
Fundació de Bagdad el 762: Ciutat Rodona, al-Mansur, plànol i llegat
Explicació documentada de per què al-Mansur fundà Bagdad, com es reconstrueix Madinat al-Salam, què significaven les quatre portes i com la metròpoli superà el cercle.
Explicació documentada de per què al-Mansur fundà Bagdad, com es reconstrueix Madinat al-Salam, què significaven les quatre portes i com la metròpoli superà el cercle.
Dades essencials
- Data: Construction began in 762 CE (145 AH)
- Lloc: Western bank of the Tigris, central Iraq
- Resultat: La fundació del 762 creà un nucli palatí circular al voltant del qual cresqué una metròpoli molt més extensa.
Seqüència breu
- Al-Mansur tria un lloc al Tigris
- La construcció comença el 762
- El recinte circular ordena quatre portes i el centre de la cort
- Mercats i barris creixen fora de les muralles
Com llegir les fonts
Distingiu el text alcorànic, les tradicions musulmanes compilades després i l'anàlisi acadèmica moderna. Una data o ruta aproximada no és certesa.
Lectures relacionades
- Cronologia de l'edat d'or islàmica: Bagdad, traducció, ciència i medicina
- Cronologia de la història islàmica: fets clau des del 570 fins avui
- Revolució abbàssida, 747-750: causes, cronologia, batalla del Zab i conseqüències
- Batalla de Talas, 751: conflicte Tang-abbàssida, importància i mite del paper
- Casa de la Saviesa de Bagdad: història, traducció i el mite de 1258
- Al-Khwarizmi: àlgebra, algoritmes, biografia, obres i llegat
- Caiguda de Bagdad el 1258: data, setge, conseqüències i fonts
- Al-Biruni: radi terrestre, Índia, astronomia i mètodes
- Jabir ibn Hayyan: alquímia, química, corpus jabirià i biografia
Fonts
- Smarthistory: The founding of Baghdad
- Cambridge World History: Baghdad, an imperial foundation
- The Metropolitan Museum of Art: The Art of the Abbasid Period
- UNESCO: History of Civilizations of Central Asia, Volume IV
- UNESCO World Heritage Centre: Samarra nomination dossier
- Library of Congress: Al-Idrisi and medieval geography
- British Museum: Abbasid coin dated from 762
Articles relacionats

Batalla d'Ayn Jalut de 1260: data, Qutuz, Baybars, Kitbuqa i conseqüències
El mètode separa esclavització forçada, formació, manumissió i rang posterior; tracta Bahri i Burji com a etiquetes històriques, no com a dinasties ètniques simples; explica que Ayn Jalut va aturar un exèrcit de campanya il-kànida, però no fou la primera derrota mongola ni la fi de totes les guerres; i diferencia la fi estatal de 1517 de la continuïtat de cases i institucions mameluques.

Batalla de Manazkert de 1071: data, Romà IV, Alp Arslan i què va canviar
Distingiu els grans seljúcides, les branques regionals i Rum. Les dates 1040, 1055, 1071, 1157, 1194 i 1307/1308 responen preguntes diferents; Manazkert no substituí la població de cop ni les institucions seljúcides formaven un estat centralitzat modern.

Va decaure l'Imperi otomà després de Solimà? Transformació, reforma i final de l'imperi
Distingiu les dates convencionals de les proves datades i la cort de les províncies i comunitats. No convertiu els canvis posteriors a 1600 en un declivi continu, i separeu la derrota de 1918, el soldanat de 1922, la república de 1923 i el califat de 1924.

Shah Abbas I, Isfahan, Nova Julfa i el comerç safàvida de la seda
Relaciona les reformes d'Abbas, la nova capital, el desplaçament forçat a Nova Julfa, les xarxes armènies i la seda.

Com l'Iran safàvida esdevingué xiïta duodecimà mitjançant política estatal i xarxes clericals
Explica una transformació religiosa llarga i desigual mitjançant ritual, educació, dret, patronatge, coerció i migració d'erudits.

Shah Ismail I, la fundació safàvida i la batalla de Txaldiran
Guia crítica sobre l'ascens d'Ismail, el suport qizilbash, la fundació de 1501, la derrota de 1514 i la supervivència estatal.
Comentaris
comments.comments (0)
Please login first
Sign in