
Les tres formes del hajj: tamattu, qiran i ifrad
Compara la intenció, l’entrada i la sortida de l’ihram i les condicions de l’ofrena del hajj amb l’Alcorà 2:196 i les guies oficials.
El hajj es pot fer de tres maneres, anomenades tamattu, qiran i ifrad. En el tamattu, el pelegrí fa la umra, surt de l’ihram i torna a entrar en aquest estat per al hajj durant la mateixa temporada. En el qiran, combina la umra i el hajj en un sol estat d’ihram. En l’ifrad, entra en ihram només per al hajj. L’ofrena del pelegrinatge, anomenada hady, generalment correspon al tamattu i al qiran quan es compleixen les condicions que s’expliquen més avall. L’ifrad per si sol no implica aquesta obligació.
Dues preguntes ajuden a recordar els noms. Amb quina intenció va entrar el pelegrí en ihram? En va sortir després de la umra i abans del hajj? La guia de Nusuk sobre els ritus del hajj presenta les tres formes a partir d’aquestes diferències. El manual del hajj en anglès per a pelegrins del Regne Unit, allotjat al web del Ministeri saudita del Hajj i la Umra, explica les mateixes distincions a l’apartat sobre l’entrada en ihram i les reprèn quan comencen els ritus del hajj.
Què distingeix les tres formes del hajj
- Tamattu. Primer es fa la umra. En acabar-la, es deixa l’ihram i s’hi torna a entrar per al hajj. El hady sol correspondre quan es compleixen les condicions.
- Qiran. Es combinen la umra i el hajj. L’ihram es manté fins que comencen els ritus del hajj i continua aleshores. No hi ha una sortida de l’ihram entre tots dos pelegrinatges. El hady sol correspondre quan es compleixen les condicions.
- Ifrad. S’entra en ihram per fer només el hajj i el pelegrí es manté en aquest estat a l’inici dels ritus. Triar aquesta forma no comporta per si mateix l’obligació del hady.
L’ihram és l’estat de consagració ritual en què s’entra per fer un pelegrinatge. Les guies també utilitzen el terme quan parlen de la roba que es porta en aquest estat. En aquesta comparació, ihram designa la consagració, que comporta una intenció i certes restriccions. Posar-se les teles blanques com a preparació i entrar efectivament en ihram són moments diferents. El miqat és un punt o límit designat per entrar en ihram quan s’hi arriba per la ruta corresponent. La informació aplicable a una persona depèn del seu itinerari i les seves circumstàncies.
La umra té ritus propis. Inclou el tawaf, que consisteix a circumdar la Kaaba, i el sa‘i, el recorregut entre Safa i Marwa. El hajj inclou l’estada ritual a Arafat en els dies establerts. Les tres formes comporten el hajj i els seus ritus centrals. El text sobre els cinc pilars de l’islam explica quin lloc ocupa el hajj en la pràctica religiosa musulmana.
Tamattu, dues entrades en ihram amb una interrupció
En el tamattu, la primera intenció és per a la umra durant els mesos del hajj. La segona és per al hajj d’aquell mateix any. El pelegrí completa els ritus de la umra i surt de l’ihram. Durant l’interval, normalment pot tornar a fer activitats que en aquest estat estan restringides. A l’inici del hajj torna a entrar en ihram. Nusuk descriu la segona entrada des de la Meca per a una persona que ha acabat la umra i hi espera el hajj.
Imaginem un pelegrí que ja és a la Meca i ha completat la umra. Ha sortit de l’ihram i espera l’inici dels ritus del hajj. El pas següent que permet identificar el tamattu és tornar a entrar en ihram amb la intenció de fer el hajj. La guia de la umra, des de l’ihram fins al final dels ritus, descriu la primera part de la seqüència. Els elements que distingeixen l’interval són la sortida i la nova intenció. La durada pot variar.
El relat de Jabir a Sahih Muslim 1218a parla de persones que van sortir de l’ihram després de fer els seus ritus com a umra, i després hi van tornar a entrar per al hajj. El relat també diu que el Profeta i els qui havien dut els animals de l’ofrena es van mantenir aleshores en ihram. Són detalls del pelegrinatge que explica Jabir. Les guies religioses que estableixen qui ha de fer el hady tracten aquesta qüestió amb les seves condicions.
Qiran, un mateix estat d’ihram per a la umra i el hajj
En la presentació més habitual del qiran, el pelegrí entra en ihram amb la intenció de combinar la umra i el hajj. L’estat de consagració continua quan comencen els ritus del hajj. Dues persones poden arribar aviat i acabar fent totes dues la umra i el hajj. La que combina els ritus i manté l’ihram segueix una forma diferent de la que completa la umra, surt de l’ihram i posteriorment hi torna a entrar.
L’explicació de les tres formes de la institució egípcia Dar al-Ifta també descriu el cas d’una persona que entra en ihram per fer la umra i hi incorpora més tard la intenció del hajj. El seu resum dels ritus indica que això es fa abans de començar el tawaf de la umra. Els detalls d’un canvi d’intenció depenen de les indicacions religioses aplicables. El criteri general és reunir els pelegrinatges abans d’haver abandonat l’ihram.
El qiran i l’ifrad poden semblar-se durant les activitats comunes del hajj. En tots dos casos, el pelegrí continua en ihram en el moment en què qui segueix el tamattu hi entra de nou. Es distingeixen per la intenció i, en general, per l’ofrena. Per saber quan es fa el sa‘i i com es compta, es pot consultar el resum dels ritus del hajj i la umra de Dar al-Ifta. També hi distingeix la sortida parcial de la sortida completa de l’ihram del hajj. Són dues etapes del hajj, diferents de la sortida completa després de la umra en el tamattu.
Ifrad, l’entrada en ihram només per al hajj
Qui fa l’ifrad entra en ihram per al hajj sol i continua en aquest estat a l’inici dels ritus. La forma en si no comporta una obligació de hady. Una ofrena voluntària i una compensació deguda per una qüestió diferent tenen condicions pròpies. Nusuk defineix l’ifrad per la intenció del hajj sol. Dar al-Ifta observa que algunes explicacions jurídiques també descriuen una umra separada després del hajj, mentre que altres estudiosos també anomenen ifrad el hajj fet sense una umra posterior. En tots dos casos, al primer ihram només hi ha la intenció de fer el hajj.
El Departament de Desenvolupament Islàmic de Malàisia fa servir l’ifrad d’exemple en la seva introducció al hajj en malai. Comença amb la intenció al miqat i explica com el pelegrí continua en ihram quan passa als ritus, entre els quals hi ha l’estada a Arafat. Així es pot veure què vol dir entrar en ihram només per al hajj.
El relat d’Aixa a Sahih al-Bukhari 1562 recorda diferents intencions quan el grup va sortir de pelegrinatge en el Pelegrinatge de Comiat. Alguns van entrar en ihram per a la umra, altres per a tots dos pelegrinatges i altres per al hajj. La col·lecció situa el relat en un capítol sobre les tres formes. Quan se cita, convé distingir el títol del capítol de les paraules d’Aixa. El passatge parla de les intencions dels pelegrins i el moment fins al qual van continuar en ihram els qui havien previst el hajj o totes dues peregrinacions.
Si un itinerari inclou una umra després del hajj, es pot comprovar si consta com a ritus separat. La data d’aquella umra posterior no indica per si mateixa quina intenció es tenia en entrar en ihram al principi. En posar en paral·lel els relats d’al-Bukhari i Muslim, la guia sobre els textos i la transmissió dels hadits ajuda a conservar el nom de la col·lecció, el número de referència i el nom de qui transmet l’episodi.
Quan correspon el hady i què diu l’Alcorà 2:196
L’Alcorà 2:196 tracta de completar el hajj i la umra per Al·là i considera diverses situacions. Una part es refereix a qui té algun impediment per acabar els ritus. Més endavant, parla d’aprofitar la umra abans del hajj i indica una ofrena. Per a qui no la pot obtenir, el passatge disposa tres dies de dejuni durant el hajj i set després de tornar. Afegeix una condició sobre si les famílies viuen a prop de la Mesquita Sagrada.
En una explicació publicada per Dar al-Ifta d’Egipte, Ali Gomaa aplica al tamattu i al qiran l’ofrena i l’alternativa del dejuni quan no es pot obtenir l’ofrena. Hi assenyala una excepció per als habitants de la Meca. El versicle aporta el text de l’ofrena, el dejuni i la proximitat al lloc sagrat. L’explicació institucional mostra com es traslladen aquests punts a les formes que anomena. Al seu resum dels ritus, Dar al-Ifta afegeix una condició per al tamattu. L’obligació que hi descriu correspon a qui no resideix a la Meca i no ha tornat al seu país entre la umra i el hajj. Les condicions precises de residència, desplaçament i dates del dejuni formen part de les indicacions de l’autoritat religiosa que segueix cada pelegrí.
En aquest context, hady significa una ofrena del pelegrinatge. L’udhiyah és el sacrifici de l’Eid al-Adha i té unes normes pròpies. L’explicació de Dar al-Ifta sobre l’udhiyah el distingeix de les ofrenes per tamattu i qiran. La introducció a les dues festes de l’Eid ofereix més context sobre la celebració. L’Alcorà 22:36–37 parla de donar menjar als necessitats i del valor de la pietat en l’ofrena.
Com interpretar les preferències per una forma de hajj
Quan es diu que una forma és preferible, mira de qui és l’explicació i quines circumstàncies té en compte. La comparació de Dar al-Ifta explica que els juristes malikites i xafiïtes prefereixen l’ifrad, els hanafites el qiran i els hanbalites el tamattu. Són les preferències tal com les descriu aquesta institució. Per identificar una forma de hajj en una situació concreta, cal veure la intenció i en quin ordre es produeixen les entrades i sortides de l’ihram.
Per a una classe o una conversa sobre el pelegrinatge, es pot anotar la intenció inicial, el moment en què acaba l’ihram i quan s’espera una ofrena. Si un pla diu «primer la umra», queda per saber si el pelegrí sortirà de l’ihram i hi tornarà a entrar. Si es diu «farem només el hajj», aquella frase remet a la intenció del seu ihram. Un calendari pot incloure altres activitats, i conservar la descripció de la intenció ajuda a interpretar-lo.
Aquestes diferències permeten entendre les tres formes abans de llegir els ritus dia a dia. En uns apunts, posa de costat la definició, el versicle i l’explicació de quan correspon l’ofrena. Si preguntes per un canvi de circumstàncies concret, indica quina intenció ja has formulat, quins ritus has acabat i si encara ets en ihram. Amb aquestes dades es pot entendre quin cas és.





