
Les parts d'un minbar: portes, escala, replà i baldaquí
Aprèn a identificar les portes, els graons, els plafons laterals i el baldaquí d'un minbar amb exemples de Kairuan i Marràqueix i registres de conservació.
Un minbar és una trona elevada des d'on es fan sermons en una mesquita. En molts exemples històrics, una entrada arran de terra dona accés a una escala que puja fins a un replà petit. Damunt del replà hi pot haver una cúpula o un baldaquí. Als costats de l'escala és habitual trobar plafons tallats o amb incrustacions. Aquestes parts es reconeixen més fàcilment en una fotografia que mostri alhora el davant i un dels costats. La vista frontal indica on hi ha l'entrada i el perfil permet seguir el sentit de l'escala.
L'estat de conservació condiciona el que es pot observar. Un minbar complet mostra com es relacionen l'entrada, l'escala i la part superior. Unes fulles de porta conservades per separat permeten examinar de prop les unions de la fusta. Si només en queda una post tallada, la fitxa de la col·lecció pot indicar si pertanyia a un graó o a un lateral. Els exemples següents mostren quines parts han perviscut, quines s'han restaurat i quines es coneixen a través de fotografies antigues.
De les portes al baldaquí seguint l'escala
Un minbar de fusta del Victoria and Albert Museum permet veure la forma de conjunt. La fitxa de l'objecte 1050–1869 descriu una porta de dues fulles sota un fris de mocàrabs. Darrere la porta hi ha set graons que duen a un petit replà cobert per una cúpula bulbosa. De perfil, els plafons laterals triangulars omplen l'espai sota la línia ascendent de l'escala. La porta i el cantell inclinat dels plafons ajuden a seguir el tram quan costa distingir cada graó. Victoria and Albert Museum, minbar 1050–1869.
El museu situa la peça en el regnat del soldà mameluc Qaytbay, entre 1468 i 1496, a partir de les inscripcions que l'anomenen. Considera el Caire el lloc probable de fabricació. La mesquita on es va instal·lar primer encara es desconeix. El lloc de fabricació i el d'instal·lació inicial responen a dues preguntes diferents. Les fulles ornamentades assenyalen l'entrada i la cúpula marca el capdamunt. Les inscripcions aporten els indicis per datar la peça. Consulta la guia sobre l'imam, el muetzí i el khatib per entendre els termes aplicats a qui fa el sermó del divendres.
Llegir els costats triangulars del minbar de la Kutubiyya
La fabricació del minbar vinculat a la mesquita de la Kutubiyya de Marràqueix va començar a Còrdova cap al 1137. El governant almoràvit Alí ibn Yússuf el va encarregar per a la seva mesquita aljama. Quan els almohades van prendre Marràqueix van conservar la trona, que es va fer servir més endavant a la Kutubiyya. La peça que es conserva està documentada al palau El Badi. La ciutat de fabricació, les mesquites on es va utilitzar i el lloc on es va conservar pertanyen a etapes diferents de la seva història. Metropolitan Museum of Art i Ministeri de Cultura del Marroc, estudi de la conservació del minbar de la Kutubiyya.
La fitxa marroquina descriu una trona mòbil de vuit graons amb decoració a les cares de dins i de fora. En una fotografia lateral, segueix primer el cantell inclinat de l'escala i després fixa't en el traçat geomètric de sota. Dins el reticle hi ha petites peces poligonals amb motius vegetals tallats. La superfície combina marqueteria i incrustacions, entre les quals n'hi ha d'os. Una vista general mostra com el dibuix s'adapta al costat triangular. El detall permet apreciar les línies del traçat i els camps tallats que hi ha entremig. La guia de motius geomètrics explica com seguir les formes i les línies que es repeteixen. Palau El Badi, fitxa del minbar de la Kutubiyya.
Què revela la conservació sota els graons
El minbar de la Kutubiyya estava inclinat quan l'equip de conservació el va examinar. Mark D. Minor, que va participar en la intervenció conjunta, explica que unes posts de reparacions anteriors separaven els costats i mantenien la trona en aquella posició. L'equip va documentar i retirar aquelles peces i va afegir suports interns fixats amb abraçadores desmuntables. Les fotografies d'abans i després de la intervenció permeten entendre com un canvi difícil de veure en un detall de la talla afecta la forma i l'estabilitat del conjunt. Mark D. Minor, testimoni de la conservació del minbar de la Kutubiyya.
El mateix informe documenta la reposició dels dos contragraons que faltaven al peu de l'escala. El contragraó és la cara vertical entre dos graons consecutius. L'estesa és la superfície horitzontal on es posa el peu. Distingir-los ajuda a situar la reparació en una fotografia de detall. La reposició afecta les dues cares verticals. El treball amb els suports interns afecta la manera com se sostenen els costats. Descriure les peces tractades explica millor la intervenció que indicar-ne només la data.
Què mostren unes fulles separades i una entrada muntada de nou
El Metropolitan Museum of Art data la parella de fulles de porta 91.1.2064 cap al 1325–1330 i considera que podria provenir de la mesquita de Saif al-Din Qawsun al Caire. Les fulles inclouen palissandre, que la fitxa anomena rosewood, i fusta de morera. Les incrustacions inclouen ivori i banús. En el comentari d'àudio, una conservadora descriu peces ajustades amb precisió i unions que s'encaixen. Aquest sistema permet que els materials es dilatin i es contreguin amb els canvis d'humitat. Les fulles documenten les dimensions i el treball de fusteria de l'entrada. Per estudiar l'escala o el replà superior cal un exemple que conservi aquestes parts. Metropolitan Museum of Art, parella de fulles de porta de minbar, 91.1.2064.
El Museum of Fine Arts de Boston conserva una altra entrada muntada a partir d'elements de finals del segle XIV. Segons el museu, un sol plafó amb dos estels de setze puntes ocupa ara el lloc de dues fulles que s'obrien cap endins. Una inscripció inferior suggereix que almenys una part es va fer al Caire per al soldà al-Zahir Barquq. Cal mantenir l'abast de la inscripció perquè els elements que es veuen ara es van reunir en una disposició posterior. Museum of Fine Arts de Boston, conservació de l'entrada del minbar.
L'anàlisi va identificar pi blanc, o pi d'Alep, al marc principal i a la post inferior de la inscripció. Sis mostres de fusta donen un interval entre mitjan segle XIV i mitjan segle XV. La datació correspon a la fusta de les peces mostrejades. Les radiografies van aportar informació diferent sobre com es fixaven alguns elements decoratius. El museu planteja que certes plaques d'ivori del plafó central podien haver pertangut al lateral d'un minbar. L'edat de la fusta i el moment en què es va muntar a la posició actual responen a preguntes diferents. Museum of Fine Arts de Boston, anàlisi de la fusta i radiografies.
Situar un fragment de contragraó o de plafó lateral
El Museu d'Art Islàmic de Raqqada conserva un fragment de teca tallada del minbar de la Gran Mesquita de Kairuan. La fitxa BS 200 l'identifica com a part d'un contragraó a l'extrem superior de l'escala i el data del 856 al 863. Fa 64 centímetres de llarg i 5,5 d'ample. La post estreta està decorada amb fulles de vinya i gotims de raïm. Segons la fitxa, alguns elements es van retirar amb motiu de la restauració de cap al 1920 i es van desar amb els objectes històrics de la mesquita. La guia de la Gran Mesquita de Kairuan situa el minbar dins de l'edifici. Museu d'Art Islàmic de Raqqada, fragment tallat BS 200.
El fragment 34.150.1 del Metropolitan Museum of Art procedeix del lateral d'un altre minbar. La peça de teca tallada i pintada es va fer a Yazd l'any 1151. El museu identifica Abu Bakr ibn Muhammad com a comitent. Fa 120,7 centímetres d'alçada i 31,4 d'amplada. En comparar-lo amb la post estreta de Kairuan, fixa't en què estableix cada fitxa sobre la posició d'origen. Les dues peces són de teca. La de Kairuan correspon a l'extrem superior de l'escala i la de Yazd, a un lateral de la trona. Metropolitan Museum of Art, fragment del minbar de Yazd, 34.150.1.
Quan les fotografies històriques conserven la forma
El minbar que Nur al-Din va encarregar a Alep al segle XII permet un altre tipus de comparació. Sylvia Auld descriu al catàleg de l'exposició sobre Jerusalem del Metropolitan Museum of Art una estructura triangular amb portes que donen a una escala interior i un baldaquí de mocàrabs sobre el replà. La trona de fusta de la mesquita d'Al-Aqsa es va destruir en un incendi el 1969. Les fotografies anteriors al foc en mostren la forma i la decoració. El catàleg reprodueix una fotografia antiga acreditada a Félix Bonfils i mostra les restes carbonitzades que el Museu Islàmic de Jerusalem conserva amb el número 142/40. També documenta una reconstrucció posterior. Metropolitan Museum of Art, el minbar de Nur al-Din, pàg. 136–137 i fitxa 93.
El baldaquí d'aquest exemple és fet de petites cel·les esglaonades. Al Victoria and Albert Museum el replà té una cúpula bulbosa, i els mocàrabs són damunt de l'entrada. Abans de fer servir les cel·les per identificar el capdamunt del minbar, mira on es troben. Poden formar un fris damunt de les portes, cobrir el replà o aparèixer en més d'un lloc de la mateixa trona. La guia sobre els mocàrabs explica aquesta geometria a una escala arquitectònica més gran.
Com observar un minbar en una fotografia o al museu
Comença amb una imatge que inclogui la base i la part superior. Localitza l'entrada i mira cap on puja l'escala. En una vista lateral, segueix el cantell inclinat cap avall fins a l'entrada. A l'extrem superior, busca el replà i la cúpula, el baldaquí o l'altra estructura que hi hagi al damunt. Un cop sàpigues on va el plafó en el conjunt, examina'n la talla o les incrustacions en una fotografia de detall.
Després llegeix el peu de foto i la fitxa. Una parella de fulles, una entrada muntada de nou i un fragment lateral documenten zones diferents. Si observes una trona sencera restaurada, busca un informe que digui quines parts s'han substituït o estabilitzat. En comparar dues imatges del mateix minbar, comprova si mostren l'objecte històric, el seu estat abans o després del tractament o una reconstrucció posterior. Inclou el número d'inventari si és disponible perquè el lector pugui trobar la mateixa peça i el registre.
Fitxes de col·lecció i informes de conservació
- Victoria and Albert Museum, 1050–1869 descriu la porta de dues fulles, set graons i un replà amb cúpula.
- Estudi de conservació del minbar de la Kutubiyya aplega dibuixos de l'estructura, fotografies i l'informe d'intervenció.
- Palau El Badi, minbar de la Kutubiyya documenta els graons, la decoració i les inscripcions de fundació.
- Informe de Mark D. Minor descriu els suports interns i els contragraons reposats.
- Metropolitan Museum of Art, 91.1.2064 presenta fotografies de les fulles mameluques i l'explicació d'una conservadora.
- Informe tècnic del Museum of Fine Arts de Boston descriu la identificació de fustes, la datació de mostres i l'ús de les radiografies.
- Raqqada, BS 200 identifica un fragment de teca tallada d'un contragraó de Kairuan.
- Metropolitan Museum of Art, 34.150.1 documenta un fragment lateral tallat i pintat de Yazd.
- Catàleg de l'exposició sobre Jerusalem del Metropolitan Museum of Art descriu el minbar de Nur al-Din i les proves que se'n conserven.





