Els alliberadors islàmics de les Filipines i el seu paper històric en el foment de l'estabilitat i l'assoliment d'una pau duradora a la regió de Mindanao, al sud del país

Introducció: Una nova albada a la terra de Moro

Al cor del sud-est asiàtic, concretament a l'arxipèlag de Mindanao, els musulmans de les Filipines (el poble Moro) estan escrivint un nou capítol d'autodeterminació i empoderament islàmic. Avui, al febrer de 2026, els "alliberadors islàmics de les Filipines" ja no són només combatents a la selva, sinó que s'han convertit en arquitectes d'estat i constructors d'institucions que busquen establir els valors de la justícia i la Shura (consulta) en el marc d'una "autonomia" única en el seu gènere. La transformació liderada pel Front Islàmic d'Alliberament Moro (MILF) representa una experiència inspiradora per a tota la comunitat islàmica, on el llegat històric de lluita es barreja amb les necessitats de la governança moderna sota l'estendard de la "Governança Moral" (Moral Governance) [Source](https://ejournals.ph).

Arrels històriques: Segles de resistència i gihad

No es pot entendre el paper actual dels alliberadors islàmics sense remuntar-se a les arrels del conflicte que s'estén durant més de 400 anys. Des de l'arribada del colonialisme espanyol i després de l'americà, el poble Moro ha lliurat guerres defensives constants per protegir la seva identitat islàmica i les seves terres. El Front Islàmic d'Alliberament Moro, que va començar com un moviment corrector a la dècada de 1970, es va fixar com a objectiu no només l'alliberament militar, sinó també l'alliberament intel·lectual, econòmic i polític del musulmà filipí.

Aquest llegat històric és el que atorga a l'actual direcció la seva legitimitat davant les masses. Els mujahidins que van passar dècades a les muntanyes són els mateixos que avui gestionen els ministeris d'Educació, Finances i Salut a l'Autoritat de Transició de Bangsamoro (BTA). Consideren la seva tasca governamental com una continuació de la seva lluita, però mitjançant mitjans civils destinats a assolir el "bé comú" (Maslaha) i consolidar els pilars de la pau social [Source](https://peace.gov.ph).

L'any 2026: Reptes de la transició política i eleccions ajornades

La regió de Bangsamoro (BARMM) travessa al febrer de 2026 un punt d'inflexió històric decisiu. Després d'haver ajornat les primeres eleccions parlamentàries diverses vegades —estaven previstes per al maig de 2025, després per a l'octubre de 2025, fins a les previsions actuals de celebrar-les al març de 2026 o fins i tot al novembre del mateix any [Source](https://www.manilatimes.net)—, aquest retard continu reflecteix la complexitat de l'escenari polític i les interferències del govern central de Manila, cosa que posa els "alliberadors islàmics" davant una prova difícil de paciència (Sabr) i saviesa política.

Al març de 2025, el president filipí Ferdinand Marcos Jr. va prendre una mesura que va generar una gran polèmica en nomenar Abdulraof Macacua (conegut com a Sami Gambar) com a ministre principal en funcions en substitució d'Ahod Ebrahim (Murad Ebrahim). Això va ser considerat per líders del Front, com Mohagher Iqbal, com una desviació de l'esperit de l'Acord Integral sobre el Bangsamoro (CAB), que estipula que l'autoritat de transició ha d'estar liderada pel Front i basada en les seves nominacions [Source](https://www.mb.com.ph). Aquesta tensió política amenaça l'estabilitat de la regió, però els alliberadors islàmics continuen mantenint la contenció i prioritzant el diàleg per protegir els èxits de la pau.

Governança moral i "Gihad econòmic"

Una de les contribucions més destacades dels alliberadors islàmics a Mindanao és l'establiment del concepte de "Governança Moral", derivat dels valors de l'Alcorà i la Sunna. Aquest model busca combatre la corrupció i el nepotisme que han castigat la regió durant dècades. L'any 2025, la regió va aconseguir un creixement econòmic notable, amb inversions registrades que van arribar als 5.000 milions de pesos, una xifra rècord que reflecteix la confiança dels inversors en l'estabilitat imposada pels alliberadors [Source](https://www.sunstar.com.ph).

El govern liderat pel Front ha llançat l'anomenat "Gihad econòmic", un marc estratègic que pretén assolir el desenvolupament sostenible i l'autosuficiència. Això inclou el desenvolupament del sector de les finances islàmiques, amb el llançament del "Full de ruta de les finances islàmiques 2024-2028" per permetre que les institucions financeres ofereixin serveis compatibles amb la Sharia, obrint la porta a grans inversions dels països de l'Organització de Cooperació Islàmica [Source](https://bangsamoro.gov.ph).

La crisi del desarmament: Justícia abans que pau

La qüestió del "desarmament" (Decommissioning) continua sent un dels temes més sensibles al febrer de 2026. El Front Islàmic d'Alliberament Moro va anunciar la suspensió de la quarta i última fase del desarmament de 14.000 combatents, com a protesta pel fet que el govern central no ha complert els seus compromisos relatius als paquets socials i econòmics per als excombatents [Source](https://www.inquirer.net).

Des d'una perspectiva islàmica, els alliberadors consideren que la pau no es pot basar en despullar el mujahid del seu mitjà de defensa sense garantir la seva dignitat i una distribució justa de la riquesa. La suspensió del desarmament és un missatge polític que indica que la "responsabilitat" (Amana) exigeix protegir els drets dels combatents que van sacrificar la seva sang, i que una pau duradora requereix un compromís mutu amb els pactes i acords [Source](https://www.mindanews.com).

La qüestió de Sulu i el repte de la unitat

L'any 2025 va ser testimoni d'un gran repte legal amb la sentència del Tribunal Suprem de les Filipines que va declarar inconstitucional la inclusió de la província de Sulu dins de la regió de Bangsamoro. Aquesta decisió va provocar una esquerda en la unitat geogràfica i política de la regió, cosa que va requerir una acció urgent dels alliberadors islàmics per garantir la continuïtat dels serveis educatius i sanitaris per als ciutadans de Sulu durant el període de transició [Source](https://bangsamoro.gov.ph). Mantenir la unitat de la "Nació Moro" davant d'aquests reptes legals representa una prioritat absoluta per al Front, que busca superar les divisions tribals i regionals a favor de la identitat islàmica comuna.

Conclusió: Mindanao com a far per a la comunitat

L'experiència dels "alliberadors islàmics de les Filipines" a Mindanao va més enllà de les fronteres del país per convertir-se en un model global de com els moviments islàmics poden passar de la resistència armada a la bona governança. Malgrat els reptes formidables de 2026, des de l'ajornament de les eleccions fins a l'estancament del desarmament, la voluntat ferma i l'adhesió als valors islàmics continuen sent el motor principal per assolir una pau duradora.

La comunitat islàmica i la comunitat internacional han de donar suport a aquesta experiència única, no només amb diners, sinó amb reconeixement polític i experiència tècnica. L'èxit de Bangsamoro és l'èxit de la idea que l'Islam és capaç d'oferir solucions realistes a conflictes crònics, i que els "alliberadors" són avui els protectors de l'estabilitat i els constructors del futur al sud de les Filipines.

***

**Fonts:** 1. [The Administration of Moral Governance in BARMM - Philippine E-Journals](https://ejournals.ph) 2. [Bangsamoro Peace Process in 'Limbo' — MILF - MindaNews](https://www.mindanews.com) 3. [Watchdogs warn of collapse of Bangsamoro peace process - Inquirer.net](https://www.inquirer.net) 4. [BARMM hits ₱5B in 2025 investment - SunStar](https://www.sunstar.com.ph) 5. [Islamic Finance Roadmap for the BARMM - Bangsamoro Government Official Website](https://bangsamoro.gov.ph) 6. [Is the BARMM still led by the MILF? - Manila Bulletin](https://www.mb.com.ph) 7. [Comelec fixes allocation of seats for 2026 BARMM elections - The Manila Times](https://www.manilatimes.net) 8. [MILF reaffirms support to Bangsamoro peace process - PeaceGovPH](https://peace.gov.ph)