Rebiya Kadeer analitza a fons la lluita per la llibertat del poble uigur i la situació internacional actual

Introducció: La crida de la mare espiritual del poble uigur

A principis de 2026, la lluita per la llibertat del poble del Turquestan Oriental ha entrat en una nova fase. La líder del moviment nacional uigur, Rebiya Kadeer, descrita sovint com la «mare espiritual del poble uigur», ha realitzat una anàlisi profunda sobre la greu opressió que pateix el seu poble i la complexitat de la situació internacional actual. A finals de 2025, a Washington, Kadeer es va reunir amb el president del Congrés de Mongòlia del Sud per subratllar la importància d'actuar conjuntament contra la política d'assimilació sistemàtica de la Xina [Font]. Va declarar novament al món que la qüestió uigur no és només un assumpte de drets humans, sinó una lluita per l'existència i la llibertat d'una nació.

Situació actual: Genocidi i treball forçat

Els informes de principis de 2026 indiquen que el govern xinès ha fet que les seves polítiques repressives al Turquestan Oriental siguin encara més encobertes i sistemàtiques. Un nou informe de l'Organització Internacional del Treball (OIT) de febrer de 2026 revela que el sistema de treball forçat organitzat per l'Estat continua vigent, amb milions d'uigurs desplaçats de les seves llars i obligats a treballar en fàbriques sota vigilància [Font]. Rebiya Kadeer ha qualificat aquesta situació d'«esclavitud moderna» i ha recordat que la comunitat islàmica no hauria de romandre en silenci davant d'aquesta opressió.

La persecució religiosa per part de la Xina també ha assolit nivells crítics, amb la demolició de mesquites, la prohibició de l'Alcorà i la criminalització de pràctiques com el dejuni, titllades d'«extremisme» [Font]. En el seu discurs, Rebiya Kadeer va emfatitzar: «La nostra lluita no és només per la terra, sinó per preservar la religió i la identitat que Al·là ens ha confiat».

Reaccions internacionals i canvis polítics

El febrer de 2026, l'interès per la qüestió uigur a l'escenari internacional es va intensificar. El govern dels EUA va anunciar noves restriccions de visat per als funcionaris xinesos implicats en la repatriació forçosa d'uigurs [Font]. Al mateix temps, el Congrés Mundial Uigur ha donat la benvinguda al suport de la nova primera ministra del Japó, Sanae Takaichi, als drets dels uigurs [Font].

Tot i reconèixer aquests passos dels països occidentals, Rebiya Kadeer ha cridat l'atenció sobre les operacions de «repressió transnacional» de la Xina. Informes recents han revelat que espies xinesos han amenaçat activistes uigurs a París i Alemanya, intentant silenciar-los prenent com a ostatges els seus familiars [Font]. Kadeer ha assenyalat que l'opressió xinesa no coneix fronteres, fet que fa necessària una unitat internacional.

La responsabilitat del món islàmic i el silenci de la Ummah

El punt més lamentable és que el secretari general de l'Organització de Cooperació Islàmica (OCI) es va reunir amb funcionaris xinesos a Pequín el gener de 2026 i va expressar el seu suport a les polítiques de la Xina [Font]. Aquest fet ha estat durament condemnat per la societat uigur i per Rebiya Kadeer, qui ha criticat els líders dels països islàmics per anteposar els interessos econòmics a la fraternitat religiosa.

Des d'una perspectiva islàmica, el patiment d'un musulmà és el patiment de tota la Ummah. Rebiya Kadeer ha fet una crida als pobles musulmans perquè, fins i tot si els governs callen, la ciutadania doni suport als seus germans uigurs amb oracions i ajuda material i moral. «Estem lluitant contra la conversió de les nostres mesquites en corrals de porcs i el matrimoni forçat de les nostres filles; això és una qüestió d'honor per a tot el món islàmic», va afirmar [Font].

Estratègia de lluita: Pau i autodeterminació

En parlar de l'estratègia del moviment nacional uigur, Rebiya Kadeer ha reiterat la importància de reclamar drets per vies pacífiques. Ha explicat que el poble uigur té dret a l'«autodeterminació» segons el dret internacional, i que l'etiqueta de «terrorisme» utilitzada per la Xina és només una excusa [Font].

El 5 de febrer de 2026 es va commemorar arreu del món el 29è aniversari de la massacre de Ghulja. En la seva declaració, Kadeer va dir que la sang dels màrtirs del passat no serà en va i que les noves generacions han de continuar la lluita [Font]. També va assenyalar que la «Tercera Cimera de Líders Uigurs», que se celebrarà a Munic el maig de 2026, serà crucial per definir el futur de la lluita [Font].

Conclusió: Confiança en la victòria de la justícia

Les anàlisis de Rebiya Kadeer demostren que la lluita per la llibertat del poble uigur no és només un moviment polític, sinó un xoc entre el dret i l'arbitrarietat, entre l'opressió i la justícia. Malgrat la complexitat de la situació internacional, la voluntat del poble uigur no s'ha trencat. En paraules de Kadeer: «El govern xinès pot destruir els nostres edificis, les nostres mesquites i els nostres centres comercials, però mai podrà vèncer l'esperit uigur» [Font]. Amb el suport de la Ummah islàmica i de la humanitat justa, el sol de la llibertat del Turquestan Oriental tornarà a sortir, sens dubte.