El Congrés Mundial Uigur demana a la comunitat internacional accions fermes per aturar les greus violacions dels drets humans al Turquestan Oriental

Introducció: La ferida oberta de la Umma al Turquestan Oriental

Davant l'escalada de la repressió sistemàtica exercida per les autoritats xineses contra els musulmans uigurs, el **Congrés Mundial Uigur** (WUC) s'alça com l'única veu legítima que assumeix la responsabilitat de defensar els drets d'un poble que pateix un extermini ètnic i religiós al cor de l'Àsia Central. Amb l'arribada de febrer de 2026, el Congrés ha llançat un nou crit d'auxili dirigit a la consciència mundial i als estats islàmics, subratllant que el silenci internacional ja no és només una negligència, sinó una complicitat que alimenta la maquinària repressiva xinesa. La qüestió del Turquestan Oriental no és només un conflicte de drets humans, sinó una prova real per als principis de justícia i dignitat humana i, sobretot, una causa humanitària i de fe que afecta el cor de la comunitat islàmica global [1.14](https://dukva.org).

Un crit des del cor del patiment: crides a l'acció internacional el 2026

El mes de febrer de 2026 ha estat testimoni d'intensos moviments diplomàtics per part del Congrés Mundial Uigur, que ha instat la comunitat internacional, especialment les Nacions Unides i les grans potències, a anar més enllà de la retòrica de condemna i a començar a prendre mesures punitives concretes. En una declaració recent, el Congrés va instar el govern britànic, coincidint amb la visita del primer ministre Keir Starmer a Pequín el gener de 2026, a situar el dossier del genocidi uigur al capdavant de l'agenda, advertint que els interessos econòmics no s'han de construir sobre la sang d'innocents [1.19](https://shiawaves.com).

Així mateix, el Congrés ha enviat una crida a la nova administració nord-americana, demanant-li que activi els mecanismes del "Consell de Pau" (Board of Peace) per abordar la qüestió del Turquestan Oriental amb la mateixa serietat que altres crisis internacionals, insistint en la necessitat de reconèixer el conflicte com una qüestió de "descolonització" i no simplement com un afer intern xinès [1.12](https://ianslive.in) [1.15](https://east-turkistan.net). Aquestes demandes arriben en un moment crític, en què el Congrés busca obtenir un reconeixement internacional més ampli de la comissió de crims contra la humanitat que assoleixen el nivell de genocidi.

Documentant les violacions: dels camps de detenció a la "presó digital" oberta

Segons l'"Índex de violacions dels drets humans al Turquestan Oriental per al 2025", presentat per organitzacions de drets humans en coordinació amb el Congrés, la repressió xinesa ha passat d'una fase de detencions massives a una fase d'"institucionalització" i vigilància tecnològica extrema [1.28](https://turkistantimes.com). Investigadors uigurs descriuen la situació actual com una transformació en una "presó digital oberta", on s'utilitzen tecnologies d'intel·ligència artificial i vigilància biomètrica per rastrejar cada moviment dels musulmans a la regió [1.21](https://arabi21.com).

Els darrers informes de febrer de 2026 indiquen la continuïtat de les polítiques de treballs forçats. L'Organització Internacional del Treball (OIT) ha revelat la implicació de milions d'uigurs en programes de transferència de mà d'obra forçada sota amenaça de detenció [1.2](https://uyghurcongress.org) [1.4](https://ianslive.in). Aquesta esclavitud moderna no només busca l'explotació econòmica, sinó que pretén desmantellar els vincles familiars i comunitaris, allunyant els pares dels seus fills en un intent d'esborrar la identitat islàmica de les noves generacions.

El deure de la Umma islàmica: el suport als oprimits com a obligació religiosa

Des d'una perspectiva islàmica autèntica, la qüestió del Turquestan Oriental continua sent una ferida profunda en el cos de la Umma. El principi profètic que vincula els creients com un "sol cos" imposa als països islàmics una responsabilitat històrica i moral. No obstant això, el Congrés Mundial Uigur critica durament el silenci sospitós que impera en moltes capitals islàmiques, qualificant-lo d'"hipocresia geopolítica" que prioritza els préstecs i les inversions xineses per sobre del suport als germans de fe [1.14](https://dukva.org).

L'atac a les mesquites, la prohibició del dejuni, la restricció de posar noms islàmics als fills i l'obligació de les dones uigurs de casar-se amb xinesos de l'ètnia Han són pràctiques que representen una guerra declarada contra l'Islam [1.10](https://uyghurcongress.org) [1.27](https://uyghurcongress.org). Per això, el Congrés considera que l'acció popular al món islàmic, a través de campanyes de boicot econòmic a productes vinculats al treball forçat i la conscienciació religiosa, és l'única via per pressionar els governs perquè canviïn les seves postures de complaença cap a Pequín [1.29](https://ihh.org.tr).

Repressió transnacional: la persecució dels activistes a l'exili

Les violacions xineses no s'aturen a les fronteres del Turquestan Oriental, sinó que s'estenen fins a arribar als activistes a la diàspora. Al febrer de 2026, el Congrés Mundial Uigur va expressar la seva profunda preocupació per l'augment del fenomen de la "repressió transnacional", on s'han documentat intents xinesos de pressionar activistes a París i Alemanya per espiar les seves comunitats o guardar silenci a canvi de la seguretat de les seves famílies a l'interior [1.2](https://uyghurcongress.org) [1.4](https://ianslive.in).

Així mateix, el Congrés ha advertit sobre la infiltració de la tecnologia de vigilància xinesa (com les càmeres Hikvision i Dahua) en aeroports i instal·lacions públiques europees, considerant-les eines d'espionatge i intimidació dirigides contra els dissidents fins i tot en els seus refugis segurs [1.2](https://uyghurcongress.org). En aquest context, el Congrés lidera accions legals a Espanya i França per exigir responsabilitats a les empreses implicades en aquestes violacions, afirmant que la justícia ha d'arribar als culpables allà on siguin.

Nova direcció i estratègia de resistència (2024-2027)

Després de l'èxit de la vuitena Assemblea General del Congrés celebrada a Sarajevo l'octubre de 2024, una nova direcció encapçalada per **Turgunjan Alawudun** ha assumit les seves funcions amb una visió centrada en una internacionalització més profunda de la causa [1.6](https://uyghurcongress.org) [1.11](https://turkistantimes.com). L'actual direcció es prepara per organitzar la "Tercera Cimera Uigur" i la "Cimera de la Joventut Uigur" a Munic el maig de 2026, amb l'objectiu d'establir estratègies a llarg termini per fer front als intents de la Xina d'esborrar la memòria col·lectiva del poble del Turquestan Oriental [1.3](https://uygurnews.com).

La nova direcció subratlla que la lluita uigur és una lluita per la supervivència, i que la força real resideix en la unitat i el manteniment de la identitat cultural i religiosa. Recentment, el Congrés ha elogiat les postures de països com el Japó, felicitant la nova primera ministra Sanae Takaichi pel seu suport als drets dels uigurs, fet que reflecteix l'èxit del Congrés en la construcció d'aliances internacionals que van més enllà de l'àmbit occidental tradicional [1.3](https://uygurnews.com) [1.5](https://uyghurcongress.org).

Conclusió: cap a una nova albada per al Turquestan Oriental

El Congrés Mundial Uigur, mentre continua el seu camí el 2026, posa el món davant les seves responsabilitats. Les violacions al Turquestan Oriental no són només xifres en informes de drets humans, sinó històries de milers de famílies trencades, mesquites destruïdes i dignitat trepitjada. La Umma islàmica està cridada avui, més que mai, a traduir els seus valors en accions i a comprendre que el suport als uigurs és el suport a la veritat i la justícia davant la tirania. La veu del Congrés seguirà sent alta fins que el Turquestan Oriental sigui lliure i el seu poble recuperi el dret a viure en pau i llibertat a la seva terra històrica, practicant la seva fe sense por ni angoixa.