulteu l’anunci de la mesquita per a aquell lloc i horari. Arxiu de sermons del MUIS i edició en malai.
Com es reparteixen les tasques les comunitats
El Centre de la Comunitat Musulmana d’East Bay (MCC East Bay) descriu una pregària del divendres en què el muetzí fa les crides, inclosa la iqama. El khatib pronuncia el sermó i després dirigeix la pregària. Les directrius del centre especifiquen també que un khatib que pronuncia diversos sermons ha de dirigir una sola pregària. En l’exemple del centre, una persona pot fer totes dues feines en una mateixa sessió. Quan les sessions se succeeixen, pot caldre assignar les pregàries següents a una altra persona. Directrius del MCC East Bay per als khatibs.
Entre les tasques del comitè de l’imam del Centre Islàmic de Frisco hi ha mantenir una llista de les persones que dirigeixen les pregàries diàries i una altra dels oradors de la khutba. Les dues llistes serveixen per assignar feines diferents. Si un centre organitza més d’una sessió, busqueu l’assignació per a la data, el lloc i l’hora que us interessen. El directori del personal informa sobre el càrrec que ocupa una persona a la institució. El programa indica a qui s’ha encomanat la funció en aquella sessió. Comitè de l’imam del Centre Islàmic de Frisco.
Un programa datat del MCC East Bay n’ofereix un exemple. El 19 de desembre de 2025, el centre havia programat Farid Dingle per als sermons de les 12.30 h i de les 13.30 h a la seva seu. Quran Hodge constava per al sermó de les 13.40 h al centre de conferències Rosewood i per al de les 14.30 h a la seu del MCC East Bay. Si comproveu l’hora i l’edifici, podeu trobar qui estava anunciat en cada cas. El programa concreta qui havia de fer cada sermó. Programa del MCC East Bay per al 19 de desembre de 2025.
On tenen lloc la pregària, el sermó i la crida
L’imam se situa davant de les files i mira en la mateixa direcció de pregària que els fidels. Per al sermó, el khatib es gira cap als oients, sovint des d’un mínbar. El Metropolitan Museum of Art conserva un parell de portes de fusta d’un mínbar datades entre aproximadament el 1325 i el 1330. El museu les atribueix al Caire i suggereix que podrien venir de la mesquita de Saif al-Din Qawsun. Les portes haurien estat a l’entrada de l’escala de la trona. La plataforma elevada permetia a l’orador adreçar-se als assistents. La fitxa descriu les portes i la procedència proposada. La peça mostra el context arquitectònic de la funció que un programa descriu per escrit. Portes de mínbar del Met, peça 91.1.2064.
El mihrab indica la direcció de la pregària. El mínbar és la trona del sermó i el minaret és una torre vinculada històricament a la crida. Aquests noms designen parts d’un edifici. Per identificar les accions, podeu parar atenció al moment en què se sent la crida i al lloc on es posa qui dirigeix la pregària. Una mateixa persona pot parlar als assistents des de la trona i després situar-se davant de les files per dirigir la pregària. El glossari d’arquitectura de mesquites descriu com es distingeixen aquests elements.
Com llegir un anunci del divendres o els crèdits d’un vídeo
- Mireu la tasca que figura al costat del nom. Un convidat anunciat com a khatib té assignat el sermó. Si s’indica per separat qui dirigeix la pregària, la segona línia identifica qui conduirà la comunitat en aquella sessió.
- Comproveu l’hora i el lloc. Una mesquita o un centre amb diverses sessions el divendres pot tenir un altre orador en un altre horari o edifici. Consulteu l’entrada de la sessió a què voleu anar.
- Feu servir el document per comprovar què acredita. Un arxiu pot indicar el text i la data del sermó. Els crèdits d’un vídeo poden identificar qui hi parla. El directori de la mesquita és més adequat per comprovar si la persona té un càrrec permanent.
Si l’anunci només diu «pregària del divendres» i dona una hora, podeu preguntar quan comença el sermó i on es reuneixen els fidels. Si anuncia a part una xerrada d’un convidat, podeu confirmar si és abans de la trobada formal. La guia per a una primera pregària del divendres explica què passa un cop s’arriba al lloc.
Fonts i exemples
- Enciclopèdia de l’islam de la TDV sobre l’imam, el muetzí, la khutba i el tabligh, amb definicions i context històric.
- Estatuts de la mesquita del rei Khalid, amb les funcions del seu imam resident.
- Explicació de la pregària de la mesquita de l’est de Londres i programa de la mesquita Hazrat Abubakr Siddique, amb les descripcions locals de la pregària i el sermó.
- Arxiu del MUIS, amb els textos i les llengües en què es publiquen.
- Exemple del MCC East Bay, funcions del comitè de Frisco i programa datat del MCC East Bay, sobre l’assignació de tasques i sessions.
- Portes de mínbar del Metropolitan Museum of Art, amb la fitxa d’un element de trona i el seu ús.
