Ayat al-Kursi en àrab, transliteració i significat

Ayat al-Kursi en àrab, transliteració i significat

Muslim Post Editorial Desk@muslimpost

Llegeix el text complet d’Ayat al-Kursi amb transliteració i explicació de les frases, i comprova les fonts sobre recitar-lo abans de dormir.

Ayat al-Kursi és el versicle 255 de la segona sura de l’Alcorà, al-Bàqara. Descriu la vida d’Al·là, el seu poder per sostenir l’existència, el coneixement i l’autoritat. El nom ve del mot kursi, sovint traduït com a «Seient». Aquí tens el text complet, la transliteració i l’explicació de les parts. El relat que se sol vincular a la lectura abans de dormir es troba a Sahih al-Bukhari 2311.

On comença i on acaba Ayat al-Kursi

La referència Alcorà 2:255 identifica un sol versicle. Comença amb el nom d’Al·là i l’afirmació de la seva unicitat, i acaba amb els noms al-Aliyy i al-Azim. Una edició impresa el pot repartir en diverses línies. Els salts de línia faciliten la lectura sense alterar-ne el número. El següent, 2:256, obre una afirmació diferent sobre la coacció religiosa i la guia. Si busques Ayat al-Kursi complet, el número 255 indica el punt on t’has d’aturar.

L’àrab següent utilitza una grafia habitual amb signes vocàlics. Un exemplar de l’estil de Medina pot mostrar algunes lletres i marques d’enllaç de manera diferent. Compara les paraules segons la posició que ocupen i demana ajuda a qui ensenya recitació alcorànica. Es pot dir bismillah abans de començar, però la fórmula és independent del text del versicle 255 citat aquí. La guia de sura, aya, juz i hizb explica les unitats per localitzar un passatge. Si ho consultes en una aplicació, comprova tant la sura com el número del versicle.

اللَّهُ لَا إِلَٰهَ إِلَّا هُوَ الْحَيُّ الْقَيُّومُ ۚ لَا تَأْخُذُهُ سِنَةٌ وَلَا نَوْمٌ ۚ لَهُ مَا فِي السَّمَاوَاتِ وَمَا فِي الْأَرْضِ ۗ مَنْ ذَا الَّذِي يَشْفَعُ عِنْدَهُ إِلَّا بِإِذْنِهِ ۚ يَعْلَمُ مَا بَيْنَ أَيْدِيهِمْ وَمَا خَلْفَهُمْ ۖ وَلَا يُحِيطُونَ بِشَيْءٍ مِنْ عِلْمِهِ إِلَّا بِمَا شَاءَ ۚ وَسِعَ كُرْسِيُّهُ السَّمَاوَاتِ وَالْأَرْضَ ۖ وَلَا يَئُودُهُ حِفْظُهُمَا ۚ وَهُوَ الْعَلِيُّ الْعَظِيمُ

Transliteració i lectura planera del sentit

Transliteració: Allāhu lā ilāha illā huwa, al-Ḥayyu al-Qayyūm. Lā ta’khudhuhu sinatun wa-lā nawm. Lahu mā fī al-samāwāti wa-mā fī al-arḍ. Man dhā alladhī yashfa‘u ‘indahu illā bi-idhnih. Ya‘lamu mā bayna aydīhim wa-mā khalfahum. Wa-lā yuḥīṭūna bi-shay’in min ‘ilmihi illā bi-mā shā’. Wasi‘a kursiyyuhu al-samāwāti wa-al-arḍ. Wa-lā ya’ūduhu ḥifẓuhumā. Wa-huwa al-‘Aliyyu al-‘Aẓīm.

En paraules planeres, el versicle diu que només Al·là és Déu, viu i sosté tot allò que existeix. La somnolència i el son no el dominen. Tot el que hi ha al cel i a la terra li pertany. La intercessió té lloc amb el seu permís. Sap què hi ha davant i darrere de les seves criatures, mentre que el coneixement que poden comprendre depèn d’allò que ell permet. El seu kursi abasta el cel i la terra, i preservar-los no el fatiga. Les últimes paraules expressen la seva elevació i grandesa.

La transliteració ajuda a seguir les paraules. Les vocals llargues de lā, fī i Qayyūm importen. El signe de yashfa‘u i ‘ilmihi representa la lletra àrab ayn. També és difícil reproduir tots els sons de ḥifẓuhumā amb lletres llatines corrents. Un mestre o una gravació et deixa sentir allò que l’escriptura de suport no mostra del tot. La pàgina d’àudios de versicles seleccionats de QFatima inclou Ayatul Kursi. Practica les paraules amb una recitació completa de 2:255 i fes servir els comentaris per estudiar-ne el significat.

Al començament, mira l’àrab mentre escoltes. Fixa’t en la manera d’acabar una paraula abans d’una pausa i d’unir-la amb la següent. Qui ensenya recitació pot explicar per què sona una mica diferent en cada cas. Així podràs relacionar els sons i les lletres encara que primer hagis après la transliteració. Pots treballar una expressió breu i comprovar-la amb el text abans de passar a la següent.

Vida, pertinença i intercessió a l’inici

L’obertura uneix la declaració d’unicitat a dos noms divins. Al-Hayy expressa la vida, i al-Qayyum el manteniment de tota l’existència. La negació del son i la somnolència desenvolupa aquesta idea. L’atenció d’una persona es cansa i ha de recuperar-se. El versicle presenta el poder diví de sostenir la creació lliure d’aquesta interrupció. Llegir les frases juntes fa més fàcil veure’n la relació que aprendre cadascuna com una fórmula deslligada.

A continuació, es parla de pertinença. S’esmenten el cel, la terra i tot allò que contenen. La repetició de mā dona amplitud a l’afirmació. L’anotació mot per mot de 2:255 al Quranic Arabic Corpus identifica pronoms i partícules d’enllaç. Permet seguir el pas de la descripció d’Al·là a allò que li pertany. Les etiquetes gramaticals descriuen l’àrab. Un comentari més llarg pot tractar amb més detall les qüestions teològiques.

La pregunta sobre la intercessió segueix la pertinença. El final bi-idhnih remet al seu permís. Llegeix la pregunta i l’excepció juntes. Recordar només la pregunta deixa fora la condició que en completa el sentit. Per practicar, pots marcar «qui» i «si no és amb el seu permís» en una traducció i llegir-les com una unitat. Comproves així el significat i l’ordre dels mots.

El coneixement, el kursi i els noms finals

La frase següent descriu allò que hi ha davant i darrere de les criatures. Després s’estableix un límit al que poden abastar del seu coneixement. Observa el canvi entre «ell sap» i «elles no abasten». El subjecte canvia. Això evita atribuir el límit de la segona frase al subjecte de la primera. Pots seguir aquesta relació encara que no hagis estudiat tots els detalls de la gramàtica àrab.

El mot kursi dona el nom al versicle. Algunes traduccions angleses fan servir «Seat» o «Throne» i expliquen la tria en les notes. Aquí mantenim el terme àrab quan comentem la frase. El text diu que el kursi abasta el cel i la terra, i que preservar tots dos no fatiga Al·là. El pronom dual es refereix als dos objectes que s’acaben de citar. La connexió es pot entendre sense imaginar una forma física ni calcular unes dimensions.

El final torna als noms al-Aliyy i al-Azim. La pàgina pedagògica de QFatima presenta el versicle com una descripció de la fe en Al·là i el divideix en nou seccions per estudiar-lo. És un recurs d’ensenyament. L’àrab continua sent un sol versicle. Les nou unitats de la transliteració poden ajudar la memòria sense convertir-se en nous números d’aya. El nostre article sobre els llibres esmentats en la creença islàmica explica la diferència entre les paraules de l’Alcorà i els seus comentaris.

Què diuen els relats sobre la recitació

A Sahih Muslim 810, Ubayy ibn Kab identifica aquest passatge quan el Profeta li pregunta quin és el versicle més gran del Llibre d’Al·là. Respon amb les primeres paraules i el Profeta reconeix el seu coneixement. El relat explica una part de la importància que té aprendre’l. La conversa tracta del versicle i de conèixer-lo, sense establir aquí cap xifra de repeticions.

Sahih al-Bukhari 2311 dona el context d’abans de dormir. Abu Hurayra guardava aliments destinats a la caritat del ramadà quan un visitant en va agafar diverses vegades. En el tercer encontre, el visitant li va dir que llegís el versicle sencer en anar al llit i va parlar de protecció fins al matí. Més tard el Profeta va confirmar que aquell consell era cert i va identificar el visitant com a Satanàs. El versicle complet i el moment de ficar-se al llit formen part del context concret.

La lectura després de la pregària apareix a la resposta del Dar al-Ifta d’Egipte sobre el record després de les pregàries obligatòries. S’hi cita un relat transmès per Alí entre diverses formes de record. La resposta documenta com la institució explica la pràctica. La font és diferent del relat del llit. Si la comunitat ensenya una rutina determinada, demana’n la referència i el text. La introducció a textos, cadenes i referències dels hadits explica com trobar la col·lecció i el relat que hi ha darrere d’una indicació.

Aprendre tot el versicle en parts fàcils de seguir

Obre 2:255 i escolta una recitació sencera seguint les paraules. Després divideix la pràctica per frases amb sentit complet. Pots fer servir les nou unitats de la transliteració. Llegeix la primera amb precisió, passa a la segona i uneix-les. Els enllaços importen: la pregunta sobre la intercessió es completa amb l’excepció, i el coneixement de les criatures amb allò que Al·là vol.

Abans de provar de llegir de memòria, comprova l’inici, la frase de man dhā, les dues parts del coneixement i els noms finals. Si oblides un mot, torna al text en lloc d’endevinar una fórmula semblant d’un altre passatge. Un mestre pot sentir si desapareix una consonant o si es fa massa curta una vocal llarga. És útil quan la primera forma apresa és la transliteració.

Recitar, estudiar el sentit i fer una súplica personal poden ser activitats relacionades. L’explicació de dua i pregària formal diferencia els termes. La tasca inicial és concreta: troba 2:255, segueix-lo fins al final i entén com les frases descriuen Al·là. La sessió següent es pot centrar en els sons o en una altra part del significat.

Algú pot recordar la frase del son però saltar-se el mot curt que introdueix la pertinença. En aquest cas, practica el final de la primera i el principi de la següent junts. Després de negar el son arriba «a ell pertany». Després del que ell sap ve el límit del que les criatures coneixen. Tanca el text, prova un parell de frases, obre’l i compara abans de continuar. Així comproves paraules i ordre alhora.

Si ajudes un infant, li pots demanar que assenyali el principi de la frase següent mentre escolteu. Després pregunta a qui es refereix un pronom de la part practicada. Una resposta breu serveix per veure si ha entès la relació. La correcció dels sons la pot fer qui sap ensenyar recitació. Anota la connexió que costa més i comença la pràctica següent unes paraules abans d’aquell punt.