El lliure albir en l’islam: qadar, elecció i responsabilitat

El lliure albir en l’islam: qadar, elecció i responsabilitat

Muslim Post Editorial Desk@muslimpost
0

Com s’articulen l’elecció i el decret diví? L’Alcorà sobre la voluntat i la coacció, dos teòlegs sunnites i la decisió d’Umar a Sargh.

L’islam ensenya que les persones tenen lliure albir? L’Alcorà s’adreça a persones capaces de voler i actuar, les fa responsables dels seus actes i situa la voluntat humana dins la voluntat de Déu. Els teòlegs musulmans han explicat aquesta relació de maneres diverses. Si per lliure albir entens poder fer una tria deliberada i respondre’n, aquests textos donen valor moral a la tria. Si preguntes si una persona pot triar independentment de la voluntat de Déu, els versets 76:29–30 donen un marc més ampli a la voluntat humana.

El terme àrab qadar se sol traduir per decret diví o mesura divina. A la pràctica, es tracta de saber com pot respondre algú d’una decisió si creu que els fets es troben dins el decret de Déu. Què pretenia fer, què tenia a l’abast i es trobava sota coacció? Un relat sobre la decisió d’Umar de tornar enrere a Sargh mostra com un musulmà dels primers temps parlava del decret en valorar una tria concreta.

Què significa qadar a l’Alcorà i al hadit de Gabriel?

L’Alcorà 54:49 fa servir l’expressió bi-qadar per parlar de la creació de totes les coses segons una mesura o un decret. El mot forma part d’una afirmació sobre la creació. Les traduccions poden posar més èmfasi en la mesura o en el decret, i per això els lectors poden trobar les dues paraules. Després d’aquesta primera lectura, se’n pot cercar una altra que se centri en la persona que actua.

El Sahih Muslim 8a situa el hadit de Gabriel dins una conversa sobre el decret. Yahya ibn Yaʿmur explica una pregunta feta a Abd Allah ibn Umar. Aquest respon amb una narració que havia sentit del seu pare, Umar. Quan Muhàmmad respon sobre la fe, hi inclou creure en el qadar, en el bé i el mal que comprèn. El començament del relat permet veure per què Abd Allah ibn Umar recorda aquesta trobada. La guia dels sis articles de la fe explica la resposta més àmplia del mateix hadit.

Què diu l’Alcorà de voler i poder actuar?

Llegeix plegats els dos versets de l’Alcorà 76:29–30. El primer presenta un recordatori i parla de qui vulgui prendre un camí cap al seu Senyor. El següent situa aquest voler dins la voluntat de Déu i esmenta el seu coneixement i la seva saviesa. Es pot comprovar qui vol en cadascuna de les frases. La primera tracta de la resposta humana a l’orientació rebuda i la segona descriu la relació d’aquesta resposta amb Déu.

L’Alcorà 2:286 parla d’allò que es pot exigir a una persona i d’allò que la persona obté pels seus actes. Després ve una pregària que demana clemència, perdó i misericòrdia i que parla de l’oblit i de l’error. El mateix verset permet seguir el límit de l’obligació, l’atribució dels actes i el reconeixement que es poden cometre errors. La guia sobre sures i referències de versets explica com trobar els passatges en una altra edició.

En àrab, 2:286 utilitza verbs d’una arrel associada a guanyar o adquirir. La mateixa arrel és a les discussions posteriors sobre el kasb. Primer pots llegir què diu el verset sobre els actes i les conseqüències per a la persona. Els teòlegs fan servir un terme emparentat quan discuteixen com té lloc un acte i com s’atribueix a qui el porta a terme.

Per què la intenció i la coacció compten per a la responsabilitat?

L’Alcorà 16:106 fa una excepció en un passatge sobre apartar-se de la fe. Tracta de manera diferent la persona coaccionada, que continua ferma en la fe dins seu, i la que abraça la incredulitat. El text parla d’un cas concret. Per a la qüestió de la responsabilitat, mostra com les circumstàncies d’un acte que es veu des de fora poden comptar a l’hora de valorar-lo moralment.

El Sahih al-Bukhari 1, transmès per Umar, mostra una altra manera en què allò que es veu d’un acte explica només una part del cas. El hadit relaciona els actes amb les intencions i presenta l’exemple d’una emigració. El text descriu la migració que es fa per guany material o per casar-se segons el propòsit de qui emigra. La guia sobre com llegir un hadit compara aquesta entrada amb una altra versió i explica on es pot consultar el text i la manera com es va transmetre.

Imagina dues persones que pronuncien la mateixa frase. Una tria què vol respondre després de pensar-hi. L’altra actua sota amenaça. Si només sents les seves paraules, en saps poca cosa de les intencions o de les possibilitats que tenien. Aquest exemple quotidià ajuda a situar la pregunta. El verset sobre la coacció i el hadit sobre les intencions aporten les seves pròpies circumstàncies concretes.

Com explica al-Ashʿari l’adquisició d’un acte?

Abu al-Hasan al-Ashʿari fa una comparació a la pàgina 75 del seu Kitab al-Lumaʿ. Compara l’anar i venir d’una persona amb la tremolor involuntària d’una altra. Defensa que els dos moviments formen part de la creació de Déu i que es pot reconèixer la diferència entre ells. L’explicació sobre la creació inclou tots dos moviments, mentre que la relació de la persona amb cadascun és diferent.

A la pàgina següent al-Ashʿari descriu el kasb, que es tradueix sovint per adquisició, en termes d’un acte que té lloc mitjançant una capacitat creada en qui l’adquireix. L’estudi de Binyamin Abrahamov sobre l’argument d’al-Lumaʿ explica com aquest plantejament relaciona la creació de l’acte per Déu amb la responsabilitat de la persona. La comparació dels moviments és de l’autor. La definició tècnica explica què fa que parli d’adquisició.

Com distingeix al-Maturidi la capacitat d’actuar i l’elecció?

A la pàgina 186 del Kitab al-Tawhid, Abu Mansur al-Maturidi atribueix l’acció a la persona en tant que la tria, sap què fa i té la intenció de fer-la. Després argumenta a favor de la creació dels actes per Déu. En aquesta explicació, les dues descripcions corresponen a aspectes diferents del mateix acte. El terme ikhtiyar vol dir elecció i se sol fer servir per explicar aquest aspecte del seu pensament.

Al-Maturidi distingeix també tipus de capacitat. A la secció sobre la capacitat humana examina els mitjans i les facultats disponibles abans d’actuar. A la pàgina següent, empra l’exemple de poder fer un pelegrinatge per explicar per què disposar dels mitjans importa quan es parla d’una obligació. Distingeix aquestes condicions de la capacitat lligada a efectuar un acte concret. L’estudi comparatiu de Naseeh Moyikkal sobre l’adquisició i l’elecció desplega la distinció i situa el text al costat dels debats de la tradició aixarita.

El mateix al-Maturidi cita 2:286 a la pàgina on parla del pelegrinatge. Llegeix el verset en relació amb els mitjans i les circumstàncies que fan possible complir un deure. Abans de sortir, la persona es pot preguntar si disposa dels mitjans per viatjar. Fer el viatge és l’acte que el segon sentit de capacitat ajuda a explicar. Així es poden comparar el seu argument i les paraules de l’Alcorà que cita.

Què vol dir una posició entre dos extrems en un text xiïta duodecimà?

L’erudit xiïta duodecimà al-Saduq atribueix a l’imam Jaʿfar al-Sadiq una posició intermèdia al seu capítol sobre la coacció i la delegació. Un extrem és la coacció, anomenada jabr. L’altre és la delegació completa, o tafwid. L’exemple parla d’algú que aconsella una altra persona que eviti fer una cosa dolenta. L’altra persona la fa igualment. Deixar-la seguir després d’aconsellar-la és diferent d’ordenar-li que ho faci.

Al-Saduq examina la distinció entre permetre que passi un acte i manar-lo. Al-Ashʿari compara moviments voluntaris i involuntaris. Al-Maturidi es pregunta quan hi ha mitjans per a una obligació i com s’atribueix l’acte. Per llegir els textos junts es pot posar el nom de l’autor al costat de la pregunta i l’exemple que ell mateix planteja. Cada tradició parla de Déu i de l’acció humana en el seu llenguatge.

Per què el decret pot acompanyar l’esforç i la decisió?

En el Sahih Muslim 2664, Abu Hurayra transmet una exhortació a procurar allò que beneficia, demanar ajuda a Déu i perseverar. Després es parla de què fer quan una cosa ja ha passat, amb una advertència sobre el lament que es queda en què podria haver passat. La primera part tracta de l’acció i la petició d’ajuda. La segona tracta de com es respon a un fet ja esdevingut. L’explicació de dua i salat descriu com demanar ajuda a Déu es pot expressar com a súplica.

El Sahih al-Bukhari 5729 ofereix un exemple històric de deliberació. Segons el relat, a Sargh, Umar s’assabenta que hi ha una epidèmia a al-Sham. Consulta diferents grups i anuncia que els viatgers tornaran enrere. Abu Ubayda li pregunta si està fugint del decret de Déu. Umar respon que passen d’un decret de Déu a un altre. Ho compara amb triar el vessant fèrtil o el vessant àrid d’una vall per fer pasturar els camells. Després arriba Abd al-Rahman ibn Awf i transmet un ensenyament de Muhàmmad que té relació amb la decisió.

En la resposta d’Umar, totes dues rutes quedaven dins el qadar. Tot i així va demanar parer i va triar per on anar. El relat conserva què sabien els participants, la pregunta que es va fer i la manera com Umar va justificar l’elecció. Això permet llegir la decisió al costat de les fonts sobre la intenció i la capacitat, i tornar al relat quan es vol examinar què va fer una persona mentre encara hi havia incertesa.