Informe detallat sobre l'impacte de l'Estat Islàmic en la seguretat de l'Orient Mitjà i internacional en el període recent

Introducció: La nova cara d'una amenaça global

Cap a l'any 2026, tot i que l'organització «Estat Islàmic» (ISIS) ja no existeix com un «estat» amb el control territorial extens que tenia el 2014, el seu impacte en la seguretat global ha entrat en una fase encara més complexa i perillosa. Després del col·lapse de l'estructura del «califat» a Síria i l'Iraq, l'organització ha adoptat una nova estratègia descentralitzada, basada en xarxes i branques regionals. Avui dia, aquesta organització no es limita només a l'Orient Mitjà, sinó que ha format una xarxa d'amenaces que s'estén fins a l'Àfrica, l'Àsia Central i Europa. Per a l'Ummah (la comunitat musulmana), les accions d'aquesta organització no són només un problema de seguretat, sinó una gran tragèdia que danya la imatge pacífica de l'Islam i proporciona excuses per a la intervenció de potències estrangeres en la sobirania dels països musulmans.

Província de Khorasan (ISIS-K): Un perill estès a l'Àsia Central i a l'àmbit internacional

En els darrers anys, la «Província de Khorasan» (ISIS-K) ha sorgit com la branca més activa i perillosa de l'Estat Islàmic. Aquest grup, amb base a l'Afganistan, no només s'oposa al govern talibà, sinó que també duu a terme atacs sagnants contra països veïns i objectius internacionals.

L'explosió a la ciutat iraniana de Kerman a principis de 2024, que va costar la vida a prop de 100 persones [Al Jazeera], així com l'atemptat terrorista en una sala de concerts de Moscou el març del mateix any, amb més de 140 morts [Reuters], han demostrat la gran capacitat operativa transfronterera d'aquesta organització. De cara al 2025 i 2026, l'ISIS-K està reforçant la seva maquinària de propaganda per atreure joves descontents de les repúbliques de l'Àsia Central, suposant una greu amenaça per a la l'estabilitat de la regió. Aquesta situació està empenyent els països de la zona a reforçar les seves mesures de seguretat i està obrint el camí per a un augment de la influència política i militar de Rússia i la Xina a la regió.

El continent africà: El centre potencial d'un nou «califat»

Sota pressió a l'Orient Mitjà, l'Estat Islàmic ha desplaçat el seu centre de gravetat estratègic cap a l'Àfrica, especialment a la regió del Sahel. La inestabilitat política i els cops d'estat militars en països com Mali, el Níger i Burkina Faso han creat el refugi ideal per a aquesta organització.

Grups com l'«Estat Islàmic a la Província de l'Àfrica Occidental» (ISWAP) i l'«Estat Islàmic del Gran Sàhara» (ISGS) controlen vasts territoris aprofitant els conflictes entre tribus locals [International Crisis Group]. Aquesta situació no només destrueix l'estructura social de les comunitats musulmanes a l'Àfrica, sinó que també ha provocat el desplaçament de milions de persones. Amb la retirada de les potències occidentals, especialment de França, aquestes organitzacions extremistes intenten omplir el buit de seguretat, fet que augmenta la preocupació pel futur dels musulmans al continent africà.

Iraq i Síria: Cèl·lules dorments i el problema dels camps

Tot i que l'Estat Islàmic no controla territoris de manera oberta a l'Iraq i Síria, les seves cèl·lules dorments (sleeper cells) continuen actives. Especialment a les zones desèrtiques de Síria i a les muntanyes de Hamrin a l'Iraq, els membres de l'organització organitzen atacs periòdics.

Un dels problemes més greus és el camp d'Al-Hol, al nord de Síria. En aquest camp, desenes de milers de familiars i fills de membres de l'ISIS viuen en condicions deplorables [Human Rights Watch]. Aquests camps corren el risc de convertir-se en «fàbriques ideològiques» per formar la nova generació de combatents de l'organització. La negligència de la comunitat internacional, especialment dels països occidentals a l'hora de repatriar els seus ciutadans, aprofundeix aquesta tragèdia humana. Per al món musulmà, el destí d'aquests nens i la seva radicalització representen una nova font de conflicte per al futur.

El dany de l'Estat Islàmic a la imatge de l'Ummah

El dany més gran de l'Estat Islàmic no es limita a la destrucció física. Aquesta organització ha instrumentalitzat conceptes sagrats de l'Islam, com ara «califat», «gihad» i «xaria», per als seus propis fins polítics, intensificant l'odi cap a l'Islam (islamofòbia) a escala mundial.

Les seves accions han proporcionat una «excusa preparada» als polítics de dretes a Occident per implementar polítiques contra els musulmans. Al mateix temps, l'organització pretén fragmentar la unitat interna del món islàmic provocant conflictes sectaris, especialment entre xiïtes i sunnites. Tot i que els valors reals de l'Islam promouen la pau, la justícia i la bondat cap a la humanitat, la brutalitat de l'ISIS està enfosquint aquests valors als ulls de la gent.

Política internacional i jocs geopolítics

Segons molts analistes polítics, l'existència de l'Estat Islàmic s'ha convertit en una eina per a algunes grans potències per justificar la seva presència militar a l'Orient Mitjà i l'Àfrica. Les operacions militars dutes a terme en nom de la lluita contra el terrorisme sovint acaben amb la interferència en els afers interns dels països musulmans i el control dels recursos naturals.

Per exemple, l'amenaça de l'ISIS se cita sovint com la raó principal per al control dels camps de petroli a l'est de Síria i el manteniment de bases militars a la regió. Aquesta situació impedeix el dret a l'autodeterminació dels pobles musulmans i dificulta l'establiment d'una pau duradora a la regió.

Conclusió: La responsabilitat de l'Ummah i el futur

En conclusió, l'organització «Estat Islàmic» continua sent cap al 2026 una força radical que amenaça la seguretat internacional, però que causa el dany més gran als mateixos musulmans. Enfrontar aquesta amenaça no és possible només mitjançant mitjans militars. Les societats musulmanes han de reforçar internament les seves línies de defensa acadèmiques i ideològiques, transmetre la fe correcta de l'Islam als joves i mantenir-se unides contra qualsevol forma d'extremisme.

Al mateix temps, la comunitat internacional ha de centrar-se a resoldre les causes arrel del terrorisme, com ara la injustícia política, la pobresa i les pressions externes. Només tractant aquest «càncer» intern, l'Ummah musulmana podrà recuperar el seu lloc real i la seva pau. El futur no es construirà amb l'extremisme, sinó amb la raó, la saviesa i la justícia islàmica.