
Batalla de la Trinxera: El setge de Medina el 627 i les fonts
L’Alcorà 33, els hadits numerats i la recerca històrica sobre el setge de Medina, la retirada de la coalició i el que va passar després.
Per què el mateix setge té dos noms?
Khandaq és la paraula àrab que designa la trinxera que ha donat a l’episodi el seu nom més conegut. Al-Ahzab es refereix als confederats, els grups que es van aliar contra Medina. Els dos noms apareixen junts al títol del capítol corresponent del Sahih al-Bukhari. Un remet a un element vinculat a la defensa de la ciutat. L’altre identifica el conjunt d’aliats que la va assetjar. El títol i el relat numerat es poden llegir a Sahih al-Bukhari 4099.
Al-Ahzab també és el títol de la sura 33 de l’Alcorà, que abraça altres temes. El terme apareix a 33:22, en un verset sobre la reacció dels creients quan veuen els confederats. Les traduccions a l’anglès fan servir paraules com ara «confederats», «clans» o «aliats». Si un manual i una traducció fan servir noms diferents, podeu comprovar a quin punt del text corresponen. La forma àrab i el sentit són a l’entrada mot a mot del Quranic Arabic Corpus per a 33:22.
En una nota podeu posar «Trinxera» i «Confederats» plegats. A la referència alcorànica, incloeu-hi també el número de verset. Això permet trobar el mateix episodi a partir de més d’un nom i distingir l’episodi dels altres temes de la sura.
On se situa el setge en la primera història de Medina?
Medina esdevé la llar de la comunitat després de l’hègira des de la Meca el 622. Quan la coalició arriba a l’oasi el 627, la comunitat de Muhàmmad i els quraixites fa anys que estan en conflicte. Badr, que se sol datar el 624, és un xoc anterior. Uhud segueix el 625. En l’episodi de la Trinxera, la pressió se centra en l’assentament on viu la comunitat. Els articles sobre l’hègira de la Meca a Medina i la batalla de Badr expliquen com s’identifiquen dates i llocs en els esdeveniments anteriors.
El nom antic de la ciutat apareix dins el passatge. A 33:13, un grup s’adreça a la gent de Iathrib, el nom emprat allà per a Medina. També explica que un altre grup demana permís per marxar al·legant que les seves cases estan exposades. El text qüestiona aquesta excusa. El verset recull el nom de l’assentament i una disputa sobre la resposta a la crisi. L’historiador Ayman S. Ibrahim situa la Trinxera el 627, any 5 de l’hègira, Hudaybiyya el 628 i la conquesta de la Meca el 630. Vegeu l’Alcorà 33:13 i el capítol d’Ibrahim a Muhammad’s Military Expeditions.
Si feu una cronologia, anoteu les dues formes de la data amb la font. El nom Iathrib sorgeix en unes paraules referides dins el verset. L’any 627 és la data amb què es col·loca el setge en un relat històric. Cadascuna d’aquestes dades és més fàcil de comprovar si es conserva el lloc concret d’on s’ha extret.
Què diu la sura Al-Ahzab sobre el setge?
El passatge de l’Alcorà 33:9–27 comença demanant als creients que recordin l’ajut diví quan hi van arribar forces contràries. El verset 9 parla de vent i de forces que no veien. Els versets 10 i 11 descriuen la por i una prova intensa. La imatge dels ulls torbats i els cors que semblen arribar a la gola transmet l’experiència de qui es troba sota pressió. Més endavant hi ha diferents reaccions dels habitants, incloent-hi els desigs de marxar i la determinació dels qui interpreten la prova des de la fe.
Llegiu seguits els versets del 21 al 24. El 21 presenta el Missatger com a exemple. El 22 recull la reacció dels creients en veure els confederats. El 23 parla dels qui són fidels als seus compromisos. La seqüència explica per què es llegeix el passatge en contextos religiosos per tractar la confiança, la conducta i la fidelitat. La guia de sures i versets mostra com una referència com 33:22 identifica el mateix lloc en diferents edicions i traduccions.
També es pot seguir a qui s’adreça cada part del text. Els versets 9–11 parlen als creients i evoquen la por. El 13 transmet paraules de gent de dins de l’assentament, i el 22 torna als creients quan veuen els confederats. Tenir presents aquests canvis ajuda a situar una citació breu.
Què expliquen els relats sobre la feina, la gana i l’àpat compartit?
El relat d’Anas a al-Bukhari 4099 recorda un matí fred. Els muhajirun, és a dir, els emigrants, i els ansar, els qui els van acollir a Medina, treballen junts. El relat parla de la fatiga i la gana i conserva una pregària de Muhàmmad per tots dos grups. Els noms tenen valor per a la història social. Les persones que havien arribat a Medina i les que les van acollir es troben fent una feina comuna. Una cronologia general del conflicte no pot donar aquesta mateixa escena.
En un altre relat, Jabir ibn Abdullah veu que Muhàmmad té gana i parla amb la seva esposa del menjar. La preparació que ella fa de l’àpat forma part del relat. Al principi, Jabir pensa convidar Muhàmmad i poques altres persones. El relat descriu que moltes persones mengen del poc menjar que hi havia i presenta el fet com una benedicció. És un record de l’escassetat, de la feina domèstica i del fet de compartir. La xifra que hi apareix es refereix a l’àpat. Llegiu el text a Sahih al-Bukhari 4102.
Com es va acabar el setge?
La coalició es va retirar. A l’Alcorà 33:25, Déu fa retrocedir els adversaris sense allò que buscaven i estalvia el combat als creients. Llegiu-ho amb la menció del vent i les forces invisibles a 33:9. Els dos versets expliquen l’alliberament de Medina com un ajut diví. Donen sentit religiós al desenllaç. Una cronologia més detallada de la retirada es pot cercar en el treball dels historiadors.
En una tesi de la Universitat de Califòrnia a Berkeley sobre fonts històriques i jurídiques de l’islam primerenc, la historiadora Lena Salaymeh descriu un setge prolongat per una coalició encapçalada pels quraixites. Assenyala que el mal temps hauria acompanyat la partida segons relats tradicionals. Això és la reconstrucció que ofereix una historiadora a partir dels relats. La menció alcorànica del vent i de l’ajut diví té una funció pròpia en el passatge. Vegeu la tesi de Salaymeh, capítol 1, apartat I.
Què diuen les fonts dels Banu Qurayza després del setge?
A l’Alcorà 33:26–27 es descriu la sort d’un grup de la Gent del Llibre que el passatge identifica pel fet de donar suport a la coalició. El text parla de persones mortes, captives i béns que van passar a altres mans. No ofereix el nom del grup ni un recompte. Els hadits i la tradició biogràfica vinculen l’episodi posterior amb els Banu Qurayza, un clan jueu concret de la Medina del segle VII. L’acusació de suport es refereix a aquell conflicte i aquell grup. A l’apartat V del primer capítol de la tesi, Salaymeh tracta separadament què va passar després de la retirada.
A Sahih al-Bukhari 4121, Abu Sa’id al-Khudri narra que els Banu Qurayza van acceptar el judici de Sa’d ibn Mu’adh. El relat transmet una decisió de matar combatents i prendre captius els seus descendents. No dona un total ni una llista de les persones afectades. Podeu atribuir al Corà les morts i el captiveri, i al hadit la identitat de qui va pronunciar el judici. Autors jurídics posteriors van debatre com calia classificar l’episodi. Salaymeh examina aquest debat com a història del dret.
Com comparen els historiadors els relats que es conserven?
Andreas Görke i Gregor Schoeler segueixen diverses versions de tradicions vinculades a Hisham ibn Urwa i el seu pare Urwa. També consideren el material d’al-Zuhri que ha arribat per diversos transmissors i indiquen que sovint no hi identifica la font. Examinen com es va transmetre la narració més llarga d’Ibn Ishaq. Dos textos posteriors poden conservar versions diferents d’un mateix material. La coincidència de paraules s’ha d’entendre tenint en compte la història de transmissió. Llegiu-ne el capítol sobre la Trinxera i els Banu Qurayza.
Dos relats d’una pregària són un exemple de variació. Al-Bukhari 4119 esmenta la pregària de la tarda en una instrucció relacionada amb l’anada als Banu Qurayza. Muslim 1770 esmenta la del migdia. Tots dos diuen que hi va haver més d’una manera d’entendre la instrucció i que Muhàmmad no va recriminar cap dels dos grups. Les dues cadenes transmeses inclouen Nafi i Juwayriya ibn Asma. Es poden anotar per separat els noms compartits i la variació en els mots. La guia de lectura de referències dels hadits explica el recull, el número i el text transmès.
Per resumir la batalla de la Trinxera, comenceu amb la data, el setge de Medina i la retirada. Doneu la referència de la sura 33 per a la por i el final de la crisi. Citeu el hadit corresponent per parlar del matí de feina o de l’àpat. Una interpretació històrica ha d’anar amb el nom de qui la proposa. La durada exacta, un balanç numèric de víctimes o l’autoria de la idea de la trinxera necessiten una font específica. Així es pot seguir l’episodi a través del text religiós, els relats i la recerca.





