
Sis citacions de l’Alcorà sobre la paciència, la misericòrdia i la justícia
Sis fragments breus en àrab, amb la referència, una explicació en català i els versicles que ajuden a entendre on apareixen i què volen dir.
Una citació breu de l’Alcorà és més fàcil d’entendre quan saps de quina sura i de quin versicle prové. Aquí trobaràs sis fragments i indicacions per llegir el text que els envolta. Per parlar de paciència, comença pels versicles 2:153 i 94:5. Per a la misericòrdia i el retorn a Déu després d’haver obrat malament, llegeix 39:53 amb 39:54. Els passatges sobre el testimoni, el tracte just i la diversitat humana són 4:135, 5:8 i 49:13. Les línies àrabs són fragments del text. Les línies en català n’expliquen el sentit amb paraules pròpies.
Si tens una citació desada en una imatge, mira de trobar-ne el versicle abans de compartir-la. Una frase en català pot provenir d’una traducció publicada, d’una paràfrasi que algú ha fet o d’una altra font. La referència t’ajuda a identificar quina part s’hi reprodueix i què aporten les frases que hi ha al voltant. Qui conegui una altra traducció també podrà retrobar el mateix lloc.
La paciència i la pregària a l’Alcorà 2:153
اسْتَعِينُوا بِالصَّبْرِ وَالصَّلَاةِ
Sentit del fragment. Busqueu ajut en la paciència i la pregària.
Llegeix el versicle complet, Alcorà 2:153. La crida s’adreça als creients. Després de convidar-los a buscar ajut en la paciència i la pregària, el versicle afirma que Déu és amb els qui perseveren. Hi ha una indicació sobre la manera d’actuar i una paraula de consol. Per breu que sigui la citació, amb la referència es poden recuperar totes dues parts.
A 2:155–157 s’esmenten la por, la fam i les pèrdues entre les proves que afronten les persones. El text parla de la paciència davant de dificultats concretes. Si tens una lectura en grup, anota les dues coses a què el primer versicle convida a recórrer i, en una altra llista, les proves que apareixen més endavant. La guia sobre la diferència entre la dua i la salat t’ajuda a distingir els sentits de la paraula «pregària».
En una targeta sobre la paciència, pots posar la referència 2:153 sota l’àrab. Si també hi comentes la por o la fam, afegeix la segona referència. Així qui rebi el fragment podrà situar primer la crida a cercar ajut i després els exemples que es donen de proves.
L’alleujament que acompanya la dificultat a l’Alcorà 94:5–6
فَإِنَّ مَعَ الْعُسْرِ يُسْرًا
Sentit del fragment. Amb la dificultat hi ha alleujament.
La sura Aix-Xarh és curta i permet llegir el text sencer de cop. Els versicles 5 i 6 repeteixen la relació entre la dificultat i l’alleujament. Els versicles finals també parlen de continuar l’esforç i d’adreçar-se a Déu. Si prepares un apunt, indica on apareix l’expressió dues vegades i on acaba la sura. Això permet veure com s’insereix la frase, sovint publicada tota sola, en una seqüència més llarga.
La paraula àrab maʿa se sol traduir per «amb». La comparació de traduccions angleses de 94:5 del Quranic Arabic Corpus mostra com algunes opten per dir que l’alleujament acompanya la dificultat i d’altres per una expressió sobre allò que ve després. La tria afecta la lectura d’una frase isolada. Si reprodueixes una traducció, indica de qui és. Si n’expliques el sentit, dona el versicle i digues que és una paràfrasi. El passatge no estableix quan acabarà una dificultat determinada.
També hi ha un indici en la repetició. El versicle 94:5 comença amb un mot que el connecta amb el que hi ha abans. Al següent hi tornen les paraules sobre la dificultat i l’alleujament. Si una imatge reprodueix la frase dues vegades, consulta els versicles per saber si al·ludeix a tots dos o si la repetició és de disseny.
La misericòrdia i el retorn a Déu a l’Alcorà 39:53–54
لَا تَقْنَطُوا مِنْ رَحْمَةِ اللَّهِ
Sentit del fragment. No perdeu l’esperança en la misericòrdia de Déu.
A Alcorà 39:53–54, el primer versicle s’adreça als servents que han fet mal a si mateixos i els demana que no desesperin de la misericòrdia divina. El versicle següent convida a tornar a Déu. Llegits alhora, passen del consol a una crida a respondre. Així es pot utilitzar el fragment com a punt de partida per parlar del penediment i indicar com continua el text.
Si cites només les paraules sobre la misericòrdia, posa-hi 39:53 i indica que la lectura pot continuar a 39:54. En obrir l’enllaç, el lector pot veure on es mana de dir el missatge i on comença la crida següent. Si hi afegeixes un altre versicle o una súplica, dona-hi una referència pròpia. La guia sobre la súplica en moments d’angoixa mostra com una de les invocacions té unes paraules i un context concrets.
Testimoniar amb justícia encara que ens perjudiqui a l’Alcorà 4:135
كُونُوا قَوَّامِينَ بِالْقِسْطِ شُهَدَاءَ لِلَّهِ
Sentit del fragment. Mantingueu-vos ferms en la justícia i doneu testimoni per Déu.
Alcorà 4:135 associa la justícia a la declaració de testimonis, fins i tot quan això és desfavorable per a un mateix, per als pares o per als parents propers. També parla de rics i pobres i adverteix del perill de deixar-se endur per preferències personals. Si aplegues citacions sobre la justícia, conserva la referència al testimoni. És la situació específica que el text fa servir per explicar què pot exigir actuar amb justícia.
En una conversa sobre favoritismes, apunta les relacions que el versicle anomena abans d’aplicar-lo a un cas actual. Si el cas l’has triat tu, explica-ho. Els altres podran veure què pertany al versicle i com proposes fer-lo servir. Si algú resumeix el fragment com una crida general a fer el que és correcte, llegir el versicle complet permet recuperar les paraules més precises sobre el testimoni.
Mantenir el tracte just en un conflicte a l’Alcorà 5:8
اعْدِلُوا هُوَ أَقْرَبُ لِلتَّقْوَىٰ
Sentit del fragment. Actueu amb justícia. És una manera d’acostar-se a viure amb consciència de Déu.
Alcorà 5:8 adverteix d’un problema diferent. L’hostilitat cap a un grup pot fer que se’l tracti injustament. El fragment segueix l’advertiment. Si el compares amb 4:135, mira quina pressió apareix en cada cas. En l’un, l’interès propi o la proximitat amb algú poden afectar un testimoni. En l’altre, l’aversió envers un grup pot influir en el tracte que se li dona.
Si comparteixes tots dos fragments, posa cada referència al costat del text àrab i de l’explicació corresponent. La guia sobre les sures i els versicles de l’Alcorà explica com una referència breu, per exemple 5:8, permet trobar la mateixa citació en edicions diferents. Per comparar els fragments, comença pels verbs. Busca en 4:135 què diu sobre mantenir-se ferm i testimoniar. A 5:8, llegeix la crida a actuar amb justícia i l’advertiment anterior. Així es pot preguntar a què respon cadascuna de les crides.
Pobles i tribus que es coneixen a l’Alcorà 49:13
وَجَعَلْنَاكُمْ شُعُوبًا وَقَبَائِلَ لِتَعَارَفُوا
Sentit del fragment. Déu ha fet de vosaltres pobles i tribus perquè us conegueu els uns als altres.
Alcorà 49:13 s’adreça a la humanitat. El fragment forma part d’un versicle sobre la creació que distingeix entre les categories socials de cada dia i el valor de la consciència de Déu. Si en un apunt només es parla de pobles i tribus, llegeix també la frase següent. S’hi troba el criteri que dona el versicle després d’esmentar les diferències entre els grups.
Els versicles anteriors, 49:11–12, tracten de la conducta envers els altres i parlen, entre altres coses, de la burla i la sospita. Cadascun té un tema immediat propi. En un grup de lectura, pregunta primer quines accions apareixen en el text anterior i després a qui s’adreça el versicle 13. Així els participants poden seguir les referències més enllà del fragment compartit com a imatge.
Com indicar la referència d’una citació de l’Alcorà
Anota la sura i el versicle. Si el fragment comença o s’acaba a mig pensament, llegeix almenys el versicle de davant i el de darrere. A continuació, indica si reprodueixes l’àrab, cites una traducció publicada o expliques el sentit amb paraules teves. Una còpia del text àrab té una funció diferent de la d’una traducció de passatges. La guia sobre què és un múshaf explica la distinció.
L’investigador i traductor M. A. S. Abdel Haleem tracta dels efectes que té presentar fragments fora del seu lloc al capítol sobre el context en els estudis de l’Alcorà. Per provar aquesta manera de llegir, pots posar 94:5 en àrab en una línia, indicar a sota que el text en català és una explicació i enllaçar la sura. Qui coneix una altra formulació podrà obrir el mateix versicle i llegir què hi ha al voltant.
Si una targeta no porta referència i no trobes d’on ve, deixa-la de banda fins que puguis identificar-la. Si la frase apareix en un recull de hadits, cita el recull i l’entrada. Si és una paràfrasi, indica quin versicle explica. En un material bilingüe, dues línies separades per a l’original i l’explicació fan visible on s’acaba la citació.





