
Els sis llibres sunnites de hadits i com trobar-ne una referència
Identifica les sis col·leccions i compara les numeracions amb un exemple. Aprèn a indicar l’edició i l’avaluació d’un hadit.
Els sis llibres de hadits que se solen citar conjuntament en la tradició sunnita són Sahih al-Bukhari, Sahih Muslim, Sunan Abi Dawud, Jami at-Tirmidhi, Sunan an-Nasa’i i Sunan Ibn Majah. S’anomenen Kutub al-Sittah, els Sis Llibres. Per localitzar una narració, comença pel nom de la col·lecció i conserva junts el número, el capítol i l’edició. Un número aïllat pot correspondre a més d’una entrada.
Com es va formar el conjunt dels Sis Llibres
Cada recull té un compilador diferent i una estructura pròpia. El costum de citar les sis obres com a conjunt es va formar amb el treball dels estudiosos posteriors. La història dels Kutub al-Sittah a l’enciclopèdia islàmica de la TDV documenta un grup anterior de cinc llibres, la incorporació d’Ibn Majah a una llista influent de sis i la tria del Muwatta de Malik o del recull d’al-Darimi en altres llistes. La relació habitual facilita la lectura de referències actuals. En fonts antigues cal comprovar quins títols volia agrupar cada autor.
Els reculls de hadits preserven narracions transmeses i les ordenen per al seu estudi. L’Alcorà té un sistema de citació propi, per sures i versets. La guia sobre l’Alcorà i les altres escriptures de l’islam explica aquesta distinció. Aquí la tasca és pràctica: saber quin text identifica una citació com «Muslim 1907a» i desar prou informació perquè una altra persona pugui obrir-lo més endavant.
Començar per Sahih al-Bukhari i Sahih Muslim
El terme Sahihayn sol designar Sahih al-Bukhari, compilat per Muhammad ibn Isma‘il al-Bukhari, i Sahih Muslim, compilat per Muslim ibn al-Hajjaj. Els dos títols habituals contenen el mot sahih, que pot significar «sòlid» o «autèntic». Les obres s’organitzen en grans divisions temàtiques anomenades llibres, que es divideixen en capítols. Llegir aquests encapçalaments permet orientar-se sense recórrer tot un índex de números.
La primera divisió de Bukhari tracta de la Revelació i conté la narració sobre la intenció. A Muslim, una versió paral·lela apareix al Llibre del govern, en un capítol que esmenta la importància de la intenció en les expedicions i altres accions. La idea inicial i el company que la transmet poden coincidir encara que el lloc dins del recull sigui diferent. L’encapçalament situa el passatge i en dona el context. La guia sobre la cadena de transmissió i el text d’un hadit ajuda a reconèixer les parts de la narració.
Reconèixer les altres quatre col·leccions
Si la citació comença amb un dels noms següents, consulta l’índex del recull i l’entrada concreta. Entre parèntesis hi ha variants que poden aparèixer en catàlegs o cercadors.
| Col·lecció | Compilador | Què cal comprovar |
|---|---|---|
| Sunan Abi Dawud (Sunan Abu Dawud) | Sulayman ibn al-Ash‘ath al-Sijistani | Consulta els capítols sobre qüestions pràctiques i jurídiques. La fitxa d’Abu Dawud al catàleg del JAKIM explica que conté narracions amb avaluacions diverses. |
| Jami at-Tirmidhi (Jami al-Tirmidhi) | Muhammad ibn ‘Isa al-Tirmidhi | Llegeix la narració i les notes que la segueixen. L’índex de Jami at-Tirmidhi inclou temes de culte, conducta i altres àmbits. |
| Sunan an-Nasa’i (Sunan al-Nasa’i) | Ahmad ibn Shu‘ayb al-Nasa’i | Comprova el títol exacte. L’edició digital de Sunan an-Nasa’i s’identifica com a al-Mujtaba, la selecció també coneguda com els Sunan menors. |
| Sunan Ibn Majah | Muhammad ibn Yazid Ibn Majah al-Qazwini | Comença pel capítol i anota l’avaluació que correspongui al passatge. La fitxa d’Ibn Majah al catàleg del JAKIM explica tant el seu lloc dins dels sis llibres com la varietat de narracions que inclou. |
Els noms àrabs es poden transcriure de maneres diverses. En aquests títols, Abu Dawud i Abi Dawud remeten al llibre del mateix compilador. Una base de dades pot mostrar al-Tirmidhi i una altra, at-Tirmidhi. Quan cerquis en un catàleg, prova la seva grafia. Si el lector ha de trobar el text en un exemplar imprès, conserva una referència més completa.
Distingir l’obra, l’edició i la localització del text
La col·lecció és l’obra. Una edició n’és una presentació publicada i pot indicar el responsable de l’edició o la traducció, l’editorial i l’any. Un llibre dins de la col·lecció és una divisió temàtica, mentre que el volum és una unitat física o editorial. El número de pàgina pot variar si es recompon el text, s’hi afegeixen notes o es distribueix el contingut en un altre nombre de volums. La numeració d’una fitxa digital s’ha de llegir d’acord amb el sistema que indica.
Un exemple material és el registre de la Biblioteca del Congrés d’un quart volum de la col·lecció d’al-Bukhari. El catàleg data aquest manuscrit en pergamí entre 1174 i 1175 i el descriu com el quart volum d’un conjunt del qual es desconeix el total. L’etiqueta descriu aquest exemplar. El Llibre 4 en un web actual és un altre tipus d’indicació. La guia de colofons i notes de propietat explica com les marques d’un exemplar en poden revelar la història. Les notes bibliogràfiques de la UC Merced sobre els reculls sunnites recullen exemples d’edicions i traduccions que es poden comparar.
Seguir una narració en dos reculls
Considera la narració atribuïda a ‘Umar ibn al-Khattab que relaciona els actes amb les intencions. L’entrada de Sahih al-Bukhari dona la referència Bukhari 1 i situa el relat al Llibre 1, hadit 1. La mateixa pàgina mostra una referència antiga d’USC-MSA: vol. 1, Llibre 1, hadit 1. Els números coincideixen en els diferents camps d’aquest exemple. En altres entrades, cal verificar la numeració per separat.
L’entrada de Sahih Muslim que conté la narració paral·lela presenta 1907a, Llibre 33, hadit 222 i, en el sistema antic d’USC-MSA, Llibre 20, hadit 4692. Les tres referències condueixen a la mateixa fitxa digital. La lletra de 1907a forma part de l’identificador. L’entrada veïna 1907b té la seva pròpia fitxa. Si una nota diu només «Muslim 4692», mira si coincideix amb el camp antic i comprova qui transmet el relat i què hi diu.
Una nota útil pot indicar «Sahih Muslim 1907a, Llibre del govern, Llibre 33, hadit 222. Sistema antic d’USC-MSA: Llibre 20, hadit 4692. Relat de ‘Umar sobre les intencions». Si consultes una edició impresa, afegeix les dades editorials i el volum i la pàgina que has llegit. Si treballes amb una versió en línia, conserva l’enllaç directe a l’entrada. El lector podrà comprovar el text encara que canviï la navegació del web.
Anotar per separat la narració i la seva avaluació
El nom del recull indica on apareix una narració. Una avaluació d’autenticitat es refereix al relat o a la via de transmissió estudiada. En una fitxa digital també hi pot haver una nota del compilador i una avaluació d’un editor posterior. Anotar qui és responsable de cada comentari permet mantenir-ne l’atribució en unes notes de classe o en una conversa.
A Jami at-Tirmidhi 2517 es parla de lligar un camell i confiar en Déu. La traducció del comentari del compilador qualifica de gharib la via citada d’Anas. En un camp separat, hi apareix Hasan (Darussalam). La fitxa identifica el passatge com a Llibre 37, hadit 103, i la traducció anglesa es localitza al vol. 4, Llibre 11, hadit 2517. Conserva aquests camps i la seva atribució. La guia de narracions sobre la recitació de la sura Al-Mulk mostra un altre exemple d’entrades seguides amb temes semblants i avaluacions diferents.
Trobar la font quan només es té una frase
Comença amb unes quantes paraules distintives i el nom del narrador, si apareix. Si coneixes el recull, cerca-hi primer. Prova després una expressió en àrab o una altra traducció. Obre les fitxes que semblin pertinents, llegeix l’encapçalament i el text que envolta el passatge i comprova si el narrador i el contingut coincideixen. Un mateix tema pot donar més d’una versió relacionada.
Amplia la cerca si no trobes l’origen en els sis llibres. Una antologia pot seleccionar textos de diversos compiladors. Un comentari pot citar una narració i afegir-hi una anàlisi. Un musnad pot ordenar els relats per company en comptes de fer-ho per tema, com mostra la fitxa del Musnad d’Ahmad al catàleg del JAKIM. Si trobes les paraules en una antologia, anota aquest lloc i comprova per separat la referència al recull original.
Abans de compartir el resultat, desa el recull, el capítol, l’identificador complet i el sistema de numeració. Registra a banda l’editorial o la plataforma, la traducció i qui ha atribuït l’avaluació. Afegeix-hi l’enllaç directe o bé l’edició i la pàgina. Si la correspondència és incerta, explica què has trobat i per què no la pots confirmar. Pot haver-hi un narrador diferent o una citació incompleta.
Per fer una bibliografia, pots mantenir dues línies. A la primera, copia la citació tal com l’has trobada. A la segona, identifica el text que has consultat. Si un document diu «Muslim, Llibre 20, núm. 4692», reprodueix aquesta forma a la primera línia. A la segona, indica el sistema antic, afegeix 1907a i descriu la narració sobre les intencions. El lector que faci servir una altra edició podrà cercar pel company i pel capítol, a més del número. És una manera de conservar tant la indicació original com la manera d’examinar-la.





