Senyals de la reactivació de l'Estat Islàmic a nivell global: una anàlisi profunda dels desafiaments per a la seguretat internacional

Introducció: L'ombra dels moderns "Khawarij" i la prova del món musulmà

Al llarg de la història de l'Islam, l'espectre de l'extremisme ha aparegut diverses vegades en forma de doctrines distorsionades, i el desafiament més greu de l'era contemporània és l'anomenat "Estat Islàmic" (ISIS/Da'esh). En entrar al 2026, la situació de seguretat global s'enfronta a un punt d'inflexió inquietant: tot i que l'organització va perdre el seu anomenat "califat territorial" fa anys, els recents senyals d'activitat a Síria, l'Iraq, l'Afganistan i el cor de l'Àfrica indiquen que aquest tumor s'està accelerant, mutant i expandint aprofitant els buits geopolítics. Per a la comunitat musulmana global (Ummah), això no és només una crisi de seguretat, sinó una profunda prova ideològica. Aquests criminals, titllats pels acadèmics majoritaris com a "Khawarij" (els que surten, extremistes), actuen en nom de l'Islam per destruir-lo des de dins. La seva reactivació s'ha convertit en l'enemic públic número u que amenaça la pau internacional i l'estabilitat interna del món musulmà [Source](https://www.securitycouncilreport.org/what-in-blue/2026/02/counter-terrorism-briefing-on-the-secretary-generals-strategic-level-report-on-isil-daesh-3.php).

Síria i l'Iraq: El "rebuig de les brases" sota el buit de poder

A la regió de Llevant, bressol de l'Estat Islàmic, la situació va patir un fort sotrac a finals de 2024. Amb la caiguda del règim d'Assad a Síria el desembre de 2024, el país va entrar en un període de transició turbulent [Source](https://www.karamshaar.com/blog/from-resurgence-to-retrenchment-the-evolution-of-isis-after-assads-fall). Tot i que el govern provisional liderat per Ahmed al-Sharaa es va unir a la coalició global contra l'Estat Islàmic el novembre de 2025, el buit de governança generat pel canvi de poder ha donat un respir als romanents terroristes [Source](https://www.un.org/securitycouncil/s/2026/44).

Segons l'últim informe de les Nacions Unides de febrer de 2026, l'ISIS encara manté uns 3.000 combatents actius a Síria i l'Iraq [Source](https://amu.tv/132141/). Han abandonat el model de guerra de posicions a gran escala per adoptar tàctiques de "guerrilla del desert", atacant freqüentment instal·lacions petrolieres i llocs militars a les zones controlades per les Forces Democràtiques Sirianes (SDF). El que més preocupa al món musulmà és que camps de detenció com Al-Hol, al nord-est de Síria, s'han convertit en "incubadores" de pensament radical. Desenes de milers de dones i nens vinculats a l'ISIS viuen en condicions deplorables, fet que no només viola els principis islàmics de dignitat i misericòrdia, sinó que objectivament reserva el "combustible" per al futur de l'organització terrorista [Source](https://www.securitycouncilreport.org/what-in-blue/2026/02/counter-terrorism-briefing-on-the-secretary-generals-strategic-level-report-on-isil-daesh-3.php).

La branca de Khorasan (ISIS-K): Una daga al cor dels musulmans d'Orient

Si Síria són les brases, l'Afganistan i les regions circumdants són actualment el camp de batalla més ardent. La branca de l'Estat Islàmic a Khorasan (ISIS-K) ha evolucionat fins a convertir-se en el flanc amb més amenaça d'expansió exterior. La massacre del març de 2024 al Crocus City Hall de Moscou (amb 145 morts) i l'atemptat suïcida de gener de 2024 a Kerman, Iran, demostren una millora significativa en la capacitat de planificació transnacional de l'organització [Source](https://www.house.gov/homeland-security-committee/terror-threat-snapshot).

A principis de 2026, l'ambició de l'ISIS-K ha crescut encara més. El 19 de gener de 2026, l'organització va perpetrar un atac en un restaurant de Kabul, causant víctimes civils, inclosos ciutadans xinesos, acció que va ser durament condemnada pel Consell de Seguretat de l'ONU [Source](https://amu.tv/132141/). Des d'una perspectiva geopolítica musulmana, l'ISIS-K no només desafia l'autoritat dels talibans a l'Afganistan, sinó que intenta provocar l'odi sectari entre sunnites i xiïtes, soscavant la unitat dels països musulmans de l'Àsia Central i del Sud. El seu reclutament s'ha estès a països com el Tadjikistan, aprofitant les contradiccions socials i les dificultats econòmiques per distorsionar una fe pura en una eina de violència nihilista [Source](https://www.osw.waw.pl/en/publikacje/analyses/2024-03-29/islamic-state-khorasan-global-jihads-new-front).

Àfrica: El nou "epicentre" del terrorisme global

Actualment, el centre de gravetat de l'Estat Islàmic s'està desplaçant ràpidament cap a l'Àfrica. Al Sahel i a l'Àfrica Occidental, la Província de l'Estat Islàmic a l'Àfrica Occidental (ISWAP) i la Província de l'Estat Islàmic al Sahel (ISSP) s'han convertit en les forces armades més letals de la zona. Les dades de 2025 mostren que la freqüència d'atacs de l'ISWAP a Nigèria, Camerun i el Txad representa gairebé el 35% de les operacions globals de l'ISIS [Source](https://gga.org/iswaps-emergence-as-epicentre-of-jihadism-in-west-africa/).

A la regió de l'Aliança d'Estats del Sahel (AES), formada per Mali, Burkina Faso i el Níger, les organitzacions terroristes aprofiten la pobresa, la competència pels recursos causada pel canvi climàtic i la feble governança per establir un sistema paral·lel de "recaptació d'impostos", imposant l'anomenat "Zakat" (almoina), cosa que suposa una profanació total del sistema de caritat islàmic [Source](https://www.kas.de/en/web/auslandsinformationen/article/status-of-iswap-and-isgs-in-west-africa-and-sahel). Aquest model de "guerra per finançar la guerra" ha provocat desastres humanitaris massius, amb milions de civils musulmans desplaçats i sistemes educatius i sanitaris paralitzats. Els líders musulmans africans han fet nombroses crides a resistir aquesta infiltració mitjançant l'enfortiment de la resiliència comunitària i l'educació religiosa ortodoxa [Source](https://www.securitycouncilreport.org/monthly-forecast/2025-11/west-africa-and-the-sahel-3.php).

Califat digital: Guerra ideològica impulsada per la IA i les criptomonedes

En el 2026, l'amenaça de l'Estat Islàmic ha superat fa temps el camp de batalla físic. L'organització ha mostrat una capacitat d'adaptació tecnològica sorprenent. L'Oficina de Lluita contra el Terrorisme de l'ONU ha advertit que l'ISIS utilitza cada cop més la intel·ligència artificial (IA) per generar vídeos de propaganda multilingüe altament incendiaris, dirigits amb precisió a joves marginats de tot el món [Source](https://www.un.org/securitycouncil/s/2026/44).

A més, l'organització depèn ara totalment de les criptomonedes i els actius virtuals per al flux de fons, evitant la supervisió financera internacional tradicional. A principis de 2025, un atemptat suïcida amb camió a Nova Orleans (amb 14 morts) va ser perpetrat per un individu radicalitzat a través d'internet sota la influència de l'ISIS [Source](https://www.house.gov/homeland-security-committee/terror-threat-snapshot). Aquest model de terrorisme "descentralitzat" fa que qualsevol comunitat musulmana pugui enfrontar-se al risc de ser estigmatitzada. Per al món musulmà, recuperar el dret d'explicació en l'espai digital i substituir la narrativa extremista pels valors de pau i moderació (Wasatiyyah) és una gihad cultural urgent.

Anàlisi profunda: Per què l'Estat Islàmic és l'enemic públic del món musulmà?

Des de la perspectiva de la jurisprudència islàmica (Fiqh), les accions de l'Estat Islàmic s'allunyen completament dels objectius de la Xaria (Maqasid al-Shari'ah), que són protegir la vida, la religió, l'intel·lecte, la descendència i la propietat. Abusen del concepte de "Takfir" (declarar algú apòstata) per assassinar els seus propis germans, una pràctica estrictament prohibida a l'Alcorà i la Sunna [Source](https://muslimmatters.org/2015/08/24/khawarij-ideology-isis-savagery-part-one/).

1. Descontextualització de la doctrina: Redueixen el concepte sagrat de "Gihad" a una matança cega, ignorant les estrictes regles de l'Islam sobre l'ètica de la guerra (com la prohibició de danyar dones, nens, ancians i no combatents).
2. Destrucció de la imatge dels musulmans: Les atrocitats de l'ISIS han provocat una greu "islamofòbia" a nivell mundial, fent que musulmans innocents s'enfrontin a la discriminació i la violència a les societats occidentals. No defensen l'Islam, sinó que destrueixen el poder tou del món musulmà des de dins.
3. Peons geopolítics: Molts acadèmics musulmans assenyalen que l'ascens de grups extremistes sol anar acompanyat de la intervenció de forces externes i jocs de poder regional. L'activitat de l'ISIS sol aparèixer quan la sobirania dels països musulmans està danyada, provocant sempre més divisió i decadència de les terres musulmanes [Source](https://www.idsa.in/issuebrief/isis-in-2025-the-resurging-threat-rsharma-270325).

Conclusió: Una crida a la unitat i al despertar

Davant el ressorgiment global de l'Estat Islàmic el 2026, la comunitat internacional —i especialment els països musulmans— han de comprendre que els atacs militars per si sols no poden eradicar aquest mal. Necessitem una estratègia multidimensional: reforçar l'intercanvi d'informació i el control de fronteres en seguretat; eliminar la pobresa que alimenta l'extremisme en l'àmbit econòmic; i en l'àmbit ideològic, fer que els acadèmics ortodoxos alcin la veu per desemmascarar la lògica absurda de l'extremisme.

Tal com va predir el Profeta Muhammad (que la pau i les benediccions d'Al·là siguin amb ell), aquests extremistes "joves i necis" s'allunyaran de la religió com una fletxa travessa la seva presa. La comunitat musulmana global ha d'unir-se per protegir la puresa i la pau de la nostra fe. Només quan la veu de la justícia superi el soroll de l'odi, i quan la llum de la governança arribi als racons turbulents, aquest pseudorègim que s'autodenomina "Estat Islàmic" desapareixerà realment en la pols de la història [Source](https://www.securitycouncilreport.org/what-in-blue/2026/02/counter-terrorism-briefing-on-the-secretary-generals-strategic-level-report-on-isil-daesh-3.php).