
Com llegir les matrius i les empremtes dels segells islàmics
Distingeix la matriu de l’empremta, compara anells de segell i matrius amb mànec, i entén què aporten els noms i les dates dels manuscrits.
La matriu d’un segell és l’eina que porta el dibuix. L’empremta és la marca que queda quan el dibuix es transfereix a un suport com el paper, l’argila o la cera. Un anell de segell és una manera de muntar la matriu. Les lletres es poden gravar a l’inrevés a la cara de contacte perquè a l’empremta apareguin en el sentit habitual. En un catàleg, el títol curt «segell» pot designar l’eina o la marca. Comença pel material i la forma de la peça, i fixa’t en quina vista mostra la fotografia.
Diverses peces de museu permeten comparar indicis. El Metropolitan Museum of Art conserva un anell de segell amb un nom gravat en imatge especular. L’Ashmolean Museum té una empremta egípcia d’argila amb una inscripció difícil de llegir a la vora i una matriu de llautó amb mànec fix. Un estudi de la Biblioteca de la Universitat de Michigan mostra com una empremta d’un manuscrit ajuda a identificar algú quan el mateix nom apareix en altres fonts.
Per què la cara gravada es pot llegir a l’inrevés
Imagina una tija amb una fulla en un costat. Si en mirar de cara la matriu la punta de la fulla mira cap a l’esquerra, a l’empremta mirarà cap a la dreta. Les posicions i les formes de les lletres s’inverteixen igual. Per això es pot trigar a reconèixer un nom fins i tot en una matriu ben conservada. El museu pot mostrar una fotografia de la cara al costat d’una imatge del dibuix en el sentit de l’empremta. Els peus d’imatge indiquen quina vista tens al davant.
L’anell 41.160.280 del Met té un lapislàtzuli gravat a la muntura i un cèrcol de plata treballada, daurada i amb incrustació negra. El museu llegeix a la pedra blava el nom Hajji Muhammad ibn Mahmud i indica que es va gravar en imatge especular. Situa l’anell probablement al segle XVI i dona l’Àsia central o l’Iran com a lloc de fabricació. La fitxa manté obertes les dues possibilitats. Llegir el nom de la pedra permet conèixer la inscripció. Per triar entre els dos llocs calen altres indicis.
En una fotografia de detall, busca primer el contorn de la pedra i després les lletres de dins. Una fotografia de tot l’anell permet veure com està subjecta la pedra. En un primer pla de la muntura pots seguir la disposició de les lletres. La vora de l’empremta pot ser menys nítida que el centre si el contacte amb el suport va ser irregular. Un grup de lletres pot ser llegible encara que falti una part del contorn.
Anells, mànecs fixos i muntures giratòries
El cèrcol és la part de l’anell que envolta el dit. La muntura pot sostenir la cara de la matriu o formar aquesta cara. Un mànec fix sobresurt de la base. La part que s’agafa i la part de sota es poden observar per separat. Aquestes estructures permeten posar la cara gravada en contacte amb un altre material. Una pedra solta pot conservar la matèria i el gravat sense rastres que permetin identificar la muntura d’origen. Una vista lateral mostra les parts que encara hi són.
La matriu EAX.3445 de l’Ashmolean és de llautó gravat. Té una base oval i un mànec fix petit de forma decorativa. El catàleg descriu una línia d’escriptura cursiva i una data a sota. El contorn del mànec forma part del perfil de l’objecte. Per comparar-lo amb una empremta, observa la cara oval de sota i el gravat. En una foto feta des de dalt, el mànec pot ocupar més espai que la superfície petita que porta el dibuix.
El segell otomà M.2002.1.561 del Museu d’Art del Comtat de Los Angeles, de finals del segle XIX, té una altra muntura. Una estructura d’or sosté un cristall de roca que gira sobre un eix. Així es pot posar una de les tres cares gravades en posició per segellar. El museu atribueix l’objecte al soldà Abdülhamid II i descriu formes del seu nom en escriptura nastaʿliq a les tres cares. Interpreta la petita anella de dalt com a indici que el segell probablement es portava penjat d’una cadena. Cada cara pot deixar una empremta diferent amb la mateixa muntura i anella. Per identificar els trets de l’escriptura, consulta la guia d’estils cal·ligràfics àrabs.
Què conserven l’argila i el paper
Un segellament d’argila té forma i gruix propis. A la part de davant es pot conservar un fragment del dibuix transferit. El cantell i el revers poden donar informació sobre el material que va rebre el dibuix. Una empremta sobre paper forma part d’una pàgina amb una distribució pròpia. Una marca al marge es pot estudiar juntament amb les notes pròximes, les primeres o últimes línies del text i altres marques de la pàgina. Una ampliació deixa veure el dibuix i una foto de tota la pàgina en mostra la posició.
La peça EAX.3463 de l’Ashmolean és un segellament egipci d’argila estampada i cuita, que el museu data al segle VIII o IX. Fa uns 1,5 centímetres d’amplada, té un contorn oval gairebé rodó i el revers convex. El catàleg descriu una vora d’escriptura cúfica al voltant d’una estrella central i deixa explícitament oberta la lectura. Es pot descriure l’estrella encara que les lletres no es puguin llegir amb seguretat. La fitxa identifica l’empremta i el suport, sense indicar cap element que hi hagi quedat enganxat.
La tinta deixa un altre tipus de rastre sobre paper. Pots anotar les zones clares i fosques i indicar si els traços són nítids, tènues o interromputs. El color d’una imatge digital pot variar segons la llum, la superfície i l’estat de la marca. Per identificar la composició de la tinta calen més proves. A la guia de tintes dels manuscrits islàmics hi ha exemples de com es distingeix el color visible d’un material identificat.
A quin esdeveniment correspon la data?
L’Ashmolean data la matriu de llautó amb mànec fix de l’any 1331 de l’hègira, és a dir, 1912–1913 de l’era comuna, segons la data gravada a la base. També recull les dades d’una etiqueta antiga lligada a la peça, que indica una compra el juny de 1916. La primera data forma part del dibuix de la base. La segona correspon al recorregut posterior de l’objecte. L’etiqueta relaciona el segell amb un membre de la guàrdia costanera dels voltants de Bodrum. El museu presenta aquesta relació com a informació de l’etiqueta.
La fitxa de la galeria islàmica del British Museum identifica la peça 1878,1220.10 com un segell de cornalina de 2,60 per 3,00 centímetres, adquirit el 1878. La fitxa pública no en dona la data de fabricació. Si compares la peça amb la matriu datada de l’Ashmolean, anota a quin camp correspon cada data. «Adquirit el 1878» i «1331 de l’hègira gravat a la cara» són dues dades diferents. Per datar una empremta concreta cal una altra font.
Una empremta pot mostrar una data que s’ha transferit amb el dibuix. La data de còpia d’un manuscrit pot sortir d’un altre lloc, com ara el colofó. Quan descriguis la pàgina, indica les dates per separat. Si la fitxa dona una conversió, posa-la al costat de la data del calendari original. Mantén expressions com «probablement» o «cap a» al costat de l’esdeveniment a què fan referència.
Com ajuda una empremta a seguir el recorregut d’un manuscrit
Evyn Kropf, en un estudi per a la Biblioteca de la Universitat de Michigan, compara indicis de dos manuscrits en persa. El colofó d’Isl. Ms. 350, conservat a Michigan, indica que la còpia es va acabar a Delhi cap al febrer del 1744, l’any 1156 de l’hègira, per encàrrec de Shīr Jang Bahādur. Un altre manuscrit, Suppl. pers. 288 de la Biblioteca Nacional de França, té una empremta a l’anvers del primer foli al costat d’una nota d’inventari. Kropf hi llegeix el nom Muʿizz al-Dawlah Shīr Jang Bahādur i la data de 1172 de l’hègira, que correspon a 1758–1759 de l’era comuna.
Les dates i el context permeten relacionar la persona esmentada a l’empremta francesa amb qui va encarregar la còpia segons el colofó de Michigan. Són dos testimonis diferents. A Michigan hi ha el colofó. Al manuscrit francès hi ha l’empremta i la nota propera. L’estudi presenta també com a probable una identificació biogràfica més concreta de Shīr Jang. Encara caldrien altres proves per saber quina matriu va deixar l’empremta i com van passar els manuscrits d’unes mans a les altres.
Quan citis una marca, dona plegades la signatura del manuscrit i la referència del foli. Un retall de la fotografia pot fer més fàcil la lectura de l’empremta. La referència permet recuperar tota la pàgina. El context és important si en un altre volum apareix un nom semblant o si l’estudi proposa més d’una lectura. Per trobar altres maneres de seguir la història d’un llibre, consulta la guia de procedència dels manuscrits islàmics.
Què es pot establir a partir d’un nom, una escriptura o un emblema
Quan el catàleg dona un nom, pregunta’t què s’ha identificat. Una lectura identifica lletres a la cara del segell o a l’empremta. Una atribució vincula una peça o una marca a una persona històrica a partir d’altres proves. Determinar qui tenia l’eina o la feia servir en un moment precís és una qüestió separada. La forma de les lletres pot avalar una lectura, el context del document ajuda a interpretar una marca i els registres d’adquisició o ús poden aclarir la història de la peça.
El Met dona el nom gravat al lapislàtzuli i manté els matisos sobre la data i el lloc de fabricació. Al segellament egipci de l’Ashmolean es pot reconèixer un tipus d’escriptura i un motiu, mentre que el text encara no es pot llegir amb seguretat. El cas de Michigan dona context a un nom en llegir una empremta datada al costat d’un document independent sobre l’encàrrec de la còpia. Un peu d’imatge curt pot conservar el grau de certesa de cada cas i indicar propietat quan la documentació ho permet.
El dibuix també pot tenir nom propi. La tugra otomana és l’emblema cal·ligràfic d’un governant. Quan el catàleg reconeix una tugra en un document, identifica el dibuix. El material i la descripció de la tècnica ajuden a explicar com s’hi va incorporar. De manera semblant, identificar l’escriptura nastaʿliq a la cara d’un segell descriu la forma de les lletres. La lectura identifica el text concret. Per a exemples centrats en aquest emblema, consulta la guia de la tugra otomana.
Com comparar dues imatges de catàleg
Observa tota la peça o tota la pàgina abans d’ampliar les lletres. Anota el museu o la biblioteca, el número d’inventari o la signatura, el material i les mides. Indica si la fotografia mostra una eina, una empremta, una còpia feta amb motlle en una data posterior o una imatge invertida per facilitar la lectura. Si la matriu té diverses cares, identifica amb el número o el peu de la foto la cara que mires. Registra els girs o les inversions que facis durant la comparació.
Fes servir trets que es puguin localitzar a totes dues imatges. Una vora exterior i un ornament asimètric ajuden a posar les imatges en el mateix sentit abans de comparar la forma i la separació de les lletres. A banda de cada traç, observa la posició del text respecte de la vora. Un cantó que falta a l’empremta pot ser resultat de l’estat del suport o del contacte irregular. Noms semblants poden aparèixer dins de marcs diferents. La coincidència visual és més sòlida quan les mides i les fitxes també l’avalen.
Escriu una descripció que es limiti al que pots observar. Una peça solta es pot descriure com una pedra gravada i acompanyar de la lectura del catàleg i la incertesa sobre la muntura inicial. En una marca de manuscrit, pots indicar el foli, la data donada per la biblioteca i una nota al marge. La guia de l’Archives and Records Association explica per què cal registrar la descripció de l’empremta amb la imatge del document complet quan s’ha conservat. D’aquesta manera, altres lectors poden comprovar la interpretació.
Fonts de museus i arxius
- Ashmolean Museum, introducció al catàleg de segells i talismans islàmics
- Metropolitan Museum of Art, anell de segell de lapislàtzuli 41.160.280
- Ashmolean Museum, matriu oval de llautó EAX.3445
- Museu d’Art del Comtat de Los Angeles, segell otomà giratori M.2002.1.561
- Ashmolean Museum, segellament en argila estampada EAX.3463
- Galeria islàmica del British Museum, segell de cornalina 1878,1220.10
- Biblioteca de la Universitat de Michigan, estudi d’Evyn Kropf sobre Isl. Ms. 350
- Archives and Records Association, guia de catalogació i registre de segells





