El vídeo de Khorasan publicat a Internet ofereix una visió detallada dels darrers avenços estratègics i les preocupacions de seguretat regional al voltant del grup extremista.

L'aparició d'un nou manifest estratègic

En les darreres setmanes de febrer de 2026, una nova i sofisticada producció de vídeo de la Fundació Al-Azaim —el principal braç mediàtic de l'Estat Islàmic de la Província de Khorasan (ISKP)— ha provocat una gran commoció en el panorama de la seguretat regional del món musulmà. Titulat "Seguidors dels jueus", aquest comunicat de 45 minuts representa més que simple propaganda; és un manifest estratègic calculat que senyala un perillós recalibrament de les operacions del grup a través de la regió històrica de Khorasan [SpecialEurasia](https://www.specialeurasia.com/2026/02/23/iskp-voice-of-khorasan-38/). Per a la comunitat musulmana global (Ummah), el llançament d'aquest vídeo és un recordatori ombrívol de la persistent Fitna (conflicte civil) que continua distorsionant els nobles ensenyaments de l'Islam per justificar el vessament de sang innocent i la desestabilització d'estats sobirans de majoria musulmana.

El vídeo arriba en un moment de gran tensió, després d'un devastador atemptat suïcida a la mesquita Khadija Kubra, prop d'Islamabad, el 6 de febrer de 2026, que va costar la vida a almenys 32 fidels durant les oracions del divendres [PakistanTV](https://www.youtube.com/watch?v=h_Ye45NO3Iv). En entrellaçar imatges d'aquestes atrocitats amb gràfics d'alta definició i una narració multilingüe, el grup busca projectar una imatge de força renovada, fins i tot mentre s'enfronta a una pressió militar sostinguda tant per part de l'administració talibana a Kabul com de les forces de seguretat pakistaneses.

La narrativa del Takfir: soscavant l'autoritat regional

Un tema central de l'últim vídeo de Khorasan és l'ús agressiu del Takfir —la pràctica de declarar altres musulmans com a apòstates— per soscavar la legitimitat religiosa i política dels talibans. El vídeo apunta específicament als creixents compromisos diplomàtics entre els talibans i les potències occidentals, així com amb veïns regionals com la Xina i Rússia. Caracteritza els Acords de Doha i les missions diplomàtiques posteriors com una "traïció a la fe", titllant el lideratge talibà de "titelles" que han canviat els principis de la Sharia pel reconeixement internacional [The Khorasan Diary](https://thekhorasandiary.com/2025/04/13/tkd-monitoring-iskps-al-azaim-media-published-a-new-video-featuring-afghan-taliban/).

Des d'una perspectiva islàmica autèntica, aquesta narrativa és una manifestació clàssica de la ideologia Khawarij —una secta històrica coneguda pel seu extremisme i la seva tendència a girar les seves espases contra els seus germans musulmans. En emmarcar els esforços pragmàtics dels talibans per governar i reconstruir un Afganistan devastat per la guerra com un fracàs religiós, l'ISKP intenta posicionar-se com l'única alternativa "pura". Tanmateix, per als acadèmics de l'Ummah, les accions del grup —atacant mesquites i escoles— són la prova definitiva de la seva desviació del camí de l'Adl (justícia) i la Rahma (misericòrdia).

Canvis estratègics: IA, xarxes encriptades i abast global

Potser l'aspecte més alarmant del nou vídeo és l'evidència de l'evolució tecnològica de l'ISKP. Els analistes de seguretat han observat l'uso creixent de la intel·ligència artificial per part del grup per generar contingut multilingüe i el desplegament de canals de comunicació encriptats per coordinar una xarxa descentralitzada de cèl·lules [The Soufan Center](https://thesoufancenter.org/briefing/nearing-the-end-of-2025-what-is-the-state-of-the-islamic-state/). El vídeo mostra la capacitat del grup per produir contingut en paixtu, dari, àrab, urdú, farsi, uzbek, tadjik i fins i tot rus i anglès, cosa que els permet arribar a una audiència vasta a través del divers panorama lingüístic de l'Ummah [Vision of Humanity](https://www.visionofhumanity.org/the-terror-group-expanding-beyond-borders-and-into-cyberspace/).

Aquesta expansió digital es reflecteix en un canvi en l'estratègia operativa. Tot i que el grup ha perdut un control territorial significatiu des del 2019, s'ha transformat en un "califat virtual" capaç d'inspirar i dirigir operacions externes molt més enllà de les fronteres de l'Afganistan. El vídeo destaca atacs recents amb èxit, incloent l'atemptat a la sala de concerts de Moscou de març de 2024 i el bombardeig de Kerman a l'Iran de gener de 2024, com a prova del seu abast global [Atlantic Council](https://www.atlanticcouncil.org/blogs/southasiasource/from-dushanbe-to-berlin-the-emerging-isis-k-threat/). Aquesta "llarga cua" de l'Estat Islàmic suggereix que el grup està prioritzant esdeveniments d'alt perfil i amb un gran nombre de víctimes per mantenir la rellevància i atraure finançament de persones radicalitzades a tot el món [West Point CTC](https://www.westpoint.edu/ctc/publications/hotbed-or-slow-painful-burn-explaining-central-asias-role-in-global-terrorism).

El conducte de l'Àsia Central: explotant els vulnerables

El vídeo posa un èmfasi significatiu en el reclutament dins de les repúbliques de l'Àsia Central, especialment el Tadjikistan i l'Uzbekistan. Inclou testimonis de combatents d'origen tadjik i uzbek, molts dels quals es van radicalitzar mentre treballaven com a migrants econòmics a Rússia o Turquia [Harvard Davis Center](https://daviscenter.fas.harvard.edu/insights/terror-attack-russia-shines-spotlight-isis-k-recruiting-among-central-asians). Mitjançant l'explotació de greuges locals —com la pobresa, la corrupció governamental i la supressió de les llibertats religioses— l'ISKP es presenta com un defensor dels oprimits.

Tanmateix, la realitat per a aquests reclutes és sovint un bitllet d'anada cap a la violència i la mort. Els informes de seguiment del Consell de Seguretat de l'ONU de 2025 estimen que l'ISKP ha reclutat amb èxit centenars de voluntaris de l'Àsia Central, molts dels quals s'estan utilitzant ara com a carn de canó en la guerra sectària del grup contra la comunitat xiïta i els talibans [Wikipedia](https://en.wikipedia.org/wiki/Islamic_State_%E2%80%93_Khorasan_Province). Aquesta explotació de la joventut és una amenaça directa per al teixit social de les societats musulmanes de l'Àsia Central, que ja estan lluitant amb els reptes de la transició postsoviètica.

Desestabilització geopolítica i la resposta dels estats musulmans

Les preocupacions de seguretat regional destacades en el vídeo són profundes. L'objectiu declarat del grup és encendre una conflagració sectària que atregui potències regionals com l'Iran i el Pakistan, creant així el caos necessari perquè el grup torni a establir el control territorial. L'atac a la mesquita d'Islamabad de febrer de 2026 i els posteriors atacs aeris pakistanesos contra amagatalls de militants a l'Afganistan il·lustren el perillós cicle d'escalada que l'ISKP busca provocar [PakistanTV](https://www.youtube.com/watch?v=G9d9_b4ed1t).

Per als governs de la regió, el repte és doble: han de mantenir operacions antiterroristes rigoroses alhora que eviten la trampa de la sospita mútua. El vídeo juga deliberadament amb les "teories de la conspiració" que sovint plauen les relacions regionals, suggerint que diversos estats estan utilitzant l'ISKP com a intermediari els uns contra els altres [CSIS](https://www.csis.org/analysis/islamic-state-khorasan-province-exploiting-counterterrorism-gap). Per contrarestar-ho, és essencial un front unificat. Una millor compartició d'intel·ligència entre Islamabad, Kabul, Teheran i les capitals de l'Àsia Central és l'única manera de tancar les "escletxes de seguretat" que el grup explota tan eficaçment.

Conclusió: recuperar la narrativa de la pau

El llançament de l'últim vídeo de Khorasan és una crida a l'acció per a tota l'Ummah. No n'hi ha prou amb derrotar aquests grups al camp de batalla; també hem de derrotar-los en l'àmbit de les idees. El concepte de "Khorasan" —un terme històricament associat a una regió de gran aprenentatge i civilització islàmica— ha de ser recuperat d'aquells que voldrien utilitzar-lo com una marca per al terror.

Els acadèmics i els líders comunitaris han de treballar incansablement per immunitzar la joventut contra el verí del Takfir i per promoure els veritables valors islàmics de la Wasatiyyah (moderació) i l'harmonia comunitària. A mesura que avancem en el 2026, l'estabilitat del món musulmà depèn de la nostra capacitat per mantenir-nos units contra la Fitna de l'extremisme, assegurant que la llum de la fe no torni a ser eclipsada per l'ombra dels Khawarij.