El Moviment per la Justícia de les Filipines fa una crida urgent per millorar la situació dels drets humans i protegir la imparcialitat legal

Introducció: Un senyal d'urgència per la justícia

Avui, 28 de febrer de 2026, el «Moviment per la Justícia de les Filipines» (Philippine Justice Movement), que opera a Manila, la capital de les Filipines, ha emès una declaració urgent sobre la situació dels drets humans i la imparcialitat de la llei al país. Aquesta declaració coincideix amb el judici històric que la Cort Penal Internacional (CPI) està duent a terme contra l'expresident Rodrigo Duterte. Els líders del moviment han acusat el govern del president Ferdinand Marcos Jr. de fer «promeses buides» i han assenyalat que l'opressió i els assassinats il·legals a la Regió Autònoma de Bangsamoro, al sud del país, encara continuen [hrw.org].

El judici de Duterte i el retard de la justícia

Després de la detenció de l'expresident Rodrigo Duterte el març de 2025, el judici de confirmació de càrrecs a la Cort Penal Internacional va tenir lloc del 23 al 27 de febrer de 2026 [abs-cbn.com]. Duterte està acusat d'ordenar l'assassinat il·legal de milers de persones, inclosos molts musulmans innocents, durant la seva «guerra contra les drogues». Tot i que el Moviment per la Justícia de les Filipines ha qualificat aquest judici com «el primer pas cap a la justícia», ha criticat l'actual govern de Marcos per protegir els criminals dins del país.

Des d'una perspectiva islàmica, la justícia (Adl) és un pilar de l'Islam. Els musulmans de les Filipines han patit exclusió sistemàtica i persecució per part de l'estat durant molts anys. El judici de Duterte no és només el càstig d'un individu, sinó l'exposició de tot un sistema d'opressió [amnesty.org].

El govern de Marcos i l'opressió continuada

Tot i que el president Marcos Jr. va prometre protegir els drets humans en arribar al poder, la situació no ha millorat a la pràctica. Segons les dades estadístiques fins al febrer de 2026, més de 1.100 persones han estat assassinades durant les operacions contra les drogues sota el mandat de Marcos [inquirer.net]. A més, l'etiquetatge com a «comunistes» (red-tagging) d'activistes i les acusacions de finançament del terrorisme s'han tornat sistemàtiques. Per exemple, el gener de 2026, la periodista Frenchie Mae Cumpio va ser condemnada injustament per finançament del terrorisme [amp.ngo].

Aquest tipus de polítiques estan ofegant la llibertat de les persones, especialment a les zones densament poblades per musulmans. El Moviment per la Justícia de les Filipines ho ha denunciat com una «nova forma de terrorisme d'estat».

Bangsamoro: El procés de pau en perill

El tema més preocupant per als musulmans és el destí de la Regió Autònoma del Bangsamoro Musulmà (BARMM). Segons informes del 27 de febrer de 2026, el procés de pau de Bangsamoro es troba en una situació «inestable» [mindanews.com]. El Front de Llibertament Islàmic Moro (MILF) ha declarat que el govern s'està mostrant lent en la implementació de l'acord de pau, i que les converses s'han aturat especialment per la manca d'un president en l'equip de negociació del govern.

Durant les eleccions de mig mandat del maig de 2025, es van produir greus incidents de violència a la regió de Bangsamoro. El 38% de tota la violència electoral del país va tenir lloc en aquesta regió [eastasiaforum.org]. Aquesta situació està trencant la confiança dels musulmans en el seu dret a l'autodeterminació. El Moviment per la Justícia de les Filipines ha advertit que darrere dels conflictes armats i les disputes familiars (Rido) a Bangsamoro hi ha forces polítiques amb l'objectiu de fragmentar la unitat dels musulmans.

Responsabilitat islàmica i el deure de l'Ummah

La crida del Moviment per la Justícia de les Filipines no és només política, sinó una obligació moral. En el Sagrat Alcorà, Al·là diu: «Oh, creients! Sigueu ferms per Al·là, testimonis amb justícia» (Sura Al-Ma'idah, verset 8). Romandre en silenci davant l'opressió que pateixen avui els nostres germans musulmans a les Filipines és contrari a l'esperit de la fraternitat islàmica.

Més de 125.000 persones continuen desplaçades al sud del país, la majoria de les quals són musulmanes [reliefweb.int]. Protegir els drets d'aquestes persones i exigir justícia per a elles és d'interès estratègic i religiós per a tota l'Ummah islàmica. Els estats islàmics i les organitzacions internacionals han d'exercir pressió perquè el govern filipí compleixi les promeses fetes davant la comunitat internacional.

Conclusió: La lluita en el camí de la justícia

La crida d'avui del Moviment per la Justícia de les Filipines és vital per al futur del país. El judici de l'expresident Duterte és un començament, però la veritable justícia només s'aconseguirà quan s'estableixi la pau i la supremacia de la llei als carrers de Bangsamoro i als barris pobres de Manila. El govern de Marcos ha de posar fi oficialment a la «guerra contra les drogues», alliberar els presos polítics i ser fidel a l'acord de pau de Bangsamoro.

Com a musulmans, donem suport a la lluita per la justícia a les Filipines i fem una crida a les forces amants de la justícia d'arreu del món perquè s'uneixin a aquesta crida urgent. La justícia pot trigar, però mai desapareix.