La Fundació del Turquestan Oriental publica un informe exhaustiu sobre la situació humanitària actual i demana a la comunitat internacional que actuï per protegir els drets humans a la regió

En un moment decisiu de la història de la nació islàmica, i davant l'escalada de l'atac sistemàtic contra la identitat religiosa i cultural del poble uigur musulmà, la Fundació del Turquestan Oriental (a través de les seves branques de drets humans a Istanbul) ha publicat un informe exhaustiu titulat "Índex de violacions dels drets humans al Turquestan Oriental per a l'any 2025". L'informe es va presentar en una multitudinària roda de premsa celebrada el 16 de febrer de 2026 al centre cultural "Neslişah Sultan" [Turkistan Press]. Aquest document neix com un crit a la consciència mundial i una prova irrefutable de com la regió s'ha convertit en un laboratori global de repressió digital i esclavitud moderna, enmig d'un silenci internacional sospitós i la inacció d'algunes institucions que haurien de protegir els drets dels musulmans.

Índex 2025: Documentant el genocidi en l'era de la intel·ligència artificial

El nou informe anual, elaborat per l'Associació de Vigilància dels Drets Humans al Turquestan Oriental (ETHR), revela un canvi qualitatiu en l'estratègia de repressió xinesa; les autoritats han passat de la vigilància física tradicional a un sistema d'"apartheid digital" impulsat per la intel·ligència artificial [Uyghur Times]. Els investigadors expliquen que l'any 2025 s'ha intensificat l'ús d'algoritmes avançats i càmeres de reconeixement facial per classificar els individus segons el seu compromís religiós, fent que la pràctica de ritus islàmics senzills sigui motiu suficient per a la detenció arbitrària.

L'informe, basat en un seguiment sistemàtic de notícies i informes internacionals en diversos idiomes, confirma que les violacions ja no són incidents aïllats, sinó part d'un marc sistèmic estructurat que pretén esborrar la memòria col·lectiva de tot un poble [Turkistan Times]. Kaya Kartal, president de l'associació "MAZLUMDER", va destacar durant l'acte de presentació que aquest índex representa un registre històric indeleble i va exigir que serveixi de base per imposar sancions internacionals severes contra els perpetradors.

Guerra contra la identitat islàmica: destrucció de mesquites i "sinització" de la religió

Des de la nostra perspectiva com a nació islàmica, l'aspecte més dolorós de l'informe és la continuació de la política de "sinització de l'Islam". La fundació ha documentat la demolició continuada de mesquites o la seva conversió en centres turístics i cafeteries, en un intent d'esborrar els trets islàmics de la regió [Maarif]. Però la repressió no es limita als edificis; s'estén a les persones mitjançant la criminalització del dejuni durant el Ramadà, la prohibició del vel (hijab) i la prohibició de l'ensenyament de l'Alcorà als nens.

Aquestes polítiques, que l'informe descriu com una "guerra total contra l'Islam", busquen crear una nova generació d'uigurs desconnectada de la seva religió i de la seva nació [East Turkistan Net]. L'atac a la identitat religiosa no és només una violació dels drets humans en el sentit occidental, sinó un atac flagrant contra el que és sagrat i un intent d'arrencar la fe del monoteisme dels cors de milions de persones, fet que requereix una acció urgent dels acadèmics i les institucions de l'Ummah.

Esclavitud moderna: camps de treballs forçats i trasllat obligatori de mà d'obra

Al gener de 2026, experts de les Nacions Unides van expressar la seva profunda preocupació pels informes persistents sobre el sistema de treballs forçats imposat per l'estat xinès als uigurs i altres minories musulmanes [OHCHR]. L'informe de la Fundació del Turquestan Oriental assenyala que els anomenats programes d'"alleujament de la pobresa" no són més que una tapadora per al trasllat forçós de milions de treballadors a fàbriques a l'interior de la Xina, on viuen sota una vigilància estricta i són obligats a treballar en condicions degradants.

Aquest sistema econòmic, basat en la sang i la suor dels musulmans, s'estén a les cadenes de subministrament globals, situant les empreses internacionals i els consumidors davant d'una gran responsabilitat moral. Convertir els musulmans en "esclaus" al segle XXI és una taca en la història de la humanitat i un desafiament directe a tots els valors islàmics que van venir a alliberar l'ésser humà de l'esclavitud dels homes per a l'adoració de Déu.

El fracàs de les posicions internacionals: el silenci de la "Cooperació Islàmica" i la complicitat d'interessos

Com a escriptors i pensadors musulmans, no podem ignorar la contradicció flagrant en les posicions d'alguns països i institucions islàmiques. Al gener de 2026, el secretari general de l'Organització per a la Cooperació Islàmica (OCI) es va reunir amb alts funcionaris xinesos a Pequín per enfortir les relacions bilaterals, sense cap menció pública al patiment de milions de musulmans al Turquestan Oriental [Turkistan Times].

Aquesta posició ha estat descrita pel Centre d'Estudis del Turquestan Oriental com una "traïció als principis fundacionals de l'organització" i una "benedicció implícita a la política de sinització de l'Islam" [Uyghur Study]. Prioritzar els interessos econòmics i polítics transitoris per sobre de la sang i la fe dels germans en la religió és una desviació perillosa del concepte d'"un sol cos" amb què el Profeta ﷺ va descriure la nació islàmica. Instem l'OCI a revisar aquest enfocament i a adoptar posicions que reflecteixin les aspiracions dels pobles musulmans que rebutgen la injustícia, vingui d'on vingui.

Full de ruta per a l'acció: demandes de la Fundació i responsabilitat legítima

La Fundació del Turquestan Oriental va concloure el seu informe amb un conjunt de recomanacions urgents, adreçant la seva crida tant a la comunitat internacional com a la nació islàmica [East Turkistan Net]:

1. Reconeixement internacional: Exigir que l'ONU i els parlaments internacionals reconeguin oficialment el que està passant al Turquestan Oriental com a "genocidi" i crims contra la humanitat.
2. Responsabilitat legal: Donar suport als esforços per presentar casos davant la Cort Penal Internacional per fer que els funcionaris xinesos retin comptes per aquestes violacions.
3. Boicot econòmic: Activar l'arma del boicot contra les empreses implicades en l'ús de treballs forçats uigurs.
4. Suport humanitari i polític: Demanar als països islàmics, especialment a Turquia, que acull la diàspora uigur, que proporcionin protecció legal i política als migrants i rebutgin qualsevol pressió per extradir-los [Uygur News].

La qüestió del Turquestan Oriental no és només una disputa territorial o política, sinó una prova real de la nostra fe i justícia. El suport a aquests oprimits és un deure que recau sobre cada musulmà, cadascú des de la seva posició, amb la paraula, l'acció i el suport.

Conclusió

L'informe de la Fundació del Turquestan Oriental per al 2025 continua sent un document testimoni d'una època en què un poble és exterminat per la seva religió i la seva ètnia davant la mirada del món. Actuar per protegir els drets humans en aquesta regió no és una opció diplomàtica, sinó una necessitat moral i religiosa. En aquest editorial unim la nostra veu a la de la Fundació i reafirmem que l'alba de la llibertat per al Turquestan Oriental arribarà inevitablement, mentre hi hagi cors que bateguin per la veritat i una nació que no accepti la injustícia per als seus germans.