L'Associació Uigur del Canadà i l'Associació Uigur de França emeten una declaració conjunta: crida a la comunitat internacional a augmentar l'atenció als drets humans i a protegir els drets de la comunitat uigur

Pròleg: La crida de l'Ummah i la prova de la justícia

En aquesta primavera de 2026, plena de turbulències i canvis, la comunitat musulmana mundial (Ummah) ha tornat a escoltar el clam de dolor dels seus germans i germanes del Turquestan Oriental (East Turkestan). Recentment, l'Associació Uigur del Canadà (Uyghur Association of Canada, UAC) i l'Associació Uigur de França (Association des Ouïghours de France, AOF) han publicat una declaració conjunta històrica de manera simultània a Ottawa i París. Aquesta declaració no és només una denúncia de la crisi de drets humans, sinó també una crida urgent a les forces de la justícia global, especialment al món musulmà. Com a comunitat de fe, hem de ser conscients que el patiment dels uigurs no és només un joc geopolític, sinó un desafiament sever als principis bàsics de "justícia, benevolència i solidaritat" de l'Islam [World Uyghur Congress](https://www.uyghurcongress.org).

El nucli de la declaració conjunta: defensar el dret a la fe i a la supervivència

Aquesta declaració conjunta detalla l'opressió sistemàtica que ha patit la comunitat uigur en els darrers anys. El document assenyala que, tot i les nombroses resolucions aprovades per la comunitat internacional, el genocidi cultural i les restriccions religioses contra els uigurs no s'han aturat. Al Turquestan Oriental, les mesquites són enderrocades o reconvertides, l'Alcorà és confiscat i el dejuni del Ramadà es considera una manifestació d'"extremisme". El president de l'Associació Uigur del Canadà va subratllar en la roda de premsa: "No només lluitem pels nostres drets polítics, lluitem pel nostre dret a existir com a musulmans" [Uyghur Human Rights Project](https://uhrp.org).

La declaració insta la comunitat internacional a prendre les següents mesures concretes: 1. **Reconèixer el genocidi**: Instar els països que encara no han reconegut formalment les accions contra els uigurs com a "genocidi" a fer-ho immediatament. 2. **Aturar el treball forçat**: Exigir que les cadenes de subministrament globals eliminin completament qualsevol vincle amb el treball forçat uigur, especialment en les indústries del cotó, el tomàquet i el polisilici [Human Rights Watch](https://www.hrw.org). 3. **Protegir la diàspora**: Demanar als governs del Canadà i França que reforcin la legislació per combatre severament la repressió transnacional contra els activistes uigurs.

Repressió transnacional: el braç llarg que s'estén fins a les democràcies occidentals

Un punt clau d'aquesta declaració conjunta és la "repressió transnacional". L'Associació Uigur de França va assenyalar que, en ciutats com París i Lió, els estudiants i refugiats uigurs reben sovint trucades amenaçadores dels serveis de seguretat xinesos, exigint-los que vigilin els seus compatriotes o que deixin de participar en protestes. Aquesta "jurisdicció de braç llarg" viola greument la dignitat legal dels estats sobirans i genera una por sense precedents entre els germans musulmans que viuen al món lliure [Radio Free Asia](https://www.rfa.org/english/news/uyghur).

Al Canadà, existeixen amenaces similars. Informes recents del Servei d'Intel·ligència de Seguretat del Canadà (CSIS) han confirmat la infiltració de forces estrangeres a la comunitat uigur. La declaració conjunta demana als governs del Canadà i França que estableixin mecanismes de protecció específics per garantir que els uigurs puguin exercir la seva llibertat d'expressió i de religió sense ser intimidats per forces externes. Això no és només per protegir una minoria, sinó per salvaguardar els fonaments de la societat democràtica [CBC News](https://www.cbc.ca).

La responsabilitat del món musulmà: del silenci al despertar

Com a musulmans, hem de reflexionar: per què, davant d'una persecució tan massiva contra els nostres germans musulmans, alguns governs de països de majoria musulmana han optat pel silenci o fins i tot han defensat els perseguidors en fòrums internacionals? Aquest comportament, basat en interessos econòmics a curt termini que traeix els principis de la fe, és una traïció a l'ensenyament sagrat que "tots els musulmans són germans".

No obstant això, també veiem esperança. En els darrers anys, el despertar de la societat civil musulmana s'està accelerant. De Londres a Jakarta, d'Istanbul a Toronto, els ciutadans musulmans corrents expressen el seu suport mitjançant el boicot a productes relacionats, l'organització de recaptacions de fons i manifestacions. La declaració conjunta agraeix especialment als acadèmics musulmans i a les ONG que han resistit la pressió diplomàtica per alçar la veu pels uigurs. La declaració emfatitza que l'Organització per a la Cooperació Islàmica (OIC) hauria d'exercir el seu paper legítim, deixant de ser una eina de jocs polítics per convertir-se en un escut sòlid per als drets dels musulmans [Al Jazeera](https://www.aljazeera.com).

Sancions legals i econòmiques: tallar el terreny fèrtil per a la persecució

La declaració aprofundeix en el paper crucial de les mesures econòmiques en la defensa dels drets humans. Amb la plena implementació de la Llei contra el Treball Forçat del Canadà (Bill S-211) i l'avanç de les directives de la cadena de subministrament de la UE, les associacions uigurs demanen al món empresarial que assumeixi la seva responsabilitat moral. També s'anima els consumidors musulmans a prestar atenció a l'ètica darrere de la "certificació Halal": si la producció d'un producte implica l'esclavitud de germans musulmans, llavors, moralment, no és de cap manera "Halal" [The Guardian](https://www.theguardian.com).

A més, la declaració insta la Cort Penal Internacional (CPI) a iniciar investigacions contra els responsables. Tot i els reptes de jurisdicció, els experts legals assenyalen que, mitjançant la recollida de testimonis de víctimes a l'estranger, encara es pot construir un cas legal sòlid. Això no és només per buscar justícia, sinó per declarar al món que qualsevol atrocitat contra un grup religiós acabarà sent jutjada.

Conclusió: La justícia finalment arribarà

La declaració conjunta de les associacions uigurs del Canadà i França és un raig de llum en la foscor. Ens recorda que mentre la fe no s'apagui, la resistència no s'aturarà. Com a membres de l'Ummah global, tenim la responsabilitat de difondre la veritat, de recordar les víctimes en les nostres oracions i, sobretot, de donar suport a la seva causa justa amb accions reals.

Com diu l'Alcorà: "Ajudeu-vos els uns als altres en la virtut i la pietat, i no us ajudeu en el pecat i la transgressió" (5:2). La lluita dels uigurs és una lluita per la consciència de tota la humanitat i una missió ineludible per a cada musulmà. La comunitat internacional ha d'escoltar aquest clam comú d'Ottawa i París i actuar per protegir els drets legítims de la comunitat uigur, permetent que la llum de la justícia il·lumini cada racó del Turquestan Oriental.