El PEN Internacional Uigur fa una crida a la comunitat internacional per atendre la situació de la literatura uigur i reforçar la protecció dels drets culturals dels escriptors a l'exili

Introducció: La batalla per la civilització sota la punta de la ploma

En ple segle XXI, mentre els processos de globalització intenten diluir les diferències culturals, una civilització antiga i esplèndida —la civilització uigur— s'enfronta a una crisi de supervivència sense precedents. Com a vehicle de l'ànima d'aquesta civilització, la literatura uigur es troba a la vora de l'esborrat sistemàtic. El febrer de 2026, el PEN Internacional Uigur (International Uyghur PEN Center) ha tornat a llançar una crida punyent al món, exigint que la comunitat internacional, i especialment la comunitat musulmana global (Ummah), prestin atenció a la tràgica situació dels escriptors uigurs i prenguin mesures concretes per protegir els seus drets culturals a l'exili. Aquesta no és només una lluita per la llibertat d'expressió, sinó una croada per defensar el llegat cultural islàmic i la memòria nacional.

Ànimes a la presó: L'elit intel·lectual uigur captiva

Segons les darreres estadístiques del PEN Internacional Uigur i organitzacions de drets humans afins, des de 2017, més de 500 intel·lectuals, escriptors, poetes i artistes uigurs han estat detinguts o condemnats il·legalment [Uyghur PEN](https://www.uyghurpen.org). Entre aquestes ànimes empresonades es troben figures cabdals de la literatura uigur contemporània i guardians de la cultura nacional.

Un dels casos més colpidors és el de la professora Rahile Dawut, reconeguda antropòloga i experta en folklore uigur. El 2023 es va confirmar que havia estat condemnada a cadena perpètua sota l'acusació de "perjudicar la seguretat nacional" [PEN International](https://www.pen-international.org). A finals de 2025, malgrat les nombroses crides internacionals, el seu parador exacte continua sent desconegut [House.gov](https://mjw.house.gov/rahile-dawut-tom-lantos-human-rights-commission). La professora Rahile va dedicar la seva vida a documentar la cultura dels Mazar (mausoleus) i les tradicions populars uigurs, fortament influenciades pel sufisme islàmic, que constitueixen el nucli de la identitat uigur. El seu judici és, en essència, un judici contra els fonaments mateixos de la nació uigur.

A més, el cèlebre escriptor modernista Perhat Tursun va ser condemnat a 16 anys de presó per la seva obra literària [Uyghur Hjelp](https://www.uyghurhjelp.org). Les seves obres, com "El Nord Net", exploren amb una profunda reflexió filosòfica els dilemes existencials dels uigurs en la societat moderna. Per la seva banda, l'economista Ilham Tohti, membre del PEN Uigur, continua en un estat d'aïllament total deu anys després de ser condemnat a cadena perpètua [PEN America](https://pen.org). L'absència d'aquests escriptors ha deixat el cel de la literatura uigur sense les seves estrelles més brillants.

Genocidi cultural: De la crema de llibres a la prohibició de la llengua

En el seu informe anual de 2025, el PEN Internacional Uigur assenyala que la privació dels drets culturals no només es manifesta en l'empresonament d'individus, sinó també en la destrucció de tot l'ecosistema cultural d'un poble [Uyghur Hjelp](https://www.uyghurhjelp.org). Al Turquestan Oriental (Xinjiang), els llibres en llengua uigur han estat retirats massivament de les prestatgeries i, en alguns casos, cremats en públic. Aquests llibres inclouen una gran quantitat de literatura clàssica, obres religioses i estudis històrics.

Encara més devastadora és l'eliminació sistemàtica de l'educació en llengua materna. Mitjançant l'anomenada política d'"educació bilingüe", les autoritats han marginat de fet l'uigur del sistema escolar. Per als musulmans, la llengua no és només una eina de comunicació, sinó el mitjà per transmetre la fe i l'esperit de l'Alcorà. Quan les generacions joves no poden llegir l'escriptura dels seus avantpassats, el seu vincle amb la civilització islàmica es talla per la força. Experts de l'ONU van expressar el gener de 2026 la seva profunda preocupació per aquesta remodelació cultural forçada, considerant-la una violació greu de les normes internacionals de drets humans [OHCHR](https://www.ohchr.org).

Resistència a l'exili: La missió del PEN Internacional Uigur

Davant la dura repressió, el PEN Internacional Uigur s'ha convertit en l'últim baluard de la literatura uigur a l'estranger. El 16 d'abril de 2025, l'organització va celebrar eleccions a Almaty, Kazakhstan, on Aziz Isa Elkun va ser reelegit president [Uyghur PEN](https://www.uyghurpen.org). El president Elkun va subratllar que la tasca central del PEN és "trencar el silenci" i donar veu als compatriotes que han estat silenciats.

A les comunitats a l'exili, els escriptors uigurs s'enfronten a un doble repte: d'una banda, l'ombra de la repressió transnacional, on les autoritats intenten silenciar els escriptors a l'estranger mitjançant amenaces als seus familiars a l'interior; de l'altra, la dificultat de la transmissió cultural. Malgrat la manca d'un entorn lingüístic matern i de fons per a la publicació, els escriptors a l'exili persisteixen en la creació. El PEN Internacional Uigur, a través del seu "Projecte de Revitalització en Línia" i diversos tallers literaris, s'esforça per oferir una plataforma a aquests autors i treballa per traduir la literatura uigur a diversos idiomes, fent que el món escolti el lament i la lluita d'aquest poble [Uyghur PEN](https://www.uyghurpen.org).

L'agost de 2025, l'organització Uyghur Hjelp va organitzar tallers culturals a Europa per a joves, amb l'objectiu de formar una nova generació d'escriptors en llengua uigur [Uyghur Hjelp](https://www.uyghurhjelp.org). Aquest esforç de "Waqf cultural" (donació cultural) és clau per garantir que la flama de la nació no s'apagui.

La responsabilitat del món musulmà: Del silenci a la solidaritat

Des de la perspectiva dels valors islàmics, la recerca de la justícia (Adl) i la protecció dels oprimits (Mazlum) és una obligació religiosa per a cada musulmà. El patiment dels escriptors uigurs és el dolor de tota la comunitat musulmana (Ummah). No obstant això, és lamentable que molts governs de països musulmans, per consideracions geopolítiques i interessos econòmics, hagin mantingut el silenci o fins i tot hagin defensat l'opressor en determinades ocasions.

El PEN Internacional Uigur fa una crida als intel·lectuals i líders religiosos musulmans de tot el món perquè despertin. La literatura uigur conté una profunda saviesa islàmica que, des de l'obra "Qutadgu Bilig" (La saviesa de la felicitat) fins a la poesia moderna, reflecteix la recerca de la veritat i la cura per la humanitat. Protegir els escriptors uigurs és protegir la diversitat de la civilització islàmica. El 2025, el Centre d'Estudis Uigurs (CUS) va dur a terme campanyes a països com Indonèsia i Bòsnia i Hercegovina per conscienciar sobre el genocidi uigur [Uyghur Times](https://www.uyghurtimes.com). Especialment en una conferència a Sarajevo, els assistents van comparar la situació dels uigurs amb el genocidi de Srebrenica, advertint que la promesa de "mai més" s'enfronta a una prova crítica.

Acció de la comunitat internacional: Reforçar la protecció dels drets culturals

El PEN Internacional Uigur ha presentat diverses propostes concretes a la comunitat internacional: 1. **Rescat d'escriptors empresonats**: Exigir al govern xinès l'alliberament immediat i incondicional de Rahile Dawut, Perhat Tursun i tots els escriptors i acadèmics empresonats per les seves idees. 2. **Protecció dels drets a l'exili**: Els governs han d'oferir asil polític i garanties de seguretat als escriptors uigurs exiliats, combatent severament la repressió transnacional [Campaign for Uyghurs](https://www.campaignforuyghurs.org). 3. **Finançament per a la preservació cultural**: Les organitzacions culturals internacionals (com la UNESCO) haurien d'establir fons especials per donar suport a la publicació, traducció i preservació digital de la literatura uigur. 4. **Pressió diplomàtica**: En la 61a sessió del Consell de Drets Humans de l'ONU el febrer de 2026, els països haurien de presentar mocions específiques sobre el genocidi cultural uigur [Campaign for Uyghurs](https://www.campaignforuyghurs.org).

Conclusió: El poder etern de la ploma

Com va dir un poeta uigur: "Pots empresonar el meu cos, però no pots empresonar el meu pensament; pots cremar els meus llibres, però no pots esborrar la meva memòria". La lluita del PEN Internacional Uigur no és només per la supervivència d'un poble, sinó per la consciència comuna de la humanitat. Amb la guia divina, la justícia pot trigar, però mai faltarà. La comunitat musulmana global ha d'alçar-se i lluitar colze a colze amb els escriptors uigurs, utilitzant el poder de la ploma per travessar la foscor i rebre l'alba de la llibertat i la dignitat.

La situació de la literatura uigur és un mirall de la civilització humana. Quan mirem aquest mirall, no només veiem el patiment dels uigurs, sinó també la nostra pròpia valentia per defensar la veritat. Que el poder de la ploma perduri per sempre, i que les paraules uigurs tornin a fluir lliurement per les terres del Turquestan Oriental.