Què se'n conserva de les 1.400 pintures de l'Hamzanama d'Akbar?

L'Hamzanama d'Akbar era un cicle il·lustrat d'aventures en persa elaborat per a la cort mogol durant la segona meitat del segle XVI. Les aproximadament 1.400 pintures descriuen l'escala reconstruïda de l'encàrrec, no pas una col·lecció intacta que avui es pugui comptar de cap a cap. Se'n coneixen només al voltant de dues-centes, repartides entre museus, i les institucions no fan servir exactament el mateix recompte. Eren folis grans: una imatge sobre cotó s'unia a capes de paper que portaven el relat escrit. Cap dels volums originals no ha arribat complet fins a nosaltres.

Aquestes obres narren gestes de l'Amir Hamza, un heroi literari vinculat al nom de Hamza ibn Abd al-Muttalib, oncle històric del profeta Muhàmmad. La relació entre els noms no converteix gegants, bruixots o episodis amorosos del romanç en dades biogràfiques del segle VII. Per entendre què sabem realment de l'obra cal separar el que diu el relat, el que descriu un objecte conservat i el que es dedueix de les fonts sobre el projecte d'Akbar. Les fitxes de Metropolitan Museum of Art, Victoria and Albert Museum i Cleveland Museum of Art permeten fer-ho sense reduir la història a una sola xifra.

Per què es parla de 1.400 pintures si els llibres han desaparegut?

La fitxa de Cleveland resumeix una estructura de catorze volums amb cent il·lustracions cadascun: d'aquí surt l'operació que dona 1.400. El Met també fa servir aquesta xifra per descriure l'encàrrec. El V&A, però, adverteix que els testimonis antics són una mica contradictoris: parlen de dotze o catorze volums, cadascun amb un centenar d'imatges, i d'uns quinze anys de feina. Aquesta discrepància importa perquè els volums no es conserven relligats i complets. Ningú no pot passar avui les pàgines dels catorze llibres i verificar el total com si fossin en un sol prestatge.

La xifra continua sent útil si s'indica el seu significat. Mostra la dimensió extraordinària d'una comanda artística de la cort, no el nombre de folis supervivents ni el nombre d'autors. El Met diu que hi van treballar gairebé cent artistes durant uns quinze anys. Això ajuda a imaginar una feina organitzada, però no revela quantes persones van intervenir en una làmina determinada ni permet distribuir 1.400 fulls entre cent noms. Una atribució estilística de tres pintors en una fitxa no és un registre de tota la plantilla del taller.

Per comparar els problemes de produir un llibre il·lustrat a la cort, es pot consultar el Shahnama de Shah Tahmasp. Aquell manuscrit safàvida també exigia coordinar text, dibuix, color i enquadernació. Tanmateix, tenia un promotor i una història material diferents. La comparació explica per què un projecte monumental necessitava especialistes; no ens autoritza a traslladar dades del Shahnama als volums perduts de l'Hamzanama.

Quants folis han sobreviscut, i per què no coincideixen els museus?

El V&A diu que han sobreviscut menys de 200 pintures del conjunt, amb un grup de 60 folis al MAK de Viena i, a la seva pròpia col·lecció, 28 folis sencers i dos fragments. La fitxa del MAK, actualitzada el 3 de setembre de 2026, parla de 200 fulls coneguts arreu del món, dels quals en conserva 60. Les formulacions són properes, però una és inferior a 200 i l'altra en dona 200. Cap de les dues pàgines ofereix una regla comuna que permeti atribuir amb certesa la diferència a fragments, noves identificacions o dates de recompte.

Per això és més honest dir que en coneixem al voltant de dues-centes o menys, segons el recompte museístic citat, i afegir la font. La pèrdua dels volums, els trasllats, les compres i les intervencions de conservació compliquen la idea d'un cens definitiu. Una fitxa d'inventari identifica una peça concreta; un resum institucional estima el conjunt. Ni la suma improvisada de museus ni la xifra rodona d'una sola pàgina no substitueixen un catàleg mundial amb criteris iguals per a fulls complets i fragments.

La dispersió també impedeix suposar que dos folis semblants eren veïns en el llibre original. Els números d'inventari expliquen on són ara i part de la seva història moderna, no necessàriament l'ordre inicial del relat. La comparació de textos al revers, marges i materials pot suggerir relacions, però una seqüència proposta ha d'indicar el grau de certesa. La pregunta no és només quants fulls es guarden, sinó quines dades físiques permeten situar cadascun en una obra que ja no existeix com a volum complet.

Com van arribar alguns fulls al Victoria and Albert Museum?

El V&A documenta un episodi singular del hivern de 1880–81. Caspar Purdon Clarke, enviat a l'Índia per adquirir objectes per al que aleshores era el South Kensington Museum, va trobar pintures grans en una botiga de Srinagar, al Caixmir. Segons la història recollida pel museu, algunes havien servit a les finestres de la botiga per barrar el fred. Les va comprar, i part del conjunt és ara al V&A. Aquest relat de procedència no descriu el destí de tots els folis dispersos, però sí un tram concret del camí d'un grup important.

El museu explica que algunes làmines adquirides estaven malmeses pel foc o la pluja, que els colors s'havien esvaït i que en algun moment s'havien esborrat rostres representats. Això ajuda a entendre per què una fotografia actual no és una finestra transparent a l'aspecte del segle XVI. Una vora desapareguda, una superfície desgastada o una reparació posterior poden alterar allò que mesurem i observem. El millor estat dels folis vienesos, segons el V&A, permet imaginar millor la intensitat cromàtica original, però tampoc no converteix cadascun d'ells en una mostra completa de tot el cicle.

La història de Srinagar mostra el valor de documentar la procedència amb dates, persones i llocs. No permet afirmar que totes les làmines van sortir de l'Índia per la mateixa ruta, ni que la botiga en conegués l'origen anterior. Per a cada objecte cal distingir producció mogol, separació de l'enquadernació, circulació posterior i entrada al museu. Són etapes diferents. Quan falta documentació entre dues etapes, el buit no s'ha d'omplir amb una narració atractiva però no demostrada.

Què ens diuen el cotó, el paper i les dimensions?

Els folis no eren simples pintures sobre un full petit de paper. El V&A descriu text persa sobre paper i pintura sobre cotó, amb diverses capes enganxades per formar una peça gran. A la fitxa del Met, l'objecte 18.44.2 és tinta, color opac i or sobre tela muntada sobre paper; les seves dimensions catalogades són d'uns 68,6 × 54 centímetres. La fitxa de Cleveland 1976.74 registra tremp de goma, tinta i or sobre cotó i paper, i especifica que la pàgina mesura 83,7 × 67 centímetres. Són dues peces diferents i les fitxes no descriuen la mesura amb la mateixa precisió.

La diferència no s'ha de resoldre escollint una mida “correcta” per a tot l'Hamzanama. Pot haver-hi variació entre peces, pèrdua de vores o maneres diferents de registrar objecte, pàgina i superfície pintada. Una tercera fitxa del Met, la de Mihrdukht 2022.170, distingeix explícitament imatge de 67,8 × 52 centímetres i dimensions del marc. Comparar aquestes tres xifres sense llegir les etiquetes confondria superfície visible, pàgina i marc. Sempre que s'esmenti una mida, cal conservar el número d'inventari i la definició que fa servir el museu.

El suport compost també afecta la lectura del relat. L'espectador pot veure l'escena al davant i el text associat a l'altra cara o en una capa unida. Les fotografies digitals solen privilegiar la imatge frontal; no mostren necessàriament fibres, revers, adhesius o restauracions. La possibilitat que s'ensenyessin pintures a un públic mentre s'explicava la història apareix com a hipòtesi en una altra fitxa del Met, no com una instrucció conservada del taller. El format gran fa plausible aquella lectura, però no la prova per a cada full.

Quines històries expliquen els folis conservats?

El Met identifica el folio 18.44.2 com una lluita en què els aliats d'Hamza, Qasim i Badi'uzzaman, combaten sota un pavelló. El museu el data aproximadament entre 1564 i 1569. La composició atapeïda mostra com una sola imatge pot concentrar personatges i accions del relat. La fitxa atribueix l'obra de manera provisional a Shravana, Dasavanta i Tara. Aquesta atribució és informació curatorial sobre el folio, no una signatura que es pugui copiar a totes les altres pintures.

La làmina 2022.170 ofereix un altre tipus d'episodi. Mihrdukht apunta una fletxa cap a una anella suspesa d'un ocell daurat; el Met explica que Hamid, fill d'Hamza en el romanç, supera el repte i obté la seva mà. El museu la data cap al 1570 i especifica color opac i or sobre cotó. El relat de la prova no demostra que una princesa real fes aquell tret. Sí que acredita una escena literària representada materialment i una lectura actual feta per la institució que conserva la peça.

A Cleveland, el folio 1976.74 situa Alamshah damunt d'un torrent. Segons la fitxa, un enemic havia alçat un gran tap de bronze de la presa per inundar el campament del pare d'Alamshah, Hamza; l'heroi mata l'enemic. El títol identifica l'acció d'Alamshah trencant la cadena de la roda. Cleveland l'adscriu al volum onze i observa que el títol al marge inferior continua el text de la pàgina anterior. Així, pintura i escriptura conserven un indici concret de continuïtat narrativa, sense retornar-nos l'enquadernació sencera.

La pintura de Misbah i l'espia Parran al Met, 24.48.1, presenta encara una altra situació: planegen rescatar el fill segrestat d'Hamza. El museu la data cap al 1570 i l'atribueix a Dasavanta i Mithra. Batalla, repte de tir, presa i conspiració domèstica mostren la varietat del cicle. Cap d'aquests episodis no s'ha de convertir en crònica històrica del Hamza del segle VII només perquè el protagonista comparteixi nom amb una figura real.

Qui va treballar al taller d'Akbar i quan es va fer l'obra?

El Met diu que Akbar va encarregar el manuscrit el 1562; el V&A situa la feina del conjunt aproximadament entre 1562 i 1577; la pàgina del MAK empra l'interval més ampli de 1557 a 1577. Són valoracions institucionals amb punts de referència que no sempre coincideixen. Una data del projecte tampoc no és automàticament la data d'un folio concret: el Met data el combat entre 1564 i 1569 i Mihrdukht cap al 1570. La desaparició dels volums complets impedeix reconstruir un calendari de producció full per full sense buits.

El V&A explica que artistes de l'Hindustan van treballar sota dos mestres iranians dins la ketabkhana, la casa de llibres de la cort. També hi havia cal·lígrafs, enquadernadors i il·luminadors. L'assaig del Met sobre l'art mogol abans del 1600 situa la cort en una xarxa d'artistes perses i indis, tant musulmans com hindús. Aquest context recolza la idea d'una obra col·laborativa. No identifica la persona que va fer cada traç d'un folio sense una atribució o prova addicional.

El V&A esmenta inscripcions en un Akbarnama posterior que distingeixen el disseny de la composició de l'aplicació de color. Aquella evidència mostra una possible distribució de feines en un altre llibre de la cort; no és un registre de treball de tots els folis de l'Hamzanama. Per entendre el seu entorn polític, es pot llegir també la política religiosa d'Akbar i el debat sobre el sulh-i kull. La iconografia d'un heroi llegendari no és, per si sola, prova de les posicions de l'emperador en discussions posteriors.

Què aporta l'Hamzanama a la història de la pintura mogol?

El V&A considera els fulls conservats una mostra primerenca d'un llenguatge pictòric mogol que combinava convencions iranianes amb aportacions del subcontinent. Hi assenyala format vertical, punt de vista alt i detall ornamental, juntament amb una observació d'animals i ocells associada a tradicions hindustànies. Aquest resum ajuda a mirar un folio, però no és una fórmula que determini automàticament l'origen de cada figura. Les atribucions han de continuar lligades a peces i arguments concrets, no a un estereotip general de “fusió”.

La comparació de folis amb números d'inventari fa visible què aporta cadascun: una batalla multitudinària, un desafiament en un jardí, un marge textual que remet a una pàgina anterior o una reunió per preparar un rescat. Per aprofundir en la manera com els museus descriuen cossos i animals, hi ha exemples de figures humanes i animals en l'art islàmic. I per distingir una narració figurativa d'un repertori ornamental, serveix la guia dels arabescos i motius vegetals. Aquests paral·lels expliquen recursos visuals; no substitueixen la procedència d'un objecte concret.

La millor resposta a “què se'n conserva?” combina dues escales: un projecte cortesà probablement enorme i un nombre petit de peces que encara es poden estudiar. Les xifres de 1.400 i menys de 200 no competeixen entre elles perquè descriuen coses diferents. La primera reconstrueix una ambició del segle XVI; la segona intenta comptar restes materials avui disperses. Les variacions entre museus, les vores perdudes i les atribucions provisionals formen part de la resposta, no són detalls que calgui amagar.

La imatge de portada és una reconstrucció històrica original feta amb assistència d'IA. No és una fotografia d'un folio conservat, d'un taller documentat ni d'un pintor identificat.

Fonts

1. Metropolitan Museum of Art, combat dels aliats d'Hamza, 18.44.2 — Fonamenta l'encàrrec de 1562, l'escala resumida, la data i les dimensions d'aquest folio, el suport material i les atribucions provisionals; no és un cens de tots els fulls.
2. Victoria and Albert Museum, “The arts of the Mughal Empire” — Explica els dotze o catorze volums, la producció aproximada de 1562–1577, l'estructura de cotó i paper, el recompte propi de supervivents i la compra documentada a Srinagar el 1880–81.
3. Cleveland Museum of Art, Alamshah a la presa, 1976.74 — Dona la fórmula de catorze per cent, la identificació del volum onze, les dimensions de pàgina, el material, la situació del tap de bronze i la continuació del text al marge.
4. MAK de Viena, entrada de l'Hamzanama — Registra el seu interval de projecte, els 60 fulls de Viena i la seva formulació de 200 supervivents, actualitzada el setembre de 2026; aquesta xifra no s'equipara sense explicació a la del V&A.
5. Metropolitan Museum of Art, Mihrdukht, 2022.170 — Identifica el repte de tir, el material, la data aproximada i la distinció explícita entre mida d'imatge i de marc.
6. Metropolitan Museum of Art, Misbah i Parran, 24.48.1 — Identifica l'escena del rescat, la data, el material, les atribucions i el caràcter hipotètic de mostrar pintures a un públic mentre es narrava el relat.
7. Metropolitan Museum of Art, “The Art of the Mughals before 1600” — Situa artistes perses i indis en el taller d'Akbar; és context institucional, no un inventari complet de folis.