L’Aràbia preislàmica a través d’inscripcions, poblats i intercanvis

L’Aràbia preislàmica a través d’inscripcions, poblats i intercanvis

Muslim Post Editorial Desk@muslimpost
0

Coneix l’Aràbia dels segles IV a VI a través de pedres datades, la presa de Ma’rib, una casa de Dadan i les gerres de Fulayj, a Oman.

Entre els segles IV i VI dC, a l’Aràbia preislàmica hi havia assentaments agrícoles, regnes i comunitats connectades a través de deserts i mars. Cada lloc ha conservat proves diferents. Una inscripció rupestre a prop de Najran és un exemple antic d’escriptura àrab. A l’actual Iemen, el governant Abraha va fer gravar una llarga inscripció en sabeu a la presa de Ma’rib. A Dadan, al nord-oest d’Aràbia, una casa testimonia l’existència d’un poblat. A Fulayj, a Oman, el contingut i el revestiment de gerres de transport aporten proves directes d’intercanvis.

El mot «preislàmic» comprèn tot allò que precedeix l’aparició de l’islam al segle VII. Aquí tractem l’antiguitat tardana, especialment els segles IV, V i VI. Una data exacta convertida a partir del calendari d’una inscripció i un interval estimat a partir de materials d’una excavació responen a preguntes diferents. Si llegim els documents alhora, podem preguntar-nos què construïa, escrivia, creia i transportava la gent, i veure en quines proves es pot basar cada resposta.

Què ens diu sobre l’escriptura àrab una inscripció datada vora Najran?

A Hima, al nord de Najran, al sud de l’actual Aràbia Saudita, l’equip francosaudita de Christian Julien Robin, Ali Ibrahim al-Ghabbān i Saʿīd al-Saʿīd va publicar un grup d’inscripcions antigues de la regió de Najran. Una de les inscripcions rupestres, catalogada com a Ḥimā-South PalAr 1, porta una data que els editors converteixen en l’any 470 dC. L’exemple indica que en aquella època ja es feia servir una escriptura que es pot reconèixer com a àrab primerenc. El 470 correspon a aquesta peça. Ja es parlaven formes d’àrab abans, i en altres escriptures antigues hi havia lletres de forma semblant.

La llengua i l’escriptura tenen històries pròpies. En un estudi d’una inscripció al nord de Taif, Ahmad Al-Jallad i Hythem Sidky mostren com les formes de les lletres i l’ortografia ajuden a identificar l’escriptura àrab antiga. Examinen la relació amb l’escriptura aramea nabatea, incloses les formes intermèdies, i descriuen diferències entre les inscripcions dels segles V i VI. La peça de Rīʿ al-Zallālah no du data. Es pot posar al costat d’exemples datats sense atribuir-li l’any d’un altre text. La guia dels estils de cal·ligrafia àrab explica formes desenvolupades més tard per a manuscrits i edificis.

Què van construir i conservar els habitants de Dadan?

A Wādī al-Qurā, a l’actual AlUla, el Projecte Arqueològic de Dadan va excavar un edifici de grans dimensions al sector sud del jaciment. L’informe sobre l’ocupació a l’antiguitat tardana en situa l’ús des del final del segle III o començament del IV fins a l’inici del VII. L’edifici formava part d’un poblat que es va desenvolupar després que cessés l’activitat al monticle principal, a mitjan segle III. Hauria estat fàcil passar per alt el poblat amb una excavació limitada al monticle antic. El desplaçament a l’interior de l’oasi permet veure que la situació de la zona excavada incideix en la història que es reconstrueix.

L’equip hi va trobar indicis d’un ús domèstic, entre els quals un pou interior i ceràmica que mostra canvis en la fabricació i l’ús dels recipients. Els autors veuen indicis que, al principi, la casa era habitada per gent relativament benestant. En superfície, van recollir un fragment de ceràmica fina nord-africana d’engalba vermella que data dels anys 325 a 420 segons la forma. Hi ha poques ceràmiques importades identificades. Alguns contenidors grans d’emmagatzematge o de transport provenen probablement del nord de l’Hijaz, potser de Tayma. L’informe separa el fragment recollit en superfície dels objectes excavats. L’origen llunyà d’un objecte mostra que aquest es va desplaçar. L’itinerari i la quantitat de les mercaderies són preguntes diferents.

La relació entre la casa i el pou ajuda a veure per què era important disposar d’aigua en un punt concret. La guia sobre els sistemes de reg aflaj d’Oman ofereix un altre exemple, centrat en la distribució de l’aigua a través de canals. Els dos casos presenten infraestructures de llocs i escales diferents.

Les afirmacions han de tenir una escala adequada a la de les troballes. Segons l’equip, l’edifici formava part d’un poblat d’aproximadament una hectàrea. El pou i els objectes permeten conèixer moments de la vida d’una casa. La forma del fragment nord-africà, trobat prop de l’edifici, permet datar quan es va fabricar. Les fases de la casa indiquen quan hi va haver activitat al lloc. Són dues maneres de datar i permeten filar més prim que una pregunta general sobre els intercanvis de Dadan amb llocs llunyans. Quins objectes es poden vincular amb seguretat a cada fase de la casa?

Què diuen les inscripcions de Himyar sobre la religió?

A les terres altes de l’actual Iemen, el regne de Himyar va deixar inscripcions en sabeu. Garb Bayt al-Ashwal 2 atribueix al Senyor del Cel l’ajut rebut en la construcció d’un palau encarregat per Malkikarib Yuha’min i els seus fills. La traducció publicada per la Biblioteca Posen data el document el gener de 384 dC. Es tracta d’un registre formal de construcció reial que conté una invocació. Les paraules mostren com els promotors presentaven el paper de l’ajuda divina. Diuen menys sobre la fe de qui va construir o fer servir el palau en la vida quotidiana.

Una altra inscripció, Garb Bayt al-Ashwal 1, no porta data. Christian Julien Robin la vincula, en el seu estudi del judaisme a Himyar, al període d’un corregent que esmenta el text, cap al 380–420 dC. La inscripció invoca el Senyor del cel i de la terra i es refereix a Israel. Robin també estudia un petit grafit hebreu gravat al monograma central. La menció d’Israel i l’escriptura hebrea són indicis de filiació jueva. Comparar la peça amb la invocació reial fa veure per què una llengua addicional i una comunitat anomenada permeten precisar més que una fórmula sobre un sol Déu.

La inscripció de la presa de Ma’rib relaciona govern i religió

La inscripció llarga CIH 541 prové de la presa de Ma’rib. Registra fets del govern d’Abraha, relacionat amb la presència d’Aksum al sud d’Aràbia, i se sol datar el 548 dC. La primera part invoca Raḥmānān, el Messies i l’Esperit Sant. La fórmula cristiana està escrita en sabeu, la mateixa llengua d’inscripcions més antigues amb altres expressions religioses. El text anomena Abraha, parla dels treballs a la presa i recull fets polítics. Una edició amb fotografia, transcripció i traducció permet veure l’organització del text i els fragments de lectura incerta.

La invocació i les reparacions es graven en un sol monument. El poblat agrícola depenia de la presa, i els treballs donaven al governant l’ocasió de reclamar públicament el mèrit. La inscripció conserva la versió de la cort i els noms que va voler publicar. Les creences de tota la població i els usos religiosos de cada veí queden fora de l’abast del text. Llegir-lo juntament amb les inscripcions anteriors ajuda a preguntar qui les va encarregar i quines paraules n’indiquen la filiació religiosa. Els rebuts i cartes administratives de l’època islàmica primerenca són un altre tipus de document, amb usos diferents dels d’un monument públic.

Què mostren les gerres de Fulayj, a Oman, sobre els intercanvis?

Fulayj és un jaciment de la regió costanera d’Al Batinah, terra endins del port de Sohar. Les excavacions hi han identificat un fort construït entre començament del segle V i mitjan VI dC. L’informe del projecte britànic i omanita explica les dades que relacionen el lloc amb la presència tardana dels sassànides. L’edifici es va tornar a fer servir a l’inici de l’època islàmica. Les capes excavades permeten distingir l’activitat anterior al fort, l’ús del fort i l’activitat posterior. Conèixer la capa documentada d’una peça ajuda a datar-la més que saber només si era dins del perímetre.

Un estudi de 2026 sobre quinze fragments de recipients de transport va situar les mostres en els seus contextos arqueològics i en va analitzar l’enduit de betum. L’equip va identificar dos grups de composició que coincideixen amb fonts de zones diferents del sud-oest de l’Iran. També va identificar marcadors associats al vi negre en cinc mostres. Una peça procedia de l’estrat del primer ús del fort. D’altres corresponen a intervals més amplis, amb una fase de reutilització que comprèn la transició a l’època islàmica. Les dades expliquen què duien algunes gerres i de què es feien els revestiments. El contingut, el betum impermeable i l’argila podien procedir de llocs diferents.

La forma de les gerres indica que eren recipients de transport. Els residus i la composició del revestiment connecten aquest lloc d’Oman amb els intercanvis al golf Pèrsic i a l’oceà Índic. Per saber quina nau va transportar un recipient o quant de vi va travessar el Golf en un any caldria altra informació. La guia sobre la navegació amb el monsó a l’oceà Índic tracta l’efecte dels vents estacionals en viatges més amplis. A Fulayj, els moviments locals s’observen a partir dels fragments abandonats al lloc.

El fragment 3465 va donar positiu per als marcadors de vi i correspon a una capa vinculada a l’ús del fort. El 3459 correspon a la reutilització, que l’equip data, a grans trets, entre la fi del segle VI i la fi del VII. Entre els altres positius hi ha una peça més antiga i fragments que podrien haver canviat de lloc abans de quedar dipositats. Les cinc mostres positives provenen, doncs, de diversos contextos. Per parlar dels segles previs a l’islam importa tant la química com la capa a què pertany cada peça.

Com es compara una data gravada amb una d’arqueològica?

Identifica en primer lloc què es data. El 470 dC de Hima és una conversió del calendari gravat en una inscripció concreta. La data inicial de la casa de Dadan és un interval per començar a fer-la servir, basat en materials i contextos excavats. A Fulayj importa una associació segura amb una capa, ja que la mateixa forma de gerra pot aparèixer en diferents moments de la seqüència. A Ma’rib, el moment en què es va gravar la inscripció, els fets que relata i les fases antigues de la presa són assumptes diferents.

Davant d’una afirmació sobre religió, pregunta de quin autor, promotor o grup parla la font. Un text del palau o de la presa sovint explica què volien fer públic els promotors. Un grafit pot conservar les paraules que algú va decidir gravar en una roca. Davant d’una afirmació sobre comerç, comprova si es basa en un tros de ceràmica, una anàlisi de laboratori o un text sobre una ruta. Un objecte d’importació ben identificat assenyala un vincle. El nombre de peces i el seu context permeten saber quina conclusió més es pot treure.

Documents i estudis per continuar llegint