Vídeos de Khorasan: La amenaça de la propaganda digital per a l'Ummah i els jocs polítics

Introducció: El camp de batalla digital de Khorasan

Avui dia, el nom «Khorasan» no representa només una regió geogràfica, sinó que s'ha convertit en l'escenari del conflicte ideològic més intens del món digital. Concretament, els materials de propaganda coneguts com a «vídeos de Khorasan», amb la seva producció d'alta qualitat, distribució multilingüe i objectius polítics ben definits, estan captant l'atenció de tota l'Ummah islàmica, inclosos els musulmans de l'Àsia Central i la comunitat uigur. A principis de 2026, aquests vídeos han deixat de ser una simple crida religiosa per convertir-se en eines de jocs polítics regionals, conflictes internacionals i divisió interna dins de l'Ummah [Font](https://www.orfonline.org/research/digital-battleground-iskp-vs-taliban).

Al-Azaim i la màquina de propaganda multilingüe

La força principal darrere dels vídeos de Khorasan és la fundació «Al-Azaim», que en poc temps ha creat una de les xarxes de propaganda digital més avançades del món. Aquest centre distribueix els seus vídeos no només en paixtu o dari, sinó de manera constant en àrab, anglès, persa, uzbek, tadjik, turc, hindi, rus i, el que és més important, en uigur [Font](https://gnet-research.org/2024/06/27/iskps-latest-campaign-expanded-propaganda-and-external-operations/).

La característica d'aquests vídeos és l'ús de tecnologies modernes, com càmeres GoPro, per oferir imatges del camp de batalla que recorden el videojoc «Call of Duty». Aquest mètode té com a objectiu principal atreure joves que es troben en situacions polítiques i econòmiques difícils o que pateixen crisis d'identitat [Font](https://www.orfonline.org/research/digital-battleground-iskp-vs-taliban). Des de la perspectiva de l'Ummah islàmica, aquest tipus de vídeos instrumentalitzen els valors religiosos per a fins polítics, dirigint el sentit de la justícia dels joves cap a direccions perilloses.

La qüestió uigur: Sinceritat o eina política?

En els darrers anys, especialment el 2025 i principis de 2026, la qüestió uigur s'ha convertit en un tema central en els vídeos de Khorasan. En aquests vídeos de propaganda, es critica durament el govern talibà per les seves relacions diplomàtiques amb la Xina, la cooperació econòmica i el seu entusiasme pel projecte de «La Franja i la Ruta» [Font](https://www.militantwire.com/p/is-seeks-to-exploit-geopolitical-fracture). Els vídeos acusen els talibans d'haver «intercanviat els musulmans uigurs per inversions xineses», cridant els joves uigurs a unir-se a les seves files [Font](https://www.atlanticcouncil.org/blogs/southasiasource/isis-has-its-sights-set-on-a-new-potential-ally-uyghur-jihadi-groups/).

Tanmateix, hi ha un punt crucial: busquen aquests vídeos la llibertat real dels uigurs o els utilitzen com a peons en conflictes polítics internacionals? Segons els valors islàmics, oposar-se a l'opressió és un deure, però aquesta lluita ha d'estar en consonància amb l'interès general de l'Ummah, els fonaments de la Sharia i la preservació de la vida de persones innocents. El radicalisme promogut en els vídeos de Khorasan, en realitat, pot danyar la imatge internacional dels uigurs i empènyer-los cap a perills encara més grans [Font](https://www.atlanticcouncil.org/blogs/southasiasource/isis-has-its-sights-set-on-a-new-potential-ally-uyghur-jihadi-groups/).

L'etiqueta de «Khawarij» i el conflicte amb els talibans

El govern talibà a l'Afganistan qualifica els grups que difonen els vídeos de Khorasan (ISKP) com a «Khawarij» (aquells que han sortit de la religió) i lliura una intensa batalla ideològica contra ells. L'òrgan mediàtic dels talibans, «Al-Mirsaad», refuta les afirmacions dels vídeos de Khorasan, acusant aquests grups de ser una «fitna» (discòrdia) utilitzada per potències externes per desestabilitzar la regió [Font](https://www.eurasiareview.com/19022026-terrorism-requires-actions-not-blames-oped/).

Aquesta guerra ideològica ha creat una gran divisió entre els musulmans. D'una banda, els talibans justifiquen els seus esforços per construir un estat i obtenir reconeixement regional; de l'altra, els vídeos de Khorasan acusen els talibans d'haver «abandonat els principis islàmics» [Font](https://www.thekhorasandiary.com/2025/04/13/iskps-al-azaim-media-published-a-new-video-featuring-afghan-taliban/). Aquest tipus de conflictes interns només serveixen als interessos dels enemics, ja que consumeixen les forces dels musulmans en enfrontaments fratricides.

Desenvolupaments recents: Atacs aeris de febrer de 2026

Recentment, el 22 de febrer de 2026, l'exèrcit del Pakistan va dur a terme atacs aeris contra campaments del grup Khorasan (ISKP) i del TTP a les províncies afganeses de Nangarhar i Paktika [Font](https://www.dailytimes.com.pk/2026/02/23/air-strikes-on-terror-camps-taliban-regime-a-clear-present-danger-terrorists-using-human-shield/). Aquests atacs es van realitzar en resposta a una sèrie d'atemptats suïcides ocorreguts al Pakistan durant el mes de Ramadà, elevant la tensió a la regió al seu punt màxim [Font](https://www.eurasiareview.com/24022026-iskp-and-ttp-targeted-pakistans-message-on-terror-safe-havens-oped/).

Aquestes accions militars han demostrat que els vídeos de Khorasan no són només propaganda, sinó el detonant de conflictes sagnants reals. Segons informes de les Nacions Unides, almenys 13 civils van perdre la vida en aquests atacs aeris, una situació que ha complicat encara més les relacions entre l'Afganistan i el Pakistan [Font](https://www.tasnimnews.com/en/news/2026/02/24/3044621/at-least-13-civilians-killed-in-pakistani-airstrikes-in-afghanistan-un-says). Des del punt de vista dels musulmans, aquest tipus d'esdeveniments provoquen, un cop més, el vessament de sang innocent en terres de l'Ummah.

Conclusió: La unitat de l'Ummah i la saviesa

Els vídeos de Khorasan són avui una eina perillosa que intenta controlar la fe i les emocions dels joves musulmans. No ens hem de deixar enganyar per les imatges atractives i els eslògans polítics punyents d'aquests vídeos. La veritable lluita islàmica només es pot basar en el coneixement, la saviesa, la unitat de l'Ummah i els principis de justícia de la Sharia.

El perill més gran per als musulmans uigurs i per a tota l'Ummah és, juntament amb l'opressió externa, el radicalisme intern i la divisió. No hem de permetre que la nostra religió es converteixi en una eina de jocs polítics; hem d'equipar els nostres joves amb una educació religiosa correcta i consciència política. Les guerres digitals i físiques a la regió de Khorasan ens recorden que el futur de l'Ummah només es pot salvar mitjançant la unitat, la recerca acadèmica i l'autèntica ètica islàmica.