
Per què les gerres fatimites de Fustat tenien filtres de terrissa?
Localitza el filtre perforat al coll de la gerra fatimita. Compara una gerra sencera, un fragment de coll amb el filtre i peces conservades a part.
Un filtre de gerra fatimita és una peça perforada de terrissa que anava encaixada dins del coll del recipient. Si la gerra es trenca, el filtre pot conservar-se com a disc decorat. Dues troballes de Fustat ajuden a situar-lo en la forma original. El Museu Ashmolean conserva una gerra d’aigua de terrissa sense vidrar amb traces de filtre a l’interior del coll. El Museu Britànic té un fragment de coll de gerra amb el filtre perforat encara al seu lloc.
Quan miris una fotografia, determina primer quina part es conserva. En una gerra sencera, ressegueix la boca, el coll i l’espatlla. En un fragment separat, busca la banda d’argila cuita al voltant dels forats, la curvatura de la paret que hagi quedat i les vores de fractura. El catàleg pot anomenar filtre peces que es conserven en estats diferents. Una vista des de dalt mostra el motiu. Una vista lateral pot ensenyar la unió amb la paret.
Localitza el filtre dins del coll de la gerra
La gerra d’aigua EA1974.34 del Museu Ashmolean és de terrissa sense vidrar del segle X. Es va fabricar a Egipte i es va trobar a les excavacions de Fustat. Fa 18,2 centímetres d’alçària i té un diàmetre màxim d’11 centímetres. El títol de la fitxa indica que hi ha traces de filtre a dins del coll. Comença pel perfil de la gerra sencera. El diàmetre màxim correspon al recipient en conjunt. Per saber l’amplada del filtre o de la boca caldria una mesura d’aquella part. La fitxa identifica l’American Research Center in Egypt com a responsable de l’excavació i registra que va donar la gerra el 1974.
El fragment 1921,0301.12 del Museu Britànic conserva un tros del coll amb el filtre encaixat. El motiu d’elefant combina forats i línies incises. La fitxa indica terrissa sense vidrar amb una engalba de color beix groguenc, una capa d’argila aplicada a la superfície. Dona Egipte com a lloc de producció i remet al registre del museu per vincular la peça amb les excavacions oficials de Fustat. La situa entre els segles X i XII. La unió conservada mostra directament la posició del filtre. Per establir la forma del recipient complet caldrien altres proves.
Posa les dues peces una al costat de l’altra. Un conserva la silueta de la gerra i les traces de filtre. L’altre conserva el disc decorat i la paret del coll que hi toca. La guia de les cantimplores de pelegrí mostra un altre cas en què la relació entre el cos, l’obertura i els elements conservats ajuda a identificar un recipient. A la gerra de Fustat, la unió que s’ha de buscar és dins de l’obertura.
Si fas servir un detall, acompanya’l d’una fotografia que en mostri la posició a la peça. Mantén la descripció de les traces al costat del número de la gerra de l’Ashmolean. Associa el disc encara encaixat al número del fragment del Museu Britànic.
Entén quina funció s’atribueix als forats
El filtre se situa de través al coll entre la boca i el cos. El líquid pot passar pels forats quan s’omple o es buida la gerra. La fitxa del filtre NM 00428/1921 d’Estocolm situa l’element lleugerament convex a la unió del coll i l’espatlla. El Museu d’Antiguitats de la Mediterrània i del Pròxim Orient, que el conserva, l’interpreta com una barrera contra insectes i partícules de brossa. Data el fragment al segle XI, indica Fustat com a procedència i dona un diàmetre de 6,5 centímetres.
Presenta la funció com una interpretació del museu. Els forats conservats es poden observar o mesurar. Per saber què contenia una gerra concreta, calen altres proves. Una foto sense escala dificulta estimar la mida d’un forat. Una obertura pot semblar fosca a causa de l’ombra de dins del recipient. Comprova si el pas travessa la terrissa o si es tracta d’una línia incisa a la superfície. Si se n’ha trencat una part de la vora, descriu què queda de l’obertura.
La fitxa d’Estocolm també esmenta terrissa grisenca sense vidrar i un treball calat al centre. La vista de dalt permet seguir la distribució de les obertures. Una fotografia obliqua pot mostrar el bombament lleuger. Al peu de foto, es pot indicar què es veu i citar la fitxa per a l’explicació de la posició i la funció.
Distingeix els forats passants de les línies incises
Una incisió deixa un solc a la superfície. Una perforació obre un pas a través del gruix de la terrissa. En l’elefant del Museu Britànic, els dos tipus de marca formen part del mateix motiu. La llum rasant pot fer visibles els solcs. Una vista obliqua o lateral pot mostrar la vora del forat i el gruix de la terrissa que l’envolta. Descriu les marques separadament i explica com dibuixen l’animal.
El filtre M.2002.1.129 del Los Angeles County Museum of Art és de terrissa egípcia dels segles X a XII i té 5,24 centímetres de diàmetre. El catàleg hi indica talla, incisió i perforació. El text del museu hi identifica un peix que neda entre ones. Si la versió de la fitxa que consultes només té text, atribueix la identificació del peix a la descripció del museu. La guia de les figures animals en l’art islàmic compara la identificació de motius en altres objectes documentats.
Quan miris dues fotografies preses des d’angles diferents, busca un punt de referència comú, com un forat veí o una vora trencada. Això ajuda a trobar la mateixa línia a les dues imatges. Indica quins detalls es veuen i quins termes has pres del catàleg.
Compara un elefant, una possible gasela i un peix
El Museu Britànic identifica un elefant. La fitxa d’Estocolm descriu un quadrúpede que camina cap a l’esquerra i que podria ser una gasela. El museu de Los Angeles identifica un peix. Mantén cada nom al costat del número de la seva peça. Si retalles la imatge, conserva una vista que mostri la posició de l’animal dins del dibuix. La terrissa massissa al voltant de la figura pot definir-ne el contorn, igual que les obertures.
Aquestes figures ocupen una superfície circular delimitada. La vora, la repetició de forats i el motiu central es poden descriure per separat. La guia dels patrons geomètrics islàmics mostra com seguir el centre i els elements repetits abans de donar nom a un motiu. L’estudi Filtres de gerres de Fustat del període fatimita compara exemples del Metropolitan Museum of Art i d’altres col·leccions. Tracta motius geomètrics, vegetals, figuratius i epigràfics. Un fragment individual documenta el dibuix que s’hi conserva.
Al fragment d’Estocolm, la fitxa descriu una xarxa de rombes calats darrere de l’animal. Dos cercles l’envolten i una línia en ziga-zaga estriada discorre entre tots dos. Els contorns principals de l’animal són incisos. Pots seguir la composició des de la vora fins al centre i mantenir la fórmula «podria ser una gasela» quan esmentis la figura.
Relaciona les mides i els materials amb cada fragment
El filtre FSC-P-1025.501 del Museu Nacional d’Art Asiàtic de l’Smithsonian s’atribueix a l’Egipte fatimita i es data entre el final del segle X i el segle XI. Les mides totals de la peça conservada són 2,9 centímetres d’alçària, 6,1 d’amplada i 6 de fondària. Els catàlegs de Los Angeles i Estocolm donen un diàmetre per a cada peça. Les dades mesuren aspectes diferents del que es conserva. Una vora, un anell de terrissa o un tros de paret trencada poden influir en les mides totals, encara que les zones decorades semblin semblants.
Anota per separat el cos ceràmic i el tractament superficial. El fragment del Museu Britànic té una engalba de color beix groguenc i es descriu com a terrissa sense vidrar. La gerra de l’Ashmolean també és de terrissa sense vidrar. Altres recipients poden presentar un vidrat o un tipus diferent d’ornamentació. La guia de la lluïssor metàl·lica en ceràmica islàmica explica un tractament superficial per comparar. En aquestes peces de Fustat, vincula els forats, la pasta i el recobriment documentat amb els camps de la fitxa corresponents.
Quan comparis fotografies, mira si l’escala és al mateix pla que el disc. En una fotografia feta mirant a dins del coll, la boca pot semblar gran i el filtre de més endins pot semblar petit. Una vista lateral pot mostrar quanta paret es conserva. Si un museu només dona dimensions totals, mantén aquest nom. Per al seu fragment de coll, el Museu Britànic dona 8 centímetres de diàmetre i 7,5 de fondària.
L’Smithsonian descriu la seva peça sense vidrar com una part d’un recipient més gran que es va trencar. El filtre hi va quedar sencer. El fragment forma part de la col·lecció d’estudi Freer i és una donació del Toledo Museum of Art. L’estat del recipient, l’estat del filtre i l’entrada al museu són dades que es poden comprovar a la mateixa fitxa.
Separa les dades de l’excavació de la història de la col·lecció
El Museu Britànic dona Fustat com a lloc de troballa segons el seu registre. L’Ashmolean identifica l’entitat que va fer l’excavació i indica per separat la donació del 1974. L’article del Museu de Queensland sobre els objectes de De Tournouër explica un conjunt de Fustat a partir d’una carta associada a la donació. El museu descriu un filtre de terrissa que havia estat a la unió del coll i l’espatlla d’una gerra. La carta esmenta l’excavació d’una casa i una via d’adquisició a través d’Ali Bey Bahgat. Quan en facis ús, indica que el museu es basa en una carta. Per atribuir un fragment a un estrat arqueològic cal un registre de la peça concreta.
Anota separadament la datació, el lloc de producció atribuït, el lloc de troballa i l’ingrés al museu. Una fitxa pot indicar Egipte com a lloc de producció sense donar un lloc d’excavació. L’any de la donació diu quan va entrar la peça a la col·lecció. La datació medieval indica l’època de l’objecte.
La fitxa d’Estocolm indica que la peça es va adquirir el 1921 de la col·lecció de F. R. Martin. La procedència de les excavacions de Fustat es basa en les dades de Martin. La datació al segle XI es basa en una comparació amb un filtre semblant trobat en excavació i datat mitjançant monedes. Indica el fonament de cada dada si la fas servir en un peu de foto.
Escriu un peu de foto sobre la part que es conserva
Comença pel nom, la institució i el número d’inventari. Digues si la imatge mostra una gerra amb traces, un fragment de coll amb el disc perforat al seu lloc o un filtre catalogat per separat. Descriu un forat o una incisió quan la fitxa ho permeti. Afegeix la datació, una mesura, la unitat i què s’ha mesurat. Si una font parla d’una possible gasela, conserva aquesta reserva.
En una comparació de dues fotos, la vista lateral pot mostrar la posició i la vista de dalt el motiu. Fes servir una vista sencera per situar el detall. La gerra de l’Ashmolean ofereix el perfil conservat. El fragment del Museu Britànic mostra el disc que conserva al coll. Els catàlegs de Los Angeles, Estocolm i l’Smithsonian donen les mides i les identificacions de les seves peces.
La il·lustració inicial es pot descriure com un esquema d’un filtre de terrissa perforada a dins del coll. En una fotografia de la gerra de l’Ashmolean, es poden mencionar les traces de filtre a l’interior i donar el número d’inventari.
Fitxes de col·lecció i lectures
- Museu Ashmolean, EA1974.34 documenta la gerra d’aigua i les traces de filtre al coll.
- Museu Britànic, 1921,0301.12 documenta l’elefant perforat i el fragment de coll.
- Museu d’Antiguitats de la Mediterrània i del Pròxim Orient, NM 00428/1921 descriu la possible gasela i la funció proposada.
- LACMA, M.2002.1.129 identifica les tècniques i el motiu del peix.
- Filtres de gerres de Fustat del període fatimita compara motius en diverses col·leccions.
- Smithsonian, FSC-P-1025.501 indica les mides i l’atribució del fragment.
- Museu de Queensland, objectes de De Tournouër descriu la història de la col·lecció i la posició del filtre.





