El model planetari d'Ibn al-Shatir: reformant Ptolemeu a Damasc
Com Ibn al-Shatir va redissenyar els models lunars i planetaris amb moviments circulars lligats, eliminant el equante ptolemaic per millorar la consistència física.
Ibn al-Shatir, astrònom del segle XIV a Damasc, va crear nous models matemàtics que corregien problemes del sistema de Ptolemeu. Va mantenir un cosmos geocèntric però va substituir el punt equant, inconsistent amb el moviment circular uniforme, per epicicles lligats.
La imatge de portada és una reconstrucció històrica original assistida per IA, no una fotografia d’un monument, taller o objecte concret.
Material, construcció i ús
El seu model lunar va corregir variacions implausibles en la distància i mida aparent de la Lluna. Utilitzant construccions com el parell de Tusi, va aconseguir una predicció precisa sense contradiccions geomètriques, tot mantenint la Terra com a centre absolut de l'univers.
Com identificar-ho amb precisió
Tot i que els seus models són matemàticament equivalents als de Copèrnic segles després, no cal anomenar-los heliocèntrics. La ruta exacta del coneixement fins a Europa roman hipotètica; cal distingir entre la seva consistència interna i possibles influències posteriors directes.
Fonts
- Cambridge University Press: Venus According to Ibn al-Shatir — specialist analysis of a planetary model.
- Cambridge University Press: The Mercury Models of Ibn al-Shatir and Copernicus — documented mathematical comparison.
- MacTutor: Arabic Mathematics — broader scientific and mathematical context.
