Dua al-Faraj: què vol dir i on llegir les súpliques per demanar alleujament

Dua al-Faraj: què vol dir i on llegir les súpliques per demanar alleujament

Muslim Post Editorial Desk@muslimpost

El sentit de Dua al-Faraj, la súplica de Yunus, els hadits sobre l’aflicció i el text xiïta duodecimà que es publica amb aquest títol.

Dua al-Faraj pot voler dir una súplica per trobar alleujament en una situació difícil. L’expressió àrab دعاء الفرج també pot servir de títol d’un text concret. En la tradició xiïta duodecimana es publica amb aquest nom una pregària que es reconeix per les paraules Ilāhī ʿaẓuma al-balāʾ. Si el que busques són invocacions per als moments d’aflicció en general, trobaràs, per exemple, la súplica de Yunus a l’Alcorà o paraules de Muhàmmad en els reculls d’hadits. Cada text es pot consultar amb la referència i el context que li són propis.

Si ja coneixes unes quantes paraules de l’inici, cerca-les juntament amb el títol. La primera frase, la persona a qui s’atribueix la frase i la referència acostumen a identificar millor el text. Per llegir un exemple alcorànic, comença per 21:87–88. Si el llibre de pregàries esmenta l’imam del Temps expressament, posa el títol i l’inici al costat dels que dona una edició de la tradició xiïta.

Què vol dir l’expressió àrab?

Duʿāʾ significa invocació o súplica. En aquesta expressió, faraj fa referència a l’alleujament, una sortida a una situació difícil o la fi d’una aflicció. Les lletres llatines poden representar de maneres diferents les consonants i les vocals llargues àrabs. Per això pots trobar grafies com Dua al-Faraj, Dua e Faraj i Duʿāʾ al-Faraj. La mateixa expressió pot encapçalar un recull amb diverses oracions o identificar un sol text dintre d’un llibre.

Fajr és un altre mot. Vol dir «alba» i és també el nom de l’oració ritual de l’alba. En les grafies الفرج i الفجر les consonants es troben en un ordre diferent. Si la cerca amb lletres llatines mostra sobretot horaris de pregària, comprova quina paraula àrab apareix a la pàgina. La guia sobre dua i salat explica la distinció entre una invocació personal i la pregària ritual prescrita.

Quan algú t’envia una pregària amb un títol conegut, li pots demanar la primera frase o la pàgina on la va llegir. Una comunitat pot donar a un text un nom que no és el que usa un catàleg a internet. Desar la frase inicial i l’edició permet oferir la mateixa versió a la persona següent.

La súplica de Yunus a l’Alcorà

L’Alcorà, 21:87–88, explica que Yunus, també conegut com a Jonàs, invoca Déu des de la foscor. Afirma que només Déu mereix ser adorat, el glorifica i reconeix la seva falta. El versicle següent diu que Déu li respon i l’allibera de l’aflicció. Si llegeixes els dos versicles seguits, veuràs primer les paraules de la invocació i després la resposta que explica el relat.

La situació que viu Yunus i el desenllaç de l’episodi expliquen l’ús del text com a oració per demanar alleujament. Les seves paraules també expressen penediment. Per recitar-les, obre el versicle i consulta l’àrab o escolta la recitació. La transliteració ajuda a reconèixer un so o una paraula, encara que dues guies poden donar grafies diferents per al mateix so.

Jamiʿ al-Tirmidhi 3505 transmet un hadit en què Muhàmmad parla de la súplica de Dhun-Nun, un epítet de Yunus, i d’invocar Déu amb aquestes paraules. El títol de la secció i el text del relat ajuden a entendre per què el versicle es cita també fora d’una explicació de la història de Yunus. Conserva les dues referències en una nota. Una assenyala el passatge de l’Alcorà, i l’altra és un testimoni sobre el seu ús com a súplica.

Si ho prepares per a un grup de lectura, fes tres ratlles. Escriu al costat de 21:87 que hi són les paraules de Yunus. Al costat de 21:88, indica on es relata la resposta. Després anota el nom del recull d’hadits i el número 3505. Qualsevol lector pot seguir les tres parts fins i tot si la seva edició fa servir el nom Jonàs.

Què transmeten Al-Bukhari i Muslim sobre els moments d’aflicció?

Sahih al-Bukhari 6346 transmet d’Ibn Abbas una invocació on el Profeta afirma la unicitat de Déu en una situació d’aflicció. Les paraules presenten Déu com a Senyor del Tron, dels cels i de la terra. El relat apareix sota un títol sobre la súplica en moments difícils. Per això una persona també hi pot arribar si cerca karb, que en àrab vol dir un gran trasbals, encara que abans hagi cercat faraj pensant en l’alleujament.

Sahih Muslim 2730a dona un relat proper, també d’Ibn Abbas. Al principi s’hi afirma la unicitat de Déu i se’l descriu com a immens i clement. Després esmenta la seva senyoria sobre el Tron, els cels i la terra. Si un lloc copia un sol text i hi posa les dues referències, obre-les per separat. El lloc pot donar exactament les paraules d’un relat i esmentar alhora un altre testimoni de la mateixa pràctica.

Aquests mots són de lloança i d’afirmació de la unicitat. El context en què es pronunciaven es troba en el títol del capítol i en les indicacions que dona Ibn Abbas. Si en fas una fitxa de lectura, posa-hi el recull, el número i la situació descrita. La guia del text i la transmissió d’un hadit explica per què el número necessita el nom del recull al costat.

La pregària titulada Dua al-Faraj en la tradició xiïta duodecimana

En un llibre de pregàries xiïta duodecimà, el títol pot designar la súplica que, després de la fórmula inicial, comença amb Ilāhī ʿaẓuma al-balāʾ. Són paraules que s’adrecen a Déu i parlen de la gravetat de la desgràcia. El llibre de Najmuddin Tabasi conté una edició de Dua al-Faraj en àrab amb transliteració i traducció a l’anglès. El subtítol hi esmenta l’adveniment de l’imam del Temps i indica en quin context presenta l’editor aquesta pregària.

La pregària s’adreça a Déu en un moment difícil, demana una benedicció per a Muhàmmad i la seva família i suplica alleujament en el marc de la devoció a l’imam. El recull de l’Associació de l’Imam Mahdi també inclou Dua Faraj entre diverses pregàries amb un nom propi. Si n’hi ha més d’una d’associada a l’imam, consulta la primera línia i l’entrada de cadascuna. Llegir la versió completa ajuda a situar un fragment que algú hagi compartit.

Una traducció serveix per fer-se una idea de la pregària en una primera lectura. Les primeres paraules en àrab permeten reconèixer-la en edicions amb grafies diferents. Un llibret local pot canviar la transliteració, afegir un aclariment o col·locar una altra pregària a la pàgina del costat. Quan el citis, anota el títol tal com hi consta i les paraules amb què s’obre el text de debò.

Com descriuen les fonts la súplica en un moment difícil?

La institució egípcia Dar al-Ifta parla de recórrer a Déu en el seu dictamen en àrab sobre l’orientació religiosa en moments difícils. El text cita l’Alcorà, 27:62, on es demana qui respon a qui es troba en l’aflicció i allunya el mal. El dictamen aplica el versicle a la qüestió que se li ha plantejat. El versicle es pot consultar tot sol i és en un altre lloc de l’Alcorà que el passatge de Yunus.

Si després de llegir una pregària t’adreces a Déu amb paraules pròpies, explica a la teva nota quina part cites i quina has formulat. Per exemple, pots indicar que has llegit la súplica de Yunus i després has pregat per la família amb paraules teves. Si t’interessen les pregàries associades amb una hora del dia, la guia de súpliques i record de Déu al matí recull fonts vinculades amb aquell moment.

Si trobes una indicació sobre repeticions o dies, comprova la font que dona el nombre. Els dos versicles de la sura 21 transmeten les paraules de Yunus i la resposta de la narració. Al-Bukhari 6346 explica el que es deia en l’aflicció. Aquests textos no fixen un calendari de repeticions. Si una altra obra en proposa un, comprova quina referència aporta per a aquella indicació concreta.

Si cites el dictamen en català, anota el nom de la institució i el número 7767. El versicle que cita pot tenir una referència a part. Així es veu quin passatge es pot consultar en una edició de l’Alcorà i quin fragment correspon a l’explicació del dictamen.

Com identificar la pregària que vols llegir o transmetre?

Comença per la primera frase que reconeixes. Si es dirigeix a Déu afirmant la seva unicitat i inclou un reconeixement de culpa, compara-la amb 21:87. Si esmenta el Senyor del Tron, els cels i la terra, mira les dues entrades d’Ibn Abbas. Si, després de la fórmula inicial, parla de la gravetat d’una desgràcia i el llibre esmenta l’imam del Temps, comprova el títol i l’inici de l’edició xiïta.

Finalment, mira si la línia és part del text original, una transliteració, una traducció o una explicació. Si al començament hi ha la basmala, continua una mica més, perquè aquesta fórmula obre diversos textos. Quan comparteixis la pregària, posa l’enllaç directe al versicle, a l’hadit o a l’edició que has consultat. Qui conegui el text amb un altre nom també el podrà trobar.