
Com es reconeix l’escriptura magribina en un foli de l’Alcorà?
Observa les lletres corbes, els signes de lectura i les marques d’or. Compara el pergamí, el paper rosa i les vores afegides més tard.
L’escriptura magribina és una família occidental de l’escriptura manuscrita àrab emprada al nord d’Àfrica i a al-Àndalus. En un foli de l’Alcorà, comença per una línia del text principal. Algunes lletres tenen traços corbs i llargs que baixen per sota de la línia. Els signes petits de colors i els ornaments d’or ocupen altres llocs. El catàleg del foli permet identificar la funció que tenen.
Un foli és un sol full, amb anvers i revers. Un bifoli és un full plegat que forma dos folis. En un foli separat es poden conservar l’escriptura, les línies de guia, els marges i els signes. Per establir la posició que tenia dins d’un volum poden caldre més proves. Els exemples següents permeten seguir l’escriptura i la disposició de la pàgina en fitxes de col·lecció. Fixa’t en el material del full, el color de l’escriptura i qualsevol marc o enquadernació que s’hi hagi afegit amb posterioritat.
Troba la línia de base i els traços descendents
Tria una línia del text principal i segueix el lloc on se situen els cossos de les lletres. A sota, busca-hi traços corbs. El foli 21.28 del Metropolitan Museum of Art és de pergamí, s’atribueix al nord d’Àfrica i es data cap al 1300. Fa 16,5 per 15,2 centímetres. El museu destaca les formes corbes de les lletres magribines i els traços que baixen per sota de la línia. L’escriptura és marró i al voltant hi ha punts petits blaus i verds. Un nus d’or amb tres lòbuls marca el final d’un versicle.
Un detall permet veure com baixa un traç, mentre que la pàgina sencera en mostra la posició a la línia i la relació amb l’espai entre línies. Compara uns quants traços de la mateixa pàgina. Apunta el nom que el museu dona a l’escriptura i el tret que pots identificar a la imatge. La guia de les escriptures cal·ligràfiques àrabs ofereix més exemples de diferències en la forma de les lletres. El número de col·lecció relaciona la línia observada amb la identificació del foli.
Distingeix els signes de lectura de colors i les marques d’or
El National Museum of Asian Art de l’Smithsonian registra el foli F1929.69 com un foli solt de pergamí del segle XIII. Hi ha una sola columna de set línies i escriptura magribina marró. La vocalització és verda i groga, i els signes diacrítics són marrons. En blau hi ha signes de duplicació consonàntica i d’absència de vocal. Un nus d’or marca el final d’un versicle. La fitxa assigna així diverses funcions als signes d’una mateixa pàgina.
A la imatge, comença pels traços més grans. Mira si un signe petit apareix damunt, sota o entremig de l’escriptura. Busca una forma d’or separada i observa l’espai que l’envolta. La pàgina deixa veure diversos tipus de signe abans que el lector en conegui els noms. Per anomenar-ne un en concret, consulta la fitxa del museu. En el foli del Met, els signes blaus i verds es descriuen com a punts diacrítics. La fitxa de l’Smithsonian dona funcions més específiques per als signes del seu propi foli. Cada llista de colors correspon al seu exemplar.
L’estudi d’Alain George sobre els punts de colors i l’origen regional compara manuscrits antics i testimonis escrits sobre la vocalització. La recerca examina com es fan servir els signes en un conjunt de proves. Per descriure un foli concret, indica primer la posició, la forma i la funció assignada al signe. La guia de les tintes dels manuscrits islàmics explica com consignar per separat un color visible i un material identificat.
L’Smithsonian dona per a aquest foli unes dimensions de 16,5 per 15,5 centímetres i indica el sud d’Espanya o el nord d’Àfrica com a procedències possibles. El foli del Met té un format semblant. Els dos registres conserven dates i llocs propis. Si el peu de foto descriu la procedència del foli de l’Smithsonian, mantén les dues possibilitats de la fitxa.
Compara el pergamí i el paper tenyit
El 21.28 del Met i el F1929.69 de l’Smithsonian són de pergamí. El foli AKM258 del Museu Aga Khan és de paper tenyit d’un rosa amb un to de préssec. El museu registra València, a Espanya, cap al 1200, i unes dimensions de 32,6 per 25,6 centímetres. La fitxa descriu les corbes àmplies de les lletres magribines i esmenta una possible fabricació del paper a Xàtiva, que la fitxa anomena Játiva. La proposta concerneix el paper. El camp del lloc de producció del foli és una dada separada.
El bifoli 2017.232 de l’Alcorà rosa del Met és un altre exemple en paper. Es cataloga com una peça d’Espanya datada aproximadament al segle XIII. Cada foli té cinc línies d’escriptura magribina amb lletres grans. La fitxa descriu signes de lectura en or amb contorns marrons, blaus i verds, i xifres blaves escrites amb lletres dins de discs d’or. Els folis són rectangulars. El color rosa correspon al paper. La fitxa registra or, argent, tinta i aquarel·la opaca damunt d’aquest suport.
Compara mides de la mateixa mena d’unitat. L’amplada d’un foli individual abasta un espai diferent de la d’un bifoli obert. Comprova també si la imatge inclou una muntura o un marc modern. Conservar el terme foli o bifoli de la fitxa en el peu de foto ajuda a mantenir les mides lligades al suport real. La guia sobre l’estructura física del múixaf explica la relació entre el foli i el volum.
El Met dona una alçària de 31,8 centímetres i una amplada de 50,2 per al 2017.232. El foli AKM258 té una alçària semblant. L’amplada d’aquest darrer registre, però, correspon a un foli individual. Abans de comparar la proporció de les peces a les fotografies, consulta la unitat que especifica cada fitxa.
Identifica el marge i els afegits posteriors
El foli QUR 520 de les Col·leccions Khalili s’atribueix al nord d’Àfrica, cap al 1250–1350, i fa 29 per 22,6 centímetres. La fitxa indica tinta, or i aquarel·la opaca sobre pergamí fi, anomenat vellum al registre. Les vores afegides de paper rosa i de paper blau fosc amb esquitxos d’or són del segle XIX. Les lletres són d’or amb un contorn negre. La fitxa diferencia les marques de final de versicle dels medallons marginals, més elaborats, que indiquen grups de cinc i deu versicles.
Busca la vora de la superfície escrita i l’inici del marc o del paper afegit. En una fotografia es poden veure com un sol rectangle. El catàleg els assigna materials i dates diferents. La col·lecció suggereix un encàrrec probablement reial al Marroc o potser a la Granada nassarita. També assenyala diferències entre els folis conservats que podrien indicar la feina de diversos copistes. Mantén cada proposta vinculada a la font i a la prova que aporta. La guia sobre colofons i notes de propietat de manuscrits mostra com un foli pot conservar proves de diverses etapes d’un volum.
La fitxa de QUR 520 indica nou línies per pàgina, escriptura magribina per al text principal i escriptura cúfica en alguns elements secundaris. Comptar les línies ajuda a localitzar el camp del text. Després es poden buscar els ornaments rodons del marge i la vora del paper afegit.
Reconeix diverses escriptures i funcions en un sol volum
El manuscrit W.556 del Walters Art Museum és un volum en pergamí del segle XII, numerat com a novè en el seu colofó. El catàleg indica 16 centímetres d’alçària i 15 d’amplada. El text principal és d’escriptura magribina de color marró fosc amb vocalització de diversos colors. Les capçaleres de capítol i les inscripcions dels requadres il·luminats són d’escriptura abbàssida primerenca o cúfica. La peça final amb el colofó, al revers del foli 133 (133b), es descriu com a maixriquí (mashriqi), que la fitxa també anomena thuluth magribí.
El catàleg assigna formes de trèvol als finals de versicle i altres formes als grups de cinc i deu versicles. En un mateix volum es pot trobar una línia de text, un encapçalament decorat i una nota final en folis diferents, amb funcions pròpies per a les escriptures i les marques. Conserva la referència al foli amb cada observació. El colofó identifica el volum. Segons la fitxa, no dona la data d’acabament ni el nom del copista. L’enquadernació de pell de cabra vermella fosca es descriu a part i probablement és del segle XVI, amb reparacions posteriors.
Quan estigui disponible, fes servir la seqüència digitalitzada. El frontispici i una pàgina de text principal poden semblar deslligats si es miren en detalls aïllats. Els números de foli en mostren l’ordre. La fitxa explica que el retall va afectar un ornament marginal de la pàgina inicial del text. Per tant, les vores actuals poden documentar manipulacions posteriors i conservar trets de la disposició anterior.
En W.556, el catàleg diferencia una superfície escrita de 12,5 centímetres d’alçària per 10 d’amplada de les mides del volum. També indica una columna i set línies pautades. Aquestes dades permeten situar el marge en relació amb el text quan la fotografia es mostra retallada o ampliada.
Compara un precedent amb un exemple posterior
El foli AKM482 del Museu Aga Khan es cataloga com un exemple d’escriptura cúfica del segle X. El museu destaca les corbes descendents que més tard es van fer característiques de l’escriptura magribina. A cada cara del pergamí hi ha tres línies. La fitxa explica els signes vermells i verds d’aquest foli. És un exemple comparatiu per a un tret que apareix més tard en l’escriptura magribina. Mantén la denominació cúfica del catàleg en descriure el foli.
El Walters data el manuscrit W.568 al segle XVIII. Registra lletres magribines de gran format sobre paper italià, amb vocalització vermella, verda i groga. L’enquadernació de pell de cabra estampada en sec és probablement del segle XIX. La fitxa permet comparar un exemple posterior de suport i de sistema de colors. La denominació de l’escriptura abasta un període més ampli que el paper o l’enquadernació d’aquesta còpia.
Escriu un peu de foto amb les dades de la font
Comença per la col·lecció, el número, la data tal com es dona i el lloc d’atribució. Identifica la cara o el foli de la fotografia. Anota el suport, les mides, l’escriptura principal i els signes que s’hi identifiquen. Si es veu la vora, indica si la fitxa identifica el marc com a part del foli o un afegit posterior. Un detall d’una lletra es pot acompanyar d’una imatge que en mostri la posició a la línia. Si compares dos folis, mantén cada número al costat del material i la data corresponents.
Fes servir la descripció de l’escriptura de cada fitxa. En el 21.28 del Met, un nus d’or marca el final d’un versicle. En el foli de set línies de l’Smithsonian, la fitxa dona una llista concreta de colors i funcions. En el W.556 del Walters, les diferències es reparteixen al llarg de diversos folis. En l’Alcorà rosa, busca les cinc línies i la superfície del paper. Relaciona cada afirmació amb una imatge o un camp del catàleg.
Fitxes de museus i estudis
- Met, foli 21.28 documenta el text marró, els signes de colors, el pergamí i el nus d’or.
- National Museum of Asian Art de l’Smithsonian, F1929.69 descriu set línies i diversos tipus de signe.
- Alain George, estudi dels punts de colors explica la base comparativa de la recerca sobre l’origen regional.
- Museu Aga Khan, AKM258 registra el paper tenyit i l’atribució a València.
- Met, bifoli 2017.232 de l’Alcorà rosa documenta el paper, la disposició i els signes.
- Col·leccions Khalili, QUR 520 descriu el pergamí fi, les marques marginals i les vores de paper posteriors.
- Walters Art Museum, W.556 registra l’estructura del volum, les escriptures, l’enquadernació i les referències als folis.
- Museu Aga Khan, AKM482 ofereix un exemple anterior d’escriptura cúfica.
- Walters Art Museum, W.568 ofereix un exemple posterior sobre paper italià.





