Quina és la finalitat de la cerimònia de l’aqiqa?

Quina és la finalitat de la cerimònia de l’aqiqa?

Muslim Post Editorial Desk@muslimpost

L’aqiqa expressa gratitud a Al·là pel naixement. Consulta les fonts sobre el setè dia, el nom, la donació de plata i el repartiment de menjar.

L’aqiqa és un ritu islàmic que marca el naixement d’una criatura. El seu propòsit és donar gràcies a Al·là per aquest naixement. L’acte central és una ofrena animal en nom del nadó. Compartir-ne la carn pot fer arribar l’alegria a parents, veïns i llars que necessiten suport. En el parlar quotidià, el mot aqiqa, també escrit aqiqah, pot referir-se a la trobada familiar que celebra l’arribada del nadó.

Els reculls sunnites de hadits i les explicacions jurídiques donen detalls sobre l’ofrena, el dia, el nom i la caritat. Una narració transmet una paraula o una acció del profeta Muhàmmad. Un jurista explica com entén diversos relats. La invitació indica com té previst celebrar-ho la família. Consultar cada font en el seu context ajuda a entendre per què dues famílies poden celebrar un naixement de maneres diferents.

Per què l’aqiqa expressa gratitud per un naixement?

Al Sahih al-Bukhari 5472, Salman ibn Amir al-Dabbi transmet unes paraules que vinculen una ofrena amb el naixement d’un nen. A la mateixa pàgina hi ha un altre intercanvi sobre la persona de qui al-Hasan al-Basri havia sentit un relat sobre l’aqiqa. El primer passatge estableix el vincle amb el naixement. El segon n’aclareix un detall de transmissió. El títol del capítol tracta d’apartar allò que causa mal al nen i mostra on va situar el text el compilador.

La institució egípcia Dar al-Ifta explica el propòsit del ritu en el seu dictamen en àrab sobre l’aqiqa i el repartiment. Hi presenta l’aqiqa com una manera d’agrair a Al·là el do d’una criatura. En aquest context jurídic, el terme fa referència a l’ofrena. En una invitació familiar pot designar tot l’acte de benvinguda, en què els parents poden conèixer el nadó, sentir-ne el nom o compartir un àpat.

Les narracions també expliquen com va canviar la pràctica. A les Sunan Abi Dawud 2843, Burayda recorda un costum de naixement que seguia la seva comunitat abans de l’islam i descriu què va canviar després. Dar al-Ifta cita aquest relat quan tracta la història del ritu. Burayda parla d’allò que recorda del seu entorn. El text permet situar un exemple històric al costat de les explicacions posteriors sobre el sentit de l’aqiqa.

Quines fonts expliquen l’ofrena i el seu valor religiós?

Al Jamiʿ al-Tirmidhi 1516, Umm Kurz fa una pregunta sobre l’aqiqa. La resposta transmesa parla de dos ovins per a un nen i d’un per a una nena. En la versió citada de les Sunan Abi Dawud 2841, Ibn Abbas explica que Muhàmmad va fer una ofrena per cadascun dels seus nets Hasan i Husayn, i esmenta un moltó per a cadascú. Una font enregistra la resposta a una pregunta i l’altra explica dos casos particulars. Els relats ajuden a entendre per què una recomanació i la quantitat que un jurista considera suficient poden ser diferents.

Al Muwatta de Malik, llibre 26, relat 7, Malik descriu el costum de la seva comunitat, que preveia un oví per a un nen o una nena. Presenta l’aqiqa com una pràctica aconsellable. També esmenta que la família en pot menjar i en pot donar una part com a caritat. En el dictamen citat, Dar al-Ifta descriu l’aqiqa com una pràctica molt recomanada. La institució considera suficient un oví per a un nen o una nena i en recomana dos per a un nen. Aquesta és la posició expressada en aquell document.

Quan dues explicacions indiquen quantitats diferents, cal fixar-se en el tipus de font que utilitza cadascuna. Pot ser la resposta a una pregunta, el relat d’un fet o la interpretació que dona un jurista. La guia sobre com llegir un hadit i la seva cadena de transmissió explica com trobar-ne les paraules, les persones que les han transmeses i el número de referència dins el recull.

Per què les famílies parlen del setè dia?

El setè dia apareix al relat de Samura del Jamiʿ al-Tirmidhi 1522. El text vincula l’ofrena amb aquell dia i esmenta dos altres actes que acompanyen la benvinguda del nadó, posar-li nom i afaitar-li els cabells. Aquesta referència ajuda a entendre per què les fonts posteriors expliquen plegats els tres detalls.

L’Oficina del Muftí dels Territoris Federals de Malàisia tracta el setè dia com el preferent a la seva resposta a una pregunta sobre una data anterior. Es refereix a una opinió de l’escola xafiïta que admet fer l’ofrena abans o després del setè dia, un cop ha nascut la criatura. L’explicació en anglès de Dar al-Ifta sobre l’aqiqa també permet fer-la després del naixement i indica dies recomanats. Llegint la pregunta amb la resposta es pot veure quina situació aborda cada institució.

Preguntar quan es farà l’aqiqa pot voler dir demanar el dia de l’ofrena o el dia de la trobada. El relat de Samura dona la referència del ritu. El missatge de la família diu quan es podran veure els parents. Si el missatge anuncia un dinar, la data informa els convidats de quan els esperen.

Com apareixen a les fonts el nom i la donació de plata?

Samura cita la imposició del nom en el relat sobre el setè dia. El Sahih Muslim 2315 dona un altre exemple. Segons Anas, Muhàmmad va dir que aquella nit li havia nascut un fill i que li havia posat el nom d’Ibrahim. Les dues fonts esmenten el nom en situacions diferents. Una família pot haver-lo triat abans i fer-lo públic més endavant quan es reuneix amb els parents.

Un altre relat vincula els cabells del nadó amb una donació. Al Muwatta de Malik, llibre 26, relat 2 es diu que Fàtima va donar plata que pesava tant com els cabells dels seus fills. El passatge esmenta Hasan, Husayn, Zaynab i Umm Kulthum. El Jamiʿ al-Tirmidhi 1519 també conserva una narració sobre una donació de plata vinculada a Hasan. Al text àrab, al-Tirmidhi hi assenyala que hi ha una interrupció en la cadena de transmissió. L’observació fa referència a aquell relat concret.

En aquestes fonts el lliurament de plata es presenta com una almoina voluntària, o sadaqa. Repartir una porció de carn de l’ofrena és una altra manera de compartir. Es pot indicar la font que explica què va fer Fàtima i la que parla de repartir menjar, a fi que cadascuna sigui fàcil de trobar. La guia sobre sadaqa i zakat explica el vocabulari de les aportacions voluntàries i de les obligatòries.

Qui participa en l’àpat o rep una part de la carn?

Malik parla d’un àpat familiar i d’una part que es dona com a almoina. Al seu dictamen sobre el repartiment de l’aqiqa, Dar al-Ifta tracta dels àpats, els obsequis i l’ajuda. Afirma que la família en pot menjar i en pot compartir amb parents, veïns i persones necessitades. Segons la institució es poden donar tant aliments cuinats com porcions sense cuinar.

El mateix document cita juristes anteriors. Al-Mardawi, de l’escola hanbalita, presenta dividir en tres parts per a la llar, per fer obsequis i per donar com a almoina com un repartiment recomanat en la seva escola. També admet que la família en mengi més. El jurista malikita al-Kharashi parla de donar menjar a la família, als veïns i a persones amb diferents recursos econòmics. Si un quadre mostra tres parts iguals, les atribucions permeten trobar d’on surt aquesta manera de repartir i quin marge dona l’autor.

Un àpat a casa permet reunir la gent que pot assistir-hi. Una ració per als veïns o per a llars que necessiten suport pot arribar a persones que són en altres llocs. La possibilitat d’arribar a més gent ajuda a entendre el significat social de l’aqiqa més enllà del grup que seu a taula.

Què pot anunciar una invitació a l’aqiqa?

A Egipte, el dictamen de Dar al-Ifta sobre la celebració anomenada subuʿ tracta el costum d’oferir dolços i regals als infants i als convidats. La institució ho descriu com un costum social que pot expressar gratitud, repartir alegria i mantenir els vincles amb els parents. El text també comenta per separat l’ofrena de l’aqiqa. Per això una família egípcia pot esmentar els dos costums en parlar d’un mateix naixement.

Una invitació pot fer servir només el mot aqiqa per anunciar que es podrà conèixer el nadó i menjar plegats. Una família també pot anunciar el naixement i repartir aliments sense organitzar una gran reunió. El missatge pot indicar si proposen una visita, un dinar o l’anunci del nom. Les fonts religioses expliquen per què l’ofrena està relacionada amb el naixement.

Com participa un programa benèfic en aquesta ocasió?

El programa d’aqiqa d’Islamic Relief Worldwide explica com l’organització fa arribar carn a llars necessitades en nom dels donants. L’informe anual de 2024 d’Islamic Relief Bangladesh recull l’aqiqa com un tipus d’ajuda alimentària. Un altre passatge explica el repartiment per l’Eid al-Adha. L’informe documenta com una organització concreta descriu la seva activitat.

L’aqiqa es vincula al naixement d’una criatura. En el context de l’Eid al-Adha, qurbani designa l’ofrena associada a la festivitat que es presenta a la guia de les dues celebracions de l’Eid. Els dos programes poden repartir menjar. El nom de cadascun n’indica el motiu, i un informe pot concretar a quines llars arriba el suport.

Si una família vol compartir per mitjà d’una entitat, pot consultar a qui s’adreça el programa i on es dóna compte de les seves activitats. La guia per comprovar una entitat abans de donar explica com localitzar el registre públic i els informes. Les fonts antigues donen el marc del ritu d’agraïment pel naixement. Els documents de l’entitat mostren com un programa concret fa arribar aliments a altres famílies.