L'Associació Internacional de Científics Uigurs organitza una conferència internacional per debatre vies de preservació de la identitat cultural i el llegat científic uigur davant els reptes globals actuals

Introducció: Un clam científic des del cor de la diàspora

Davant l'escalada dels reptes existencials que enfronta la nació uigur al Turquestan Oriental, i com a part d'una estratègia per reunir les ments uigurs a l'exili, l'**Associació Internacional de Científics Uigurs** va organitzar una conferència internacional d'alt nivell a principis de 2026. Aquesta trobada arriba en un moment crític, en què la identitat islàmica i cultural dels uigurs és objecte d'intents sistemàtics d'esborrat, convertint la preservació del llegat científic i intel·lectual en una necessitat legítima i civilitzatòria inajornable. Aquest fòrum científic no ha estat només una reunió acadèmica, sinó un "front intel·lectual" que busca recuperar el relat històric dels uigurs com a part fonamental de l'antiga civilització islàmica [uyghurcongress.org](https://www.uyghurcongress.org/ar/).

Context de la conferència: Enfrontar el genocidi cultural mitjançant la ciència

La conferència es va inaugurar sota el lema "Preservar la identitat en temps de canvis", amb una àmplia participació d'acadèmics i investigadors d'arreu del món, especialment de Turquia, Europa i els Estats Units. Les sessions inaugurals es van centrar a diagnosticar la crua realitat al Turquestan Oriental, on informes internacionals indiquen la continuïtat de les polítiques de "sinització" forçada que tenen com a objectiu la llengua i la religió [akademiye.org](https://akademiye.org/ug/).

Els ponents van subratllar que la batalla actual no és només política, sinó una lluita per la consciència i la memòria. Mentre les autoritats xineses intenten reescriure la història de la regió per desvincular-la de les seves arrels islàmiques i turqueses, l'Associació Internacional de Científics Uigurs treballa en la documentació de manuscrits científics i producció literària que es remunta a més de mil anys. Aquest esforç científic representa la primera línia de defensa contra els intents d'esborrar la memòria col·lectiva d'un poble que constitueix un pilar important de la comunitat islàmica [uyghurstudy.org](https://uyghurstudy.org/ar/).

Primer eix: Protecció de la identitat islàmica i lingüística

La conferència va debatre àmpliament la qüestió de la "llengua materna" com el vehicle que transporta la fe i la cultura. Atesa la prohibició de la llengua uigur a les escoles del Turquestan Oriental, l'Associació ha llançat iniciatives per crear plataformes educatives digitals i desenvolupar currículums escolars per als nens a la diàspora, garantint així la continuïtat de l'idioma [uyghurhjelp.org](https://uyghurhjelp.org/).

Des de la perspectiva islàmica, els científics participants van considerar que preservar la llengua uigur és preservar la religió, ja que és la llengua en què s'han escrit milers de volums d'exegesi (tafsir), jurisprudència (fiqh) i sufisme. També es va abordar la destrucció de mesquites i llocs històrics, destacant que aquests espais no eren només llocs de culte, sinó centres d'irradiació científica que van formar grans erudits que van contribuir a enriquir la biblioteca islàmica [newlinesinstitute.org](https://newlinesinstitute.org/uyghurs/uyghur-heritage-and-the-charge-of-cultural-genocide-in-xinjiang/).

Segon eix: El llegat científic uigur i les seves contribucions civilitzatòries

Es van dedicar sessions específiques a parlar del llegat científic oblidat dels uigurs. Es van destacar figures històriques com **Mahmud al-Kashgari**, autor del "Dīwān Lughāt al-Turk", i **Yusuf Khass Hajib**, autor del "Kutadgu Bilig" (La ciència de la felicitat). Aquests savis no eren només lingüistes, sinó filòsofs i sociòlegs que van establir les bases de l'administració, el govern i l'educació al món islàmic [wikipedia.org](https://ar.wikipedia.org/wiki/%D8%A7%D9%84%D9%85%D8%A4%D8%AA%D9%85%D8%B1_%D8%A7%D9%84%D8%A3%D9%88%D9%8A%D8%BA%D9%88%D8%B1%D9%8A_%D8%A7%D9%84%D8%B9%D8%A7%D9%84%D9%85%D9%8A).

Així mateix, els investigadors van revisar les contribucions uigurs a la medicina clàssica (medicina uigur), que combina la saviesa grega, àrab i asiàtica, i com aquesta ciència pot trobar el seu lloc en la medicina contemporània si se'n preserven els orígens i es desenvolupen acadèmicament. Recuperar aquest llegat científic retorna als uigurs la confiança en si mateixos com una nació productora de coneixement, i no només com una víctima de l'opressió [uyghurstudy.org](https://uyghurstudy.org/ar/2024/07/02/%d9%85%d8%b3%d8%a7%d9%87%d9%85%d8%a9-%d8%af%d8%b1%d8%a7%d8%ac%d8%a7%d8%aa-%d9%88%d8%aa%d8%b1%d8%ac%d9%85%d8%a7%d8%aa-%d8%b9%d9%84%d9%85%d8%a7%d1%81-%d8%a7%d9%84%d8%a3%d9%88%d9%8A%d8%ba%d9%88%d8%b1/).

Tercer eix: Reptes geopolítics i la responsabilitat de l'Ummah

La conferència no va oblidar el vessant polític i geopolític, criticant el silenci internacional, especialment d'alguns països islàmics, respecte al que succeeix al Turquestan Oriental. Els acadèmics van assenyalar que la qüestió uigur és una prova real per als principis de solidaritat islàmica.

En el context dels esdeveniments de 2026, es va analitzar l'impacte de les relacions econòmiques internacionals en els drets humans, advertint que els interessos comercials no han de prevaldre sobre la vida i la identitat dels musulmans [uyghurcongress.org](https://www.uyghurcongress.org/ar/). També es va valorar positivament el paper de Turquia com a bressol de l'activitat científica uigur, fent una crida a l'Organització per a la Cooperació Islàmica per actuar amb més fermesa contra les violacions culturals i religioses [aa.com.tr](https://www.aa.com.tr/ar/%D8%AA%D8%B1%D9%83%D9%8A%D8%A7/%D8%AA%D8%B1%D9%83%D9%8A%D8%A7-%D8%AA%D8%AF%D8%B9%D9%88-%D9%84%D8%A7%D8%AD%D8%AA%D8%B1%D8%A7%D9%85-%D9%88%D8%B6%D9%85%D8%A7%D9%86-%D8%A7%D9%84%D9%87%D9%82%D9%88%D9%8A%D8%A9-%D8%A7%D9%84%D8%AB%D9%82%D8%A7%D9%81%D9%8A%D8%A9-%D9%88%D8%A7%D9%84%D8%AF%D9%8A%D9%86%D9%8A%D8%A9-%D9%84%D9%84%D8%A3%D9%88%D9%8A%D8%BA%D9%88%D8%B1/2000000).

Recomanacions i resultats: Un full de ruta per al futur

La conferència va concloure amb un conjunt de recomanacions estratègiques: 1. **Creació d'un centre digital mundial del llegat uigur**: per recopilar i arxivar tots els manuscrits, llibres i documents històrics. 2. **Foment de beques per a investigadors uigurs**: per donar suport a la nova generació de científics en humanitats, ciències socials i tecnologia. 3. **Llançament de l'"Enciclopèdia Uigur Mundial"**: per servir com a referència acadèmica que corregeixi les falsedats històriques difoses per la propaganda xinesa [uyghur-institute.org](https://uyghur-institute.org/). 4. **Activació de la diplomàcia científica**: mitjançant aliances amb universitats del món islàmic i d'Occident per donar a conèixer la causa uigur des d'una perspectiva acadèmica [isupportuyghurs.org](https://isupportuyghurs.org/).

Conclusió: La ciència com a eina d'alliberament

La conferència de l'Associació Internacional de Científics Uigurs de 2026 envia un missatge clar: els pobles no moren mentre les seves ments es mantinguin creatives i la seva memòria viva. Preservar el llegat científic i cultural uigur no és un luxe intel·lectual, sinó un acte de resistència real contra el genocidi. La comunitat islàmica ha d'entendre que defensar la identitat uigur és defensar una part de si mateixa, i que la ciència i els savis són els veritables líders en aquesta batalla per la supervivència. La història recordarà que els científics uigurs, malgrat el desplaçament i el dolor, van rebutjar rendir-se i van continuar portant la torxa del coneixement per il·luminar el camí cap a la llibertat del Turquestan Oriental.