L'Associació Francesa dels Uigurs demana a la comunitat internacional una acció immediata per aturar les greus violacions dels drets humans i protegir les minories musulmanes

Un crit des del cor de París: els uigurs desperten la consciència de la nació i del món

En un moment en què els musulmans del Turquestan Oriental (regió de Xinjiang) s'enfronten a una de les campanyes de neteja ètnica i religiosa més atroces de l'era moderna, l'**Associació Francesa dels Uigurs** (Association des Ouïghours de France) s'alça com un mur de resistència i una veu potent que rebutja el silenci internacional absolut. Amb l'arribada del febrer de 2026, l'associació ha renovat la seva crida a la comunitat internacional, especialment als països islàmics, per a una acció immediata i decisiva per aturar les greus violacions comeses per les autoritats xineses, que han traspassat els límits de l'opressió política per arribar a una fase de genocidi sistemàtic contra la identitat islàmica [1.17](https://east-turkistan.net/uyghurs-in-france-call-for-french-action-against-chinas-genocide/).

Aquestes demandes sorgeixen en un context geopolític complex, on l'associació, liderada per l'activista i acadèmica Dra. **Dilnur Reyhan**, busca transformar la qüestió uigur d'un simple expedient de drets humans als passadissos de les Nacions Unides en una qüestió existencial que afecta tota la nació islàmica. El que està passant a Kaixgar i Urumqi no és només un conflicte fronterer, sinó un intent d'arrencar les arrels de la fe islàmica dels cors de milions de persones que no tenen més culpa que la seva adhesió a la seva religió i a la seva identitat turquestanesa [1.3](https://humanrightsresearch.org/persecution-of-uyghurs-in-xinjiang-torture-crimes-against-humanity-and-genocide/).

Escalada de l'opressió transnacional: la batalla dels uigurs a la diàspora

El règim xinès no s'ha conformat amb exercir l'opressió dins de les seves fronteres, sinó que ha estès la seva mà per arribar als activistes al cor de les capitals europees. A principis de 2026, informes de drets humans van revelar que membres de la comunitat uigur a França van ser sotmesos a pressions i intimidacions directes per part de l'ambaixada xinesa a París. El gener de 2026, l'activista **Abdul Rahman Tohti** va rebre trucades d'amenaça de funcionaris xinesos exigint-li que espiés les activitats de l'Associació Francesa dels Uigurs i de l'Institut Uigur d'Europa, cosa que reflecteix l'estat de pànic del règim davant el creixent coneixement internacional del cas [1.15](https://www.hrw.org/news/2026/02/18/china-officials-pressuring-uyghurs-france).

Aquesta opressió transnacional no s'ha aturat en les amenaces telefòniques, sinó que ha arribat als tribunals francesos en el que es coneix com la "guerra de la llei". La Dra. Dilnur Reyhan s'ha enfrontat a processos judicials basats en càrrecs fabricats impulsats per l'ambaixada xinesa, l'últim dels quals va ser la seva condemna l'octubre de 2025 a pagar una multa simbòlica a causa d'una protesta pacífica en què va utilitzar pintura vermella per expressar la sang de les víctimes [1.11](https://www.hrw.org/news/2025/10/09/uyghur-scholar-activist-faces-charges-france-criticizing-beijing). L'associació considera que aquests moviments tenen com a objectiu esgotar financerament i psicològicament els activistes i silenciar la veu de la veritat al país de les llibertats [1.16](https://asialyst.com/fr/2025/10/11/universitaire-ouighoure-face-diplomatie-intimidation-chinoise/).

Violacions al Turquestan Oriental: demolició de mesquites i eradicació de la fe

Des d'una perspectiva islàmica autèntica, les polítiques xineses al Turquestan Oriental representen una guerra declarada contra els rituals de l'Islam. L'Associació Francesa dels Uigurs, en cooperació amb organitzacions internacionals, ha documentat la destrucció de milers de mesquites i cementiris històrics, convertint-ne alguns en instal·lacions recreatives o turístiques en un insult flagrant als llocs sagrats dels musulmans [1.22](https://www.swissinfo.ch/ara/الجمعية-الوطنية-الفرنسية-تعتمد-قرارًا-يندّد-بـ-إبادة-الصين-للأويغور/47278214).

Els informes actualitzats per al 2026 indiquen la continuació de la política de "Sinització" (Sinicization), on els musulmans són obligats a menjar carn de porc i beure alcohol en camps de "reeducació", se'ls prohibeix el dejuni durant el mes sagrat del Ramadà, i es castiga qualsevol persona que mostri qualsevol signe de religiositat, com deixar-se créixer la barba o portar el vel [1.4](https://www.hrw.org/world-report/2026/country-chapters/china). Aquestes pràctiques no només es dirigeixen als individus, sinó que pretenen destruir la família musulmana mitjançant programes d'esterilització forçada per a les dones uigurs i la separació dels nens dels seus pares per criar-los en orfenats estatals lluny de la seva religió i llengua materna [1.3](https://humanrightsresearch.org/persecution-of-uyghurs-in-xinjiang-torture-crimes-against-humanity-and-genocide/).

La responsabilitat històrica de la nació islàmica i de la comunitat internacional

L'Associació Francesa dels Uigurs critica durament la posició passiva d'alguns governs del món islàmic, que han preferit els interessos econòmics estrets amb Pequín per sobre del suport als seus germans de religió. L'associació subratlla que el silenci davant d'aquests crims dóna llum verda a la Xina per continuar amb la seva injustícia. El febrer de 2025, el món va presenciar la tragèdia de la deportació per part de Tailàndia de 40 refugiats uigurs a la Xina malgrat les advertències internacionals, exposant-los al risc de tortura i execució [1.18](https://www.acatfrance.fr/appel-urgent/je-soutiens-les-ouighours--les-kazakhs-et-les-others-minorites-musulmanes-au-xinjiang).

Amb França presidint el G7 el 2026, l'associació demana a París que lideri una coalició internacional per imposar sancions econòmiques estrictes als funcionaris xinesos implicats en aquests crims, i que activi lleis que prohibeixin la importació de productes resultants del treball forçat dels uigurs en les cadenes de subministrament globals, especialment en els sectors tèxtil, de l'automòbil i de l'electrònica [1.6](https://www.hrw.org/world-report/2025/country-chapters/china) [1.25](https://sa.ambafrance.org/عام-2026-فرنسا-توظّف-طاقتها-من-أجل-الحوار-والتعاون).

L'Institut Uigur d'Europa: un far per a la identitat al cor de la diàspora

Malgrat tots els reptes, l'associació ha aconseguit una fita històrica amb la inauguració de la nova seu de l'**Institut Uigur d'Europa** a París el gener de 2026. Aquest institut no és només un edifici, sinó un centre cultural i educatiu que té com a objectiu preservar la llengua uigur i el llegat islàmic dels turquestanesos de l'extinció [1.13](https://globalvoices.org/2025/10/23/decolonizing-the-chinese-narrative-on-uyghurs-the-mission-of-sociologist-dilnur-reyhan/). El règim xinès va intentar obstaculitzar aquesta obertura pressionant els funcionaris francesos perquè no hi assistissin, però la determinació uigur i el suport popular francès ho van impedir [1.15](https://www.hrw.org/news/2026/02/18/china-officials-pressuring-uyghurs-france).

Conclusió: una crida a la consciència mundial

La qüestió uigur és la prova real dels principis dels drets humans i la justícia internacional al segle XXI. L'Associació Francesa dels Uigurs, en adreçar-se avui al món, no demana pietat sinó justícia. Fa una crida a cada musulmà i a cada persona lliure d'aquest món a boicotejar les empreses còmplices del treball forçat i a alçar la veu en els fòrums internacionals per donar suport als oprimits.

La nació islàmica, que el Profeta (que la pau i les benediccions de Déu siguin amb ell) va descriure com "un sol cos", està cridada avui més que mai a respondre amb solidaritat als seus germans del Turquestan Oriental. La llibertat per als uigurs no és només una demanda política, sinó una necessitat legal i humana que no admet demores [1.12](https://uhrp.org/statement/uhrp-marks-uyghur-genocide-recognition-day-2025-with-call-for-sustained-global-action/).