L'Associació d'Uigurs de França exigeix més atenció internacional a la crisi uigur i organitza activitats clau

Introducció: El clam per la justícia al cor d'Europa

Avui dia, la greu crisi que pateixen els musulmans uigurs oprimits al Turquestan Oriental no és només el problema d'una nació, sinó que s'ha convertit en una prova per a la consciència de tota la comunitat islàmica i de la humanitat. L'Associació d'Uigurs de França (Association des Ouïghours de France) es manté al capdavant d'aquesta lluita, exigint que la comunitat internacional, especialment el món occidental i els països islàmics, no romanguin en silenci davant d'aquesta opressió. A principis de 2026, aquesta associació ha portat la causa uigur a una nova etapa mitjançant l'organització d'una sèrie d'activitats a gran escala.

Activitats recents i repressió transnacional xinesa

El 20 de gener de 2026, l'Associació d'Uigurs de França i l'Institut Uigur d'Europa (IODE) van inaugurar oficialment el seu nou centre a París. Aquest centre es considera un baluard important per a la preservació de la cultura uigur i la incidència política. Malgrat que el règim xinès va intentar bloquejar aquest esdeveniment pressionant els funcionaris locals francesos, l'objectiu es va assolir gràcies a la ferma voluntat dels defensors de la justícia.

A més, els activistes uigurs a França s'enfronten contínuament a la "repressió transnacional" de la Xina. Segons dades revelades el febrer de 2026, les autoritats xineses van contactar amb uigurs residents a París, com Abdurahman Tohti i Mirkamil Turgun, per intentar obligar-los a espiar la seva pròpia comunitat. Aquestes intimidacions, lluny de debilitar la voluntat de la comunitat uigur, han enfortit encara més la seva veu en l'escena internacional.

Lluita legal: Demanda contra empreses tecnològiques

L'Associació d'Uigurs de França no es limita a les protestes, sinó que també combat la maquinària d'opressió xinesa per vies legals. El setembre de 2025, juntament amb el Congrés Mundial Uigur, es va presentar una demanda davant el tribunal de París contra empreses tecnològiques xineses com Huawei, Hikvision i Dahua. Aquestes empreses estan acusades de complicitat en el genocidi uigur mitjançant la tecnologia de reconeixement facial i els sistemes de vigilància massiva al Turquestan Oriental. Aquesta acció legal serveix com un fort senyal d'alerta perquè les empreses europees no inverteixin en violacions dels drets humans.

La responsabilitat de l'Ummah i la perspectiva religiosa

L'Islam ens ensenya que "els musulmans són com els membres d'un sol cos; si un membre pateix, tot el cos se'n ressent". La destrucció de mesquites al Turquestan Oriental, la crema d'exemplars de l'Alcorà i l'obligació de milions de musulmans a renunciar a la seva fe és un dolor per a tota la comunitat. L'Associació d'Uigurs de França critica durament el silenci dels països islàmics, especialment de l'Organització per a la Cooperació Islàmica (OCI), en favor dels interessos econòmics amb la Xina.

Defensar la justícia és una exigència de la fe. L'Alcorà ordena: "Oh, creients! Sigueu ferms en la justícia" (Sura An-Nisa, versicle 135). La lluita dels nostres germans uigurs a França no és només una lluita política, sinó una gihad entre la veritat i la falsedat, entre l'opressió i la justícia. Les "mesures concretes" que demanen a la comunitat internacional inclouen condicionar les relacions econòmiques amb la Xina al respecte dels drets humans i prohibir els productes fabricats amb treballs forçats.

Dilnur Reyhan i les pressions polítiques

Una altra figura clau de l'Associació d'Uigurs de França, la doctora Dilnur Reyhan, s'ha convertit en objectiu de l'ambaixada xinesa. L'octubre de 2025, va ser portada a judici arran d'una denúncia de l'ambaixada xinesa. Tot i que va ser multada sota el càrrecre de "danys a la propietat", el procés judicial va exposar com la Xina intenta sufocar la llibertat d'expressió fins i tot en països democràtics com França. Les paraules de Dilnur Reyhan al tribunal van ser la veu de tot el poble uigur: "No hauria d'haver estat acusada pels tribunals francesos, sinó protegida dels intents de la Xina de silenciar-me".

Conclusió: Esperança i resistència

Les activitats de l'Associació d'Uigurs de França ens demostren que, per molt greu que sigui l'opressió, la veu de la veritat no es pot apagar mai. Exigir més atenció internacional a la crisi uigur no és només una demanda política, sinó un deure humà i religiós. Com a musulmans, hem de fer costat als oprimits allà on siguin i protegir els seus drets. Aquesta lluita a França és un pas important cap a la llibertat del Turquestan Oriental i la victòria de la justícia.