La dua d’istikhara en àrab i com pregar per demanar orientació

La dua d’istikhara en àrab i com pregar per demanar orientació

Muslim Post Editorial Desk@muslimpost
0

Llegeix el text àrab de la dua d’istikhara, la transliteració i el significat. Aprèn a fer dues rakaats i a prendre una decisió sense esperar cap somni.

Per fer l’istikhara, resa dues rakaats voluntàries i després demana a Al·là que et guiï cap al bé en la decisió concreta que tens al davant. La dua transmesa per Jàbir demana que es faci possible, fàcil i beneïda si és bona, o que se n’aparti el creient si és perjudicial. Després de pregar, pots demanar consell i actuar a partir d’informació fiable sense esperar que aparegui un somni.

Per a quina mena de decisió es fa l’istikhara

Fer l’istikhara vol dir demanar a Al·là que triï el millor per a tu. En el hadit 1166 de Sahih al-Bukhari, Jàbir ibn Abdal·là explica que el profeta Muhàmmad ensenyava aquesta pregària als companys. Va indicar que, davant un afer, fessin dues unitats al marge de les obligatòries i després pronunciessin la súplica. El relat recull la manera de procedir i esmenta que s’ha d’indicar la necessitat concreta. S’aplica a una elecció de la qual encara no és possible conèixer totes les conseqüències.

Comença per identificar una acció permesa amb prou claredat. Pots considerar si acceptes una feina en les condicions proposades, si et trasllades a un habitatge concret o si tires endavant una proposta de matrimoni determinada. Si tens dues opcions, pots esmentar aquella que estàs examinant ara. Amb l’expressió «aquest afer» pots referir-te a la situació real. Com més coneguis les condicions de l’oferta, més clara serà la petició.

Els deures i les prohibicions clares formen part de la valoració. Si hi ha diverses maneres permeses de complir una obligació, pots demanar orientació sobre la que estàs considerant. Si t’interessa una formació per contribuir al sosteniment familiar, per exemple, comprova què costa, quin horari té i si pots assumir els compromisos. Aquestes dades ajuden a saber què demanes realment.

Com fer les dues unitats voluntàries de pregària

  1. Escull una hora adient per a la pregària voluntària i prepara’t com per a una pregària habitual. La guia de l’ablució o wudu descriu el procés bàsic i les diferències entre escoles.
  2. Fes dues rakaats voluntàries amb la intenció de demanar orientació en la tria. Recita passatges de l’Alcorà que ja coneguis. El relat de Jàbir no imposa dues sures determinades.
  3. Acaba la pregària i llegeix la dua. L’explicació del Dar al-Ifta egipci sobre el mètode situa la súplica després de les dues rakaats.
  4. Quan arribis a «aquest afer», indica la decisió que tens al davant. Acaba demanant el bé allà on sigui i poder estar satisfet amb allò que se’t concedeixi.

L’istikhara és una pregària voluntària amb un propòsit concret. Es pot fer sense llevar-se a mitjan nit. Si la teva escola dona indicacions sobre hores convenients per a les pregàries voluntàries, pren-les com a guia. El nostre text sobre com llegir els horaris locals de pregària explica les entrades que veuràs al calendari o a l’aplicació.

El text de la dua en àrab, la transliteració i el significat

El text següent prové del relat de Jàbir inclòs per al-Bukhari. Fa servir una de les dues expressions que transmet pel que fa al temps i a les conseqüències de l’afer. Més avall s’explica l’altra formulació perquè les persones que l’hagin après puguin reconèixer-la.

اللَّهُمَّ إِنِّي أَسْتَخِيرُكَ بِعِلْمِكَ، وَأَسْتَقْدِرُكَ بِقُدْرَتِكَ، وَأَسْأَلُكَ مِنْ فَضْلِكَ الْعَظِيمِ، فَإِنَّكَ تَقْدِرُ وَلَا أَقْدِرُ، وَتَعْلَمُ وَلَا أَعْلَمُ، وَأَنْتَ عَلَّامُ الْغُيُوبِ. اللَّهُمَّ إِنْ كُنْتَ تَعْلَمُ أَنَّ هَذَا الْأَمْرَ خَيْرٌ لِي فِي دِينِي وَمَعَاشِي وَعَاقِبَةِ أَمْرِي، فَاقْدُرْهُ لِي وَيَسِّرْهُ لِي، ثُمَّ بَارِكْ لِي فِيهِ. وَإِنْ كُنْتَ تَعْلَمُ أَنَّ هَذَا الْأَمْرَ شَرٌّ لِي فِي دِينِي وَمَعَاشِي وَعَاقِبَةِ أَمْرِي، فَاصْرِفْهُ عَنِّي وَاصْرِفْنِي عَنْهُ، وَاقْدُرْ لِيَ الْخَيْرَ حَيْثُ كَانَ، ثُمَّ أَرْضِنِي بِهِ.

Transliteració: Allāhumma innī astakhīruka bi-‘ilmika, wa-astaqdiruka bi-qudratika, wa-as’aluka min faḍlika al-‘aẓīm. Fa-innaka taqdiru wa-lā aqdiru, wa-ta‘lamu wa-lā a‘lamu, wa-anta ‘allāmu al-ghuyūb. Allāhumma in kunta ta‘lamu anna hādhā al-amra khayrun lī fī dīnī wa-ma‘āshī wa-‘āqibati amrī, fa-qdurhu lī wa-yassirhu lī, thumma bārik lī fīhi. Wa-in kunta ta‘lamu anna hādhā al-amra sharrun lī fī dīnī wa-ma‘āshī wa-‘āqibati amrī, fa-ṣrifhu ‘annī wa-ṣrifnī ‘anhu, wa-qdur liya al-khayra ḥaythu kāna, thumma arḍinī bihi.

Significat: Oh, Al·là, et demano que triïs el millor per a mi gràcies al teu coneixement. Et demano que em concedeixis capacitat amb el teu poder i que em donis del teu favor immens. Tu tens poder i jo no en tinc. Tu saps i jo no sé, i tu coneixes plenament allò que és ocult. Oh, Al·là, si saps que aquest afer és bo per a la meva religió, el meu sosteniment i el desenllaç dels meus afers, destina-me’l, facilita-me’l i beneeix-lo per a mi. Si saps que és perjudicial per a la meva religió, el meu sosteniment i el desenllaç dels meus afers, allunya’l de mi i allunya’m d’ell. Destina’m el bé allà on sigui i fes que n’estigui satisfet.

L’altra expressió es refereix a l’aspecte immediat de l’afer i al de més endavant. El transmissor conserva les dues formulacions. En totes dues es reconeixen els límits del coneixement propi, es demana benedicció o protecció i finalment es demana el bé, sigui on sigui. El Dar al-Ifta a la guia sobre les pregàries voluntàries ofereix una traducció de la súplica i comenta com procedir després.

Com indicar el que vols decidir quan dius «aquest afer»

Quan llegeixis hādhā al-amr, «aquest afer», identifica què tens al cap. El relat de Jàbir acaba amb la indicació d’esmentar la necessitat. «Acceptar aquesta feina amb les condicions de l’oferta» és prou concret. Per a una proposta de matrimoni, un nom de pila pot servir per identificar l’afer. Pots resar sense haver de comunicar a terceres persones informació privada de ningú.

Les paraules sobre la religió, el sosteniment i el desenllaç són útils si les opcions tenen avantatges diferents. Una feina pot pagar més i tenir uns horaris que et trastornin la vida familiar. Un pis pot estar més ben comunicat i incloure una clàusula que no entens. La súplica abasta totes les conseqüències de la decisió. Pots continuar mirant els avantatges i les dificultats i demanar parer a algú que coneix les condicions de primera mà.

Si aprens àrab, pots practicar amb el text i la transliteració i llegir el significat per entendre allò que demanes. La transliteració representa els sons de l’àrab. Per a dubtes sobre la llengua de la pregària formal en el teu cas, adreça’t a una persona que ensenyi segons la teva escola. El mètode presentat situa la súplica un cop acabades les dues unitats voluntàries.

Cal veure un somni o un senyal?

El relat de Jàbir no esmenta el somni com a pas de la pregària. La resposta del Dar al-Ifta egipci sobre el resultat de l’istikhara diu que veure un somni o sentir satisfacció no és indispensable. El Departament General d’Ifta de Jordània, a les preguntes 72 i 73, col·loca la súplica després de la salutació i indica que un somni o una sensació de tranquil·litat no és una condició per avançar.

Pot passar que una opció sigui més fàcil de dur a terme o que deixi de ser possible. Mira què et diu aquest canvi. Si el propietari no et dona el contracte per llegir, tens una dada concreta sobre la possibilitat de llogar el pis. Si l’empresa respon les preguntes principals i les condicions et semblen raonables, també tens elements per decidir. Després de demanar que Al·là faciliti el bé, encara pots valorar les dades pel que mostren. Un somni o una preocupació passatgera no cal que decideixin per tu.

Com fer l’istikhara i demanar consell alhora

L’Alcorà 3:159 posa la consulta al costat de la resolució i de confiar en Al·là. L’Alcorà 42:38 presenta la consulta mútua com una qualitat dels creients. Aquestes referències ajuden a veure com es relacionen pregar per demanar orientació i consultar algú que coneix l’afer. Les instruccions concretes per fer les dues unitats venen del relat de Jàbir.

Abans de fer la tria, anota la pregunta, el termini de resposta i els fets que encara has de comprovar. Una persona que coneix la família et pot orientar sobre l’impacte del desplaçament. Algú del mateix ofici et pot explicar com funcionen els torns que et proposen. Si arriba una informació que canvia la situació, torna a examinar-la. El text sobre tria i responsabilitat en la qüestió del qadar aporta context sobre la relació entre la confiança i l’acció.

Si la situació evoluciona, potser vols tornar a demanar orientació. El relat de Jàbir no dona un nombre fix de repeticions o de nits fins que arribi una resposta. Si has verificat els fets rellevants i cal fer una tria permesa, pren-la amb responsabilitat i demana que se’n derivi el bé. Si busques altres súpliques quan tens dificultats, consulta la guia de pregàries per demanar alleujament.

Per exemple, si una oferta de feina anuncia torns de vespre sense donar-ne l’hora de finalització, pregunta primer qui els determina i quins dies es fan. Parla amb les persones amb qui comparteixes les tasques de casa, i concreta què suposa l’horari. Aleshores podràs identificar en la pregària la feina amb les condicions conegudes. Si el torn canvia després de la conversa, valora la nova proposta. La pregunta pràctica es manté lligada a dades que es poden comprovar.